Com són les cases dels coreans? Els apartaments

Fa un temps vaig trobar una sèrie d'imatges per internet que il·lustraven el perfil de ciutats famoses del món. A Barcelona li feia molta justicia: es veia el perfil en negre de la torre Agbar, la Sagrada Família, el Tibidabo i tots aquells edificis emblemàtics que fan de la nostra ciutat un lloc tan famós (i bonic, encara que a vegades hi hagi algunes caques de gos pel terra. Aneu en compte si camineu mirant els perfils dels edificis perquè en podrieu trepitjar alguna). El cas és que també hi havia el perfil de Seül i em va fer riure perquè lúnic que es veia eren tot de rascacels quadrats sense cap gràcia i ponts entremig. Deixant de banda el poc amor que sembla proferir l'autor a la ciutat on visc... he de confessar que és una representació molt acurada de la realitat. Seül és una ciutat tant gran (enorme, és una d'aquestes metròpolis asiàtiques) que hi ha barris de tot, però el cert és que la població tendeix a preferir viure en complexos d'apartaments, en especial les famílies amb nens. Els que no poden permetre-s'ho, tenen edificis en propietat o altres raons, viuen en cases de dos o tres pisos, i normalment la gent que viu sola viuen en pisos d'una habitació. I com que a Seül de famílies n'hi ha moltes, això ha fet que el paisatge urbà d'aquestes ciutats quedi plena de blocs allargats d'apartaments que s'alcen cap al cel... i de ponts per creuar el riu de banda a banda.

Els apartaments dels quals us estava parlant...

Fixeu-vos en la clara diferencia entre les zones grises fosques (apartaments) i les de gris clar (zona de cases baixes). Com que els apartaments són molt més alts i hi viu molta gent es poden permetre el luxe de jugar amb la ubicació i tenir zones ajardinades. En canvi els carrers de les zones gris fluix normalment no tenen ni voravies...

Si pregunteu a qualsevol coreà us dirà que els agrada viure en blocs d'apartaments perquè és molt còmode. I sí que en tenen, de raó. Normalment l'ubicació és bona, prop de parades de metro o almenys ben comunicats per carreteres àmplies i transport públic. Com que els blocs són alts i les vivendes estan concentrades, entre mig dels edificis hi ha parcs, zones públiques, equipaments de tota mena (tipus camp de bádminton, tennis, zones de pícnic i altres) i aparcament reservat (un gran què en aquesta ciutat... si no tens plaça pròpia crec que ni pagant trobes lloc!).


A més, al haver-hi tantíssima potencials clients sol haver-hi una especie de mini centre comercial al davant, anomenat Sangga (상가), que sol ser d'uns quants pisos i tenir de tot, des de metge fins a supermercats, passant per cafeteries i altres necessitats bàsiques. Cal dir que les cafeteries SÓN una necessitat bàsica per als coreans (i no és que m'ho inventi jo això eh?).

A l'esquerra es pot veure l'edifici del qual us parlava i a la dreta el complex d'apartaments en qüestió

Una altra de les comoditats és la seguretat i la neteja. Normalment hi ha una sèrie de vigilants, tant diürns com nocturns que van patrullant i un cos sencer de netejadors i jardiners que fan que els apartaments estiguin nets i polits. La separació d'escombraries també és més fàcil: enlloc d'haver-la de deixar pel carrer tirada esperant a passar el camió de la neteja com passa pels carrers normals de Seül, un dia a la setmana es fa una recollida general de coses de reciclatge i tots els veïns passen a llençar els papers, cartrons, ampolles i plàstics que tinguin per casa. Tots aquests treballadors, que a vegades es compten per dotzenes, són control·lats per una central del mateix complex d'apartaments, amb fins i tot una oficina d'atenció al client.

El dijous és el dia de recollida del reciclatge i els carrers del complex s'omplen de materials de rebuig preparats per ser recollits. 

Aquesta zona és permanent i serveix per recollir el rebuig i la brossa orgànica. Val a dir que per a la darrera hi ha unes màquines automàtiques que van amb targeta personal (per cada casa) i que compten quan llences per poder cobrar-ho després. 

Lo dolent que té aquest tipus de recollida d'escombraries és que... te les has de quedar a casa durant una setmaneta fins que arriba el dia i després de tant de temps junts ja són com de la família i costa despendre-se'n. Malgrat això encara no m'ha passat que em quedi cap bossa d'escombraries per sempre: és el que té que l'espai sigui reduït.

Per cert! Com que t'has de quedar les escombraries (i suposo que a cap de vosaltres us agrada anar olorant pots buïts de mayonesa rancis ni coses així) la conseqüència natural es... que les has de rentar!! (Això em va costar de posar-m'ho al cap...). Botelles, pots, envasos de carn... millor passar-los una miqueta de sabó com si fòssin un plat més abans de deixar-los en un racó de la galeria a esperar el seu torn, o allò es pot convertir en un femer.

Venedora de iogurs passejant per davant dels complexos, on resideixen tots els compradors potencials dels seus productes. 

Una de les millors coses de tenir guàrdies patrullant per aquí i per allà és quan has de rebre un paquet, perquè si no hi ha ningú a casa simplement el deixen a l'oficina i el vas a buscar allà (això si és certificat, si no, simplement te'l deixen davant de la porta de casa o a dins d'un armariet que hi ha davant de cada pis amb els comptadors I NINGÚ NO EL ROBA!!). Al bloc on visc ara tenim un porter-segurata-personaquedorm que s'encarrega de tot això i et posa una senyal a la bústia si has rebut paquets. Cal dir que els coreans són uns grans aficionats a això dels repartiments a domicili, ja sigui de menjar, de regals o de tot el que us pugui passar pel cap, així que sempre hi ha piles de caixes i paquets a l'entrada i el pobre porter deu estar bastant ocupat només rebent-los. El que jo em pregunto és si cal pagar a una persona per fer només això (--') però veient l'afició amb que els meus veïns compren per internet, no crec que hi hagi lloc per la discussió...i surt cara la broma, 50 euros al mes per família! (Si entre els lectors hi ha algún candidat a aquesta posició que m'ho fagi saber i intentarem buscar-hi una solució. No és una gran carrera professional però és bastant relaxat).

