MINI-POST: Pokémon Go i el recel de les autoritats

Doncs sí, senyores i senyors, per fi, ja el tenim aquí. Amb mig anyet de retard i quan tothom ja n'està cansat de sentir-ne parlar, finalment he pogut jugar a Pokémon Go pels carrers de Seül. Però no patiu, que no m'esplaiaré sobre tot això que vosaltres ja sabeu: que si els nens van bojos que si els parcs estan plens de gent jugant (que ho estan, no en tingueu cap dubte). 

Per si algú no hi estava al cas, a Corea Pokémon Go no es va poder començar a jugar com a la resta del món perquè el govern coreà desconfiava de donar tota la informació referent a posicions geogràfiques, mapes i altres temes sensibles a Google Maps. Volia censurar algunes parts del mapa, sobretot les referents a bases militars i altres temes de seguretat nacional. El cas es que hi van haver diverses negociacions i encara que Google Maps no va aconseguir el que volia, finalment es pot jugar al joc, així que no queda clar quin era el problema...

Lo divertit de tot plegat és que crec que Pokémon Go ha portat un efecte molt positiu a la joventut de Corea. No sé si haureu sentit parlar dels Pc bangs (suposo que n'hauré de fer un post hehe). Són com cibercafès però amb centenars d'ordinadors, on principalment els nois joves i no tan joves s'hi passen el dia enganxats jugant a jocs en línia. Hi van en grup però d'allà ja no surten en tot el dia si cal. També hi ha nens moltes vegades, i el pitjor és que en molts d'ells s'hi pot fumar, així que vinga! tothom a respirar el fum en un local que normalment no té finestres ni ventilació adequada (i que sol ser en una planta subterrània clar...). També s'hi venen tot tipus d'snacks així que la veritat, a part de ser barat no hi veig cap tipus d'avantatge si parlem de salut... 

Per sort Pokémon Go ha fet sortir a molts d'aquests nens i joves dels sótanos i ara ja poden veure la llum del Sol mentres caminen enganxats a la pantalla del mòbil. Una altra cosa interessant és que això de circular amb els ulls clavats en la pantalla no és res de nou aquí. Els metros van plens de gens mirant el mòbil constantment (m'incloc en la llista), la gent creua els carrers mirant el mòbil ( no m'hi incloc perquè els cotxes van bojos aquí i no vull morir) i per suposat també van al lavabo mirant el mòbil (...). Creieu que hi ha de fet alguna diferència negativa respecte al passat? Per mi, crec que cap. Veig el mateix que veia abans però amb nens que almenys caminen més. El que passa és que les autoritats no ho veuen així i ja han començat a fer campanya de prevenció d'accidents.

Per tots els parcs hi trobem aquests cartells avisant de que s'ha d'anar en compte. També hi ha una altra conseqüència divertida i es que corre el rumor de que les pokestops dels palaus històrics de Seül tenen una major concentració de Pokémons estranys així que la gent està "visitant" en massa els Palaus des del llançament del joc. (Per suposat això també és un altre motiu de preocupació, no sigui que aprenguessin algo per casualitat mentre visiten el palau...). Si voleu llegir-ne més aquí teniu la noticia: https://www.koreatimes.co.kr/www/tech/2017/02/134_223304.html

A mi tot plegat em sembla ben divertit i hi ha gent que està d'acord amb mi, com aquest panoli que va sortir a fer fotos de gent que jugava a Pokémon Go al parc i va pensar que era molt bona idea fer fotos a dues estrangeres que miraven el mòbil amb bebès perquè quedaria més guay a la portada 

(--`)...

Si tu em fas fotos jo també...(Sí, es una minirevenja personal... ;) 

Total, que no és que hi hagi res que sorprengui especialment, però em fa gràcia que la gent es preocupi precisament ara, quan porten tants anys enganxats a les pantalletes tot el dia. Què hi farem!

Aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Fent feina... a la KBS World Radio

Amb les noves obligacions que m'han sorgit (en forma de bebè peludet), he hagut de deixar temporalment de treballar entre setmana, malgrat que els dissabtes pel matí encara faig classes a un institut de batxillerat. Tot i així una de les feines que encara conservo és una de les meves preferides, la meva secció sobre Corea en un programa de la radio nacional (algo així com el que seria la RTVE d'allà), la KBS World Radio. Encara que la KBS té diverses emissores en coreà, una d'elles, la World Radio, emet en 12 idiomes. (perquè no; encara no parlo tant bé el coreà com per intervenir a la ràdio). De 24 hores que té un dia, se'n fan dos en cada idioma. Crec que hi ha rus, alemany, francès... una mica de tot. Aquesta emissora fa una doble funció: per una banda emet per tot el món i així la gent interessada en Corea pot escoltar-la sense haver d'aprendre coreà (un fi una mica promocional) i també d'altra banda els coreans que estudien aquell idioma la poden escoltar per aprendre.

Jo molt concentrada llegint el guió

En el meu cas treballo com a part-time al departament d'espanyol. Em va perfecte perquè puc anar a gravar el dia que em vagi bé (sempre acabo demanant favors a algú perquè em cuidi la nena), faig quatre programes de cop (ahà, no és en directe!) i després me'n torno a casa tan feliç. La meva cap és una noia coreana jove i molt agradable que parla castellà perfectament. Com veieu per a mi és una feineta perfecta però crec que ella rep molt més estrès del que deixa veure, perquè ja se sap, això és Corea. 

Edifici de la KBS a Yeouido

La seu de la KBS, que vol dir Korea Broadcast System, està a la illa de Yeouido (여의도, que es llegeix yò-i-dó en català). Aquesta illa és com Manhattan, una illa dins del riu Han. Es veu que fa unes quantes dècades era un lloc que no volia ningú perquè era una illa on només hi havia sorra (suposo que dels sediments del riu) però quan Corea va experimentar el boom econòmic es va tornar el lloc amb més gratacels i amb més empreses importants de tot Seül, cosa que ja és dir perquè tota la ciutat està plagada d'empreses gegants. Als coreans els agrada dir que és el Wall Street de Corea, i no van desencaminats. 

L'illa de Yeouido en una foto de mapio.net

Encara que aquí no us sembli exactament una illa, és perquè hi ha una carretera construïda que enganxa la riba esquerra. En el mapa de Seül queda així:

Allò que veieu a dins del requadre amb un 63 és l'edifici 63, el que era fins fa poc el més alt de Seül. Ara estan acabant un edifici molt més alt a Jamshil, ja hi dedicarem un post un altre dia perquè és realment impressionant. A la foto de més a dalt també es pot veure l'edifici 63. 

Acabades les presentacions de Yeoido  i la KBS... parlem del que interessa, el meu programa! (Yo he venido a hablar de mi libro!!). Més que un programa és una secció setmanal, dedicada a una de les meves especialitats: la divulgació de la vida coreana. Realment quan em van proposar fer-lo, vaig pensar que m'anava com anell al dit: una feina on em passo l'estona parlant del que m'agrada, explicant les meves historietes i a sobre pagada... és el paradís. (Però no us penseu que paguen tant tampoc eh?). 

Es diu "Corea en 5 minutos", i la veritat és que a base de fer aquest programa estic aprenent molt. També m'obliga a fixar-me en més coses cada vegada que surto al carrer (per allò de que les coses s'han d'explicar com si els oients no sabessin res de Corea, cosa que de fet és bastant comú). De fet com que la ràdio es dedica a la divulgació de Corea en general hi ha tot tipus de programes que val la pena escoltar si esteu interessats en el tema. Us deixo el link aquí:

http://world.kbs.co.kr/spanish/

I per si voleu escoltar la meva secció, simplement s'ha d'anar a l'apartat "volver a escuchar" i clicar sobre dels dissabtes (saturday en anglès) en el calendari. http://world.kbs.co.kr/spanish/audio/listen_again.htm

Com que el meu programa és curtet està englobat dins del "Buzón de radio escucha". Els últims 8 minuts de programa són el meu, així que simplement cliqueu per allà el minut 17 i pico. 

Com que ja porto més d'un any fent-lo ja hi ha més de 50 programes! Estan tots allà posats així que que si es van clicant tots els dissabtes des del 2016 es poden escoltar. Al principi no em volia escoltar  a mi mateixa perquè em feia vergonya i es veu que corria massa així que la meva cap em va haver de cridar l'atenció (em vaig prendre maaaassa literalment això de "Corea en 5 minutos" fins que em van dir que si en durava 8 tampoc passava res però que per favor baixés la velocitat!). 

