L'activitat preferida per a les vacances coreanes: de viatge gastronòmic per l'est

Doncs sí, crec que amb el títol ja ho he dit tot. Quan per una d'aquestes casualitats a de la vida a Corea hi ha uns dies de vacances (el que nosaltres en diríem un pont, però que per a ells són unes vacances) el coreans aprofiten per sortir en massa de la ciutat i anar a algun racó bucòlic del país... a omplir-se l'estómac. I jo? Doncs jo també, està clar. Ja se sap que si vas a Roma has de fer com els romans!

El tema del viatge era, bàsicament, anar a la costa i dedicar-nos a provar tot de restaurants que han sortit a programes de la televisió coreana. Es dona el cas que a la tele coreana es passen el dia sencer parlant de menjar: hi ha un munt de programes que tracten de descobrir els millors restaurants, programes de cuina de tots tipus i d'altres que intenten descobrir els "trucs" que fan servir els locals per estafar als seus clients (trucs consistents en per exemple, posar un tall de carn d'una part més barata del porc o directament no posar la cantitat que dius que estàs venent). Com que a casa també ens hem dedicat a mirar tots aquests programes, vam decidir anar a provar a veure què ens semblaven. 

La primera parada va a ser a un mercat tradicional de la ciutat de Cheonan. Aquesta ciutat està a uns 100 quilòmetres de Seül i es una de les més importants de Corea, però ja sabeu com són aquesta gent de la capital que es pensen que sortir de la gran ciutat és anar a veure cabres així que no m'esperava trobar gran cosa apart d'un suculent menú. Perque us feu una idea de quina pinta fa un mercat tradicional, aquí us poso una foto. 

A més, vist un vistos tots perquè solen tenir una estructura molt semblant i per suposat venen productes similars. 

Bromes a part els mercats de Corea em produeixen bipolaritat. Per una banda m'encanta veure els productes exòtics, la gent allà ajupida venent i l'aire "d'abans" que té tot, però per l'altre les condicions higièniques moltes vegades no són les adequades, sobretot a la capital. Aquí a Cheonan estava tot prou bé així que no em puc queixar. 

Buscant buscant vam arribar a la parada que volíem! Aquí tenim al mestre:

Aquí el tenim tot concentrat amb la seva dona, amb qui tenen el negoci. El cartell que veieu és on es diu "aquesta és la botiga que va sortir a tal programa"

 El mestre de fer hotoks, una espècie de pastisset farcit de cacauets esmicolats, sucre, mel o altres fruits secs que està boníssim. És un producte tradicional que agrada a grans i petits (i a estrangers també), i que es sol comprar a venedors ambulants. És molt barat, i no sol valdre més d'un euro. N'hi ha dues versions: la fregida i la cuita a una espècie de torradora especialitzada, i les dues m'encanten, però a vegades els olis fets servir em tiren enrere. En aquest cas, tal i com prometien els milions de cartells que tenen penjats, es feia servir només l'oli just i necessari i sempre molt net.

Sempre te'l donen posadet en un got de paper. Sense cafè, eh? 

I quan el mires per dins, veus el farciment de sucre i cacauet esmicolat en aquest cas. 

A més de ser molt bo aquest lloc era particularment barat. Cada pastisset (fet a mà 100% artesanal allà mateix, massa inclosa) valia 40 cèntims d'euro. La gent se'ls rifava i no paraven de venir. 

Val a dir que estaven tan bons que...després de dinar vam tornar per menjar-ne més. (Això es pot considerar gula? Bé, com que estàvem lluny de casa havíem d'aprofitar...).

Com anava dient, després d'aquest fantàstic aperitiu-esmorzar vam anar tirant cap al restaurant del dinar, un lloc que TAMBÉ havia sortit al nostre programa preferit. Aquest programa tracta de descobrir els establiments on el menjar es fa de manera ètica i artesanal, sense fer servir productes processats o precuinats, sinó que ho preparen tot allà mateix. El restaurant triat era xinès, i el menjar era porc agredolç, però si us plau, no us imagineu "allò" que mengem a Catalunya quan anem al xinès... una carn congelada fregida estovada amb tot de salsa. Aquí a Corea el plat s'anomena dang-su-yuk i és un dels obligatoris de demanar per compartir, juntament amb plats de fideus amb salsa negra o en sopa picant. 

He agafat aquesta foto d'un altre bloc perquè es veu que tenen més gràcia que jo al fer les fotos. El que passa és que si poses la salsa des del principi, llavors el fregit s'estova i al cap de poc ja no és cruixent. A vegades l'art està renyit amb el gust (quanta saviesa)

Et donaven tot el set: la carn, la salsa per separat  i kimchi, nap gegant i ceba per acompanyar. 

 Fixeu-vos en les tisores i les pinces a sobre d'un dels plats. A Corea això és del més normal. Com que a taula només hi tenen palillos i cullera, quan necessiten tallar alguna cosa... doncs fan servir les tisores.

Quan t'ho vols menjar és quan ho has de sucar!

Fideus en caldo de sèsam triturat

 Vaig aprofitar per provar una altra especialitat de la casa: uns fideus en brou de sèsam triturat que m'agraden molt però que mai havia trobar sense acompanyar per 4kg de potenciadors del sabor. Aquí per sort no en posaven, i tenia un gust suau però bo. El color beix del brou és precisament pel sèsam, i hi havia molts tipus de marisc i verduretes per allà.

 Com que vam acabar a punt de rebentar després del xinès, com he dit, vam tornar a menjar un altre pastisset (indispensable) i vam marxar cap al nostre primer destí turístic: tres figures de buda esculpides a la paret d'una muntanya propera. El lloc era molt maco i al voltant no hi ha res que pogués fer sospitar el tresor que s'hi amagava. Aquestes figures estaven, literalment, aïllades i no m'explico com les van descobrir.

Diuen que depenent del moment del dia, els Budes tenen una expressió facial una mica diferent per l'efecte dels rajos de sol.

Com veieu pel voltant no hi havia res, només una tanca i unes càmeres de seguretat. Per desgràcia per no haver-hi no hi havia ni sol i no parava de ploure. 

 Després de l'èxit amb els Budes i la pluja vam pensar que ja havíem complert com a turistes de pacotilla i vam decidir... anar cap a la ciutat on hi havia el restaurant del sopar! Em sap molt de greu dir que el poble no tenia cap tipus d'interès i que com que plovia vam estar passant el temps de qualsevol manera mirant un centre comercial petitet per allà i jugant a recreatives, més que res fent temps. Per fi va arribar el moment!

El segon restaurant TAMBÉ havia sortit en el mateix programa que el primer, però en aquest cas el propietari havia rebutjat aparèixer, així que només van mostrar imatges amb noms difuminats sense revelar del tot quin lloc era, però com que a Corea són molt llestos de seguida la gent ho va descobrir i penjar a internet.
El plat estrella era el mateix, el dang-su-yuk, però aquesta vegada tenia una pinta molt diferent:

Aquest plat de l'esquerra té els talls de carn, arrebossats amb farina d'arròs glutinós. Com veieu també hi ha les tapes típiques de qualsevol restaurant xinès a Corea, com abans.