Amb tants guàrdies de seguretat i jardinets, està clar que els apartaments són un bon lloc per a les famílies amb nens. El tràfic està restringit així que les criatures poden córrer per aquí i per allà, amb l'únic perill de les motos dels pizzeros que van com bojos (bé, els repartidors de pizzes, els del xino, els del pollastre fregit, els dels paquetets d'abans... però menys vehicles que a la Diagonal sí que passen, us ho prometo). També hi ha bastants columpios, tobogans i altres entreteniments i sorrals per a que juguin. I encara que us pugui sonar estrany, a dins de cada complex d'apartaments sempre hi ha unes quantes guarderies (concertades) dintre de pisos normals, o si el complex és molt gran hi ha escoles senceres (en edificis separats, per suposat). Normalment les guarderies es poden diferenciar perquè al balcó hi decoren els barrots de colorins i enganxen unes lletres a les finestres anunciant-se. Una altra varietat és que hi hagi acadèmies de piano, de repàs, d'art... una mica de tot. La característica comú és que sempre están a la planta baixa, que és la més barata i la més fàcil de veure (no tindria gaire futur una guarderia al 30è pis d'un edifici oi? I així de pas cap veí de baix es queixa de que els nens salten).

Tinc una veïna que cada matí baixa de casa seva amb ascensor fins a la planta baixa, deixa la nena a la guarderia i se'n torna a casa, tot sense ni sortir de l'edifici. A més tots els altres nens són veïns també d'aquí, així que tothom content.

Els apartaments solen tenir molts gastos comuns: jardins, seguretat, aigua, electricitat... i a més els gastos de cada casa, així que normalment hi ha una factura unificada (i personalitzada, clar) per a cada pis, on s'inclouen els gastos comuns i els propis i es paga tot de cop. És molt còmode sí, però quan arriba final de mes i veig aquell número de 6 xifres... snif snif fa una mica de mal pagar-lo. Val a dir que 1300 wons són 1 euros així que tampoc estic parlant de que pagui 100.000 euros eh? Solen ser uns 100-150 euros per un pis petitet. (I 50 d'aquests són per al "rebedor" de paquets...té guasa la cosa).

Encara que amb tot el que he explicat fins ara la vida als apartaments pugui semblar bastant idíl·lica, té una part fosca (negra diria jo): són terriblement innaccessibles per a la gent jove, i si et descuides per a la gent gran també, a menos que tinguis uns pares disposats a pagar la fiança. M'explico: quan es posen a la venta uns nous apartaments la gent es mata per intentar comprar-los i hi ha una llista d'espera per al dret a "comprar" l'apartament, així que és difícil comprar-ne un tot i tenir els diners. Com que normalment no en pots comprar, el llogues, clar. Però per llogar-lo has d'estar preparat per abonar una fiança que normalment és la meitat o 2/3 del preu, és a dir uns quants centenars de milers d'euros. (Ho he posat en lletres perquè queda més impressionant. En números seria algo així com 100,000euros en amunt. L'estudi on vivia abans, de trenta metres quadrats, tenia de dipòsit 180,000euros i una mensualitat de 400euros. El d'ara más de lo mismo).

Les mensualitats no són tan cares però les fiances sí. Per què? Originalment a Corea es pagava una fiança molt gran i després no es pagava mensualitat, perquè els propietaris el pis ho invertien i en treien molts beneficis. Amb la crisi mundial actual els interessos del banc no són tant grans, així que els propietaris prefereixen els dinerets en efectiu, i no els culpo, però està arribant a límits difícils d'assumir per als llogaters.

Total, que tenim blocs sencers de pisos on majoritariament els propietaris no hi viuen, sinó que els tenen llogats, i tenen intenció de que així segueixi la cosa ja que ells viuen en un altre lloc. En aquest cas, vosaltres invertirieu gaire en renovar els pisets, pintar la façana, arreglar l'escala...? Si heu respost que no, enhorabona, serieu uns perfectes propietaris de pis coreans. No volen invertir perquè no hi viuen i els llogaters tampoc no hi volen invertir perquè tampoc saben si hi viuran per sempre. Resultat: blocs que semblen trets del Bronx o dels suburbis francesos d'aquells on cremen cotxes per la nit. (Però la gent que hi viu és normal eh? Nosaltres no cremem cotxes per la nit).

Una mà de pintura no li faria cap mal a aquest edifici oi?

I qué passa amb tots aquests blocs envellits i super inflats de preu? Doncs que eventualment s'acaben reconstruint. Es tiren a terra i es fa un nou complex d'apartaments en el seu lloc, i com si allà no hagués passat res. Els antics amos reben un nou pis i com que els edificis serán molt més alts, encara hi ha molt de marge per al negoci. De fet ara mateix els blocs de pisos de casa estan just al principi d'aquest procés, que pot allargar-se anys i panys. Us mantindré informats!

I per no quedar-nos amb un mal sabor de boca, una imatge de lo magestuosos que queden els apartaments quan ve el bon temps.

D'aquí poc més curiositats MADE IN KOREA!

Fent feina... a la KBS World Radio

Amb les noves obligacions que m'han sorgit (en forma de bebè peludet), he hagut de deixar temporalment de treballar entre setmana, malgrat que els dissabtes pel matí encara faig classes a un institut de batxillerat. Tot i així una de les feines que encara conservo és una de les meves preferides, la meva secció sobre Corea en un programa de la radio nacional (algo així com el que seria la RTVE d'allà), la KBS World Radio. Encara que la KBS té diverses emissores en coreà, una d'elles, la World Radio, emet en 12 idiomes. (perquè no; encara no parlo tant bé el coreà com per intervenir a la ràdio). De 24 hores que té un dia, se'n fan dos en cada idioma. Crec que hi ha rus, alemany, francès... una mica de tot. Aquesta emissora fa una doble funció: per una banda emet per tot el món i així la gent interessada en Corea pot escoltar-la sense haver d'aprendre coreà (un fi una mica promocional) i també d'altra banda els coreans que estudien aquell idioma la poden escoltar per aprendre.

Jo molt concentrada llegint el guió

En el meu cas treballo com a part-time al departament d'espanyol. Em va perfecte perquè puc anar a gravar el dia que em vagi bé (sempre acabo demanant favors a algú perquè em cuidi la nena), faig quatre programes de cop (ahà, no és en directe!) i després me'n torno a casa tan feliç. La meva cap és una noia coreana jove i molt agradable que parla castellà perfectament. Com veieu per a mi és una feineta perfecta però crec que ella rep molt més estrès del que deixa veure, perquè ja se sap, això és Corea. 

Edifici de la KBS a Yeouido

La seu de la KBS, que vol dir Korea Broadcast System, està a la illa de Yeouido (여의도, que es llegeix yò-i-dó en català). Aquesta illa és com Manhattan, una illa dins del riu Han. Es veu que fa unes quantes dècades era un lloc que no volia ningú perquè era una illa on només hi havia sorra (suposo que dels sediments del riu) però quan Corea va experimentar el boom econòmic es va tornar el lloc amb més gratacels i amb més empreses importants de tot Seül, cosa que ja és dir perquè tota la ciutat està plagada d'empreses gegants. Als coreans els agrada dir que és el Wall Street de Corea, i no van desencaminats. 