La veritat és que sempre estic pensant temes per al programa i quan quedo amb coreans sempre els interrogo sobre quin tema pensen que seria bo per al programa. A vegades m'han donat bones idees però d'altres parlant parlant ens hem adonat de que les nostres cultures no són tant diferents. Per exemple quan parlàvem del respecte a la gent gran. Em posaven tot d'exemples que no disten ni molt menys de com tractem nosaltres als nostres avis, així que vam concloure que encara que ells tinguin el respecte molt interioritzat amb una sèrie de "normes" no escrites, nosaltres al cap i a la fi fem el mateix però sense donar-li tanta pompa. Per suposat el meu marit també és de gran ajuda i sempre li pregunto "Què me'n pots dir de...?" i sempre em dóna bones idees! També vaig absorbint el que veig pel carrer, el que sento pel metro, el que llegeixo pel carrer i veig per la tele... una mica de tot. (Per cert si algú té alguna idea... ja sabeu eh?).

Com que és una ràdio pública en general he de centrar-me en les coses positives del país però intento també explicar les negatives. L'únic problema el vaig tenir el dia que vaig fer el problema dedicat a la cirurgia plàstica...hehehe és un tema que em preocupa com ja sabeu. Em van cridar l'atenció dient que no és que no pogués dir coses negatives o la meva opinió però que havia de ser més imparcial. Però com que la meva cap és un àngel m'ho va dir amb tanta discreció que quasi no em vaig enterar de que m'estava "fotent la bronca". Cal dir que el que seria més comú en moltes empreses seria que el jefe directament et cridés al despatx i t'esbronqués a crits... Tinc sort (--').

I el millor de tot és que és una feina que m'encanta i em treu de la rutina^^ (encara que la meva rutina de rutina no en té gaire perquè em passo el dia voltant-la faci fred o calor). Espero poder-la seguir fent durant molt de temps, però com que tot té caducitat ja estic pensant una nova secció per al futur. (Per si decàs, perquè aquí a Corea les coses fan girs radicals de 180º d'un dia per l'altre i mai se sap...).

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Professió del sXXI: Jugador professional de videojocs // A new job for the XXI century: professional video-gamer

Amb l'arribada de les tecnologies digitals i les grans indústries, molts oficis s'estan perdent, és un fet. Fa pocs anys tots ens pensavem que els fotògrafs s'extingirien per culpa de les càmeres digitals, encara que per sort no ha sigut així. No hi va haver tanta sort amb oficis com cisteller, soguer, espardenyer... Però tal com deia Darwin, la supervivència es basa en trobar la millor adaptació a l'entorn. Amb un nou entorn, noves adaptacions apareixen cada vegada. I tot just començant el segle, una nova professió va començar a extendre's per Corea: el jugador de videojocs professional!

With the arrival of the digital tecnologies and huge industries, it's a fact that many professions became out-dated. Few years ago we thought the photographers would become extinct due to digital cameras, but luckily it was not this way. But it was not the same for traditional professions such as shoemaker, potter, woodcutter... But like Darwin said, the survival consits in having the best adaptation to the enviroment. With new enviroments, new adaptations flourish. And just in the begining of the century, a new profession spreat around Korea: the professional video-gamer! 

Efectivament! Per als que us imaginaveu a un pringat ple de grans sense cap amic al món real, anaveu ben equivocats. Els jugadors professionals (en aquest cas a la foto, un equip) reben un molt bon sou, i participen en competicions nacionals i internacionals. Com veieu vesteixen uniforme perquè estan esponsoritzats per grans companyies. 

Yes indeed! For those of you who imagined a fat boy full of pimples and with no friends (at least in the real world), you were definetly wrong. The professional video-gamers (in the photo we can see a team) earn a lot of money, and take part in national and international competitions. As you can see they are wearing an uniform, because big companies sponsor them.

 Aquest pobres nois acorralats que podeu veure aquí son equips professionals. Qui els està acorralant?

These poor boys hemmed in a corner are a professional team. Who is corraling them?

 Fans boges que volien parlar amb ells! Sembla que era l'anivesari d'un d'ells, així que totes les fans (...) li estaven donant regalets. La noia de l'esquerra estava molt nerviosa i no parava de ventar-se amb la mà.

 Crazy fans willing to talk to them! It looks like it was this boy's birthday, so all the impatient fans were giving him presents. The girl on the left was fanning herself with her hand nervously all the time.

