Dia de cuina! El pastís d'arròs tradicional

Bé aquesta setmana he estat molt ocupada: hi va haver la trobada que totes les mamis de Seül estaven esperant, el Baby Fair (d'aquelles fires on la gent es torna boja per agafar mostres de menjar i surten plens de bosses enormes de regals), però també vaig fer una altra cosa, (molt més coreana): vaig aprendre a fer un pastís d'arròs. 

Igual que nosaltres tenim pastissos fets amb farina de blat, els coreans, tradicionalment feien pastissos amb farina d'arròs, (com no podia ser d'altra manera). Hi ha moltes botigues a Corea que  en venen, de totes les formes i colors. Si recordeu en l'article de Cap d'Any em queixava que el pastís d'arròs, (la traducció cutre-salsitxera de la paraula tteok a l'anglès, rice cake, que es una altra traducció cutre-salsitxera), no donava una imatge clara del que era el tteok en molts casos, però en el d'avui sí: un pastís d'arròs que sembla... un pastís!

Encara que no us ho creieu, el vaig fer jo 100% (de fet jo encara no m'ho puc creure)

Evidentment aquest és un pastís fet amb ingredients totalment tradicionals però modernitzat. La base del pastís és tota de farina d'arròs cuita al vapor (les cases normalment no tenien forn) i les flors estan fetes de mongeta dolça! L'únic que trobareu una mica occidental és aquella perleta que hi ha per allà per fer bonic...

I com podem fer tot això? Anem pas per pas!

Primer ens centrarem en la base del pastís. Com us he dit, es fa de farina d'arròs passada pel vapor. Si us fixeu hi ha dos colors: el groc està fet amb farina d'arròs barrejada amb carbassa, i el blanc és simplement la farina d'arròs. Hi ha pastissos d'altres colors depenent de l'ingredient que hi vulguis barrejar: aranyons, cafè, maduixes, gerds... simplement cal posar-hi una mica d'imaginació.

Posem a escalfar el pot amb l'aigua per coure al vapor.

A la farina d'arròs li posem una miqueta d'aigua perquè quedi humida. L'important és posar-ne ben poqueta perquè entre la humitat de la carbassa que barrejarem i la cocció al vapor no en fa falta gaire. Prèviament hi haurem posat una miqueta de sucre, a gust del consumidor (més que res perquè sinó, no tindrà gust de pastís sinó d'arròs cuit i no és el que busquem).

Ho passem tot plegat per la reixeta.

Veieu el potet de l'esquerra? És la carbassa feta puré. Al bol de la dreta ja està barrejada amb la farina d'arròs i ara hi estem posant sucre. 

En un estri per a la cocció al vapor hi posem el motlle, farina i una mica de relleno de carbassa. Ho cobrim, però sense apretar! Sinó quedaria com un totxo. La gràcia d'aquest pastissos és que, al contrari del nostres de farina, no pugen ni s'inflen (no tenen llevat). El contingut d'arròs del principi i volum seran els mateixos al final de la cocció, així que són considerablement més pesats (MOLT MÉS PESATS). 

Tapem la cistelleta i ho coem 5 minuts tapat, treiem el motlle i ho coem 20 minutets més. 

Al final queda així de maco huhuhu. Es poden fer dibuixets fàcilment simplement treien la part groga i posant farina sola. Aquí no s'aprecia però hi ha una sanefa de rodones a l'exterior. De fet si ens els mengèssim així ja estaria molt bo, però les decoracions (no tant tradicionals) són taaant maques que mereixen una explicació també. 

Si l'haguéssim fet tot blanc, s'anomena beksolgui (백설기)  i és el pastís que mengen els coreans per commemorar el 100 dies de vida dels infants. Normalment la gent en porta a l'empresa i la reparteix entre els companys i per suposat també es menja a la festa a casa o al restaurant. 

I les roses? Com ja us havia dit, estan fetes de mongeta dolça triturada i el color ve de colorants naturals. El verd és de té verd, els tons vermellosos de la col llombarda, el groc de carbassa...

Vist així sembla algo raro però no és més que la mongeta dolça ("pat" en coreà 밭), triturada amb una mica de sucre.

Es barreja amb el colorant i es posa dins d'una mànega pastissera.

Escollim una punta rodona.

I apa, a practicar. A sobre d'una muntanyeta de puré (de mongeta) sense tenyir, anem fent pètals. La meu profe (la tieta del Taesung hehe tot queda en família) era molt estricta i em va fer destruir vàries roses abans de deixar-me-les col·locar damunt del pastís.

Una rosa acabada!

Aquí ja li havia pillat el truco. 

Llavors ve el moment complicat (en que et pots carregar la feina de tota una tarda si l'espifies) en que poses les roses sobre el pastís. Aquest xurro de color pell és la mongeta triturada amb llet amb pols perquè sigui més consistent. Les roses són molt fràgils (per allò de que estan fetes de pasta de mongeta clar...) i si en tombes una ja la pots treure. 

Snif snif és tant maco que no puc parar de mirar-lo...

Amb el colorant de té verd es fan les fulles i es van col·locant de manera que no es vegin espais buits.

El merder que vaig muntar és de consideració però per allò de tenir un bebè al càrrec em vaig estalviar la neteja... mirant enrere suposo que el proper cop els hauré de convidar a dinar!

I ja el tenim acabat! 

La tieta del Taesung els fa per encàrrec i la veritat és que fan molt de goig en directe i que estan molt bons. Un cop a casa no va durar gaire... tinc ganes de fer-ne un altre cop, i encara que la base no portaria gaire feina veig que m'hauria de comprar tot l'equipament per fer les roses i no tinc espai als armaris de casa. Igualment tinc previst de fer-ne per a la celebració de l'any de la Martina, on també és tradicional menjar el pastís d'arròs. 

