Com són les cases dels coreans? Els apartaments

Fa un temps vaig trobar una sèrie d'imatges per internet que il·lustraven el perfil de ciutats famoses del món. A Barcelona li feia molta justicia: es veia el perfil en negre de la torre Agbar, la Sagrada Família, el Tibidabo i tots aquells edificis emblemàtics que fan de la nostra ciutat un lloc tan famós (i bonic, encara que a vegades hi hagi algunes caques de gos pel terra. Aneu en compte si camineu mirant els perfils dels edificis perquè en podrieu trepitjar alguna). El cas és que també hi havia el perfil de Seül i em va fer riure perquè lúnic que es veia eren tot de rascacels quadrats sense cap gràcia i ponts entremig. Deixant de banda el poc amor que sembla proferir l'autor a la ciutat on visc... he de confessar que és una representació molt acurada de la realitat. Seül és una ciutat tant gran (enorme, és una d'aquestes metròpolis asiàtiques) que hi ha barris de tot, però el cert és que la població tendeix a preferir viure en complexos d'apartaments, en especial les famílies amb nens. Els que no poden permetre-s'ho, tenen edificis en propietat o altres raons, viuen en cases de dos o tres pisos, i normalment la gent que viu sola viuen en pisos d'una habitació. I com que a Seül de famílies n'hi ha moltes, això ha fet que el paisatge urbà d'aquestes ciutats quedi plena de blocs allargats d'apartaments que s'alcen cap al cel... i de ponts per creuar el riu de banda a banda.

Els apartaments dels quals us estava parlant...

Fixeu-vos en la clara diferencia entre les zones grises fosques (apartaments) i les de gris clar (zona de cases baixes). Com que els apartaments són molt més alts i hi viu molta gent es poden permetre el luxe de jugar amb la ubicació i tenir zones ajardinades. En canvi els carrers de les zones gris fluix normalment no tenen ni voravies...

Si pregunteu a qualsevol coreà us dirà que els agrada viure en blocs d'apartaments perquè és molt còmode. I sí que en tenen, de raó. Normalment l'ubicació és bona, prop de parades de metro o almenys ben comunicats per carreteres àmplies i transport públic. Com que els blocs són alts i les vivendes estan concentrades, entre mig dels edificis hi ha parcs, zones públiques, equipaments de tota mena (tipus camp de bádminton, tennis, zones de pícnic i altres) i aparcament reservat (un gran què en aquesta ciutat... si no tens plaça pròpia crec que ni pagant trobes lloc!).


A més, al haver-hi tantíssima potencials clients sol haver-hi una especie de mini centre comercial al davant, anomenat Sangga (상가), que sol ser d'uns quants pisos i tenir de tot, des de metge fins a supermercats, passant per cafeteries i altres necessitats bàsiques. Cal dir que les cafeteries SÓN una necessitat bàsica per als coreans (i no és que m'ho inventi jo això eh?).

A l'esquerra es pot veure l'edifici del qual us parlava i a la dreta el complex d'apartaments en qüestió

Una altra de les comoditats és la seguretat i la neteja. Normalment hi ha una sèrie de vigilants, tant diürns com nocturns que van patrullant i un cos sencer de netejadors i jardiners que fan que els apartaments estiguin nets i polits. La separació d'escombraries també és més fàcil: enlloc d'haver-la de deixar pel carrer tirada esperant a passar el camió de la neteja com passa pels carrers normals de Seül, un dia a la setmana es fa una recollida general de coses de reciclatge i tots els veïns passen a llençar els papers, cartrons, ampolles i plàstics que tinguin per casa. Tots aquests treballadors, que a vegades es compten per dotzenes, són control·lats per una central del mateix complex d'apartaments, amb fins i tot una oficina d'atenció al client.

El dijous és el dia de recollida del reciclatge i els carrers del complex s'omplen de materials de rebuig preparats per ser recollits. 

Aquesta zona és permanent i serveix per recollir el rebuig i la brossa orgànica. Val a dir que per a la darrera hi ha unes màquines automàtiques que van amb targeta personal (per cada casa) i que compten quan llences per poder cobrar-ho després. 

Lo dolent que té aquest tipus de recollida d'escombraries és que... te les has de quedar a casa durant una setmaneta fins que arriba el dia i després de tant de temps junts ja són com de la família i costa despendre-se'n. Malgrat això encara no m'ha passat que em quedi cap bossa d'escombraries per sempre: és el que té que l'espai sigui reduït.

Per cert! Com que t'has de quedar les escombraries (i suposo que a cap de vosaltres us agrada anar olorant pots buïts de mayonesa rancis ni coses així) la conseqüència natural es... que les has de rentar!! (Això em va costar de posar-m'ho al cap...). Botelles, pots, envasos de carn... millor passar-los una miqueta de sabó com si fòssin un plat més abans de deixar-los en un racó de la galeria a esperar el seu torn, o allò es pot convertir en un femer.

Venedora de iogurs passejant per davant dels complexos, on resideixen tots els compradors potencials dels seus productes. 