Però no: aquests jugadors no es passegen tranquil·lament pel carrer. Ho confesso: vaig anar expressament a veure'ls jugar. Aquí a Corea, anar a veure jocs de videojocs professionals és el mateix que anar a veure jugar un partit de futbol o de bàsquet d'un equip de primera divisió. 

But I didn't meet them coincidently in the street... I confess it: I went there on purpose to watch them play. In Korea, going to watch a match between professional gamers is like going to see a professional soccer match of the premiere league.

Us esteu preguntant quina pinta pot tenir un Estadi d'Esports Electrònics? Doneu-hi un cop d'ull!

Are you wondering how it looks like an e-Sports Stadium? Just take a look!

 Exactament igual que un plató de televisió, veritat? Això és perquè a Corea hi ha un canal dedicat exclusivament als esports electrònics. La competició que vaig anar a veure ahir estava essent retransmitida en directe per aquell canal.

It looks exactly the same with a TV set right? This is because in Korea there's a TV channel dedicated to e-sports. The match I watch yesterday was being broadcasted to that channel.

 Aquí tenim els jugadors a la seva cabina (la sala blava) , preparats per jugar, cada un amb la seva pantalla i cascos. 
Players in their blue booth ready to go!

Però el show no s'acaba aquí: durant la competició hi ha tres locutors que van comentant les jugades, amb sistema de megafonia inclòs. La pantalla gran que es veu sobre els locutors reals mostra el que està sortint per la televisió en aquell moment. Els dos nois que veieu a la dreta, més rossets, són els comentaristes en anglès (als quals no pots sentir si estàs a l'estadi), perquè també es transmet internacionalment! (No m'ha semblat veure-ho anunciat a TV3 encara, però tot arribarà no?)

But that's not all: during the match there are three announcers commenting what's happening on the TV at that moment. The big screen above them shows what's being broadcasted at that moment. The blond guys on the right side are the english speaker announcers (but if you are in the stadium you can't hear them) because the match is broadcasted internationally too! (I think we still don't have this in Catalan TV, but let's just wait for a while...).

És el joc que està més de moda actualment a Corea, i es diu League of Legends (Lliga de les llegendes). Per resumir-ho direm que és una batalla entre dos equips, que s'han de matar mútuament per destruir la base enemiga. Ja us avanço que hi ha una autèntica falera a tot el país i a tota Àsia per jugar-hi!

This is the most famous game these days in Korea, and it's called League of Legends. To summarize we can say it's a battle between two teams, who have to kill the other team in order to destroy their base. People are crazy about it, and I think every boy in Asia plays this game!

Crec que puc endevinar el que molts de vosaltres estareu pensant: que friquis que són aquests asiàtics, que es dediquen a jugar a maquinetes tot el dia enlloc de sortir al carrer a jugar a alguna cosa real. Suposo que en part teniu raó, però en la meva opinió simplement hem d'entendre tot aquest fenomen dels esports electrònics com una nova professió i un nou mercat on fer negocis, no tant diferent del mercat d'esportistes professionals. Em podreu dir que fer esport és més sa, i hi estaré d'acord, però tampoc crec que gaires esports siguin sans a nivell professional (lesions, dopatges, massa esforç físic...això no és salut). Està clar que pels nens és més desitjable que surtin al carrer, corrin amb els amics... però com han de sortir al carrer si només que hi ha cotxes i contaminació? No crec que ningú pugui culpar a la gent que prefereix passar la tarda jugant dins de casa enlloc de sortir a respirar benzina. 

Maybe I can guess what some of you are thinking about: these asians are a bunch of freaks, who spend all their time playing videogames instead of going outside to play something real. Of course you are right in some respect, but in my opinion we have to understand this new phenomenon as a new profession and a new business market, not so different from the real-sports market. You could say practising sports is healthier, and I agree, but few sports are healthy in a professional level (injuries, doping, over-effort...that's not healthy). Of course it's better for kids to go outside, to run with friends but... exactly how are they going to go to the street with all that cars and pollution everywhere? I don't think we can put the blame on the people who preffer staying inside home instead of going outside to breath fuel.