L'illa de Yeouido en una foto de mapio.net

Encara que aquí no us sembli exactament una illa, és perquè hi ha una carretera construïda que enganxa la riba esquerra. En el mapa de Seül queda així:

Allò que veieu a dins del requadre amb un 63 és l'edifici 63, el que era fins fa poc el més alt de Seül. Ara estan acabant un edifici molt més alt a Jamshil, ja hi dedicarem un post un altre dia perquè és realment impressionant. A la foto de més a dalt també es pot veure l'edifici 63. 

Acabades les presentacions de Yeoido  i la KBS... parlem del que interessa, el meu programa! (Yo he venido a hablar de mi libro!!). Més que un programa és una secció setmanal, dedicada a una de les meves especialitats: la divulgació de la vida coreana. Realment quan em van proposar fer-lo, vaig pensar que m'anava com anell al dit: una feina on em passo l'estona parlant del que m'agrada, explicant les meves historietes i a sobre pagada... és el paradís. (Però no us penseu que paguen tant tampoc eh?). 

Es diu "Corea en 5 minutos", i la veritat és que a base de fer aquest programa estic aprenent molt. També m'obliga a fixar-me en més coses cada vegada que surto al carrer (per allò de que les coses s'han d'explicar com si els oients no sabessin res de Corea, cosa que de fet és bastant comú). De fet com que la ràdio es dedica a la divulgació de Corea en general hi ha tot tipus de programes que val la pena escoltar si esteu interessats en el tema. Us deixo el link aquí:

http://world.kbs.co.kr/spanish/

I per si voleu escoltar la meva secció, simplement s'ha d'anar a l'apartat "volver a escuchar" i clicar sobre dels dissabtes (saturday en anglès) en el calendari. http://world.kbs.co.kr/spanish/audio/listen_again.htm

Com que el meu programa és curtet està englobat dins del "Buzón de radio escucha". Els últims 8 minuts de programa són el meu, així que simplement cliqueu per allà el minut 17 i pico. 

Com que ja porto més d'un any fent-lo ja hi ha més de 50 programes! Estan tots allà posats així que que si es van clicant tots els dissabtes des del 2016 es poden escoltar. Al principi no em volia escoltar  a mi mateixa perquè em feia vergonya i es veu que corria massa així que la meva cap em va haver de cridar l'atenció (em vaig prendre maaaassa literalment això de "Corea en 5 minutos" fins que em van dir que si en durava 8 tampoc passava res però que per favor baixés la velocitat!). 

La veritat és que sempre estic pensant temes per al programa i quan quedo amb coreans sempre els interrogo sobre quin tema pensen que seria bo per al programa. A vegades m'han donat bones idees però d'altres parlant parlant ens hem adonat de que les nostres cultures no són tant diferents. Per exemple quan parlàvem del respecte a la gent gran. Em posaven tot d'exemples que no disten ni molt menys de com tractem nosaltres als nostres avis, així que vam concloure que encara que ells tinguin el respecte molt interioritzat amb una sèrie de "normes" no escrites, nosaltres al cap i a la fi fem el mateix però sense donar-li tanta pompa. Per suposat el meu marit també és de gran ajuda i sempre li pregunto "Què me'n pots dir de...?" i sempre em dóna bones idees! També vaig absorbint el que veig pel carrer, el que sento pel metro, el que llegeixo pel carrer i veig per la tele... una mica de tot. (Per cert si algú té alguna idea... ja sabeu eh?).

Com que és una ràdio pública en general he de centrar-me en les coses positives del país però intento també explicar les negatives. L'únic problema el vaig tenir el dia que vaig fer el problema dedicat a la cirurgia plàstica...hehehe és un tema que em preocupa com ja sabeu. Em van cridar l'atenció dient que no és que no pogués dir coses negatives o la meva opinió però que havia de ser més imparcial. Però com que la meva cap és un àngel m'ho va dir amb tanta discreció que quasi no em vaig enterar de que m'estava "fotent la bronca". Cal dir que el que seria més comú en moltes empreses seria que el jefe directament et cridés al despatx i t'esbronqués a crits... Tinc sort (--').

I el millor de tot és que és una feina que m'encanta i em treu de la rutina^^ (encara que la meva rutina de rutina no en té gaire perquè em passo el dia voltant-la faci fred o calor). Espero poder-la seguir fent durant molt de temps, però com que tot té caducitat ja estic pensant una nova secció per al futur. (Per si decàs, perquè aquí a Corea les coses fan girs radicals de 180º d'un dia per l'altre i mai se sap...).

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

El Pont de Bampo i el servei a domicili // Bampo Bridge and delivery service

La ciutat de Seül té més de 20 ponts que creuen el seu riu, anomenat riu Han. No gosaria dir que cap d'ells és gaire impressionant, perquè són més aviat normalets. No trobareu cap pont espectacular com el de San Francisco ni cap pont tan maco com el de Tower Bridge de Londres. Simplement són ponts per creuar el riu, que normalment estan plens de cotxes fent cua, o per on hi passa el metro. Res gaire recomanable... fins que vaig trobar el pont de Banpo!

Si hi aneu de dia, el pont de Banpo és igual de lleig que tots els altres. Però si hi aneu de nit podreu gaudir d'un espectacle amb llums, aigua i música digne de la font de Montjuic, però tot posat en un pont. Com es fa això?

The city of Seoul has more than 20 bridges that cross its river, named Han River. I wouldn't dare to say any of them is spectacular, they are quite normal. You are not going to find any bridge as iconic as in San Francisco or any bridge as beautiful as Tower Bridge in London. They are just bridges, useful to cross the river, usually full of cars in a traffic jam or the metro. Nothing special... until I discovered Banpo Bridge.

If you go there during daytime Banpo Bridge is as ugly as all the other bridges. But if you go there at night you will be able to enjoy a show with water, light and music, everything together in a bridge. We have something similar in Barcelona, called Montjuic Fountain (a must go if you go there). But let's take a look closer! 

Un dels millors llocs per contemplar l'espectacle és un parc enorme que hi ha al costat, que segueix la riba del riu. Hi ha prats d'herba on la gent fa picnics mentres gaudeix de la música i les fonts. Els coreans són molt graciosos quan fan picnic perquè semblen trets d'una pel·lícula: porten una lona gran i el menjar el carmanyoles (amb aquells menjars que podem veure als dibuixos animats japonesos). Però no sempre ho porten tot preparat. Què passa si a mig mirar l'espectacle et ve la gana i estàs al parc, enmig del no res? Doncs només has de trucar al servei de repartiment a domicili, que també ofereix repartiment en aquest parc!