Una de les millors coses de tenir guàrdies patrullant per aquí i per allà és quan has de rebre un paquet, perquè si no hi ha ningú a casa simplement el deixen a l'oficina i el vas a buscar allà (això si és certificat, si no, simplement te'l deixen davant de la porta de casa o a dins d'un armariet que hi ha davant de cada pis amb els comptadors I NINGÚ NO EL ROBA!!). Al bloc on visc ara tenim un porter-segurata-personaquedorm que s'encarrega de tot això i et posa una senyal a la bústia si has rebut paquets. Cal dir que els coreans són uns grans aficionats a això dels repartiments a domicili, ja sigui de menjar, de regals o de tot el que us pugui passar pel cap, així que sempre hi ha piles de caixes i paquets a l'entrada i el pobre porter deu estar bastant ocupat només rebent-los. El que jo em pregunto és si cal pagar a una persona per fer només això (--') però veient l'afició amb que els meus veïns compren per internet, no crec que hi hagi lloc per la discussió...i surt cara la broma, 50 euros al mes per família! (Si entre els lectors hi ha algún candidat a aquesta posició que m'ho fagi saber i intentarem buscar-hi una solució. No és una gran carrera professional però és bastant relaxat).

Amb tants guàrdies de seguretat i jardinets, està clar que els apartaments són un bon lloc per a les famílies amb nens. El tràfic està restringit així que les criatures poden córrer per aquí i per allà, amb l'únic perill de les motos dels pizzeros que van com bojos (bé, els repartidors de pizzes, els del xino, els del pollastre fregit, els dels paquetets d'abans... però menys vehicles que a la Diagonal sí que passen, us ho prometo). També hi ha bastants columpios, tobogans i altres entreteniments i sorrals per a que juguin. I encara que us pugui sonar estrany, a dins de cada complex d'apartaments sempre hi ha unes quantes guarderies (concertades) dintre de pisos normals, o si el complex és molt gran hi ha escoles senceres (en edificis separats, per suposat). Normalment les guarderies es poden diferenciar perquè al balcó hi decoren els barrots de colorins i enganxen unes lletres a les finestres anunciant-se. Una altra varietat és que hi hagi acadèmies de piano, de repàs, d'art... una mica de tot. La característica comú és que sempre están a la planta baixa, que és la més barata i la més fàcil de veure (no tindria gaire futur una guarderia al 30è pis d'un edifici oi? I així de pas cap veí de baix es queixa de que els nens salten).

Tinc una veïna que cada matí baixa de casa seva amb ascensor fins a la planta baixa, deixa la nena a la guarderia i se'n torna a casa, tot sense ni sortir de l'edifici. A més tots els altres nens són veïns també d'aquí, així que tothom content.

Els apartaments solen tenir molts gastos comuns: jardins, seguretat, aigua, electricitat... i a més els gastos de cada casa, així que normalment hi ha una factura unificada (i personalitzada, clar) per a cada pis, on s'inclouen els gastos comuns i els propis i es paga tot de cop. És molt còmode sí, però quan arriba final de mes i veig aquell número de 6 xifres... snif snif fa una mica de mal pagar-lo. Val a dir que 1300 wons són 1 euros així que tampoc estic parlant de que pagui 100.000 euros eh? Solen ser uns 100-150 euros per un pis petitet. (I 50 d'aquests són per al "rebedor" de paquets...té guasa la cosa).

Encara que amb tot el que he explicat fins ara la vida als apartaments pugui semblar bastant idíl·lica, té una part fosca (negra diria jo): són terriblement innaccessibles per a la gent jove, i si et descuides per a la gent gran també, a menos que tinguis uns pares disposats a pagar la fiança. M'explico: quan es posen a la venta uns nous apartaments la gent es mata per intentar comprar-los i hi ha una llista d'espera per al dret a "comprar" l'apartament, així que és difícil comprar-ne un tot i tenir els diners. Com que normalment no en pots comprar, el llogues, clar. Però per llogar-lo has d'estar preparat per abonar una fiança que normalment és la meitat o 2/3 del preu, és a dir uns quants centenars de milers d'euros. (Ho he posat en lletres perquè queda més impressionant. En números seria algo així com 100,000euros en amunt. L'estudi on vivia abans, de trenta metres quadrats, tenia de dipòsit 180,000euros i una mensualitat de 400euros. El d'ara más de lo mismo).

Les mensualitats no són tan cares però les fiances sí. Per què? Originalment a Corea es pagava una fiança molt gran i després no es pagava mensualitat, perquè els propietaris el pis ho invertien i en treien molts beneficis. Amb la crisi mundial actual els interessos del banc no són tant grans, així que els propietaris prefereixen els dinerets en efectiu, i no els culpo, però està arribant a límits difícils d'assumir per als llogaters.

Total, que tenim blocs sencers de pisos on majoritariament els propietaris no hi viuen, sinó que els tenen llogats, i tenen intenció de que així segueixi la cosa ja que ells viuen en un altre lloc. En aquest cas, vosaltres invertirieu gaire en renovar els pisets, pintar la façana, arreglar l'escala...? Si heu respost que no, enhorabona, serieu uns perfectes propietaris de pis coreans. No volen invertir perquè no hi viuen i els llogaters tampoc no hi volen invertir perquè tampoc saben si hi viuran per sempre. Resultat: blocs que semblen trets del Bronx o dels suburbis francesos d'aquells on cremen cotxes per la nit. (Però la gent que hi viu és normal eh? Nosaltres no cremem cotxes per la nit).

Una mà de pintura no li faria cap mal a aquest edifici oi?

I qué passa amb tots aquests blocs envellits i super inflats de preu? Doncs que eventualment s'acaben reconstruint. Es tiren a terra i es fa un nou complex d'apartaments en el seu lloc, i com si allà no hagués passat res. Els antics amos reben un nou pis i com que els edificis serán molt més alts, encara hi ha molt de marge per al negoci. De fet ara mateix els blocs de pisos de casa estan just al principi d'aquest procés, que pot allargar-se anys i panys. Us mantindré informats!