Crec que tot plegat no seria difícil de fer-se a Barcelona, i encara que el gust de les roses pot ser una mica xocant al principi, és molt més natural i bo que tot els icings i altres mandangues (amb perdó dels meus amics pastissers que sé que fan mooolt bona feina hehehe) fetes amb mantega i sucre. A més segur que és molt més sa això de les mongetetes. El problema és si compres la pasta feta industrialment on normalment ES PASSEN i hi posen un 60% de sucre, així que passa a ser sucre amb una mica de mongeta enlloc de mongeta amb sucre.

Si en teniu ocasió, proveu el pastís d'arròs! (Recordeu com d'altres coses que vau jurar i perjurar que mai menjaríeu ara us encanten...!). Està molt bo, encara que després de menjar-ne un tall, és com si t'haguessis menjat un plat d'arròs sencer, així que s'ha d'anar en compte. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Regals de cap d'any

Hola! Avui un post ràpid per parlar d'una de les obligacions en aquests dies festius: els regalets per a la família. Com si fos Nadal, aquí la gent té la tradició de fer regals a la família el dia d'any nou. També les empreses solen fer regals als seus empleats, com ho farien allà Catalunya. El que és curiós del tema es... el tipus de regals que es fan. No us imagineu el típic lot amb una botelleta de vi i una de cava, es tracta de regals molt més pràctics! 

Fem-hi un cop d'ull...

Per començar, un clàssic: els lots de pomes i peres coreanes (aquesta espècie de poma groga: és boníssima). Si un fixeu en el preu, malgrat estar rebaixades, valen uns 35,000 wons... que son una mica menys de 35 euros. Per 11 fruites... sempre m'entren ganes de plorar quan ho veig. 

També hi ha lots de carn i d'altres fruites, en general el menjar és considerat un bon regal, perquè és car i de bona qualitat (encara que hi ha gent que té bastantes sospites sobre això). A la meva família sempre hi ha uns tiets que porten peres i uns altres que porten pomes, així que sempre sortim d'allà carregats de fruita. I veient com estan els preus la veritat és que és un molt bon regal que agraeixo i gaudeixo molt. Tant les pomes com les peres són molt bones i a més són gegants. 

Per a aquells que no es volen gastar tant també hi ha altres idees: lots d'oli, llaunes de tonyina o carn, xampús i pasta de dents... sense comentaris sobre aquests. A vegades tens sort i te'n regalen un que deu ser d'oli d'oliva però vés per on, mai he tingut aquesta sort. 

De fet l'últim cop que vam comprar un mòbil ens van donar un fantàstic lot de... bé, mireu vosaltres mateixos a veure si reconeixeu alguna cosa.  

"Oli de cuinar" (de fet diu smart cooking oil), oli de canola, un espessant i endolcidor pels plats, vinagre, salsa de soja i pots de tonyina, carn i pollastre. Moltes gràcies... d'aquests olis ja en tenia un armari ple de l'últim cop que me'l van regalar. No els vull fer servir perquè no crec que siguin de bona qualitat (o almenys no tant com l'oli d'oliva, que aquí és importat d'Espanya) però també em sap greu llençar-los... un cas clar de diògenes alimentària!

La gràcia és que quan, pels volts de cap d'any o acció de gràcies vas al supermercat, et trobes tot de paradetes així, mostrant els lots de regal que pots comprar per a amics i coneguts. Veieu tota aquesta massa de coses grogues? Doncs, sí, són tot de llaunes de tonyina. 

Hi ha tot de venedores que t'ajuden a fer la compra i també unes taules especials per a l'ocasió on pots apuntar quins lots vols regalar i a qui, dones les adreces i ells mateixos s'encarreguen de fer l'enviament i tot. Molt còmode, com tot en aquest país. 

 Val a dir que mentre treballava a un dels instituts de batxillerat també vaig rebre algun d'aquests regals... Estic especialment agraïda per les tres botelles d'oli de canola que encara no he obert. El segon cop almenys van enviar un pot de xampú amb pastilles de sabó i tres tubs de pasta de dents que al menys són coses que tenen més sortida... Ja veieu, tot un luxe!

Amb el meu marit sempre estem pensant quin tipus de regal podríem portar perquè el tema fruita ja està agafat, la carn és massa cara (més de 100 euros sense exagerar, normalment) i altres coses són massa cutres. (No m'imagino regalant una caixa amb 10 pots de tonyina... encara que fos de bonito del norte). Per això anem variant: un any vam regalar un set d'algues seques (molt gustoses i saladetes), un altre cafè i torró (escombrant cap a casa) i aquest any ens hem decidit per una sèrie de sucs naturals de bona qualitat, que són una altra de les coses que costen de trobar. Si fos per mi hauria seguit regalant torrons però el Taesung ja m'ha informat que són "tots seus" i que no els pensa compartir. (Però no en menja gaire i com no s'espavili jo ja me'ls hauré acabat). Sap lo que és bo, aquest noi. 

En quant tingui les fotos de la festa de cap d'any, us en donaré més detalls ;)

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Bon any nou! (Capítol 2: El cap d'any lunar) // Happy New year! (Chapter 2: Lunar New Year)

Avui us parlaré sobre el dia d'any nou, que enguany es va celebrar el passat 11 de Febrer. Ja sé que vaig fer un post fa poc sobre el meu cap d'any, però aquell era el solar!! (No és que se m'acabin les idees i estigui repetint posts eh?). Així que ara toca fer el post sobre el cap d'any lunar, que segueix els cicles de la Lluna, i per tant cada any cau en un dia diferent del nostre calendari. 