Així és com quedava un cop talladet a trossos (talladet amb les tisores, és clar, aquí per refinats no ens guanya ningú).

La veritat és que tot estava molt bo però ja començava a fer fred així que vam anar al nostre hotel sense veure el paisatge ni res perquè era ja de nit. Però quan ens vam despertar vam tenir una agradable sorpresa (bé la sorpresa només la vaig tenir jo perquè el Taesung era el que havia reservat l'hotel i ja sabia el que es trobaria): estàvem a davant d'una platja i el cel era d'un blau intens que aquí costa bastant de veure.

Potser per a vosaltres és lo més normal del món però us asseguro que per mi veure això és la felicitat absoluta!

Amb tant bon dia no podíem quedar-nos tancats (a més ja havíem fet el check-out així que tampoc teníem on tancar-nos), i després d'un esmorzar una mica estressant (per allò de d'haver-se d'estar emputxant amb les senyores per aconseguir un trosset de torrada del bufet lliure de l'hotel) vam anar a uns jardins botànics que comencen a ser molt coneguts a la zona. Van ser fundats per un americà enamorat de Corea, i la veritat és que eren genials i gegants.

El llac era només una de les parts dels jardins, que tenien tot tipus de plantes que no havia vist mai i unes senyores pesadetes parlant a tot volum que quasi desperten la Martina

Els jardins també estaven davant del mar.
Aquí la Martina reflexionant sobre si menjar-se la sorra de la platja o una petxina.

Vam marxar dels jardins després d'una bona passejada. Va anar molt bé com a activitat relaxant, sobretot perquè després vam anar a un lloc que semblava sortit d'un altre planeta... i que em va deixar amb ganes de no tornar-hi mai més.

De fet des de lluny era molt impressionant. A un mini port de pescadors hi van construir un súper pont per als vianants, moderníssim i que et permetia gaudir d'una posta de sol amb les millors vistes ( i gratis!!).

Impresiona, oi?

La veritat és que l'arquitecte va fer una bona feina (aquí parlant l'experta). Per pujar ni ascensors ni res, hi ha un camí circular molt ben anivellat que fa que quan arribes a dalt ja hagis cremat totes les calories que et sobren. Tot semblava perfecte i ja se'm començava a despertar la gana pensant en lo bo que estaria el dinar, però un cop creuat ens vam trobar això:

Molt bon aire per respirar enmig dels embussos

Una munió de cotxes en un embús monumental, sense voravia per caminar i intentant no perdre l'oïda entremig dels clàxons i dels pesats dels restaurants que et volen fer entrar vam intentar trobar un lloc on poder menjar amb un cotxet de bebè però va ser impossible. I la veritat, menjar en una espècie de mig terrassa envoltada d'aquest panorama tampoc em feia il·lusió així que vam anar tirant endins per veure si hi havia algun lloc més transitable.

Caos. Tots aquests lletrers són de restaurant de peix cru , menjar típic de qualsevol llogaret coster de Corea.

Per mala sort nostra no semblava que hi hagués cap lloc baby-friendly on poguéssim anar-hi amb la Martina: o eren restaurants de seure a terra o no tenien espai ni per posar-hi el cotxet. A més tots eren de peix cru i a tots ells hi venien peix i gambes arrebossades (una espècie de tempura) típic d'allà que tenia un color groc molt molt intens, signe inconfusible de que hi posen colorant a tope. (Efectivament, això també ho vam aprendre del programa que va motivar aquest viatge culinari! Mirar la tele a vegades val la pena).

Al final vam veure un raig de llum enmig del llarg túnel de desesperació i cotxes pitant en que ens havíem endinsat. ¿Podeu endevinar quin tipus de restaurant era? És clar que sí, no podia ser una altra cosa: un restaurant xinès, on per suposat, i per acabar de complementar el nostre viatge ens vam decidir per demanar el mateix de sempre: dang-su-yuk, el porc agredolç que ja havíem menjat tres vegades en els dos dies anteriors! Encara que m'havia jurat no tornar-lo a menjar en, almenys, dos dies, hi vam tornar a caure. Aquest cop era el dang-su-yuk amb la pinta habitual:

Val a dir que el restaurant tenia cadireta de bebè i que hi havia altres families que, segurament com nosaltres s'havien sentit agraïdes de no haver de menjar envoltats de tubs d'escapament funcionant a tot drap. Després de menjar i de creuar un pàrquing tot fangós vam arribar a una espècie de fira que feien. Hi havia moltes paradetes de menjar i vaig pensar que algun postre no estaria malament.

Caminant caminant vam arribar a un cartell que posava que el producte havia sortit a la tele! A hores d'ara ja deveu haver entès que a Corea lo estrany és que un restaurant no hagi sortit mai a la tele, perquè sembla ser un tema recurrent per omplir minuts. Malgrat el sarcasme, per suposat vam haver de comprar el que oferien: una trena de farina fregida, que em recordava a un dònut artesanal però fregit amb l'oli de soja que tenen aquí.

Abans de donar-te-la l'omplen una mica de sucre i te la tallen a trossets. Aquests símbols de l'esquerra de color groc és on es diu que ha sortit a la tele.

Ja amb l'estómac a punt d'explotar (encara que si hagués trobat alguna cosa interessant per menjar també ho hauria fet) vam decidir marxar corrents d'allà i dirigir-nos a l'última destinació (que no era un altre restaurant xinès, ja us aviso).

Aquí el Taesung fent la volta infinita per baixar del pont.

Si per als coreans anar a la costa est significat indiscutiblement haver de veure la sortida del sol, quan es va a l'oest s'ha de veure la posta. Va ser molt relaxant i una bonica estampa per finalitzar el nostre viatge. Ja estic pensant en quin podria ser el pròxim tema... a poder ser, culinari!

Totalment recomanada  la platja "kotgi haebyeon"

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Cap d'any del calendari lunar: Feliç any del pollastre!

Ja torna a ser aquella època de l'any en què... hi ha una excusa per afartar-se. No sé perquè però entre tradicions d'un cantó del món i de l'altre sempre hi ha raons per omplir l'estómac (res en contra). Com ja vaig explicar en un d'aquells posts que ara sonen a prehistòric, les famílies es reuneixen aquest dies per celebrar l'any nou del calendari lunar. Com ja sabeu el calendari lunar i el solar no encaixen gaire i per això totes les tradicions depenents del calendari lunar van canviant de dia any rere any (encara que si ho calculéssim tot amb el calendari lunar veuríem que no canvien, que són el mateix dia, és clar). Si en aquell post el dia d'any nou era l'11 de febrer, aquest any toca el 28 de gener.

