Un d'aquests dies que no et ve de gust cuinar (que com veieu són bastants) vam sortir pel barri a mirar què hi havia. Com ja he comentat d'altres vegades de restaurants n'hi han a centenars, així que trobar algun lloc per "menjar algo" no és el problema, sinó trobar-ne un on poder menjar algo que sigui mínimament natural o que no hagi estat cuinat amb mil salses precuinades. Com que hi ha tants restaurants i la competència és molt alta una de les maneres de retallar preus és simplement, no cuinant. (Sona fàcil oi?). Enlloc de passar-se hores bullint sopes o preparant salses, es compra tot fet i l'únic que has de fer és tallar quatre verduretes i posar-les a dins d'una olla bullint.
Per aquesta raó intentem no menjar gaires sopes quan anem a un restaurant qualsevol... per menjar una pastilla de caldo knorr ja puc fer-m'ho jo a casa i molt més barat (i segur que li poso menys sucre!). El problema ve quan la meitat de plats de la dieta coreana són sopes i clar... la oferta de restaurants als quals acabem anant es limita bastant. Per això aquell dia, abans de sortir vam fer una petita cerca per internet de quins restaurants estan bé.
Vam acabar anant a un restaurants de kamja-tank, que vol dir sopa d'ossos de l'esquena del porc, una de les meves sopes preferides (perquè està farcida d'ossos de porc amb carn que pots anar escurant feliçment). Realment és un plat que faria les delícies de qualsevol gos si no fos pel picantillo que es pot intuir amb el color vermell del caldo. Recordeu que en la cuina coreana, el color vermellós NO és símbol de salsa de tomàquet sinó de picant! Aquí us en penjo una foto.
 |
| Ossos, brots de soja, patates, fulles de la planta del sèsam i un brou que anava fent xup-xup mentres el menjàvem... |
Havia menjat aquest plat alguna vegada, però crec que aquest va ser el millor de tots. La carn es desprenia dels ossos quasi sense tocar-la, era suau i sorprenentment blanca per dins. La salsa tenia una gran quantitat de sèsam salvatge (negre) trossejat, i estava molt bona. No et deixava aquella sensació de menjar glutamat monosòdic (potenciador del sabor àmpliament usat per aquestes terres) amb acompanyament que tens en altres llocs...
Vam quedar-ne molt satisfets encara que pel preu no és algo que es pugui menjar cada dia, comparant-ho amb altres restaurants d'aquí encara que tampoc és gens prohibitiu. Una cassola com la de la fotografia, que dóna per dues persones són uns vinti pocs euros. Si una cosa he après és que a Corea el preu és un clar indicador del que estàs menjant. Seül és una de les ciutats del món amb els preus més cars per al menjar (vaig llegir a la Vanguàrdia fa poc que era la ciutat amb el menjar més car, de fet, però ves a saber), així que no esperis cap regal. (Hi ha hagut tot tipus d'escàndols amb el menjar que ara no venen al cas). Si vols que al restaurant "cuinin" per tu i no només es dediquin a escalfar salses, ho has de pagar...
Una de les gràcies d'aquesta sopa és que, com en molts altres plats, es manté calenteta en el fogó que hi ha al mig de la taula, i així pots menjar sense por a que es refredi. (Fixeu-vos en el regulador del foc a l'esquerra). Normalment quan s'acaba la carn la gent demana un bol d'arròs (ja cuit) i el posa amb la salsa restant per fer una espècie d'arròs amb salsa que combinat amb el brou que ha anat bullint durant tot el dinar és realment adictiu. ( I així de pas ja pots acabar d'explotar si no n'has tingut prou amb tots els ossos).
Mentre menjo aquest plat amb palillos realment m'he de contenir les ganes d'agafar-ho amb les mans i començar a xarrupar els ossets (--'). Ho aconsegueixo amb molta força de voluntat... tot sigui perquè després no diguin que els estrangers som tots un incivilitzats!!!
La veritat és que malgrat que és un dels meus plats preferits no el vaig menjar per primer cop fins a passats dos anys d'arribar a Corea, tot per culpa del nom que té. Es diu kamja-tank. Kamja, que vol dir els ossos de l'esquena del porc, i tank que vol dir sopa. Però... resulta que kamja en coreà també vol dir patata! Així que em pensava que això de kamja-tank era una sopa de patates... i la veritat, tenint altres coses interessants a la vora l'últim que volia era anar a menjar patates bullides (o això em semblava a mi). Per això vaig tardar taaaaant de temps a provar-la. La veritat és que si no hagués sabut ni mica de coreà potser l'hauria provada abans! Tot i així cal dir que no anava del tot errada i la sopa sempre té algunes patates per allà posades.
Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!