One of the best places to watch the show is in a huge park near there, placed along the river. There are big grass esplanades that people use as a picnic area while watching the spectacle. Koreans are so cute when they are doing picnic because you could imagine you are watching a movie: they bring picnic blankets and food boxes (I think they only need the typical picnic basket for a perfect picture). The food is similar to that one we can see in Japanesse animation so often. But sometimes they don't prepare food in advance. What if you are watching the bridge and you suddently realise you are very hungry? Just call delivery service!

Pizzes, pollastre fregit, calamars a la romana... I Cervesa! Perquè no està prohibit beure al carrer en aquest país. Molt útil! Només cal trucar i et portaran tot el que et faci falta: tovallonets de paper, palillos (no vaig atrevir-me a demanar forquilla!) i menjar! Però no proveu a trucar al número de la foto: crec que encara no fan repartirments a Catalunya.

Pizza, fried chicken... and beer! In other countries is forbidden to drink in the street, but not here. Very convenient. Just call and they will come to the park and bring everything you need: chopstiks (I didn't dare to ask for a fork), napkins and food! But please don't try to call to the number in the photo: I think they still don't do delivery that far away.

Després d'un bon sopar gaudint de les llums i d'un ventet molt agradable, el millor que podeu fer es creuar el pont i gaudir d'una altra de les millors vistes de l'espectacle: des de sota.
After enjoying a nice meal it's time to take a walk to see a different view of the show: just cross the bridge and stop just below of the water tubes. 

La riba que veieu a la foto és a on està situat el parc. Tota aquesta part del pont és peatonal i per a bicicletes. Els cotxes i vehicles de motor passen per un pont situat a dalt. Com que hi ha tres espectacles per dia, en una sola visita pots veure'ls des de totes bandes. A més està molt ben organitzat: per sistema de megafonia t'avisen de quan començarà (i això és útil sobretot si ets coreà i parles coreà molt bé). A part d'aixo, és francament bonic.
The shore you can see in the photo is were the park is placed. All this path along the bridge is only for pedestrians and bicycles. The motor vehicles have their place in the bridge above. There are 3 shows per day, so in only one visit you can enjoy all possible views. Besides this, there is a announcement over speakers that informs when the next show is going to start (and it's extremely useful if you are korean and speak korean very well). Anyway, the sight is beautiful.

Em va quedar pendent pujar a un dels vaixells que hi ha (previo pago, està clar...) que travessen el pont durant l'espectacle, assegurant que tota la gent de la coberta hagi de córrer a refugiar-se si ja s'han dutxat aquell matí. L'estratègia que segueixen és la següent: creuen un cop quan no estan llançant aigua, i paren per veure el show. Però llavors engeguen altre cop en direcció al pont i la gent, una mica desconcertada, veu que hauran de córrer, així que entre rialles corren a posar-se sota una sala que ja tenen preparada. Quin sentit de l'humor aquests coreans! 
For next time I want to take a Ferry Cruise that cross the bridge during the show, making sure that all the people on the deck have to run if they had already taken a shower that morning. Their strategy is the following one: they first cross when the show is in pause, and stop near the bridge to allow people to watch the show peacefully. When it is about to end they start moving again, this time towards all the falling water. The people quickly realise they have to run, and while smiling they rush to a room specially prepared to this end. These koreans have a very particular sense of humor!

 
Fins aquí la meva sessió de "Turisme per Seül" d'avui. Per acomiadar-me us deixo un dels meus vídeos grabats amb poca gràcia però que sempre ajuden a fer-se una idea de l'ambient que es viu.
I hope you enjoyed my touristic-guide-like post of today. Before saying goodbye let me add one of my tacky-pitty videos, not very well recorded, but that can help you to imagine better the ambience.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!
 

The beer outlet // Bars de cervesa

Quan te'n vas tan lluny de casa, les coses són diferents. Això està clar, no? Però el que no t'imagines és que tot sigui diferent, fins i tot els tipus de botigues, on comprar cada cosa, els bars... que com pot ser que un bar sigui diferent? Bé, a part de pel tipus de begudes que venen, perquè aquí a Corea, si vols anar a un bar a fer una cerveseta o el que sigui, has de menjar (i pagar-ho).

When you are away from home, things are different. Everyonw knows that, right? But what you can't imagine when you go away is that even the kind of shops, where to buy things, bars...are also going to be different. How can a bar be different? Well, apart from the kind of drink they sell, here in Korea, if you wanna drink something, you must also eat something (and pay for it).

Però fa poc s'han inventat un tipus de bars més semblants als que tenim per allà: els outlets de cervesa, els anomenen. En poc temps s'han convertit en un lloc de moda per tot Seül, així que ara se'n troben per tot arreu. Tenen aquesta pinta:

But not long ago they "invented" a new concept of bar: the beer outlet, more similar to the Western concept of bar. In few time they spread all over Seoul, so these days it's kind of fashion to go there. They look like this.

El funcionament és fàcil: tot és autoservei. Intruccions d'ús:
     1.Vés a les neveres amb els gots i les cerveses
     2. Agafa la que t'agradi
     3. Torna a la teva taula
     4. Beu-te la cervesa
Repetir els passos de 1-4 tants cops com sigui necessari.
I quan acabes, portes les cerveses al mostrador amb una cistelleta (ja saben que aquí a Corea la gent beu bastant...) i pagues.
The functioning is easy: it's all self service. Instructions:
    1. Got to the fridges where the beers and glasses are.
    2. Take the beer you fancy more
    3. Return to your table
    4. Drink your beer
Repeat the steps 1-4 as many times as it's necessary.
And when you are done, just take all the beers with a little basket provided (they already know that people like drinking...), go to the cashier and pay.

A les neveres posen els preus de cada cervesa, que no són barats eh? Hi ha cerveses de tot el món, i també una selecció de cerveses coreanes, que en general són bastant aigualides i sense gaire gas (fins i tot la cervesa negra té un sabor fluixet!). Però els locals acostumen a estar molt bé, amb lloc per parlar tranquil·lament i música a un volum correcte.

On the freezers it's written the price of each beer (not cheap at all in some cases). There are beers from all over the world and also a selection of korean beers. These ones have more watery taste and they are much less fizzy, so even the black beer has a very smooth flavour. But the bar it's a nice place to spend some time chatting with your friends indeed, with music at the correct volume and nice atmosphere.

 També pots demanar menjar, o portar-lo tu de fora! Per tant molta gent encarrega pollastre fregit i ve al bar a menjar-se'l, o simplement compra una bossa de patates al supermercat del davant. A més, normalment et donen aquest pica-pica, molt típic en tots els bars de cervesa, que pots omplir tantes vegades com vulguis.

You can order food, but also bring it from some other place! So many people comes here with fried chicken, or simply with some french fries they bought in the convinience store near there. Besides this, they usually give you this snack, very typical in all the beer bars, which you can refil all the times you want.