La celebració sempre comença ben d'hora al matí, en aquelles hores en que a tu el que et ve de gust és seguir dormint però que si ho fas tota la fúria dels ancestros caurà sobre teu així que t'has de despertar sí o sí. (Bé en aquest cas la fúria no és dels ancestros sinó de la sogra i de tota la família que volen acabar ràpid el ritual per poder-se posar a menjar). A la nostra família ens reunim normalment al voltant de les 8 del matí (o abans!, bàsicament depèn del trànsit i del que tardin a arribar els altres), i quan tothom hi és es fa el ritual. 

El ritual no és res de l'altre món. No us imagineu un Botafumeiro per allà perquè no és el cas eh? Es tracta de l'altaret que veieu a la foto de més abaix i de tot un procediment que malgrat haver-lo vist ja quaranta vegades encara no sabria dir-vos tots els passos exactament perquè té la seva complicació. El menjar de la taula se suposa que és pels que ja no hi són, els avantpassats, i hi ha un plat d'arròs i un gotet per a cadascú. Quan dic els avantpassats, depenent de la familia tiren diverses generacions enrere, però en el cas de la meva només arriben fins als avis del pare (és a dir, no inclouen a gent que no van conèixer en el ritual). Bàsicament el que han de fer els homes de la família (mentre les dones estan de cháchara al costat, però això em sembla a mi que no és gaire oficial) és anar posant alcohol als gotets i fer reverències per mostrar el respecte als avantpassats. 

Veieu les peres de la foto (les fruites grans de color groc)? Doncs no són precisament barates aquests dies, i les compris en un pack regal o una per una... 

Cada pera val quasi 5000 wons, uns 4'5 euros!!

I sí: la tradició mana que han de ser els homes els que facin el ritual. Aquesta és una de les raons per les quals fins fa ben poc els coreans estaven obsessionats amb tenir descendència masculina: perquè algú els seguís fent el ritual després de morts. Encara que actualment estic segura de que molta gent estaria d'acord en fer-ho homes i dones junts, la veritat és que el que he notat és un desinterès considerable per la tradició en sí, així que no sabria dir-vos si el problema és que els homes ho "prohibeixen" a les dones o directament les dones no volen fer-ho. A la meva família els nois fan el ritual però al final les noies també fan reverències (tinc ganes de veure com la Martina fa una reverència perquè això pot ser mortal) (per cert la Martina és la meva filla!!! Important!!). Com que veig a totes les cosines i tietes tan feliçment parlant de les seves coses mentres els tiets i cosins posen cara de solemnitat i intenten procedir amb normalitat el ritual, sospito que... no hi paren gaire atenció.

Personalment a mi em segueix semblant interessant el ritual i sempre me'l miro, deixant de banda que no sé quina cara posar quan a una banda del menjador hi ha gent intentant guardar un silenci sepulcral i a l'altra gent que parla alegrement en veu alta.

Després de totes les reverències i de que algú es begui l'alcohol que han posat per als avantpassats, ja es poden organitzar les taules i començar a menjar. Els menjars d'any nou són semblants als de la festa d'Acció de gràcies (versió coreana, no americana). Es tracta de fregits de diversos tipus (es diuen Jon i els coreans hi senten passió... no compartida per la meva persona), l'omnipresent kimchi, peix a la planxa, algun plat de carn (que com no t'espavilis a menjar VOLA perquè és un plat comú, com tots els altres), i el plat estrella, la sopa de tok. 

Tots aquests fregits que veieu son els anomenats "Jeon" i n'hi ha de tot tipus.
En primer pla hi ha un parell de plats de carn i el vermellós del fons és el de kimchi. 

La sopa de tok 떡 (romanitzat del coreà s'escriu tteok, però la veritat, amb aquestes romanitzacions no hi ha qui s'aclari de com es pronuncia) és un brou clar on s'hi ha afegit mandu (dumplings pels entesos), una miqueta de carn, tiretes de truita i una espècie de pasta feta de farina d'arròs que li dóna el nom, el tok. Altra vegada: la traducció oficial del tok és pastís d'arròs (rice cake) però a mi si em diuen pastís m'imagino les espelmes i la cançó d'aniversari, i no hi ha res més allunyat de la realitat. Com que una imatge val més que mil paraules, mireu la foto a continuació i sortireu de dubtes. Bàsicament a Àsia el substitut de toooot el que nosaltres fem amb pa és l'arròs, així que igual que nosaltres posaríem una sopa amb pasta, ells hi posen pasta feta de farina d'arròs. 

A sobre la cullera veiem el tteok.

La sopa d'any nou amb tres mandus a dins però sense tteok.

[Aclariment: Que consti que tot aquest odi cap a la traducció i la romanització del coreà em ve del curs de traducció que vaig fer, perquè realment a les novel·les coreanes els encaaaanta parlar de menjar amunt i avall i és un malson per a qualsevol traductor, ja en parlaré un altre dia.]

Aclarit això, seguim amb l'any nou! Com haureu suposat, es fa una primera tanda de menjar, que és l'esmorzar (recordeu que havíem començat molt d'hora!), i després se'n fa una segona, del dinar i si hi ha ànims i menjar suposo que altres famílies en deuen fer una tercera pel sopar, però això ja no deu haver qui ho aguanti perquè menjar el mateix dues vegades passi però tres... ja és massa. A la meva família per sort són compassius i almenys canviem de casa per anar a menjar alguna cosa diferent. La tradició diu també que entre aquests àpats les famílies han de jugar a jocs tradicionals com el yutnori, fer volar estels o a saltar a corda però tret del primer els altres no acaben d'encaixar amb la vida en un apartament de 30 pisos, així que això ja queda a gust del consumidor. Si he de ser sincera, i pel que he vist els coreans estan d'acord amb mi, el que a la gent li agrada fer és enganxar el primer llit que trobin i posar-se a dormir. Quina ràbia quan ja estan tots ocupats i t'has de quedar desperta!! (Hahaha sonarà a broma però... em passa cada any). Per sort aquest any ja tinc preparada l'excusa ideal: un bebè que diu que vol menjar. Bé de fet més que una excusa serà la realitat.

El highlight del dia (el moment que tots els joves i nens havien estat esperant!!) és quan es reparteixen els dinerets!! Enlloc de donar regals, aquí són molt més pràctics i donen sobrets amb diners. Quina satisfacció quan et donen un sobre (i no et fan el truco de que si no t'has portat bé està buit eh? Aquí són legals). Els sobres els donen els tiets i avis, però per rebre'n un els has de fer dues reverències i escoltar el que et vulguin dir, normalment consells o preguntes. Trobo que és un moment maco però que com els discursos de les bodes s'ha anat escurçant perquè la gent no vol que li diguin el que han de fer. Aquí podeu veure a una nena que he trobat per internet que està practicant amb sons pares.(Aquests dies només els nens porten la roba tradicional durant les festivitats).