Today I'm going to talk about New year's day in Korea, that this year was celebrated the past 11 of February. I know I already posted about my New year's Eve, but that was about the solar new year!! (It's not I've run out of ideas and I'm repeating posts ok?). So now is turn for the lunar one, which follows the lunar calendar. Because of this every year the day for the celebration is different if we count it following our calendar.

Com que aquí a Corea s'apunten a totes les festes, també han adoptat el cap d'any Occidental (el nostre), però originalment ells celebren el cap d'any xinès. I com a tota bona tradició, hi ha unes costums que cal seguir:

1. Reunir la família

2. Fer una pila de menjar!

3. Preparar un altaret per venerar els ancestres...

Because in Korea they must really like parties (or at least I think so because they also celerate the Western New Year), but originally they celebrated the chinese one. And like in any traditional tradition, there are some customs you should follow:

1. Gather your family

2. Cook a loooot of food!

3. Prepare a little altar to worship your ancesters...

 ...!!

Expliquem-ho tot part per part. 

1. Reunir la família:
Cadascú ho fa una mica com vol, però la tradició mana que tota la família s'ha de reunir a casa del cap de família (normalment els avis o el tiet més gran en el cas que hagin mort). Un dia vas a la trobada de la família per part de pare i un altre a la família per part de mare. I tothom content!

2. Preparar molt de menjar:
Com veieu a la foto, tot aquest menjar s'ofereix als ancestres perquè mengin també amb ells mentres dura la celebració. Però no us penseu que són tan tontos de deixar-ho podrir allà eh! Això després de venerar-los se'n va directament cap a les panxes dels assistents. (Només cal dir que el platet amb pomes són 5 euros com a mínim, el de peres 10 euros...està clar que si tinguéssin previst llençar-ho jo ja els faria el favor...).

3. Venerar als ancestres:
A les cultures que deriven de la xinesa es veneren els ancestres. Es tracta de demanar sabiesa per afrontar la vida i els reptes que vagin sorgint, i honorar a aquella gent gràcies a la qual estàs aquí. Trobo molt maco, que enlloc d'enrecordar-te d'un Déu que vés a saber on està, et dediquis a recordar aquelles persones que van venir abans que tu i que segurament no vas conèixer, però que sense saber-ho has après moltes coses d'ells a través dels teus pares. 

But first things first, let's explain all this:
1. Gather your family:
It is customary that all the family have to gather in the head of the family's house, usually the grandparent's home or the oldest uncle if they are dead. Of course in practice everyone does what they can. One day you have to go to your father side family, and the other to your motherside. And everyone is happy!


2. Cook a lot of food:

As you can see in the photo, the food is offered to the ancesters, so they can also eat with them while they celebrate New year. But don't think they are going to let all that food over there decay! Aftyer the worshipping everything ends up in the bellies of the attendees. (Just think about it...that 3 apples, 7 dollars, that pears over there, at least 12 dollars...if they were planning to throw it away of course I would be willing to help!).

3. Worship your ancesters:

In the cultures deriving from the chinese culture they worship their ancesters, to remember about that people that made possible for you to be here. I think that it's a very nice tradition that instead of worshiping a God, worship the people who came before you, and from whom, maybe unconsciously, you learned a lot of things through your parents. 

Però com a tota festa el més important és el menjar. I el menjar que no pot faltar a cap festa de cap d'any és la sopa de Mandu! Els mandu són una espècie de raviolis grandots farcits de verdures, carn... provinents originalment de la Xina. 
But like in any other party, the important part is the food! And the mandatory food for New year's party is mandu soup. The mandu are something similar to raviolis, with meat and vegetables inside, originally from China.

 Aquí els teniu! Està molt bona, com no, però trobo a faltar el trosset de botifarra... Els mandu són aquestes boles més grandetes, i a sota de les algues negres i grogues hi podeu veure una altra especialitat coreana: el pastís d'arròs. Amb farina d'arròs es fa una espècie de pasta d'arròs, que es talla en làmines i es converteix en aquesta cosa més blanca.
Here they are! This soup is very tasty but I miss my "botifarra" inside it...(miss my catalan food...). In the photo you can appreciate the mandu, that big things, and also, below the black and yellow stripes, another korean specialty, the rice cake. With rice floor they make kind of pasta, that cut into thin layers results into this. 

A part de menjar tot el que es pugui, la festa transcorre durant l'esmorzar i el dinar normalment, així que la gent es dedica a conversar (i no a afartar-se de beure vi o cava!) o a jugar a jocs (com el Yut Nori). Suposo que podríem dir que és una festa relaxada i distesa, una bona excusa per trobar-se amb la família i passar tranquil·lament una estona.
Apart from eating all you can, the celebration goes by during breakfast and lunch time usually, so people converse together (instead of filling themselves with wine or cava) or playing games (like Yut Nori). We could say that it's a quiet and relaxed party, a good excuse for meeting you family and spend some time with them.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Un joc tradicional coreà, el Yut Nori // A Korean traditional game, Yut Nori

Com que som a les acaballes de l'any lunar (el que segueixen alguns països asiàtics com la Xina o Corea), ha arribat l'hora de recordar les tradicions que durant l'any queden oblidades per culpa de la feina i els estudis. Una d'aquestes tradicions és jugar al Yut Nori, un joc que us pot recordar al parxís però que no hi té res a veure!

We are about to finish the lunar calendar year (which is followed by some asian countries like Korea or China), so it's time to remember that traditions that are forgotten during the year because of work and studies. And one of this traditions is playing Yut Nori, a game that could remind you parchis, but that is totally different indeed!