 Normalment no hi ha carta, però en aquest cas m'ha fet gràcia veure quines cerveses tenen...
They usually don't have menu but in this case I found...

 Estrella Damm! Ja veieu, ben internacional. Cal dir que a l'envàs normalment posa BARCELONA, ben gran. Fent país! 

One catalan beer "Estrella Damm", from Barcelona! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Lotte World

Avui us presento el parc d'atraccions de Seül, el Lotte World. Sent Seül una ciutat taaaaan gran, per suposat que havia de tenir un parc d'atraccions (encara que si comparem la ciutat amb Barcelona, Seül hauria de tenir 5 o 6 parcs d'atraccions, però bé, amb un ja fan). Lotte World està situat al sud del riu, a l'est. Com que em va agradar això de posar mapes explicatius encara que no fagin falta, aquí en teniu un perquè veieu on està. La creu vermella és on visc jo, i la A és el parc.

Today I would like to introduce Seoul's amusement park, Lotte World. Given that Seoul is such a big city, of course they needed an amusement park only for themselves (even Barcelona has one, so maybe, comparatively, Seoul would need 5 or 6, but they make do with one). Lotte world is placed south of the river. Since it seems I liked this of posting maps even if it's not necessary, here's the position of Lotte World, marked with the A, and my home, in the red cross. 

A escala de Seül això vol dir que està molt lluny, i es tarden uns 40 minuts en metro. Com totes les estacions de metro, aquesta és gegant, i té vàries botigues subterrànies. Quan dic que és gegant vull dir que plaça Catalunya i tots passadissos del metro que hi ha per allà no són res comparats amb les estacions més normals de Seül (La Fontana di Trevi estava en aquesta estació!) Aquí teniu un dels passadissos subterranis que va cap al parc.
Speaking in "Seoul" scale, this means it's pretty far, and your trip is going to take at least 40 minutes. Like all the stations here, this is a huge station, and it has a lot of underground shops. In Barcelona we have one station I used to think it was quite big but i totally changed my mind after seeing the korean stations (If you remember the Trevi Fountaint of the last post, it was inside this station!). Even american stations seem nothing now. A photo of one of the underground corridors that lead to the park.

En aquest cas l'estació connecta directament amb el parc d'atraccions i amb els grans magatzems Lotte i... sí, ho heu endevinat. Lotte World pertany al gran grup empresarial "Lotte", que té diversos grans magatzems repartits per tota la ciutat. Però no només això, també té marques de menjar (pots trobar la xocolata Lotte a qualsevol supermercat!) i tantes altres coses.

In this case the station was connected with the entrance of the amusement park and with the Lotte department store...yes, Lotte again. Lotte World belongs to "Lotte" group, that has several department stores in Seoul. Not only this: they also have food brands (You can find Lotte choocolate in any supermarket!) and many other business.

Ja veieu que no té res a veure amb l'entrada de Port Aventura, amb la música emocionant perquè pensis que estàs en una aventura de veritat. Aquí quan entraves al parc el primer que et cridava l'atenció era que:
It's a far cry from our amusement park, Universal Port Aventura, where in the entrance there's only the ticket boots and they put very exciting music, like in a movie, so you really think you are going to do something great. First thing you notice when you enter to Lotte World is:

Efectivament, és un parc d'atraccions cobert!! (I ja han fet bé en la meva opinió, precisament aquell dia feia un fred que no s'aguantava). Pot semblar petit, (més que res perquè ho és), però des d'on vaig fer la foto és una zona amb quatre pisos, on hi ha les cues de les diverses atraccions, restaurants... tot molt ben encaixadet. Però com que aquí a Seül hi ha temporadetes en que fa bon temps (això m'ho han dit, jo encara no ho he vist mai...), també hi ha la part exterior.
It's an indoor park! (And in my opinion it was a nice decision, coincidentally that day was super cold)(like all the days). It could seem small (and it's small indeed), but when I took this photo I was in the 4th floor. All this floors are used for the entrances and lines of the attractions, restaurants and shops...everything put together like a Tetris. But I heard Seoul has good climate from time to time (I haven't seen it so I will have to trust that someone), so they also have they outdoors part.

Arribats a aquest punt suposo que us fixareu en aquest castell estil Disney que hi ha al acabar el pont. I és que Lotte World està...¿inspirat? en l'esperit de Disney, no només en aquest castell quasi copiat, sinó en les decoracions i els espectacles que hi tenen lloc. Alguns exemples:
It's inevitable that you notice this Disney-style castle where the bridge ends. To put it mildly I will say that Lotte World has taken some "ideas" from Disney Spirit, not only with the almost identical castle but also with the decorations and the performances that take place there. Some examples:

Desfilades (m'està semblant veure a l'Aladdin i la Jasmín?).
Parades (is that Aladdin? Jasmeen?).

 Un escenari pels espectacles, sobretot de dances del món.
A big stage for the performances, mainly about dancing.

A part d'això, com a tot arreu, quantitats industrials de merxandatge, pica-piques i el personatge preferit dels nens a Corea, el Pororo, que és el pingüinet blau. Sembla el Pocoyó, però el Pororo porta en antena 10 anys... així que en aquest cas no sé qui ha copiat a qui...
Besides this, like everywhere, huge amounts of merchandise, snacks everywhere and the kid's favourite character in Korea, Pororo, the blue penguin.

L'aparició d'aquest personatge marronet ha donat peu a una professió molt respectada dintre del món dels parcs d'atraccions. Consisteix en el següent: 
The creation of this brown character gave way to a new and very respected profession in Korea:

Així que mentres estava muntada als "cavallitos" podia gaudir d'aquesta noia i tres persones més dient hola amb aquest ninot a la mà. I com ja us vaig avançar, la secció del parc dedicada a Espanya (sense ñ inclosa, fixeu-vos en la bandera):
So while I was riding the carousel I could enjoy the view of this girl and three more people waving their hands with this cute thing in their hands. And as I advanced some posts before, this is the Spanish part of the park. The Churros are a typical spanish sweet snack. (have in mind that in spanish, spain is written with ñ: ESPAÑA. Just look carefully the flag please).

Però també hi havien botiguetes molt monites. Aquestes diademes que hi han les portava tothom: orelles de gat, de ratolí, llacets...
There were also cute shops (with spanish names). Everybody was wearing these hairbands: mouse ears, cat ears, bows...

El dia que vam anar-hi estava ple a vessar de gent, així que a poques atraccions es podia muntar...en concret vaig muntar als cavallitos i a... una altra atracció. Però era molt graciosa! (I què més puc dir després d'esperar 2'30h per pujar a una sola cosa...?)
Unfortunatelly that day it was super crowded so we only rode the carousel and...another one. But it was very cute! (What else should I say after wainting 2'30h for riding one single attraction?)