I per no quedar-nos amb un mal sabor de boca, una imatge de lo magestuosos que queden els apartaments quan ve el bon temps.

D'aquí poc més curiositats MADE IN KOREA!

MINI-POST: De restaurants. La sopa d'ossos de porc

Un d'aquests dies que no et ve de gust cuinar (que com veieu són bastants) vam sortir pel barri a mirar què hi havia. Com ja he comentat d'altres vegades de restaurants n'hi han a centenars, així que trobar algun lloc per "menjar algo" no és el problema, sinó trobar-ne un on poder menjar algo que sigui mínimament natural o que no hagi estat cuinat amb mil salses precuinades. Com que hi ha tants restaurants i la competència és molt alta una de les maneres de retallar preus és simplement, no cuinant. (Sona fàcil oi?). Enlloc de passar-se hores bullint sopes o preparant salses, es compra tot fet i l'únic que has de fer és tallar quatre verduretes i posar-les a dins d'una olla bullint. 

Per aquesta raó intentem no menjar gaires sopes quan anem a un restaurant qualsevol... per menjar una pastilla de caldo knorr ja puc fer-m'ho jo a casa i molt més barat (i segur que li poso menys sucre!). El problema ve quan la meitat de plats de la dieta coreana són sopes i clar... la oferta de restaurants als quals acabem anant es limita bastant. Per això aquell dia, abans de sortir vam fer una petita cerca per internet de quins restaurants estan bé. 

Vam acabar anant a un restaurants de kamja-tank, que vol dir sopa d'ossos de l'esquena del porc, una de les meves sopes preferides (perquè està farcida d'ossos de porc amb carn que pots anar escurant feliçment). Realment és un plat que faria les delícies de qualsevol gos si no fos pel picantillo que es pot intuir amb el color vermell del caldo. Recordeu que en la cuina coreana, el color vermellós NO és símbol de salsa de tomàquet sinó de picant! Aquí us en penjo una foto. 

Ossos, brots de soja, patates, fulles de la planta del sèsam i un brou que anava fent xup-xup mentres el menjàvem...

Havia menjat aquest plat alguna vegada, però crec que aquest va ser el millor de tots. La carn es desprenia dels ossos quasi sense tocar-la, era suau i sorprenentment blanca per dins. La salsa tenia una gran quantitat de sèsam salvatge (negre) trossejat, i estava molt bona. No et deixava aquella sensació de menjar glutamat monosòdic (potenciador del sabor àmpliament usat per aquestes terres)  amb acompanyament que tens en altres llocs... 

Vam quedar-ne molt satisfets encara que pel preu no és algo que es pugui menjar cada dia, comparant-ho amb altres restaurants d'aquí encara que tampoc és gens prohibitiu. Una cassola com la de la fotografia, que dóna per dues persones són uns vinti pocs euros. Si una cosa he après és que a Corea el preu és un clar indicador del que estàs menjant. Seül és una de les ciutats del món amb els preus més cars per al menjar (vaig llegir a la Vanguàrdia fa poc que era la ciutat amb el menjar més car, de fet, però ves a saber), així que no esperis cap regal. (Hi ha hagut tot tipus d'escàndols amb el menjar que ara no venen al cas). Si vols que al restaurant "cuinin" per tu i no només es dediquin a escalfar salses, ho has de pagar... 

Una de les gràcies d'aquesta sopa és que, com en molts altres plats, es manté calenteta en el fogó que hi ha al mig de la taula, i així pots menjar sense por a que es refredi. (Fixeu-vos en el regulador del foc a l'esquerra). Normalment quan s'acaba la carn la gent demana un bol d'arròs (ja cuit) i el posa amb la salsa restant per fer una espècie d'arròs amb salsa que combinat amb el brou que ha anat bullint durant tot el dinar és realment adictiu. ( I així de pas ja pots acabar d'explotar si no n'has tingut prou amb tots els ossos). 

Mentre menjo aquest plat amb palillos realment m'he de contenir les ganes d'agafar-ho amb les mans i començar a xarrupar els ossets (--'). Ho aconsegueixo amb molta força de voluntat... tot sigui perquè després no diguin que els estrangers som tots un incivilitzats!!!

La veritat és que malgrat que és un dels meus plats preferits no el vaig menjar per primer cop fins a passats dos anys d'arribar a Corea, tot per culpa del nom que té. Es diu kamja-tank. Kamja, que vol dir els ossos de l'esquena del porc, i tank que vol dir sopa. Però... resulta que kamja en coreà també vol dir patata! Així que em pensava que això de kamja-tank era una sopa de patates... i la veritat, tenint altres coses interessants a la vora l'últim que volia era anar a menjar patates bullides (o això em semblava a mi). Per això vaig tardar taaaaant de temps a provar-la. La veritat és que si no hagués sabut ni mica de coreà potser l'hauria provada abans! Tot i així cal dir que no anava del tot errada i la sopa sempre té algunes patates per allà posades. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Fast-food coreà (però del sa!): el kimpap

Hola a tots! Ja torno a ser aquí una vegada més per seguir explicant coses sobre la meva vida diària en aquest petit país. Avui parlaré, com el títol indica, d'un dels menjars ràpids més consumits de Corea, el kimpap. A diferència de la nostra versió de menjar ràpid el Kimpap és el que es podria definir com a "sa", almenys en la seva versió més bàsica (després veurem versions no tant "sanes" hehe però per suposat més gustoses...en fi). Un kimpap és bàsicament arròs i altres ingredients enrotllats en una alga com la que es fa servir per al sushi, aquí a aquesta alga li diuen Kim, i és la que li dóna el nom. "Kim" és l'alga i "pap" vol dir arròs o àpat. Així que més clar no pot ser: arròs i alga. Un kimpap normal té aquesta pinta:

Quan vaig venir a Corea per primer cop vaig pensar que el Kimpap era un sushi maki però sense peix, però la veritat és que és molt més que això. És la versió coreana del nostre entrepà: igual que nosaltres posem menjar entre dos trossos de pa, els coreans posen el menjar enrotllat entre una capa d'arròs i alga, i d'aquesta manera no s'han d'embrutar les mans al menjar-ho. La gent els porta quan van de pícnic, quan han de menjar algo ràpid en una convenience store (ja explicaré algun dia sobre aquestes botiguetes...són genials!) o quan simplement no tenen ganes de cuinar. I sobre lo saludables o no que siguin, depenen dels ingredients. Fixeu-vos el de la foto: pastanaga, carn una mica d'enciam, una cosa de forma quadrada que és un nap gegant i finalment arròs i alga. La veritat és que és un àpat equilibrat. 

El kimpap més bàsic de fet no és aquest de carn (encara que amb el temps s'hagi convertit en un dels imprescindibles) sinó un de verduretes i una mica de pernil dolç, cogombre, una verdura marró anomenada "cosari" i truita a dins,

De kimpaps n'hi ha de tots tipus i sabors, i hi ha restaurants per tot arreu que els ofereixen. Com que la competència a Corea sempre és ferotge els restaurants comencen a innovar respecte a la presentació i els sabors, i per això n'hi ha que us poden resultar bastant familiars.

Kimpap de tonyina. Mireu els filets de truita que bonics!

Kimpap de crema de formatge (de philadelphia per entendre'ns) i nou caramelitzada

Kimpap de... la veritat és que no ho vaig acabar d'entendre, però crec que és bàsic de verdures amb un recobriment d'una cosa anomenada "omuc" que és com farina de peix.

 Hi va haver una temporada que ens vam dedicar a buscar bons restaurants de kimpap per anar provant-los tots i va ser bastant entretingut! Com a recomanació, per no menjar només kimpap una bona combinació són els mandu (recordeu a la sopa de cap d'any?).

Mandus de gamba... molt molt bons!

Els preus del kimpap acostumen a ser bastant baratets (a menys que vagis a una d'aquestes franquícies de kimpaps "pijos" com els van descriure els meus alumnes). Normalment ronden els 2500-5000 wons, que són uns 2-4 euros. A més, si no ets dels que menja moltíssim amb un sol kimpap ja pots fer un àpat. A vegades quan no tinc ganes de cuinar per mi sola... ho confesso, acabo menjant un kimpap. I encara que ja porto un bon currículum a l'esquena, encara em queden alguns sabors per provar com per exemple...

Kimpap de formatge fos... no sé si descriure'l com una guarrada o com "menjar de fusió" però suposo que algun dia que la Martina (el bebè peludet) ho permeti hauré d'anar a provar-lo!

Si a casa teniu algues i esterilla de fer sushi maki, us recomano que intenteu fer kimpap. És fàcil i teniu total llibertat d'escollir els ingredients. Bon profit!

Ben aviat més curiositats MADE IN KOREA!

Fent feina... a la KBS World Radio

Amb les noves obligacions que m'han sorgit (en forma de bebè peludet), he hagut de deixar temporalment de treballar entre setmana, malgrat que els dissabtes pel matí encara faig classes a un institut de batxillerat. Tot i així una de les feines que encara conservo és una de les meves preferides, la meva secció sobre Corea en un programa de la radio nacional (algo així com el que seria la RTVE d'allà), la KBS World Radio. Encara que la KBS té diverses emissores en coreà, una d'elles, la World Radio, emet en 12 idiomes. (perquè no; encara no parlo tant bé el coreà com per intervenir a la ràdio). De 24 hores que té un dia, se'n fan dos en cada idioma. Crec que hi ha rus, alemany, francès... una mica de tot. Aquesta emissora fa una doble funció: per una banda emet per tot el món i així la gent interessada en Corea pot escoltar-la sense haver d'aprendre coreà (un fi una mica promocional) i també d'altra banda els coreans que estudien aquell idioma la poden escoltar per aprendre.

Jo molt concentrada llegint el guió

En el meu cas treballo com a part-time al departament d'espanyol. Em va perfecte perquè puc anar a gravar el dia que em vagi bé (sempre acabo demanant favors a algú perquè em cuidi la nena), faig quatre programes de cop (ahà, no és en directe!) i després me'n torno a casa tan feliç. La meva cap és una noia coreana jove i molt agradable que parla castellà perfectament. Com veieu per a mi és una feineta perfecta però crec que ella rep molt més estrès del que deixa veure, perquè ja se sap, això és Corea. 

Edifici de la KBS a Yeouido

La seu de la KBS, que vol dir Korea Broadcast System, està a la illa de Yeouido (여의도, que es llegeix yò-i-dó en català). Aquesta illa és com Manhattan, una illa dins del riu Han. Es veu que fa unes quantes dècades era un lloc que no volia ningú perquè era una illa on només hi havia sorra (suposo que dels sediments del riu) però quan Corea va experimentar el boom econòmic es va tornar el lloc amb més gratacels i amb més empreses importants de tot Seül, cosa que ja és dir perquè tota la ciutat està plagada d'empreses gegants. Als coreans els agrada dir que és el Wall Street de Corea, i no van desencaminats. 