A mi tot això de les tradicions m'agrada i m'interessa però com ja he comentat al principi noto un cert desinterès pel part dels que haurien de ser els principals interessats: els coreans. No parlo en concret de la meva família, que són molt bona gent (però no destaquen per fer festes boges precisament), sinó per tots els alumnes que he tingut al llarg dels anys, que m'expliquen que NO tenen ganes de veure a la família (ni a la família política ni a la seva pròpia). Es veu que aquestes festes són una de les poques ocasions en que es veu a tots els parents i clar, llavors és quan els més grans aprofiten l'avinentesa per començar a burxar els més joves i acrivillar-los a preguntes. A més tothom coincideix en el tipus de preguntes que han rebut i sobretot en que els fan sentir pressió. Fem un cop d'ull a la situació. Imagineu que sou una persona jove d'uns vint o vintipoc. Quan la tieta de torn se t'acosti començarà:

-tens nòvio/a?  

-tens feina?

-et casaràs aviat?

-(si ja estàs casat) tindràs fills aviat?

-(si ja tens fills) tindràs el segon aviat?
etc...

Si goses contestar que "no" a qualsevol de les preguntes, t'espera el discurs i posterior comentari de part de tota la família, que discutiran per tu i sense preguntar-te què en penses sobre què hauries de fer i com. (Si us plau noti's que no és el cas de la meva família però sí que és el cas general, sobretot si ets solter i estàs arribant a la trentena. De fet no és el cas de la família paterna però en la materna... mmmmmm bé millor no dir res). 

Davant d'aquest panorama no és d'estranyar que molta gent decideixi que ja n'ha tingut prou i aprofitant els dies de vacances extres fugi del país a qualsevol destí turístic (sobretot si no tens parella, estàs prop dels 30 i sense feina... llavors pot ser tot plegat un infern). I de fet les xifres em donen la raó i una de les èpoques amb més trànsit a l'aeroport d'Incheon és precisament el pont d'any nou lunar. 

Però per a aquells que us estigueu preguntant: ai, i a la pobra Marta, també l'atabalen amb preguntes? Doncs ja podeu parar de patir: no, a mi no. Per què? Perquè ja he complert??? (casada i amb una filla). Doncs no! Perquè ningú s'atreveix a fer tot l'interrogatori en anglès i a mi si m'atabalen gaire faig veure que no entenc el que em diuen. Val a dir que una tieta materna el primer any ho va intentar i ja en va sortir escarmentada, la pobra. Acte seguit tot el grup de tietes va començar a criticar el meu marit perquè no es treia unes taques petites que té a la pell i van estar així 30 minuts. Encara que no entengués tot el que deien vaig notar clarament que es feien bastant pesadetes... i estic parlant d'una família de bona gent eh? En conec que no són tan afortunats. Per a mi va ser molt divertit de veure però la pobra víctima no estava tant contenta hehehe.

Per sort entre pregunta i pregunta també hi ha temps per seguir menjant. No sé perquè però sembla que una tradició arrelada és...

Afartar-se de gelat! La "tarrineta" en qüestió és de 992gr i n'hi havia dos. Tothom menja del mateix pot i va triant els diferents sabors.

Com ja us havia dit: les nostres cultures no són tan diferents. A tot arreu hi ha tietes pesades que pregunten el que no toca i surts per la porta pesant el doble de quan havies entrat. (Les meves tietes catalanes mai han fet una pregunta fora de lloc, però segur que en coneixeu alguna). Tot això de l'any nou i de les trobades familiars a una amant del Nadal com sóc jo li sembla el més proper, i mai puc evitar recordar el que m'estic perdent cada desembre a Barcelona...  però llavors m'adono que aquí per sort no entenc quan la gent es posa a discutir sobre política i se'm passa.

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA! 

Regals de cap d'any

Hola! Avui un post ràpid per parlar d'una de les obligacions en aquests dies festius: els regalets per a la família. Com si fos Nadal, aquí la gent té la tradició de fer regals a la família el dia d'any nou. També les empreses solen fer regals als seus empleats, com ho farien allà Catalunya. El que és curiós del tema es... el tipus de regals que es fan. No us imagineu el típic lot amb una botelleta de vi i una de cava, es tracta de regals molt més pràctics! 

Fem-hi un cop d'ull...

Per començar, un clàssic: els lots de pomes i peres coreanes (aquesta espècie de poma groga: és boníssima). Si un fixeu en el preu, malgrat estar rebaixades, valen uns 35,000 wons... que son una mica menys de 35 euros. Per 11 fruites... sempre m'entren ganes de plorar quan ho veig. 

També hi ha lots de carn i d'altres fruites, en general el menjar és considerat un bon regal, perquè és car i de bona qualitat (encara que hi ha gent que té bastantes sospites sobre això). A la meva família sempre hi ha uns tiets que porten peres i uns altres que porten pomes, així que sempre sortim d'allà carregats de fruita. I veient com estan els preus la veritat és que és un molt bon regal que agraeixo i gaudeixo molt. Tant les pomes com les peres són molt bones i a més són gegants. 

Per a aquells que no es volen gastar tant també hi ha altres idees: lots d'oli, llaunes de tonyina o carn, xampús i pasta de dents... sense comentaris sobre aquests. A vegades tens sort i te'n regalen un que deu ser d'oli d'oliva però vés per on, mai he tingut aquesta sort. 

De fet l'últim cop que vam comprar un mòbil ens van donar un fantàstic lot de... bé, mireu vosaltres mateixos a veure si reconeixeu alguna cosa.  

"Oli de cuinar" (de fet diu smart cooking oil), oli de canola, un espessant i endolcidor pels plats, vinagre, salsa de soja i pots de tonyina, carn i pollastre. Moltes gràcies... d'aquests olis ja en tenia un armari ple de l'últim cop que me'l van regalar. No els vull fer servir perquè no crec que siguin de bona qualitat (o almenys no tant com l'oli d'oliva, que aquí és importat d'Espanya) però també em sap greu llençar-los... un cas clar de diògenes alimentària!

La gràcia és que quan, pels volts de cap d'any o acció de gràcies vas al supermercat, et trobes tot de paradetes així, mostrant els lots de regal que pots comprar per a amics i coneguts. Veieu tota aquesta massa de coses grogues? Doncs, sí, són tot de llaunes de tonyina. 

Hi ha tot de venedores que t'ajuden a fer la compra i també unes taules especials per a l'ocasió on pots apuntar quins lots vols regalar i a qui, dones les adreces i ells mateixos s'encarreguen de fer l'enviament i tot. Molt còmode, com tot en aquest país. 

 Val a dir que mentre treballava a un dels instituts de batxillerat també vaig rebre algun d'aquests regals... Estic especialment agraïda per les tres botelles d'oli de canola que encara no he obert. El segon cop almenys van enviar un pot de xampú amb pastilles de sabó i tres tubs de pasta de dents que al menys són coses que tenen més sortida... Ja veieu, tot un luxe!