Uns globus aerostàtics que seguien un raïl pel sostre i que et permetien tenir una vista molt maca del parc. La veritat és que em va agradar molt. Llàstima del temps d'espera!
Hot-air balloons that allowed you to do sight-seeing inside the park. It was really nice! A pitty we had to wait for it thaaat long.

I sí, això que veieu a baix és una pista de patinatge sobre gel! El preu no anava inclòs en l'entrada perquè crec que és part del centre comercial, però tampoc és un preu exagerat. 
This is a ice skating ring! I'm not sure if t was included with the amusement park ticket because it's part of the underground Lotte deparment store, but anyway it can't be expensive.

En general Lotte World em va agradar, el que passa és que si el comparem amb Port Aventura surt evidentment perdent, així que prefereixo comparar-lo amb el Tibidabo, que també està dins de la ciutat (i tot i que té més classe no té el mateix encant!!). Com que segueix el mateix concepte de parc familiar i per nens que Disney Land, les atraccions no són molt fortes (alguna n'hi ha, però tampoc està tan centrat en això com Port Aventura), l'estètica està molt cuidada i hi ha  espectacles tot el dia. És un espai relativament petit però ben aprofitat, i crec que amb la caca de clima que tenen aquí és una gran idea que sigui sota cobert. Està bé que la ciutat tingui un lloc com aquest on els nens o joves puguin anar-hi fàcilment en metro. Però si algun dia veniu a Seül, la veritat és que no us recomano efusivament que hi aneu, no val la pena. Fa gràcia veure'l i donar-hi una volta, però no és res de l'altre món i hi ha coses més interessants per fer (però per si fa fred, aquí la temperatura és bona, així que podeu venir-hi). 
About my personal opinion, I would say that is was a nice experience, but if you are searching for really exciting experiences you don't need to come here. The appearance is nice and there are many performances, so I think they search for family public. It's quite small but cozy, with all the spaces well-planned, and the indoor thing is a great idea. Besides, kids or teenagers can come here alone with metro. But if you come to Seoul for tourism, I don't recommend you to go there, it's not worth. It's cute and fun, but there are other more interesting things to do in the city. (But if it's too cold, come here, the temperature is nice!). 

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!
 

Trossets d'Espanya a Corea // Pieces of Spain in Korea

Llegint el meu bloc potser us heu preguntat alguna vegada "els coreans, tant que estudien, saben tan poc d'Espanya com els espanyols sabem de Corea?". Demano disculpes als que tinguin més cultura que jo, però la veritat és que quan vaig conèixer al meu primer coreà fa un any i mig, jo de corea no sabia res, apart de que n'hi havia dos i que estaven barallades. I és que Corea, almenys culturalment, queda eclipsada per les dues altres potències asiàtiques, la Xina i Japó. Però d'això no és el que tracta el meu post d'avui (perquè com ja sabeu, no és un bloc profund...quan porti un temps aquí hauré adquirit la profunditat dels asiàtics i llavors tots els meus posts seran reflexius, i les visites al bloc cauran en picat de lo avorrit que serà). Ehem... com anava dient, que creieu que saben els coreans sobre Espanya? I encara més interessant...què creieu que saben sobre Catalunya?
While reading my blog perhaps a question popped up into your heads "Do koreans know about my country as much as I know about korea? (which in Spain would mean literally they know nothing). I beg pardon to those of you who are more educated than I am, but when I met my first korean one year and half ago I knew nothing about korea: only that there are two countries and they fought. For people like me, Korea remained hidden behind Japan and China, at least speaking about culture. But this is not what today's post it's about, because as you know this is not a deep blog (after a year living here I will have acquired the profundity of the asian, and then all my posts will be sensible and thoughtful, and any of my Spanish friends will read it anymore).

Bé, primer de tot comentar que sobre Catalunya com a nació en saben ben poc. Només aquells que han conegut catalans o que han viatjat a Barcelona han sentit a parlar del nostre sentiment nacional, o si més no, de que hi ha alguna cosa diferent en aquella zona i que parlem un idioma diferent. Però no us preocupeu perquè aquí estic jo per anar atabalant a la gent explicant aquest tipus de coses. Per això en aquest post en dedicaré a parlar sobre què saben els coreans d'Espanya, perquè realment sobre Catalunya poc hi ha. Però si alguna cosa coneixen tots sense excepció, sobretot els nois és...
First of all I would like to talk about what korean know about my nation Catalonia, which is almost nothing. Only those who had come to Barcelona for vacation or met a Catalan heard about what's going on my country. But don't worry, maybe you already experienced how annoying a Catalan can be when he's trying to explain about Catalonia, and so am I, so I will try to bother any korean who dare say I'm spanish. But if one Catalan thing is worldwide famous that's...

El futbol club Barcelona!! Ja ho veieu, la cosa és més internacional del que ens pensavem! Aquí a corea segueixen fervorosament la Champions i a tots els equips que hi participen, cosa que inclou sempre al Barcelona...i al Madrid. Sí nois, fins i tot aquí m'he hagut de barallar amb gent que prefereix al Madrid, i he de soportar jaquetes del Madrid per la universitat de tant en tant. A més estic totalment informada de l'actualitat futbolística a través de les notícies de la tele coreana, perquè cada cop que el Barça (i el Madrid...) juguen diuen el resultat a les notícies, encara que sigui en copa del rei. Però per sort encara no m'he trobat una cosa així pel carrer del Madrid:
Futbol club Barcelona! Of course, that's the most international thing we have! And this is the reason why the FC Barcelona museum is the most visited in Barcelona. Here in korea they follow fervently the Champions League and all the teams who play there, which includes all the most important European teams, like FC Barcelona and...Real Madrid. And if there's one thing FCB fans hate, that's real Madrid, for both political and futbolistic reasons (ok it's true, we hate losing and Madrid is the second best team...we can't help that. But they started first!). So even in my university I had to endure the view of Real Madrid jackets and t-shirts (yuks...). Even more, in TV they always say FCB (and Mdrid) results in league, so I'm always totally informed. And luckily I still haven't found this about Real Madrid... 

Jujuju això és en un carrer de Seül!!! Ja ho veieu, l'equipació complerta! Així que encara que els coreans no en siguin conscients, saben alguna cosa sobre Catalunya...encara que sigui sobre futbol.
Yes yeeess that's Seoul and that's FCB equipation for 2012-13 season! So eventhough koreans don't realise, they already know something about Catalonia.