L'illa de Yeouido en una foto de mapio.net

Encara que aquí no us sembli exactament una illa, és perquè hi ha una carretera construïda que enganxa la riba esquerra. En el mapa de Seül queda així:

Allò que veieu a dins del requadre amb un 63 és l'edifici 63, el que era fins fa poc el més alt de Seül. Ara estan acabant un edifici molt més alt a Jamshil, ja hi dedicarem un post un altre dia perquè és realment impressionant. A la foto de més a dalt també es pot veure l'edifici 63. 

Acabades les presentacions de Yeoido  i la KBS... parlem del que interessa, el meu programa! (Yo he venido a hablar de mi libro!!). Més que un programa és una secció setmanal, dedicada a una de les meves especialitats: la divulgació de la vida coreana. Realment quan em van proposar fer-lo, vaig pensar que m'anava com anell al dit: una feina on em passo l'estona parlant del que m'agrada, explicant les meves historietes i a sobre pagada... és el paradís. (Però no us penseu que paguen tant tampoc eh?). 

Es diu "Corea en 5 minutos", i la veritat és que a base de fer aquest programa estic aprenent molt. També m'obliga a fixar-me en més coses cada vegada que surto al carrer (per allò de que les coses s'han d'explicar com si els oients no sabessin res de Corea, cosa que de fet és bastant comú). De fet com que la ràdio es dedica a la divulgació de Corea en general hi ha tot tipus de programes que val la pena escoltar si esteu interessats en el tema. Us deixo el link aquí:

http://world.kbs.co.kr/spanish/

I per si voleu escoltar la meva secció, simplement s'ha d'anar a l'apartat "volver a escuchar" i clicar sobre dels dissabtes (saturday en anglès) en el calendari. http://world.kbs.co.kr/spanish/audio/listen_again.htm

Com que el meu programa és curtet està englobat dins del "Buzón de radio escucha". Els últims 8 minuts de programa són el meu, així que simplement cliqueu per allà el minut 17 i pico. 

Com que ja porto més d'un any fent-lo ja hi ha més de 50 programes! Estan tots allà posats així que que si es van clicant tots els dissabtes des del 2016 es poden escoltar. Al principi no em volia escoltar  a mi mateixa perquè em feia vergonya i es veu que corria massa així que la meva cap em va haver de cridar l'atenció (em vaig prendre maaaassa literalment això de "Corea en 5 minutos" fins que em van dir que si en durava 8 tampoc passava res però que per favor baixés la velocitat!). 

La veritat és que sempre estic pensant temes per al programa i quan quedo amb coreans sempre els interrogo sobre quin tema pensen que seria bo per al programa. A vegades m'han donat bones idees però d'altres parlant parlant ens hem adonat de que les nostres cultures no són tant diferents. Per exemple quan parlàvem del respecte a la gent gran. Em posaven tot d'exemples que no disten ni molt menys de com tractem nosaltres als nostres avis, així que vam concloure que encara que ells tinguin el respecte molt interioritzat amb una sèrie de "normes" no escrites, nosaltres al cap i a la fi fem el mateix però sense donar-li tanta pompa. Per suposat el meu marit també és de gran ajuda i sempre li pregunto "Què me'n pots dir de...?" i sempre em dóna bones idees! També vaig absorbint el que veig pel carrer, el que sento pel metro, el que llegeixo pel carrer i veig per la tele... una mica de tot. (Per cert si algú té alguna idea... ja sabeu eh?).

Com que és una ràdio pública en general he de centrar-me en les coses positives del país però intento també explicar les negatives. L'únic problema el vaig tenir el dia que vaig fer el problema dedicat a la cirurgia plàstica...hehehe és un tema que em preocupa com ja sabeu. Em van cridar l'atenció dient que no és que no pogués dir coses negatives o la meva opinió però que havia de ser més imparcial. Però com que la meva cap és un àngel m'ho va dir amb tanta discreció que quasi no em vaig enterar de que m'estava "fotent la bronca". Cal dir que el que seria més comú en moltes empreses seria que el jefe directament et cridés al despatx i t'esbronqués a crits... Tinc sort (--').

I el millor de tot és que és una feina que m'encanta i em treu de la rutina^^ (encara que la meva rutina de rutina no en té gaire perquè em passo el dia voltant-la faci fred o calor). Espero poder-la seguir fent durant molt de temps, però com que tot té caducitat ja estic pensant una nova secció per al futur. (Per si decàs, perquè aquí a Corea les coses fan girs radicals de 180º d'un dia per l'altre i mai se sap...).

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Salons recreatius // Arcade game rooms

Encara que ens pugui semblar mentida, hi ha moments en què els coreans no estan estudiant. Sé que són moments estranys en la vida d'aquesta gent, però n'hi ha. (De vegades). (Bé, en concret abans d'entrar a fer el batxillerat, perquè llavors la vida que poguessis tenir fora de la biblioteca s'acaba). Però anem a l'important! On passen el temps els coreans quan són adolescents? A una gran metrópolis com Seül hi ha moltes opcions, però una de les preferides són sens dubte els salons recreatius. 
Could seem untrue, but there are moments when koreans are not studying. I know, I know, these moments are rare,  but they exist. (Sometimes). (Well, before high school, because at that moment all your social life out of library comes to its end), But first things first! Where do korean teenagers spend their free time? In a metropolis like Seoul there are many options, but one of the most-wanted are the arcade game rooms!