Amb el meu marit sempre estem pensant quin tipus de regal podríem portar perquè el tema fruita ja està agafat, la carn és massa cara (més de 100 euros sense exagerar, normalment) i altres coses són massa cutres. (No m'imagino regalant una caixa amb 10 pots de tonyina... encara que fos de bonito del norte). Per això anem variant: un any vam regalar un set d'algues seques (molt gustoses i saladetes), un altre cafè i torró (escombrant cap a casa) i aquest any ens hem decidit per una sèrie de sucs naturals de bona qualitat, que són una altra de les coses que costen de trobar. Si fos per mi hauria seguit regalant torrons però el Taesung ja m'ha informat que són "tots seus" i que no els pensa compartir. (Però no en menja gaire i com no s'espavili jo ja me'ls hauré acabat). Sap lo que és bo, aquest noi. 

En quant tingui les fotos de la festa de cap d'any, us en donaré més detalls ;)

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

Tradicions universitàries // University traditions

L'any va començar de manera tranquila a la universitat. Gener i febrer són mesos de vacances d'hivern per als universitaris. Però març és el mes en que es comença el curs acadèmic a Corea, així que tots els nous estudiants d'universitat, desitjosos de deixar enrere la duríssima vida d'institut, van començar per fi la que serà segurament la millor etapa de les seves vides. Això es va traduïr en les universitats plenes a vessar, cues a la cafeteria, gentada als ascensors... i tots els bars propers a la universitat plens cada nit. (Sí, cada nit: dilluns, dimarts, dimecres...aquí la gent no descansa mai!).

Year started peacefuly at the university. January and February are winter vacation months for university students. But march is the month when the academical year is started, so all the freshmen, willing to forget about their highschool hard times, started the best time of their lives. And saying this means a crowded university, crowded cafeteria, library, elevators...and crowded literally-all-the-bars-near-the-university. Every night! (yes, everynight...monday, tuesday, wednesday...people never rest in Seoul!).

Mentres que el batxillerat és una època en que s'ha d'estudiar moltíssim, els primers anys d'universitat són entesos com una època de relax per als estudiants, sobretot per a les noies. Els nois aprofiten al màxim aquest parell d'any abans d'anar a fer el servei militar, que els farà perdre dos anys de les seves vides. Tot això fa que les festes siguin contínues, i que en pocs dies, gaudint de la nova llibertat, es formin moltes noves parelles (la majoria de les quals trencarà al poc temps). 
Highschool is a time when people have to study all day, but first years of university are the time when students can relax and enjoy their lives (finally). Girls enjoy themselves and boys make the most of the few time lfet before going to military service. This means partying continuosly, and many new couples after some days (the majority of whom will break up soon...).

Però tot això tampoc té tanta pinta de diferent com qualsevol dissabte a la nit per Barcelona. Joves de festa són joves de festa arreu del món. Què és diferent? Bé, algunes tradicions universitàries! Sortia jo innocentment un dia de la biblioteca quan de sobte em vaig trobar tot de gent agrupada davant d'alguna cosa, i tot de caixes de maggoli (vi d'arròs) i pica-piques apilades allà al davant. Hi havia un noi dirigint l'event, i un altre que estava fent referències a alguna cosa. Tothom dirigia l'atenció cap a aquell punt, així que per suposat vaig anar a fer de turista. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que l'objecte al que estaven idolatrant era... 
UN CAP DE PORC!
But all this is not that different from any other university in the world a Saturday night. Young people in a party are young people in a party everywhere. What's different? Well, some university traditions! I was innocently going out of the library when I suddently saw a crowd of people looking towards something, piles of boxes of rice wine and a huge bag of snacks.A boy was saying some words and another was bowing to something on the floor. Of course I went there to practise my favourite sport: showing I'm a foreigner and I don't know what's going on. To my astonishment they were all bowing and adoring...a PIG'S HEAD!

A la taula, igual que durant la cerimònia de cap d'any, hi havia fruites i diversos menjars. El noi que veieu agenollat feia reverències al desafortunat porc mentres tota la gentada s'ho mirava. 

Aquesta cerimònia tradicional es celebra per desitjar bona sort i bona voluntat en la nova tasca, que en aquest cas és el nou semestre. Hi participen les delegacions d'estudiants més importants, i això a Corea no és dir poca cosa. (S'ho prenen molt en serio això de ser representats de classe, curs o estudiants, i és un fet que et servirà per al currículum, així que la gent hi posa ganes). 

On the table, like in New Year ceremony, there were fruits and some foods. The guy on the floor was bowing to the unlucky animal (or part of animal) while all the other people was staring at him.

This traditional ceremony wishes good luck for the new semester. The most important student delegations participate in it, and here in Korea, that means something. (In Spain we really don't care about student organitzations or being the class president, but here this is going to help you for your resumé, so people really pays attention to it). 

Ja ho veieu, molta gent! Val a dir que segons els meus càlculs hi havia el doble de persones que de botelles, per lo que aquí es tocava a mitja botella per cap. Tot sigui pel menjar i beure gratis no? Crec que el proper cop jo també m'apuntaré a fer reverències a un porc si amb això em donen de menjar! 
As you can see, a lot of people! Following my calculations, there were the doble of people than wine bottles, so every person could drink half a bottle! Whatever for free drinks and food, right? I think I will bow to the pig next time too, if they are willing to give me some food!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Coses de parella // Couple matters

Fa uns dues a Corea va ser un dia especial: era el White Day (Dia Blanc). No sabeu de què us parlo? Normal, és simplement una altra festa comercial que s'han inventat no sé ben bé a on per vendre més. Us explico de que es tracta: com sabeu, a Sant Valentí, les noies donen xocolata als nois que els agraden o a les seves parelles. Aquesta costum, malgrat no ser precisament originària del país està molt arrelada, i totes les botigues aprofiten per vendre bombons i xocolatines vàries. Tots els coreans estan encantats amb Sant Valentí! (Excepte els solters...aquests l'odien). Però si regales xocolata és perquè esperes rebre alguna cosa a canvi (suposo que principalment un nòvio)... així que el dia 14 de març, just un mes després, és el torn dels nois de regalar xocolata a les noies que els van donar xocolata.

Some days ago koreans had an important appointment: it was the White Day. I'm not sure if you ever heard about this, but it's certainly not a famous day in Spain. It's just another commercial day someone invented to sell more. As you know, in Saint Valentine's Day, girls give chocolate to the boys they like, or to their boyfriends. In spite of not being a real korean tradition, aaaaall koreans love Saint Valentine's Day, (except the single ones) so all the shops take advantage of this and sells tons of chocolate and candy. But of course, if you give chocolate, it's because you expect something in exchange (mainly, a boyfriend)... so exactly one month after, there's the White Day, when the boys who received chocolate are supposed to make a present to the girl who made it. 

Molt romàntic oi? Però no és per casulitat que els koreans han "decidit" adoptar aquesta costum. A Corea, les coses de parella estan de moda. I quan dic coses, vull dir objectes. Mireu la següent imatge:

Very romantic right? But it's not coincidence koreans "decided" to adopt this tradition. In Korea, couple things are fashion. And when I say things, I mean real things. Just look the following image: 

Suaderes a conjunt! Voltant pel carrer es veuen moltíssimes parelles que porten la mateixa jaqueta, el mateix jersei... o fins i tot van vestits exactament igual. A les botigues anuncien "Couple hoddies", és a dir suaderes de parella (i així s'asseguren una venda doble...intel·ligents oi?). I no només la roba...