A corea al batxillerat tenen 17 assignatures. Amb aquesta quantitat d'informació per retenir, alguna cosa els haurà hagut d'arribar sobre la nostra estimada (...) Espanya. Una de les assignatures és història del món, i per tant algo toca. Us podeu imaginar quina cara se'm va quedar quan estava intentant recordar com va anar la guerra del francès per explicar-li al Taesung i me la va acabar explicant ell a mi...
In korea in High School (where life is not like in the american musical) they study 17 subjects. With this amount of information to retain and regarding that one of this subjects is history of the world it's not strange they learned something about Spain. One day I was trying to remember the independance war (spain vs france) to tell to my boyfriend how it went but it turned out to be that was him who told me about that war. (No comments please)

I gràcies a aquesta cultura tan impressionant que tenen, crec que més de la meitat dels coreans s'han llegit "El Quijote". Però tots saben el que és. Fa poc van estrenar un musical sobre el quijote, estava anunciat per tot arreu al metro. També m'he trobat la versió traduïda al coreà a les llibreries.
And also because of that, I think that half of Korea had read our most famous book ever "The Ingenious Gentleman Don Quixote of La Mancha" or simply "Don Quixote" (for more information click here). But at least everyone here knows what this book written by Cervantes in the XVII century is. Last month they performed for the first time the musical "Don Quixote" in Seoul. I also found the translated version of Don Quixote in the bookstores.

I mira si el Quijote és conegut, que l'altre dia per la televisió va sortir el vídeo que us poso a continuació:
 And two weeks ago, in a very famous TV program they aired the video I posted below the next lines: 

Exercici 1: (ara m'ha sortit la vena pedagògica que voleu que us digui): intenteu entendre les paraules "Don Quijote", "Sancho" "No Garcia" "Señorita"). I si enteneu algo més, escribiu-ho a comentaris...jo encara li estic intentant treure l'entrellat!
Exercice 1: (Did you know I am a teacher? Well, it seems I miss being one, let me be it again for a while): try to understand the Spanish words in this song "Don Quijote", "Sancho", "No Garcia" and "Señorita". The first two words are the names of the main characters of the novel, Garcia is the most common family name in Spain and Señorita means lady. And if you understand some other word please write on commentaries, I'm still trying to find out more!
Exercici 2:  Comenceu a mirar el video al 5'02 més o menys. He intentat posar el video des d'allà però sembla que alguna cosa ha fallat. Siusplau aguanteu/mireu/salteu directament fins al 6'16!!! Ja voreu...
Us he posat una mica aquest home que canta uns segons al principi perquè li veieu bé la cara...
 Exercice 2: Please, start the video at 5'02 and watch the video/skip/endure until 6'16!! You will see... At the beggining I put the singer talking during a little bit just because I want you to see his face...

Solucions:
Exercici 1: Efectivament!! La cançó parla sobre Don Quijote, que diu que ho faria tot per a la bella dona a la qual estima, que aniria fins la fi del món...etc. Però...No garcia??? Perquè?? Doncs el cantant diu a la cançó que el seu nom és Don Quijote No García, i és que el seu nom (el del cantant, que no és un cantant sinó un showman) en veritat és No Hong-Cheol, així que mira ho han apanyat prou bé!
Answer:
Exercice 1: The song talks about Don Quixote indeed! He says he would do anything for the beautiful woman he loves (the novel is about that), he would go until the end of the world...but...No garcia? Why? Well, just because as you know in Spain we all have two family names: or father's fist family name and our mother's first one. And the family name of this singer is No, so this skilled singer (who is not a singer but a showman) decided to call himself "Don Quijote No Garcia". 


Exercici 2: Per a la solució siusplau mireu aquest altre vídeo (sí, és el Gangnam style, però l'heu de mirar just en el moment en què vull que el mireu 1'56!!! , només 3 segons vaaa!!):
Exercice 2: For the second answer please watch this video (yes, it's Gangnam Style, I know, but just watch the right moment 1'56, so pleaaaase only 3 seconds!!)

Efectivament!!!(Part 2) És el mateix zumbat!!!! Ja us vaig dir que tots els que sortien al video eren molt i molt famosos a Corea! Aquest home en concret es fa dir Crazy Boy, i la veritat és que tot el que he vist d'ell fins ara m'ha portat a pensar que està boig de veritat... però és molt divertit. I com ja haureu deduït el seu segell personal és aquesta...mmm...dansa? (des d'aquí demano disculpes a Nacho Duato, el ballet Rus...)(no sé més noms de ballarins...) que la gent aquí a Corea ja coneix molt bé.
Yeeeeah it's him! The very same hectic man!! I told you all the people who appeared in Gangnam style video were very famous in Korea. He calls himself Crazy boy (I can't understand why...(--')) and actually all the videos about him that I saw made me really think he is crazy, but also so funny! As you could have guessed his personal signature is that... dance?? (I would like to appologize to the Russian Ballet for this particular use of the word "dance" and to all the community of dancers) that koreans know very well. 

Aquesta cançó ve d'un programa anomenat Infinite Challenge (desfiament infinit) en el que els humoristes que hi surten es dediquen a rebre desafiaments i a dur-los a terme. La veritat és que és molt divertit i té molt d'èxit a Corea, i porta diversos anys en antena. Suposo que per la gent que entenen el que diuen deu ser tronxante. En el mateix programa hi va haver una altra cançó que va destacar molt i que vull que escolteu, perquè és un dels nous hits a Corea, quasi diria el successor de Gangnam style! Mireu des del 4'20!
This song comes from a TV program called Infinite Challenge where the showmen who appear there take new challenges every program. It's very funny and very succesful in Korea. I guess that if you understand what they are saying then it must be hilarious. In the same program where crazy boy performed there was another song I want you to listen to, because it's one of the new hits in Korea, almost the successor of Gangnam Style! Watch from 4'20!

Quan dic que és la successora vull dir que realment se sent per tot arreu. Caminant pel carrer la pots sentir perquè a les botigues la posen (aquí a corea sembla que és legal que les botigues posin música a tot volum per ¿atraure? als clients), per la radio i per la tele. Però no només aquesta, sinó que la cançó de No García també és molt famosa. Aquesta segona cançó s'anomena "Gangbuk Dandy" i evidentment està parodiant a Gangnam Style. Si recordeu, Gang vol dir riu, i Nam volia dir Sud (per dubtes consulteu aquest Post Gangnam Style). En aquest cas Gang és riu, i Buk vol dir Nord. Així que si Psy és el gentelman descontrolat del Sud del riu, aquí tenim el Dandy del Nord del Riu.
You can listen to this song anywhere. Walking on the street you can hear it comming from the shops (it seems is legal in Korea for shops to put loud music for ¿attracting? clients), in the radio, in TV...  And not only this song but "No Garcia"'s song is also very famous. This second song is called "GangBuk Dandy" and it obviously parodies Gangnam Style. If you remember (for doubts check my Post about Gangnam Style) Gang means river, Nam means south. In this case, Gang is river again, and buk means north. So if Psy was the hectic gentelman of south of the river, here we have the Dandy of the North Part.