Aquí a Corea aquest joc és una nova manera de socialitzar-se, ja que és un esport d'equip, i els amics van a jugar-hi plegats als cibercafès, i després comenten la jugada tots junts. La majoria de la gent no s'està a casa tancada jugant-hi, sinó que el joc forma part d'un dels seus hobbies, un que comparteixen amb els seus amics reals. Suposo que els jugadors professionals s'hi hauran passat moooltes hores, però està clar que tots els nostres nens que volen ser futbolistes també s'hi han passat moooooltes hores. Amb això vull dir que penso que és una professió com qualsevol altra: si vols estar a la cima has de fer algun tipus de sacrifici. 

In Korea this game is a new way of socialising, because it's a team game, and people go to computer cafés to play together with their friends. The majority of the people are not playing this alone at home. This is just part of their hobbies that their share with real friends. Of course professional players had spent tons of hours practising but...I think professional soccer players must have spent tons of hours playing soccer too. My point is that to be a professional in any field it takes always a great sacrifice.

La veritat és que anar a l'estadi m'ha agradat i crec que hi tornaré. En aquest cas és una de les partides de la lliga, però quan hi ha la final entre els dos millors equips es fa en un palau d'esports amb milers de persones (llavors sí que s'ha de pagar entrada...aquest dia era gratis!). Per si voleu fer un cop d'ull al joc (encara que no té gaire interès si no hi heu jugat mai), podeu veure-ho clicant aquí. Espero que us hagi semblat interessant l'article d'avui!

To tell the truth I enjoyed going to watch a match, and maybe I will return soon. Yesterday was just a regular match of the league, but when the final comes, thousands of people gather together in a real sports stadium, where they play (but then the ticket is not free like today!!). Just for in case you want to take a look at League of Legends, there it goes a video.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Una recomanació musical (Gangnam style a part) // A musical recomendation (Gangnam Style aside)

El mercat musical a Corea és més gran del que pobres innocents de nosaltres ens podem arribar a pensar (però això és una altra història un altre post). El fet és aquest: en un país on a la gent li encanta cantar i els adolescents somien en ser estrelles de pop mentres canten als karaokes, programes com Operación Triunfo estan a l'ordre del dia a totes les emisores i canals. I la veritat és que són programes de categoria, dedicats a l'actuació més que no pas a seguir la vida dels participants. A més posen subtítols en un racó amb la lletra de la cançó. Sovint les cançons interpretades es fan famoses, i llavors és quan les sents per tot arreu. En aquest cas us presento a dos noiets als quals us demano una oportunitat (més que res per la pinta d'innocents que fan): la música no es correspon amb les expectatives que us pogueu crear. L'actuació comença al 0'40.

The musical market in Korea is bigger than we, poor simpletons, can imagine (but that's another story post). The facts are the facts: in a country where people love singing and the teenagers dream about being popstars while singing in the karaokes, programs like the X factor or other kind of singing contests are the order of the day. In Spain we had this sort of contest, but usually they were more centered in showing the private life of the contestant rather than the musical performance per se. In Korea they have lots of programs to become a star, and let's make it clear, they are usually high quality programs, very thoughful planned and displayed (they even put the subtitles of the songs). Sometimes these songs become rapidly famous and then you can hear them everywhere. In this case let me introduce you two kids who will surely catch you unaware (mainly because they look super naive, but don't trust your expectations in this case). The performance begins at 0:40.

Només finalitzar dient que m'encanta, i que el títol és "Merioc isso", que vol dir "Ets atractiu/va". I la lletra fa molta molta gràcia, amb perles com "ets més atractiu que el pollastre fregit en mig d'una dieta" o "ets més atractiu que la secretària del president d'una gran empresa". 
Before finishing I would like to say that I love this song, and the title is "Maeryokeeso", that means "You are atractive". And the lyrics would not disappoint you, with gems like "You are more atractive than the fried chicken while being on a diet" or "you are more atractive than the secretary of the CEO of a big company".

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

The beer outlet // Bars de cervesa

Quan te'n vas tan lluny de casa, les coses són diferents. Això està clar, no? Però el que no t'imagines és que tot sigui diferent, fins i tot els tipus de botigues, on comprar cada cosa, els bars... que com pot ser que un bar sigui diferent? Bé, a part de pel tipus de begudes que venen, perquè aquí a Corea, si vols anar a un bar a fer una cerveseta o el que sigui, has de menjar (i pagar-ho).