Couple hoddies! Walking around you can see lots of couples wearing the same jacket, the same jumper...or even dressed exactly the same. In the shops they advertise about couple clothes (and they can sell double... smart guys!). And not only clothes...

Les sabates també! Estic pendent de veure si algun valent s'atreveix amb talons de 12cm! Si es dona el cas, prometo foto (i potser autògraf i tot). A més sembla que en el pack anava inclòs el tema de caminar exactament igual...(potser sabien que els estaven fotografiant?). Però el que més em va sorprendre, i que espero no veure a Catalunya, (o almenys no properament) és...

But also shoes! I'm really looking fordward to see if there's any boy brave enough to wear 12cm high-heels! If the day comes, I promise a photo (and maybe even an autograph). And in the photo you can see they even walk exactly the same (maybe they knew they were being stared?) But the most amazing couple-thing I've seen (and I hope I don't see it in Catalonia soon) is... 

Així m'agrada home... roba interior de parella!!! Es veu que és un regal freqüent de les noies als nois. Però clar, la meva pregunta és... es truquen el mateix matí per decidir que es posaran aquella roba interior? I si no està encara neta, és motiu de discussió? Quantes parelles trencades per culpa de no fer rentadores a temps...

That's it...couple underwear! It seems it's a common gift from girls to their boyfriends. But my question is... they call each other that morning to come to an agreement to wear that? And if that day it's not clean...is that a reason for fighting? How many broken couples because of not on-time laundry...

Suposo que és un regal que ajuda a fomentar la confiança entre la parella. M'explico perquè: se suposa que tots els coreans són gent pura i angelical fins al matrimoni. Per tant no pots comprobar si realment el teu nòvio està portant aquells calçotets "sexys de leopardo" que li vas regalar i no pas aquells que tant odies. Així que no et queda altre remei que confiar en ell. (Perquè sí; pots esperar uns quants anys, casar-t'hi... però suposo que si els segueix portant després de tant de temps és que alguna cosa ha fallat en la seva renovació de roba interior...).

I guess that's a gift to encourage trust between couples. I explain why: koreans are suposed to be pure until marriage, so you can't check if your boyfriend is really wearing those "sexy leopard-skin underpants" you gave him or that other ones you hate. No other way: you gotta trust him! (Of course you could wait a few years, marry him...but by then, if he's still wearing them, it means that someting went wrong with his renovation of underwear...).

Ja veieu que Corea és el paradís de les parelles amb gustos estranys romàntics. Ja sé que sóc una mica cínica, però a mi em faria una mica de vergonya anar vestint una suadera amb un cor gegant, i encara més vergonya fer-li vestir al meu nòvio. (I anar els dos vestits així provocaria tal impressió en la meva família, que durant totes les meves festes d'aniversari sorpresa/boda/aniversaris diversos on es passés un Power Point amb fotos, apareixés inevitablement la nostra foto amb sudaderes conjuntades). Però aquí a Corea les coses són un pèl diferents, i els nois no estan espantats de fer coses d'aquest tipus per fer contentes a les seves nòvies. Així que si a la gent li agrada, trobo que està bé que hi hagi productes de tota mena per satisfer aquesta demanda, encara que dubto de l'èxit que aquesta idea pogués tenir a Espanya.

As you can see, Korea is a paradaise for couples with a taste for weird romantic things. I know, I'm a little cynical, but I would feel embarrased of wearing a jumper with a giant heart. And even more ashamed of making my boyfriend wear it. (And if we both wear like that, my family would be so deeply affected that the photo in question would be the one which would appear in all the presentations of photos in birthday surprise parties/marriage(anniversaries... during all my life). But in Korea things are different, and boys are not afraid of doing things to make their girlfriends happy. So if people like it, it's ok they can find places to buy these items. But I'm not sure about the reception that this idea could have in Spain.

Més aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very  soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Benvinguts a l'any de la serp: l'horòscop xinès // Welcome to the snake's year!

Suposo que ja us n'haureu assabentat: estem oficialment a l'any de la serp! I no és que aquest any hagi tocat aquest animal a l'atzar, sinó que se segueix l'horòscop xinès (en xinès 生肖 Està clar no?). Aquest no es basa en les constel·lacions com el nostre, sinó en anys lunars. Hi ha 12 animals que es van succeïnt (alguns normals com gos o conill, però d'altres més divertits com drac o porc), i així com l'últim any de la serp va ser el 2001, ara ho torna a ser, 12 anys després. Així que depenent de l'any en que vau nèixer sereu un símbol o un altre. Que quin símbol sou? Mireu el següent gràfic i ho sabreu!

I guess you already heard: we officially entered in the year of the snake! And it's not just coincidence, it's because we are talking about the chinese horoscope (in chinese 生肖 Very clear, right?). It doesn't use the stars as a reference, but follows the lunar years. There are 12 animals that keep succeeding each other (there are normal animals like the dog or the rabbit, but also funnier ones like the pork or the dragon) every lunar year. The last year of the snake was in 2001, so after 12 years we are in the year of the snake again. Your symbol depends on the year you were born in. You wanna know which simbol you are? Just check the picture below!

Com veieu aquest horòscop només arriba fins al 72... però no us preocupeu! Per aquells nascuts abans, podeu informar-vos d'una cosa tan vital amb el gràfic següent, on hi ha posats tots els anys des de fa més d'un segle.
Sorry for those of you who were born before the 72...(sorry to my parents...I'm not saying you are old, the graphic was made like this! Don't throw away my birthday present please) but don't worry! Below these lines there's a bigger graphic were you can check your symbol whatever is the year you were born.

Rat= Rata, Ox= Bou, Tiger= tigre, Rabbit= Conill, Snake=Serp, Horse= Cavall, Monkey= Mico, Rooster= Gall, Dog= Gos i Pig= Porc.

Com tots els horòscops, es basa en atribuïr qualitats a les persones i al seu futur depenent del seu símbol. Per fer-ne un petit resum:

Serp: La persona Serp, en general, és pensadora profunda, escèptica, tenaç, possessiva, molt exigent, responsable, constant en els seus propòsits, desconfiada i supersticiosa. Tendeixen a donar la impresió que saben més del que realment és, i encara que no diuen mentides, si els convé jugaran a dues bandes. A més tenen una habilitat innata per aconseguir informació.

Cavall: La persona cavall és alegre, popular i de caràcter fàcil: s'entretén fàcilment, mundana i s'enfada tan ràpidament com oblida els rencors. És observadora, xerraire, de mentalitat aguda i oberta, flexible i amb gran atracció sexual. Enèrgica, impetuosa i a vegades temerària. És inconformista. No és possessiva, ni desconfiada, ni gelosa.