Com veieu a la foto, no tenen una pinta gaire diferent dels clàssics salons recreatius ja quasi desapareguts al nostre país. Però tenen les últimes innovacions, com per exemple aquesta màquina de la dreta de la foto de dalt, que serveix per simular que toques la bateria.
As you can see, they don't look very diferent from the common arcade game rooms in your country (or at least in my country). But they have some new things, like this"drums simulation" (above-right). 

Evidentment tenen els clàssics mata-mata, amb pistoles i pantalla gegant inclosa i allò tronja és...una cabina de karaoke!!! En aquest país els encanta cantar, així que fins i tot als salons recreatius tenen cabines amb centenars de cançons per escollir de tots els països. La meva elecció va ser fàcil: LA MACARENA! (És més internacional del que ens pensavem eh?).
Of course they have monster-killing games, with guns and giant screen included and...that orange machine? it's a karaoke cabin!!! In Korea they love singing, so even in the arcade games room they have cabin with hundreds of songs, from all countries. When I went there, my choice was an easy one "La Macarena"! For those who don't know what's that, it's a spanish song which was famous worldwide during...maybe the 90's?? Just search it in youtube... typical summer song with catchy dance!

I per totes aquelles mares escèptiques, que creuen que si els seus fills van a jugar a màquines recreatives no faran salut, aquí tinc la solució: màquines de ballar! Per Barcelona n'he vist alguna vegada: els "botons" estan a la plataforma, i has d'anar-los apretant a mesura que surten a la pantalla. Vaig quedar molt sorpresa a la velocitat que la gent mou els peus en aquest país... 
And for all those sceptic mothers who think that if their sons go to play arcade games they will not exercise, here's the answer to your prayers: the dancing machine! I've seen those in Barcelona: the control is on the platform, so you have to push it with your feet. I was really amazed how fast do these koreans move their feet...

Però com sempre, el millor de tot és el preu. Cada partida costa 15 cèntims!! Però he de comentar que lamentablement a les màquines més modernes, com aquest joc de lluita, el tekken 6, el preu s'incrementa a... 23 cèntims. Recordo haver pagat 2 euros a Catalunya per aquest tipus de coses... 
Like always, the best is the price. While in my country I remembered paying up to 2 euros for some machines like these, here it's only 200wons (0'20$), and for veeery new games, 300wons. 

 

Amb aquests preus no és d'extranyar que si tens una estona morta vagis a passar-la a un saló recreatiu. així que tan pots veure homes amb americana i corbata com nens amb els seus amics. Com veieu aquests nois no són precisament adolescents (sinó gent una mica més crescudeta), fent una comptetició de lluita. Els molt pesats es van passar la tarda allà i no vaig poder-hi jugar.
With these prices, when people have some free time and they have to wait, usually go to play arcade games. So you can see men wearing a business suit, but also children with their friends. As you can see in the photo these people are not exactly teenagers (but a little more grown-up ones), in a Tekken 6 competition. They spent the whole afternoon there and I couldn't play!!

Però la meva màquina preferida (amb diferència) és la que veieu a la foto següent.
But my favourite game (in the world!!!) is the following one:

TAIKO NO TATSUJI!

Has d'anar tocant el tambor seguint els ritmes que et proposen a la pantalla. A més pots competir contra una altra persona. És un joc japonès, inspirat en els tambors tradicionals japonesos, els taiko. Tot un vici!
You have to play the drums following the rythms that appear on the screen. You can also play with another person. It's a japanese game, inspired in the traditional japanese drums, called taiko. Soo hooked on it!

Les màquines recreatives van de caiguda al nostre país, des de fa bastants anys, i crec que la raó principal de que això passi és el preu. En canvi a les ciutats asiàtiques la costum segueix. Aquí a Seül he estat a diversos salons recreatius, que es troben en els centres comercials però també en tots els carrers populars. Tinc entès que al Japó hi ha plantes senceres d'edificis pleeenes d'aquestes màquines, i hi ha autèntics profesionals de cada joc. De moment estic buscant el millor lloc per jugar al Taiko de tot Seül, ja que a vegades els tambors estan trencats i no detecten bé els meus cops (i odio perdre...). Us mantindré informats!
The arcade games are losing popularity in Spain since many years ago, and in my opinion it's mostly because of the too-high prices. But in the asian cities this fashion goes on. I've been to several arcade games rooms, placed in every mall, but also in every comercial street in the city. I heard that in Japan there are building with many floors devoted only to these machines, with authentic profesionals of each game, playing everyday. These days I'm trying to find the best place in Seoul for playing Taiko, because sometimes the drums are broken and they don't detect well my beats (and I hate losing...). I will keep you informed!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

 

MINI-POST: Qüestió de colors...//A matter of colours...

Quan viatges, les coses no sempre són el que semblen. Els colors (com passa en la natura amb les serps verinoses, que normalment són de colorins) ens poden donar pistes que cal seguir si volen saber què mengem. De què penseu que és aquest gelat?

When you are traveling, everything isn't as it seems. Colours (like it happens in nature with some colourful and poisonous snakes) can give hints to help us identify what the taste of that food is going to be.  What flavour do you think this ice-cream has?

Potser menta, com suggereixen les fulles? O pistatxo (festucs pels puritans)? Jo em vaig inclinar per la segona opció. Però cap de les dues és correcta. A Corea, i també a altres països asiàtics com el Japó, aquest to de verd indica, inequívocament, sabor a te verd. El de pistatxo té aquest color: (amb atmetlles a dins enlloc de pistatxos)

Could be mind, as the leaves suggest? Or pistachio? I thought it was the second option. But neither of them are correct. In Korea, and in other asian countries like Japan, this colour indicates clearly Green tea flavour. The pistachio one has this colour: (with almonds inside instead of pistachios!)