L'objectiu és fàcil d'entendre: has de fer arribar les teves quatre fitxes a la meta abans que els altres participants. Però a la pràctica és molt emocionant, perquè està ple de dreceres, de morts i de canvis sobtats sobre qui està guanyant en la partida. En principi el recorregut és seguir la rodona, però si caus a les caselles de colors pots anar més ràpid. I si caus a sobre d'una fitxa la mates, i tornes a tirar. Però si caus a una casella on tens una fitxa teva les pots moure totes juntes (amb el risc que te les matin totes juntes!). Una altra cosa curiosa són els daus:

The goal is easy to understand: you have to bring your four pieces to the goal before the other participants. But in practice it's very exciting because it is full of shortcuts, deaths and sudden changes about who is winning the game. Initially the route is following the round path, but if you ge to the color boxes you can go faster. And if you arrive to the same square where another token is placed, of course you kill it, and throw the dice again. But if you arrive to a square where one (or more) of your pieces are placed you can move them together (with the risk that someone kills them all together!). Another curious thing, the dice:

Sí, sí, aquests pals són els daus. La catifa és per no destrossar el terra i per marcar un lloc on tirar, perquè sinó segurament vàries pantalles de televisió pagarien les conseqüències d'una partida massa apassionada. Tenen dues cares, i els resultats van de 1 a 5, depenent de la combinació de cares i creus, però també -1, així que es pot donar el cas que vagis una casella enrera, cosa que et pot donar avantatges en certes condicions (per exemple fer-te caure en una casella de color per agafar la drecera, o matar a qui t'està perseguint).

Desfés les edicionsYes, these sticks are the dice! The carpet is just needed in order to not to destroy the floor, and to delimite somewhere to throw the dice (in my guess to many television screens where destroyed in very passionate games). The sticks have to faces, and the results go from 1 to 5, depending on the combinations of faces or tails, but also -1, so it could happen that you have to move back one square. This could be very useful for taking shortcuts or killing someone who is about to kill you.

És un joc molt emocionant!!! No saps qui guanyarà fins ben bé el final. Quan sembla que vas guanyant durant tota la partida de cop perds, o quan ja has perdut l'esperança et trobes que pots moure les quatre fitxes juntes i guanyar la partida en dos torns. M'encanta! (I no cal dir que m'encanta més perquè de moment he guanyat unes quantes vegades. Si hagués perdut no sé si tindria la mateixa opinió...).

It's a very exciting game!! You never know who is going to win until the very end. Could seem you are winning the whole game and suddently loose, or when you are about to give up you can gather your four tokens and win quickly. I love it! (No need to say I love it because I won many times. If I had lost, could be quite different...)

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Alpha





El meu Nadal i Any nou a Corea // My Christmas and New Year in Korea

Avui us presento un post una mica diferent al normal: em dedicaré a explicar que he fet aquests dies festius aquí a Corea, i una mica, que és el que la gent fa o no fa aquests dies. Així que si voleu xafardejar una mica per aquí, crec que veureu un parell de coses força curioses!

El dia de la nit de Nadal, com ja us havia explicat, vaig anar a classe, com si fos un dia més :'(. Però la profe ens va donar una cosa que no pot faltar en cap Nadal de família catalana/espanyola/casa d'Isabel Preisler:

Today I present a post a little bit different than usual: I'm going to explain what I did these past holidays here in Korea, and what koreans do on these dates. So, if you wanna gossip a little bit around here, surely you'll find a couple of curious things!

On Christmas' Eve, as I told you before, I went class, like any other day :'( (In Spain is always holiday from the 22th of December to the 7th of January). But our teacher gave a thing that cannot be missing in any Catalan/Spanish home in Christmas: 

Sí nois sí!! La profe em va tocar la meva fibra sensible...! Cada any ma àvia, vull dir, el tió, em regala una caixa plena de Ferreros... snif snif...
Yes yes!! She gave us one Ferrero Rocher!!! She touched a nerve... Every year my grandma, I mean, the Cagatió (you remember our magic trunk?) presented me with a box of these.. snif snif

Però bé deixem-nos de tonterietes i anem a lo maco de la jornada. Per Nadal havíem quedat amb els amics del Taesung per fer un sopar de Nadal. Així que ens vam passar tot el sant dia cuinant. Bé, cuinant i fent el vago una mica. Ens havíem proposat fer turró la nit abans, però fent honor a la llei de Murphy se'n va anar la llum durant tota la nit (--'). Així que tot ho vam fer el dia 25. Aquest va ser el resultat de la nostra feina!

But let's talk about the nice thing of Christmas. On Christmas day we agreed to meet with Taesung's friends, to make a Christmas dinner all together. So we spend all the day cooking. Well, cooking and lazing around a little. But it was Christmas so it was ok. We wanted to cook "Turrón" a classic dessert for Christmas holidays, a sweet and nice Spanish dessert. We thought it could be nice to cook it the night before, but in honor of Murphy's law, there was a blackout (but only in our building...why? Perhaps someone was very interested in preventing us to do Turrón?). So we finally cook it the 25th. And this was the result of our hard work!

Sé que la presentació no és la millor. Us prometo que durant el sopar el vam posar en un plat maco, però just quan em disposava a fer la foto...ja havia volat. Sí nois, la veritat és que estava súper bo! Des d'aquí us animo a probar de fer turró a casa, no és tan difícil com sembla. I bé, se suposava que era turró de xixona, però tampoc és que fos el que es diu...tou. Però tampoc era dur com altres turrons. Que estava bo, vamos. 
I know that the presentation of the photo is not the best in the world. I swear that during the dinner we put it in a nice plate, but when I wanted to do a photo...it was already over. Yes, to tell the truth, it was super tasty! There's nothing to it, so I encourage you guys to try it at home. It was suposed to be very soft. Actually it wasn't that soft, but it was neither hard, so I think it was a total success!
 