Ovella: Té molt bon cor i bona sort. És honrada, sincera i es deixa convèncer fàcilment per les històries tristes. Té capacitat creativa i artística (dissenyadora, decoradora, escenògrafa...). És elegant, afable, compassiva, generosa, romàntica, poc pràctica, malgastadora i amb tendència a ser pessimista. Perdona amb facilitat. Es podria dir que és massa sensible a les crítiques així que necessita estar envoltada de persones que l'estimin. Necessita l'aprovació dels altres.

Mico: versàtils i espavilats. Són astuts, llestos, flexibles, pràctics, innovadors i amb un encant inimitable. Poden resoldre problemes difícils amb facilitat i són ràpids en l’aprenentatge. Són triomfadors nats però alhora a vegades són irrespectuosos amb els altres. Poden ser egoïstes, vanitosos, gelosos, molt competitius i hàbils per amagar els seus sentiments.

Gall: Orgullós i vanitós, però pulcre i alegre. Té èxit des de molt jove. Exteriorment transmet seguretat i agressió, però en realitat és conservador i antiquat. És atractiu, agut, precís, organitzat, decidit, honrat, gens diplomàtic, enginyós, divertit, perfeccionista, de mentalitat científica, somniador, intrèpid, ple d’ambicions, de bona voluntat i competitiu... De tracte difícil,  tendeix a discutir i necessita mostrar tot el que sap.

Gos: lleial i honrat, i molt just. És humanitari, sincer, intel·ligent, directe, lleial, apassionat per la justícia i el joc net, animós, pràctic, intrèpid, realista, pessimista, atractiu física i sexualment. Gens materialista, pot arribar a posar els interessos dels altres per davant dels seus. Es porta bé amb tothom perquè accepta a la gent tal com és.

Porc: La persona porc (o senglar), és triomfadora, sap escoltar, està plena de vitalitat, energia, gran fortalesa, és indulgent, pacient, bondadosa, sincera, lleial, molt natural, forta i valenta. Els seus punts forts són la veracitat i la sinceritat. Materialista per naturalesa. A vegades pot causar problemes perquè exteriorment és tosca, però per dins és bondadosa. Li encanten les festes i la vida social.

 Rata: És directa, sincera, treballadora, activa, estalviadora, intel·ligent, sociable, previsora, subtil pels negocis i feliç. És fàcil entendre’s amb ella perquè és generosa amb la gent que estima. Gran observadora dels detalls, no dubta en utilitzar els secrets dels altres per propi benefici.

Bou: Les persones bou aconsegueixen els seus objectius mitjançant el seu esforç personal i el treball dur. Són tranquils i pacífics però obstinats i difícils de fer canviar d'opinió. Paguen sempre els deutes i són agraïts amb els que l’ajuden. Exigeixen molt de la seva família però són capaços de grans sacrificis per ells, mai els abandonaràn. Saben rebre ordres, però també donar-les.

Tigre: Tigre és símbol del poder, la passió i l'osadia. La persona tigre és sincera, càlida, sensible, compassiva, rebel, impredecible, desconfiada i viva. Temeraria per naturalesa, a vegades es precipita al prendre decisions perquè està impacient per entrar en acció. Enèrgica amb un gran amor per la vida, afectuosa, generósa i amb gran sentit de l’humor. Imposa respecte. Li agrada ser el centre d’atenció. Li és difícil confiar en els altres i controlar les emocions.

Conill: El conill és un signe afortunat, emblema de longevitat. La persona conill és estimada per tots i popular, i li no li agraden els problemes, sempre busca posar pau. Simbolitza la gràcia, bones costums, consell sa, bondat i sensibilitat davant de la bellesa. La persona conill és de parlar dolç, graciosa, reservada, vivaç, de temperament artístic, molt sensible a la crítica, de voluntat ferma, amb una gran seguretat, cautelosa, discreta, presumida i a vegades d’una astúcia diabòlica.

Drac: Magnànima, egoïsta, excèntrica, dogmàtica, capriciosa, molt exigent i raonable. Està plena de vitalitat, força i en constant moviment. De caràcter obert, li agrada sempre estar envoltada de gent. Els seus sentiments son sincers i li surten directament del cor. Té un profund sentiment de deure vers els altres. Extravertida i amant de la natura serà esportista activa, viatgera constant, conversadora excel·lent.
Like all horoscopes, it's based on attributing qualities to people according to their symbol. To make a short summary:

 Snake: Generally deep thinkers, skeptical, stubborn, possessive, very demanding, responsible and consistent in their purposes, suspicious and superstitious. Tend to give the impression that they know more than they actually do, and although they don't tell lies if it suits them they will not hesitate about being two-faced. They also have an innate ability to get information.


Horse: The horse person is cheerful, popular. Easy-going, they get angry as quickly as they forget about problems. He is observant, talkative, open-minded, flexible and with great sexual attraction. Energetic, impulsive and sometimes reckless. Nonconformist. It is not possessive, suspicious, or jealous.


Sheep: Kind-hearted and lucky. They are honest, sincere and easy to be swayed by a sad story. Creative and artistic (designer, decorator, set designer ...). Also legant, gentle, compassionate, generous, romantic, impractical, wasteful and prone to be pessimistic. Forgive easily. They are too sensitive to criticism and because of this they need to be surrounded by people who love them and approve all they do.

Monkey: clever and versatile. They are cunning, flexible, practical, innovative and with an inimitable charm. They solve difficult problems easily, they learn fast. Great achievers, sometimes are disrespectful to others. Can be egotistical, vain, jealous, competitive and good at hiding their feelings.


Rooster: Proud and vain, but neat and cheerful. Successful at a young age. They could be regarded as very self-confident and agressive, but they are actually conservative and outdated. Attractive, sharp, precise, organized, determined, honest, not diplomatic, witty, funny, perfectionist, scientific-minded, dreamy, fearless, full of ambitions, desire and competitive ... Difficult to treat them because of they love boasting about what they know.


Dog: loyal, honest, and fair. They are humanitarian, honest, intelligent, passionate for justice and fair play.  Practical, fearless, realistic, pessimistic, physically and sexually attractive. No materialistic, usually put the interests of others ahead of their own. Get along with everyone because they are not demmanding.


Pig/Boar: The Boar person is full of vitality, energy and great strength. He is forgiving, patient, kind, honest, loyal, strong and brave. Its greatest strengths are the truthfulness and sincerity. Materialistic in nature. Sometimes it can cause problems. He loves parties and social life.


Rat: Direct, honest, hardworking, active, thrifty, intelligent, sociable, wisely, subtle for business and happy. Generous with people he loves. Easy to get along with them. Great observer of details, they will not hesitate of  using the other people's secrets for personal gain.

 Ox: The ox people achieve their goals through their personal effort and hard work. They are quiet and peaceful but stubborn and dogged when they make up their mind. They always pay their debts and feel grateful to those who helped them. They are very demmanding of their family but capable of great sacrifices for them. They know how to take orders, but also how to rule.