When you are away from home, things are different. Everyonw knows that, right? But what you can't imagine when you go away is that even the kind of shops, where to buy things, bars...are also going to be different. How can a bar be different? Well, apart from the kind of drink they sell, here in Korea, if you wanna drink something, you must also eat something (and pay for it).

Però fa poc s'han inventat un tipus de bars més semblants als que tenim per allà: els outlets de cervesa, els anomenen. En poc temps s'han convertit en un lloc de moda per tot Seül, així que ara se'n troben per tot arreu. Tenen aquesta pinta:

But not long ago they "invented" a new concept of bar: the beer outlet, more similar to the Western concept of bar. In few time they spread all over Seoul, so these days it's kind of fashion to go there. They look like this.

El funcionament és fàcil: tot és autoservei. Intruccions d'ús:
     1.Vés a les neveres amb els gots i les cerveses
     2. Agafa la que t'agradi
     3. Torna a la teva taula
     4. Beu-te la cervesa
Repetir els passos de 1-4 tants cops com sigui necessari.
I quan acabes, portes les cerveses al mostrador amb una cistelleta (ja saben que aquí a Corea la gent beu bastant...) i pagues.
The functioning is easy: it's all self service. Instructions:
    1. Got to the fridges where the beers and glasses are.
    2. Take the beer you fancy more
    3. Return to your table
    4. Drink your beer
Repeat the steps 1-4 as many times as it's necessary.
And when you are done, just take all the beers with a little basket provided (they already know that people like drinking...), go to the cashier and pay.

A les neveres posen els preus de cada cervesa, que no són barats eh? Hi ha cerveses de tot el món, i també una selecció de cerveses coreanes, que en general són bastant aigualides i sense gaire gas (fins i tot la cervesa negra té un sabor fluixet!). Però els locals acostumen a estar molt bé, amb lloc per parlar tranquil·lament i música a un volum correcte.

On the freezers it's written the price of each beer (not cheap at all in some cases). There are beers from all over the world and also a selection of korean beers. These ones have more watery taste and they are much less fizzy, so even the black beer has a very smooth flavour. But the bar it's a nice place to spend some time chatting with your friends indeed, with music at the correct volume and nice atmosphere.

 També pots demanar menjar, o portar-lo tu de fora! Per tant molta gent encarrega pollastre fregit i ve al bar a menjar-se'l, o simplement compra una bossa de patates al supermercat del davant. A més, normalment et donen aquest pica-pica, molt típic en tots els bars de cervesa, que pots omplir tantes vegades com vulguis.

You can order food, but also bring it from some other place! So many people comes here with fried chicken, or simply with some french fries they bought in the convinience store near there. Besides this, they usually give you this snack, very typical in all the beer bars, which you can refil all the times you want.

 Normalment no hi ha carta, però en aquest cas m'ha fet gràcia veure quines cerveses tenen...
They usually don't have menu but in this case I found...

 Estrella Damm! Ja veieu, ben internacional. Cal dir que a l'envàs normalment posa BARCELONA, ben gran. Fent país! 

One catalan beer "Estrella Damm", from Barcelona! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Salons recreatius // Arcade game rooms

Encara que ens pugui semblar mentida, hi ha moments en què els coreans no estan estudiant. Sé que són moments estranys en la vida d'aquesta gent, però n'hi ha. (De vegades). (Bé, en concret abans d'entrar a fer el batxillerat, perquè llavors la vida que poguessis tenir fora de la biblioteca s'acaba). Però anem a l'important! On passen el temps els coreans quan són adolescents? A una gran metrópolis com Seül hi ha moltes opcions, però una de les preferides són sens dubte els salons recreatius. 
Could seem untrue, but there are moments when koreans are not studying. I know, I know, these moments are rare,  but they exist. (Sometimes). (Well, before high school, because at that moment all your social life out of library comes to its end), But first things first! Where do korean teenagers spend their free time? In a metropolis like Seoul there are many options, but one of the most-wanted are the arcade game rooms!

Com veieu a la foto, no tenen una pinta gaire diferent dels clàssics salons recreatius ja quasi desapareguts al nostre país. Però tenen les últimes innovacions, com per exemple aquesta màquina de la dreta de la foto de dalt, que serveix per simular que toques la bateria.
As you can see, they don't look very diferent from the common arcade game rooms in your country (or at least in my country). But they have some new things, like this"drums simulation" (above-right). 