I pel que fa al sopar, davant de la impossibilitat de trobar els ingredients pels canelons (no sabeu al preu que va la carn picada, i no vaig trobar làmines de caneló per enlloc). Em vaig decidir a fer pinxos diversos, truita de patates, rissotto, pa amb tomàquet i patates braves, de patata i de moniato! I fins i tot em vaig arriscar a fer allioli! I per veure, sangría i vi. Sembla senzill sí, però la veritat és que si no ets català és un menjar ben exòtic! 
And regarding the dinner, I wanted to cook canelons, a typical dish for Christmas, but I found it impossible. The hamburguer meat is super expensive, and I couldn't find the pasta sheets i needed, so I changed my plan. We made different king of pinchos, spanish omelette, mushroom and chicken rissotto, Pa amb tomàquet (bread with tomato, typical Catalan dish) and Patatas Bravas ( a Must of the Spanish tapas cuisine), with both sweet potato and normal potato. I even dared to make Allioli, a garlic maionaisse! And for drinking, wine and Sangria. It may be it's simple, but if you are not Spanish all this food seems pretty exotic!
 

En un menjar coreà normal hi ha molts platets petits dels quals tothom va agafant el que vol menjar, i normalment l'únic plat individual que tenen és el d'arròs. Així que aquest tipus de menjar pica-pica és bastant semblant al concepte que tenen de menjar. I per acabar-ho de conjuntar, vaig posar el rissotto en els bols individuals d'arròs. Suposo que es pot dir que això és cuina de fusió! (Flipada...¬¬)
Usually in korean meals there are a lot of small side dishes, and everybody takes what they want, but share everything. I think our dinner was pretty much korean style in this sense. And usually the only individual dish they have is a little bowl with rice. So we put the rissotto in the rice bowls. I guess that this is what is called fusion cuisine. (freak ¬¬)

Però el moment dolç de la jornada va ser...
But the sweet moment of the night was...

Doncs sí nois, no podia ser passar el Nadal a Seül sense un pastís de Nadal. Serà friki però el detallet em va encantar. Vam bufar les espelmes (¿?) tots junts per desitjar un bon Nadal, i vam brindar dient "Salut"! A més el pastís estava boníssim, era una mena de Brownie molt esponjós. Bé amb la pinta ja paga. Estava igual de bo que goig fa de veure.
It's true: I couldn't spend my Christmas Day in Seoul without a Christmas cake. Maybe it looks also a little bit freak but the thing is I loved it. We blowed the candles (whose birthday??) all together, and wished a Merry Christmas, and we made a toast saying "Salut!", which is the Catalan/Spanish "Cheers"! It was a delicious cake, something like a fluffy brownie. Well I think that its appearance talks by itself. 

I el moment sorprenent de la jornada va ser...
And the amazing moment of the night was...

Serà possible!! Menjant el pastís amb palillos!!! Hahaha crec que en un mes d'estada he descobert més usos per als palillos dels que pensava que podien existir! A més tothom ho feia. Jo vaig anar a aprovisionar-me d'una forquilla com qui no vol la cosa...
Could be true?? Eating a cake with chopsticks!! Amazing!! After a month living here I discovered more uses for chopsticks than I never thought possible! Besides, everyone did it. I went to equip myself with a fork...

Va ser una bona experiència! Totally good experience!

Pel que fa al Cap d'Any, la gent aquí n'hi ha que ho celebren i n'hi ha que no, més que res perquè, tot i que segueixen el calendari occidental, també segueixen el xinès, i el cap d'any no coincideix.  La idea inicial era anar-nos-en a Nami Island, que es veu que és tan maca, però les previsions del temps deien que venia fred Siberià (i ara entenc que quan diuen això a Barcelona és algun tipus de broma que es porten els homes del temps), així que ho vam cancelar. Així que vam decidir anar a fer una cosa més típica de Seül: anar a sopar en un restaurant i després al temple on van les campanades!!
 In Korea there are people who celebrate New year and people who don't. The thing is, they follow western calendar, but also Chinese lunar calendar, so the New Years in both calendar rarely match. Our initial plan was going to Nami Island, but the forecast strongly emphasized that we had to change our plan. So decided to go to a typical place for New year's celebration in Seoul, and have dinner before around there.

Que guapos que som eh? Aquí sembla que no porti gaire roba però anava amb dues samarretes tèrmiques, pantalons tèrmics, un jersei enorme i la jaqueta més gran que tinc.  
 We are good-looking, aren't we? Maybe it seems I'm not wearing a lot of clothes, but I was wearing two thermic shirts, inner pants, a huge jersey and the biggest and warmest coat I have. 

M'encanten aquests restaurants (ells els anomenen bars) de Corea. Com diu el Taesung són espais que estan separats i alhora junts. En aquest cas, les fustes marquen una separació entre les diferents taules, però et deixen veure que estàs envoltant de gent. 
I love this kind of restaurants (they call them bars) in Korea. The tables are together, but appart at the same time. In this case, as Taesung pointed, the wood bars marked space between the tables, but they allow you to see what's happening next to you.