Però bé, mentres tot sigui així d'inofensiu... EL PROBLEMA (així, en majúscules) ve quan et posen un plat amb el nostre característic color vermell, aquest que tots ràpidament identifiquem com a "color salsa de tomàquet". 

If every colour difference were like this, no problem right? THE PROBLEM (yes, in caps!) comes when they offer a dish showing our beloved red colour, which all meditarranean people quickly identify as "tomato sauce colour".

Per exemple aquest plat de calamar amb arròs. I llavors què passa?

For example, this squid and rice dish. And what happens next?

Doncs normalment acabo amb la llengua escaldada. El color vermell a Corea, indica inequívocament, salsa de pebrots ultra picants. Quina gràcia eh? Així que ja sabeu, si veniu cap aquí, aneu amb compte amb els colors!

Usually I end up with my tongue on fire. Nice joke right? Now you are warned. In Korea, the red colour clearly indicates that that dish is going to be ultra spicy, so if you come here, be careful with colours!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: How to survive while driving in Korea // Com conduir a Corea i no morir en l'intent

Sembla ser que Itàlia i Corea tenen moltes semblances: els dos països estan en una península, els dos tenen una fontana di Trevi i els dos tenen els pitjors conductors que he vist mai. Si heu conduït mai per Itàlia sabreu perquè heu de llogar un cotxe allà enlloc de portar els vostre propi cotxe des de Catalunya. Per la mateixa raó  jo tampoc m'he portat el meu cotxe a Corea (bé, més o menys la mateixa raó).

It seems that Italy and Korea have many similarities: both countries are located in a peninsula, both countries have a "Trevi Fountain", and both coutries have the worst drivers I've seen in my life. If you've ever driven in Rome you will know why you have to rent a car there instead of bringing your own car. For the same reason I didn't bring my car to Korea (well, more or less the same reason). 

Els cotxe t'adelanten per tot arreu, se't creuen sense avisar i acceleren o frenen a plaer. Els carrers estan plens de cotxes mal aparcats, i en molts llocs no hi ha voreres i la gent està caminant per allà al mig. I millor no parlem de les motos: aquest és un país amb una gran qualitat de servei, i això inclou una immensa quantitat de restaurants que ofereixen portar-te el menjar a domicili, i que fa que estigui tot ple de repartidors suicides. Amb aquest panorama, si no estàs molt segur de les teves habilitats al volant (totalment diferents de les habilitats que necessites a Catalunya per conduir, creïeu-me), el millor que pots fer és quedar-te a casa. O fer com aquesta gent:

Cars overtaking you from every side, cutting into your lane without prior notice or accelerating and slowing down anytime they want. The streets are full of ilegally-parked cars, and usually also full of people walking anywhere. And better not talk about motorcycles. Korea is a country well-known for very nice service, so most of the restaurants offer delivery service. For these reason streets are crowded with suicidal deliverymen. In this scenario it doesn't look like a good idea to drive if you are not sure about your driving skills (and trust me, the driving skills you need in Spain are much different than the skills you need in Korea), and if this is the case you'd better stay home. Or do like these people:

El ninotet està suplicant tenir "una conducció segura avui també". I en aquest següent la pota de gos i el volant són part de les lletres, i tot plegat vol dir "conductor novell".
That doll is asking for a "safe driving also today". And in the following one, the dog's paw has also meaning, and the wheel is part of the letters. It means begginer driver.

És graciós oi? Trobo que queda molt millor una enganxina demanat clemència que un Toro. Bé qualsevol cosa queda millor que un Toro, no és una gran comparació. Però és una manera original de dir clarament "no responc dels meus actes si te'm creues de cop". M'agrada!

Kind of cute right? Much better than all other stickers I've seen in my life, specially some stickers about a "Bull" that were kind of stupid fashion in Spain. And it's a nice way of saying "I will not take responsability of my acts if you cut in front of me suddently". Like it!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Menjar de carrer // Streetfood

Per poder complir amb les meves obligacions com a blogaire (i no per cap altre motiu) em vaig veure forçada a anar a investigar sobre el menjar de carrer. Si una cosa he après dels coreans és que, malgrat que no t'agradin, a vegades has de complir amb certes obligacions. Així que muy a mi pesar, vaig haver d'anar a provar toootes aquestes coses que venen a les parades de carrer, i val a dir que vaig patir molt. Sobretot perquè les volia probar totes i no era qüestió d'acabar amb les existències de tot el carrer, així que vaig patir per contenir-me. 

For the sake of my blog (and not because some other reason) I found myself forced to go to try streetfood. If there's one thing I learned from koreans is that sometimes you have to fulfill your duty, even if you don't like it. So, to my despair, I had to go to all that stands and taste aaaaall kinds of streetfood. I suffered beyond words, mainly because I wanted to try them all but people would have been angry, so I had to hold myself.

El lloc escollit va ser el carrer comercial Myong-dong prop de casa, sempre ple de guiris com jo i de coreans en busca de noves compres. Les parades estaven repartides al llarg dels carrers, i totes tenien sempre una cua de persones esperant per poder comprar el que oferíen. 
The chosen place was Myondong, the comercial area near my home, always full tourists like me, but also lots of koreans looking for shopping. The stands were spread along the street, and they all had a line of people wainting to buy what they offer.