Evidentment tenen els clàssics mata-mata, amb pistoles i pantalla gegant inclosa i allò tronja és...una cabina de karaoke!!! En aquest país els encanta cantar, així que fins i tot als salons recreatius tenen cabines amb centenars de cançons per escollir de tots els països. La meva elecció va ser fàcil: LA MACARENA! (És més internacional del que ens pensavem eh?).
Of course they have monster-killing games, with guns and giant screen included and...that orange machine? it's a karaoke cabin!!! In Korea they love singing, so even in the arcade games room they have cabin with hundreds of songs, from all countries. When I went there, my choice was an easy one "La Macarena"! For those who don't know what's that, it's a spanish song which was famous worldwide during...maybe the 90's?? Just search it in youtube... typical summer song with catchy dance!

I per totes aquelles mares escèptiques, que creuen que si els seus fills van a jugar a màquines recreatives no faran salut, aquí tinc la solució: màquines de ballar! Per Barcelona n'he vist alguna vegada: els "botons" estan a la plataforma, i has d'anar-los apretant a mesura que surten a la pantalla. Vaig quedar molt sorpresa a la velocitat que la gent mou els peus en aquest país... 
And for all those sceptic mothers who think that if their sons go to play arcade games they will not exercise, here's the answer to your prayers: the dancing machine! I've seen those in Barcelona: the control is on the platform, so you have to push it with your feet. I was really amazed how fast do these koreans move their feet...

Però com sempre, el millor de tot és el preu. Cada partida costa 15 cèntims!! Però he de comentar que lamentablement a les màquines més modernes, com aquest joc de lluita, el tekken 6, el preu s'incrementa a... 23 cèntims. Recordo haver pagat 2 euros a Catalunya per aquest tipus de coses... 
Like always, the best is the price. While in my country I remembered paying up to 2 euros for some machines like these, here it's only 200wons (0'20$), and for veeery new games, 300wons. 

 

Amb aquests preus no és d'extranyar que si tens una estona morta vagis a passar-la a un saló recreatiu. així que tan pots veure homes amb americana i corbata com nens amb els seus amics. Com veieu aquests nois no són precisament adolescents (sinó gent una mica més crescudeta), fent una comptetició de lluita. Els molt pesats es van passar la tarda allà i no vaig poder-hi jugar.
With these prices, when people have some free time and they have to wait, usually go to play arcade games. So you can see men wearing a business suit, but also children with their friends. As you can see in the photo these people are not exactly teenagers (but a little more grown-up ones), in a Tekken 6 competition. They spent the whole afternoon there and I couldn't play!!

Però la meva màquina preferida (amb diferència) és la que veieu a la foto següent.
But my favourite game (in the world!!!) is the following one:

TAIKO NO TATSUJI!

Has d'anar tocant el tambor seguint els ritmes que et proposen a la pantalla. A més pots competir contra una altra persona. És un joc japonès, inspirat en els tambors tradicionals japonesos, els taiko. Tot un vici!
You have to play the drums following the rythms that appear on the screen. You can also play with another person. It's a japanese game, inspired in the traditional japanese drums, called taiko. Soo hooked on it!

Les màquines recreatives van de caiguda al nostre país, des de fa bastants anys, i crec que la raó principal de que això passi és el preu. En canvi a les ciutats asiàtiques la costum segueix. Aquí a Seül he estat a diversos salons recreatius, que es troben en els centres comercials però també en tots els carrers populars. Tinc entès que al Japó hi ha plantes senceres d'edificis pleeenes d'aquestes màquines, i hi ha autèntics profesionals de cada joc. De moment estic buscant el millor lloc per jugar al Taiko de tot Seül, ja que a vegades els tambors estan trencats i no detecten bé els meus cops (i odio perdre...). Us mantindré informats!
The arcade games are losing popularity in Spain since many years ago, and in my opinion it's mostly because of the too-high prices. But in the asian cities this fashion goes on. I've been to several arcade games rooms, placed in every mall, but also in every comercial street in the city. I heard that in Japan there are building with many floors devoted only to these machines, with authentic profesionals of each game, playing everyday. These days I'm trying to find the best place in Seoul for playing Taiko, because sometimes the drums are broken and they don't detect well my beats (and I hate losing...). I will keep you informed!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!