Molt monito i acollidor. El pobre Taesung va estar una bona estona buscant a veure on podíem anar. En aquest restaurant vam menjar una espècie de paella amb carn, verduretes i arròs (como no!), molt bo. Després vam canviar i vam anar a un altre on feien pizza coreana de kimchi. Molt bo tot! 
So cute and cozy place. My poor Taesung was searching for this place for a while. We ate some kind of bulcogi with vegetables and rice (of course). After that we went to another bar and ate a kimchi korean pizza. Very nice!

Aquí la gent no menja raïm (o olives, com fan alguns...) mentres fa el compte enrere. Però aquí servidora anava preparada!
In Spain it's tradition to eat 12 grapes (or olives, as some people do... ¬¬) while we do the countdown to the New Year. And of course, I came prepared from home...
Catalan CAVA (our champangne in Catalunya) and 12 grapes for starting luckily the New year!

 Si us penseu que pel fet d'estar a Seül anava a deixar de fer les campanades, anaveu ben equivocats!! Des del lloc on estavem es veia un escenari on algú (evidentment estava a petar de gent i no vaig veure gran cosa) parlava (evidentment no vaig entendre res) i de cop va començar a comptar en coreà 15,14,13... i em va agafar d'improvist, però ho vaig solucionar a temps perquè ja tenia el raïm preparat des de feia estona! Només perquè us feu una idea de l'ambien, (i no per les seves qualitat artístiques), poso la següent foto:
Of course I was not going to miss the chance of eating the grapes just because I'm in Seoul. From our place it was possible to see some stage where someone (I couldn't see almost anything) was speaking (obviously in korean) and suddently started sayin 15,14,13... It took me unaware, but I was prepared and I started eating the grapes at top speed! And for the sake of good understanding of my situation (and not because of its artistics qualities) I decided to put the following photo. 
 

I també us agradarà saber que estic aprenent més sobre el tema de les emputxades. Després de viure la jornada d'ahir...activament, diguéssim m'he adonat compte que aquesta gent veu com una cosa normal lo d'anar-se emputxant. M'explico. 

Ahir, com es pot apreciar a la foto, hi havia molta gent (més o menys la mateixa gent que al metro pel matí... però sense haver-nos d'encabir en vagons gràcies a Déu). Quan es van acabar les campanades, molta gent volia marxar, però també molta gent volia avançar cap a l'escenari per aprofitar i situar-se una mica més aprop. Per aconseguir això tota aquesta gent, més que emputxar, "forçava" el seu pas, sense gaire delicadesa, però tampoc sense ser violents ni res, sinó com una cosa normal. Quan em vaig adonar que era una cosa normal va ser quan vaig veure famílies senceres amb nens petits, els quals eren emputxats al seu torn, i ningú pensava que fos res escandalós, i els seus propis pares no s'alarmaven. Crec que el meu pare hauria posat el crit al cel si algú m'hagués emputxat, i de fet jo estava més preocupada per vigilar que ningú emputxés al nen que tenia al davant que el seu propi pare. Suposo que és simplement una diferència cultural. Seguiré treient conclusions sobre aquest tema.

Perhaps you will be happy to know that I'm learning more about the "pushing" issue. After yesterday's night...we could say, actively, I realised that koreans regards pushes as a normal thing. let me explain it carefully.

Yesterday, as you can appreciate in the photo, there was A LOT of people (more or less the same amount of people that are in the morning in the metro, but thanks God, at least we were not all trying to get inside the same carriage). After the bells ringing (or the countdown or whatever this is called in English) a lot of people wanted to go away from there, but also a lot of people wanted to get closer to the stage, because there was some show going on. To achieve that purpose, they pushed, (or they forced their way in, I would say), without being very delicate, but neither violent. They were just passing. I realised that was a normal thing when I saw some families with little kids among all the people. The kids were being pushed a lot, just as any other adult, with the difference that they are smaller, and no one seemed to care. Not even them or their parents, it seemed a normal situation for them. No one thought it was a cause of concern. I think my father would have been worried in this situation, and actually i was more worried to that little kid than his own father. In my guess this is one of this cultural differences. I will research more about this.


Com que li he agafat gust a això de fer vídeos cutres en penjo un altre per mostrar millor l'ambient d'ahir a la nit. 
And because it seems I enjoy uploading tacky videos, this one shows better the ambience of yesterday's Seoul:

A més amb aquest vídeo podreu jugar a agafar tortículis perquè em debia que pensar que era l'iphone i el vaig grabar del revés... sense comentaris.
And besides you will not understand anything because its in Catalan, it's a nice way to get some torticollis, because I recorded all the video upside-down... no comments.

Però bé, crec que ha sigut un resum bastant completet del que és el Nadal i el Cap d'any pels coreans. Encara que jo segueixo fent classe cada dia, almenys he tingut festa aquests dos dies. 
Well, in my opinon this is pretty much a complete review of what's like Christmas and New year for koreans. At least I could enjoy this two days of holiday :D

Em despedeixo adelantant que demà tindré llest el post sobre MENJAR DE CARRER. Crec que us pot semblar suculent... o si més no, com sempre, molt curiós!! 

Ben aviat, més curiositats made in Corea! 

It's time to say goodbye, but I can say in advance that tomorrow my post about STREET FOOD will be totally ready, both in English and Catalan. I think you will find it tasty...or at least, curious.

Soon, more curiosities Made in Korea! 

Christmas in Seoul // Nadal a Seül

I'm dreaming of a whiteeee christmas... bé, tinc dues notícies: una bona i una de dolenta (per mi). La bona és que al Nadal, aquí també tindré festa. La dolenta és que ja em puc oblidar del caga tió, del Reis Mags, del Sant Esteve i dels canelons de la meva àvia. Crec que està clar que hi surto perdent.