 Tiger: It's a symbol of power, passion and daring. He is sincere, warm, sensitive, compassionate, rebellious, unpredictable, suspicious and alive. Reckless by nature, sometimes rushes when making decisions, because they can't wait to act. Energetic with a great love for life, loving, generous and with a great sense of humor. Imposes respect. He likes to be the center of attention. It is difficult for him to trust others and control his  emotions.

Rabbit: Rabbit is a lucky sign, emblem of longevity. He is popular and loved by everyone, and he does not like problems, always looking to make peace. Symbolizes grace, good manners, healthy advice, kindness and sensitivity to beauty. The rabbit person is sweet, funny, reserved, lively, artistic temperament, sensitive to criticism, firm,  cautious, discreet, vain and sometimes cunning.
 
Dragon: magnanimous, selfish, eccentric, dogmatic, whimsical, very demanding and unreasonable. Her is full of vitality, strength and constant motion.He loves to be surrounded by people. His feelings are sincere and will come directly from the heart. He has a deep sense of responsibility towards others. Outgoing and nature-lover, will be active sportsman or traveller. Great at conversation.

Ja veieu que n'hi ha per tots els gustos! L'horòscop xinès també preveu que cada any d'un animal sigui una mica diferent. Per exemple aquest any és de la serp d'aigua, que tindrà unes característiques diferents d'altres anys on va ser la serp de metall, de foc, de terra...Prou interessant no?
One flavour for every taste! The chinese horoscope also foresees different characteristics in the years of the same animal. For example this year is the water snake, which is different from the fire, earth or metal snake. Interesting enough...!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Bon any nou! (Capítol 2: El cap d'any lunar) // Happy New year! (Chapter 2: Lunar New Year)

Avui us parlaré sobre el dia d'any nou, que enguany es va celebrar el passat 11 de Febrer. Ja sé que vaig fer un post fa poc sobre el meu cap d'any, però aquell era el solar!! (No és que se m'acabin les idees i estigui repetint posts eh?). Així que ara toca fer el post sobre el cap d'any lunar, que segueix els cicles de la Lluna, i per tant cada any cau en un dia diferent del nostre calendari. 

Today I'm going to talk about New year's day in Korea, that this year was celebrated the past 11 of February. I know I already posted about my New year's Eve, but that was about the solar new year!! (It's not I've run out of ideas and I'm repeating posts ok?). So now is turn for the lunar one, which follows the lunar calendar. Because of this every year the day for the celebration is different if we count it following our calendar.

Com que aquí a Corea s'apunten a totes les festes, també han adoptat el cap d'any Occidental (el nostre), però originalment ells celebren el cap d'any xinès. I com a tota bona tradició, hi ha unes costums que cal seguir:

1. Reunir la família

2. Fer una pila de menjar!

3. Preparar un altaret per venerar els ancestres...

Because in Korea they must really like parties (or at least I think so because they also celerate the Western New Year), but originally they celebrated the chinese one. And like in any traditional tradition, there are some customs you should follow:

1. Gather your family

2. Cook a loooot of food!

3. Prepare a little altar to worship your ancesters...

 ...!!

Expliquem-ho tot part per part. 

1. Reunir la família:
Cadascú ho fa una mica com vol, però la tradició mana que tota la família s'ha de reunir a casa del cap de família (normalment els avis o el tiet més gran en el cas que hagin mort). Un dia vas a la trobada de la família per part de pare i un altre a la família per part de mare. I tothom content!

2. Preparar molt de menjar:
Com veieu a la foto, tot aquest menjar s'ofereix als ancestres perquè mengin també amb ells mentres dura la celebració. Però no us penseu que són tan tontos de deixar-ho podrir allà eh! Això després de venerar-los se'n va directament cap a les panxes dels assistents. (Només cal dir que el platet amb pomes són 5 euros com a mínim, el de peres 10 euros...està clar que si tinguéssin previst llençar-ho jo ja els faria el favor...).

3. Venerar als ancestres:
A les cultures que deriven de la xinesa es veneren els ancestres. Es tracta de demanar sabiesa per afrontar la vida i els reptes que vagin sorgint, i honorar a aquella gent gràcies a la qual estàs aquí. Trobo molt maco, que enlloc d'enrecordar-te d'un Déu que vés a saber on està, et dediquis a recordar aquelles persones que van venir abans que tu i que segurament no vas conèixer, però que sense saber-ho has après moltes coses d'ells a través dels teus pares. 

But first things first, let's explain all this:
1. Gather your family:
It is customary that all the family have to gather in the head of the family's house, usually the grandparent's home or the oldest uncle if they are dead. Of course in practice everyone does what they can. One day you have to go to your father side family, and the other to your motherside. And everyone is happy!


2. Cook a lot of food:

As you can see in the photo, the food is offered to the ancesters, so they can also eat with them while they celebrate New year. But don't think they are going to let all that food over there decay! Aftyer the worshipping everything ends up in the bellies of the attendees. (Just think about it...that 3 apples, 7 dollars, that pears over there, at least 12 dollars...if they were planning to throw it away of course I would be willing to help!).

3. Worship your ancesters:

In the cultures deriving from the chinese culture they worship their ancesters, to remember about that people that made possible for you to be here. I think that it's a very nice tradition that instead of worshiping a God, worship the people who came before you, and from whom, maybe unconsciously, you learned a lot of things through your parents. 

Però com a tota festa el més important és el menjar. I el menjar que no pot faltar a cap festa de cap d'any és la sopa de Mandu! Els mandu són una espècie de raviolis grandots farcits de verdures, carn... provinents originalment de la Xina. 
But like in any other party, the important part is the food! And the mandatory food for New year's party is mandu soup. The mandu are something similar to raviolis, with meat and vegetables inside, originally from China.

 Aquí els teniu! Està molt bona, com no, però trobo a faltar el trosset de botifarra... Els mandu són aquestes boles més grandetes, i a sota de les algues negres i grogues hi podeu veure una altra especialitat coreana: el pastís d'arròs. Amb farina d'arròs es fa una espècie de pasta d'arròs, que es talla en làmines i es converteix en aquesta cosa més blanca.
Here they are! This soup is very tasty but I miss my "botifarra" inside it...(miss my catalan food...). In the photo you can appreciate the mandu, that big things, and also, below the black and yellow stripes, another korean specialty, the rice cake. With rice floor they make kind of pasta, that cut into thin layers results into this. 

A part de menjar tot el que es pugui, la festa transcorre durant l'esmorzar i el dinar normalment, així que la gent es dedica a conversar (i no a afartar-se de beure vi o cava!) o a jugar a jocs (com el Yut Nori). Suposo que podríem dir que és una festa relaxada i distesa, una bona excusa per trobar-se amb la família i passar tranquil·lament una estona.
Apart from eating all you can, the celebration goes by during breakfast and lunch time usually, so people converse together (instead of filling themselves with wine or cava) or playing games (like Yut Nori). We could say that it's a quiet and relaxed party, a good excuse for meeting you family and spend some time with them.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!