Les parades tenen aquesta pinta! Aquí venen salsitxes empalades amb una patata que les volta. També hi ha la versió de només patata! Molt original, aquí veureu la nostra compra.
The stands look like that! In this one they sell impalated frankfurts with a potato surronding them. They also sell only the potato. Here you can see our purchase!

Maco eh? Vam haver de parar de caminar per menjar això, no sigués cas que amb el gel rellisquèssim i fèssim una nova modalitat de pintxo. 
Nice, right? Looks like a "pincho" to me! Long toothpick and food on it :D 
Because of the icy floor  we had to stop walking to eat that, just for in case we slippered and created a new modality of pincho. 

No sabeu l'èxit que tenia aquest bon home. Ens vam quedar amb les ganes de menjar aquest panet amb ou, perquè la gent no parava d'acabar-ne les existències (ansiosos). 
This man was so succesful! We were in the line wainting to try this bread-egg tidbit, but the people were finishing the stock all the time (greedy people...).

Però clar, aquesta gent també han de fer una pausa per descansar i sopar, i no us penseu que es mengen els seus propis pinxos cada dia.
But of course this stand-people must eat from time to time, don't think they eat their own pinchos every day.

Mira què ben muntat! I donada la meva recent descoberta inhabilitat per menjar amb palillos amb les mans fredes, admiro aquesta dona. Tenia aquí muntat un xiringuito i anava sopant tan tranquil·lament mentre el marit feia les torradetes amb ous. Molt bé, això em sembla bé!

What a nice plan! I recently discovered my total inhability to eat with chopsticks if my hands are cold, so this woman is my new hero. She was calmly eating her dinner while her husband was selling the egg snak. Like it!

Altres varietats de menjar de carrer són els rebossats, semblants al tempura. N'hi ha de totes menes: gambes, verdures, moniatos, i rollitos d'arròs!
Another variety of streetfood is the "tempura" style. They coat in batter different kinds of food: shrimps, vegetables, sweet potatos and even rice rolls!!

Les salsitxes també són un MUST de l'streetfood. La veritat és que feien una oloreta...
Frankfurts are also a MUST of the streetfood. They smelled quite good...

 I aquí hi ha una parada que, sembla mentida, però encara no he probat! Les patates fregides (de moniato) són lo més normal que hi trobareu. Tot lo altre són, d'esquerra a dreta, calamars aixafats i assecats, tires gegant de potes de calamar assecades, potes de sípia assecades, potes de pop assecades... i altres coses de peix assecades. I castanyes! Tot plegat fa una mica d'olor a menjar de tortuga, però suposo que deu estar bo. La veritat és que és un snack molt comú a Corea, a tots els supermercats hi ha un apartat de pica-piques com aquests, com si fossin les seves olives i fuet.
And it could sound pretending but it's true: I still didn't try anything in this stall! The french fries (made with sweet potato) are the most normal thing you will find in it. All the rest is (from left to right): dried and smashed squid, huge dried octopus legs, dried cuttlefish, squid dried legs... and some other dried fish things. And chestnuts! All together smells like turtle food to me, but I guess it must be good. It looks like a common snack in Korea, because I always find many of these morsels in the supermarkets. We usually eat fuet (a kind of dried and much better salami) and olives.

Mireu quina monada... són una espècie de pancakes que per dins tenen sucre i canyella desfets, molt bons!! Val a dir que un dia en vaig intentar fer a casa i em van sortir un xurro. Però aquí eren uns professionals!
So cute... kind of pancakes with melted cinamon and sugar inside. Love it! One day I tried to do them at home, but what a mess I did. But in this stall they were real maestros!

 

Ja veieu quin artista. També hi havia paradetes on venien una mica de tot: cada un d'aquests... bollitos? estan farcit amb alguna cosa, com curry, bulgogui (carn amb salsa), formatge... molt bons sí senyor.  

An artist, isn't he? In other stalls they sell a bit of everything. Inside of each of this buns there is cheese, bulgogi (meat with sauce), curry... very nice ones!

I finalment de postres alguna cosa dolça!
As a dessert something sweet!

 

No són boles de gelat!! (Tot i que amb aquest temps jo crec que s'aguantarien sense desfer-se...¬¬). Són una espècie de galetes. Quan en compres una, li donen un mazazo amb un martell, la trenquen i te la donen dins una bossa de paper. Original eh? Estava bona, i com a postre va anar molt bé!

They are not ice cream balls! (Although this cold weather in my opinion they wouldn't melt...¬¬)

They are kind of cookies. When you buy one of this cuties, they blow them with a mallet (--') and give it to you inside a paper bag (--'). 

Per últim també mencionar que totes aquestes parades són "il·legals", és a dir, que no paguen impostos, però aquí són bastant permisius amb aquests tipus de coses, i hi ha parades venent tot tipus de coses repartides per tot Seoul.

Finally I would like to add that all these stalls are "illegal", what means that they don't pay tax. It seems in korea they are really permisive about this, because there are stalls aroung whole Seoul, and they are they every day.

Com a conclusió diré que: m'encantaaaa (L) el menjar de carrer. És com anar de pinxos o de tapes però a -9ºC. Així, a l'emoció de menjar coses rares li pots sumar l'emoció d'anar patinant sobre gel mentres camines. 

As a conclusion I'm going to say that I loooove streetfood (L). In Spain we can go eating tapas or pinchos (if you don't know what tapas are, I strongly recommend you to come to Spain/Barcelona next summer) So this of streetfood is like going eating tapas but while walking at -9º. So, to the excitement of eating strange morsels you can add the fact that you can do ice-skating.

 Ben aviat, més curiositats made in Corea! 
Soon, more curiosities Made in Korea!