Però exactament com celebren el Nadal els coreans?

En primer lloc hauríem d'aclarir que a Corea, actualment hi ha dues religions majoritàries: el budisme (més o menys un 23% de la població)i el cristianisme, que inclou protestants (un 20%) i catòlics (un 10%). Aproximadament la meitat dels coreans es consideren ateus.

Dit això veiem que no hi ha gaires raons per les quals els coreans haurien de celebrar el Nadal. No és la seva tradició, i tot aquest elevat percentatge de coreans cristians és un fenomen relativament recent. Però ai! L'encant dels carrers il·luminats, dels regalets... i sobretot l'encant de que deuen gaudir els centres comercials i els grans magatzems al veure tanta gent comprant, fa molt. Així que, encara que en menor mesura que allà Barcelona, aquí la gent més o menys també celebra el Nadal, però a la seva manera.

Com que els universitaris ja han acabat l'any escolar (aquí va diferent la cosa), i la gent d'una certa posició en les empreses també tenen festa, molta gent aprofita per anar-se'n de vacances fora. Es veu que divendres passat l'aeroport internacional estava totalment ple de gent. Suposo que la imatge debia ser semblant a el Prat a l'agost, però amb la diferència de que l'aeroport internacional d'Inchon és un dels més grans del món.

 Però anem a lo que interessa! Quina pinta té Seül durant el Nadal? Doncs més o menys la mateixa, amb la diferència de les zones comercials. Aquí no fan com a Barcelona i omplen els carrers de llum perquè sí, així que la majoria de carrers estan igual, però els grans magatzems posen lluminàries d'ensomni, i les botigues posen motius nadalencs per tot arreu.
Aquí tenim unes fotos dels grans magatzems Lotte.

Maco eh?
La veritat és que era impressionant, i molt, molt gran.

Prop de casa meva hi ha un dels carrers comercials més famosos de Seül, anomenat Myongdong (sí, he triat bé eh?). Evidentment, com que és una zona comercial, el Nadal és un tema que cal potenciar, així que per tot arreu s'hi veuen arbres de Nadal així de monos.

I sorpresa, el dia 21 feien una festa al carrer, en plan disco, amb dj i llums. Impressionant! Aquí us deixo un petit video que mostra l'ambient.

Si una cosa admiro dels coreans són les seves ganes i predisposició de passar-s'ho bé. Allà al mig del carrer, amb l'omnipresent fred, tothom saltant i ballant tan feliços i els dj en MÀNIGA CURTA animant l'ambient.Ole vosaltres nois!

Una altra cosa que també crea esperit nadalenc i que sembla que s'ha posat de moda a totes les ciutats en els últims anys és fer una pista de gel en algun lloc important de la ciutat. Si fins i tot en vam posar una a Barcelona, Seül no podia ser menys! 

La única diferència que hi veig entre una pista i l'altra és que crec que aquesta la debien fer per accident. Resulta que aquesta plaça de davant de l'ajuntament ( o city hall, com està anunciat en anglès per tot arreu) és la part més freda de Seül. Els coreans diuen que potser és algo relacionat amb el feng-sui. Jo dic que és una caca de lloc i prou. El tema és que amb aquest fred se'ls debia caure aigua o alguna cosa i va quedar automàticament glaçada. Veieu que no hi ha cap carpa ni res? A Barcelona en canvi, com que fa calor hem hagut de posar una carpa i climatització 24h... potser estem forçant alguna cosa no us sembla?

Però si una cosa m'agrada de les tradicions inventades són coses com aquesta: PASTISSOS DE NADAL

Aquestes monades són pastissos sí sí! Amés ja venen en porcions llestos per consumir sense espatllar lo monos que són al tallar-los. Ho tenen tot pensat aquesta gent!

Una altra cosa que s'agraeix és que a la tele no els bombardegen amb anuncis de joguines i perfums a cada moment. No és que la miri gaire per... dificultats lingüístiques diguem, però mirant-la vaig trobar a faltar algo i em vaig donar compte que era això!! On estan els anuncis de playmobils?? I de channel n5?? Vull tornar a casa...

I per últim, està clar que aquí no passen el Nadal en família. Bé, potser aquell 10% de catòlics que mencionava abans ho fa, però per la resta, és només un dia festiu sense gaire importància, així que si vols quedar amb els amics o anar-te'n por ahí, pots fer-ho sense remordiments.

Així que aquest any intentaré fer canelons aquí, ja vorem com sortiran. Si no penjo cap foto és perquè no me'ls he pogut ni menjar.

I bé, com a conclusió, per una banda és clar que m'agrada que aquí celebrin el Nadal, perquè això et va no enyorar tant el meu estimat caga tió, i cantar nadales ( per cert, he comentat que tinc una esglèsia al costat i que m'he llevat la última setmana sentint els veïns cantant nadales amb veu angelical?). Però per l'altra veig que Mr USA ha influenciat molt la cultura (d'altra banda prou consumista de per sí) d'aquest país. No és una queixa, però sóc partidaria de que cadascú conservi les seves tradicions. Però igual que ens està passant amb el Halloween a Catalunya, aquí a la gent li agrada celebrar coses, i una festa és una festa! Així que ja teniu a tots els coreans comprant un pastís per Nadal (--').

___________________________________________________________________________________

I'm dreaming of a whiteeee christmas... well, I have some news: something good and something bad. Good thing: here Christmas is holiday! The bad thing, I can forget about my beloved Catalan&Spanish traditions: Caga tió, Magic Kings, Saint Steven and my grandmothers canelonni.

To explain a little about that, the first one is a Catalan tradition. In every rightfull Catalan home we have this super cute thing:

Yes, it's a trunk. But the thing is it's a magic trunk! We call it tió, which means... trunk. We catalans are a very practical people as you can see. The night of the 24th (some people do this the morning of the 25th) we cover our Tió with a blanket and kids go to warm some wooden sticks (because we don't have sticks in my home my poor grandpa's walking stick is always very useful, to his despair). And while kids go to warm their sticks the parents, uncles and grandparents put presents...well no, t's magic! So when the kids return they literally hit the Tió while singing some songs especially created to this purpose. And then they take off the balnket and oh! surprise, the Tió had shited presents! 

 

One thing I have to make clear. We catalans are a group of scatological people. Some of our beloved traditions consist in making a trunk shit presents, putting a man shitting in the crèche (or also called the representation of the nativity of Jesus) and making lots of stupid jokes about shits and farts. Yes we are like this...
 

The image of the nativity of Jesus was too bucolic for our taste, so all Catalan families put a Caganer (which means literallly "person who shits") in our "Pessebres". 

 

But let's stop talking about shits and continue talking about presents. The 5th of January during the night, the three Magic Kings from orient (maybe they are Korean??) come to give presents to the children who had behaved correctly during all the year. It sounds like Santa Claus, and actually the concept is exactly the same. But originally we don't celebrate Santa Claus but the 3 magic kings. And you can't find any shit/scatologic thing in this tradition right? Yes, that's because it's not only a Catalan tradition but also Spanish (it seems we are the only ones with this kind of mocking humor). 

And finally we have our family meals. We usually don't meet with family that much during the year, but in Christmas we meet a lot. For Christmas' Eve, for Christmas, for Saint Steven, for new year, and for the magic kings' day. And this obviously ends up with a lot of familiar love and.... fights. Because we all have this uncle which we can't stand. And nature is wise. If you don't meet someone during all the year, why on the earth it's suposed to be a good idea to meet that person during lots of days in a row?





 But let's stop talking about Catalan Christmas and talk about Korean Christmas.

In Korea they have two major religions: christians (30% counting both catholic and just christians) and buddist (22%). So half of the population declare themselves atheistic.

So, why on earth should koreans celebrate Christmas? It's not their tradition, and actually all this high percentage of christians is a quite new phenomenon. But... aish (sigh)... the lovely view of the streets with christmas lights, the presents... and the delight of the department stores and malls who regard Christmas as a potentially good season for selling, it's obviously enough. 
 

So people here celebrate Christmas, but in their own way. 

The university students had just finished their year, and the workers of companies have vacation, so a lot of people use this holidays for travelling somewhere. It seems last friday, in the international airport of Sinchon, it was madness. Similar to our airport in barcelona during august, but with the small difference that this is one of the biggest airports in the world.

But first things first! How does Seoul look like during Christmas? Well, more or less exactly the same. The difference lays on the comercial areas. In Barcelona we put lights everywhere during Christmas. (When I say everywhere it means literally everywhere. I even saw lights in public restrooms). But I'm big fan of the department store's luminaria.

It is Lotte Department Store's AMAZING christmas decoration. For more photos go up on the Catalan part of the post. SO SO SO beautiful. It's amazing how koreans can make everything better than us, even if it's suposed to be our tradition. 


But I'm sorry koreans, you don't have this

Part of the Barcelona's decoration for Christmas. A giant "galet". A galet is some giant pasta we put in Christmas' broth. So in barcelona they made this fantastic decoration light!

 

And talking about comercial areas, I live quite near to Myongdong, one of the most famous spots for shopping in Seoul (I chose correctly, I know). It's also super nicely decorated with Christmas trees and lights everywhere (plz, check the photos up). And last 21th they were making a party just there, in the middle of the street, with dj's and everything. Another astonishing thing about the koreans is how much they like to have fun and how they enjoy parties. It was so cold that day, at 10'30pm in the middle of the street... but people were there dancing and enjoying, and the dj's were wearing SHORT SLEEVE T-SHIRTS but they were doing their best! And it was so amazing! I loved it!

 

And there's a thing that seems it's kind of a worldwide fashion in cities on this christmas days. Yes, I'm talking about ice-skating rings. In barcelona we have our own version of the thing, with a canopy covering it. (I heard that yesterday they were enjoying some perfect temperature of 20 celsius degrees...). So maybe the only difference is that the ice-skating ring in Seoul was made by accident. Someone dropped some water and it got frozen perhaps? My question is... is really necessary to spend that much energy in Barcelona for a skating ring with our weather? Seoul 1-  Barcelona 0.

Another thing I find so cute about Christmas in Korea are the Christmas cakes. Yes, yes, check the photo... cakes! So cute cakes. We usually eat turrón but never cakes there. This is one of the good thing of inventing traditions, you can also invent what to eat during this invented traditions. So why not? Cute cakes for dinner! 

Last thing: they don't have to suffer annoying advertisements in TV about perfumes and toys...how lucky they are. It's not that I watch TV a lot (because of some....mmm...linguistic problems, I would say?) but when I did, I missed something. And yes, it was the advertisements. I want to return home...

As a summary I think Mr USA had influenced a lot this country and its traditions but... why not? Everyone loves parties, and the world its smaller now, so let's share parties. I stubbornly believe that every country has to keep their own traditions, but it's just people like happines. And they are not replacing any party they had before so it's ok. But as a piece of advice, please, if you want to take a new tradition, take the good things, not our bad things. Christmas is about being with family, and yes, some little presents, but the important part is something we also have lost. The christmas spirit of trying to be better people for a while. Maybe we can do this all together, but we should keep the department stores out of our party. (But I also want a present eh?)