Com debeu haver endevinat el desafiament de l'anterior programa consistia en que cada un dels humoristes que hi surten representés una cançó. I totes les va compondre aquest home que enfoquen de tant en tant i que s'ho mira de lluny. La veritat és que si us les escolteu un parell de cops veureu que no tenen res a envejar a qualsevol altre cançó xorra del moment, i aquest fet ha creat una veritable polèmica a Corea: la discusió és si els escriptors de cançons han de cobrar tant pel fet de crear cançons tontetes com aquestes, perquè després de veure que un humorista n'ha fet tantes i tant bones de cop, sembla ser que s'haurien de renegociar els salaris.
As you must figured out in the last program of Infinte Challenge the challenge was performing a song, so all the showmen performed one. And all of them were created by the man who appears from time to time in the videos sitting far away from the stage. And actually, if you listen these songs a couple of times you will realise that they have nothing to envy to other stupid pop songs, and koreans also realised about this. The issue in Korea these days is whether the song writters should earn that much money for creating silly songs, when this man alone had created a bunch of songs out of nothing, and pretty good songs indeed.

Però tornem al tema que ens ocupa. Què més sap sobre Espanya el coreà mig? No us sorprendrà saber que la resta són els típics tòpics que ja sabeu. Em sap greu dir que aquí, com a tot arreu, quan senten la paraula Espanya el primer que els ve al cap és el futbol, però el segon són els toros. Sí nois, jo ja he deixat ben clar que d'això no en vull saber res, però malauradament no puc parlar amb tots els habitants de Seül per explicar que els catalans això no ho volem veure ni de lluny. I amb això comença la desfilada oficial de tòpics que tothom té dels Espanyols: que dormen la "Siesta" cada dia al migdia (qui em va dir que al migdia a Espanya les oficines tanquen perquè s'ha de fer la sieta??), que es passen el dia ballant flamenco, que al país hi toca molt el Sol... 
But let's keep talking about today's topic. What else does the average korean know about Spain? You will not be surprised to know that they know all the clichés I'm sure you are also familiar with too. As a Catalan (and as a human being who doesn't like torturing animals) I'm sad to say that when koreans think about Spain they think about soccer, but after that they think about Bullfighting. Everytime I met someone new I realised they believe all spanish like bullfighting, so I have to make clear that catalans hate that and that bullfighting is prohibited in Catalunya. But don't worry, for me breaking topics is a pleasure :) . And after bullfighting, the other clichés: that we do siesta (midday nap) (who does this?? I would like to do it...just for trying...someday...?) everyday, that we all dance flamenco, that in our country we have very nice sunshine... (and this last one is true indeed...I miss my sunlight!!). But it's ok, because all clichés come from something. Of course it's parcially true, since those are things that are done somewhere in Spain, but it's just the commercial image they sold about Spain, like the tourist-sellers did in any other country.


I si algun lloc és sempre el punt de trobada de tots els tòpics és sempre un parc d'atraccions. Ara que visc envoltada de xinesos (a classe de coreà), puc confirmar que Port Aventura no té la veritat absoluta sobre els xinesos, encara que en alguns casos s'hi queda aprop. Així que quan ahir vaig anar al parc d'atraccions Lotte World i vaig veure això
But if I had to think about one place where all the clichés always meet, I would surely say an amusement park. In Catalunya we have our beloved Universal Port aventura, with very exotic parts such as China, Polynesia, Far West, Mexico and Mediterranean sea. Everytime I go there I think it's very nice and different. It looks so exotic! So maybe I shouldn't have been so surprised when I went to the amusement park in Seoul, Lotte World, and I found this:

Em vaig quedar ben sorpresa. Si ho mires des de fora és lògic que si nosaltres pensem que els orientals són exòtics ells pensin el mateix de nosaltres però...que havia de dir que una part d'un parc d'atraccions estaria dedicada a Espanya? Els noms de les botigues són en castellà (la paloma, casa marcos, don Quixote...) i els edificis tenen una certa semblança amb barris de poble de fa uns 100 anys així que l'ambientació està força aconseguida. Però en els restaurants el menjar segueix sent coreà hehe, de paella res de res. Per la resta, bàsicament banderetes per tot arreu i para de comptar. Però la part realment impressionant era la que conduïa cap a fora, on podies contemplar:
But I was so surprised. Of course it's very logic: if I think korea is exotic, maybe koreans could think Spain is exotic. But not even in my dreams I would have thought that Spain could be main topic for a part in an amusement park. The names of the shops are in Spanish (La paloma= the pigeon, Casa Marcos (Marco's house), Don Quixote (Of course)...) and the buildings resemble a lot to some spanish houses of the early 20th century, so it's quite nice. Sad to say that the food it's not spanish but korean. Besides, it's full of Spanish flags everywhere. But the impressive part comes when you try to go out, where you could find a quite nice reproduction of the mosque of Córdoba and the lions' fountain of the Alhambra of Granada (in one of its versions, because every year they discover that someone had put a new piece in the fountain at some moment of the history, and they remove, so it's like a chameleon fountain).

Una representació de la mesquita de Córdova i del que crec que és la Font dels Lleons de l'Alhambra de Granada! (en una de les seves múltiples versions, perquè cada any descobreixen que algú hi havia afegit una peça nova i la treuen).

Us parlaré més sobre Lotte World en el proper post (encara hi ha sorpreses), però al tornar a casa ahir vaig sentir la necessitat imperiosa de modificar aquest post per incloure-hi el que havia descobert. 
I will talk more about Lotte World in the next post (there's more), but it happened that when I returned yesterday from there I surrended to the need of changing this post to include what I discovered.

Respecte al menjar, si han viatjat cap allà, alguna cosa saben sobre Paella i Sangria, però en general no saben res de la nostra gastronomia. Hi ha uns tres restaurants de cuina espanyola a Seül, però encara no n'he provat cap. Us mantindré informats perquè vaig rebre notícies que la sogra hi volia anar algun dia...ehem... a veure si s'estira... (i aquesta part no la traduïré a l'anglès per fer una mica de censura i que certa persona no l'entengui).
About Spanish food koreans don't really know a lot. If they travelled they know of course paella and sangria (mandatory food for tourists in Spain), but just that. There are three Spanish cuisine restaurants in Seoul, but I still haven't gone to any of them. I will keep you informed if someday I have the opportunity to go there. 

Sobre el castellà, hi ha algunes acadèmies que l'ensenyen, però encara són poques. Tot i això, i gràcies a que el castellà és un dels idiomes més parlats del món, alguns pares visionaris comencen a apuntar els seus fills a classes de castellà, fixant-se sobretot en el mercat sudamericà. Sobre el català no n'han sentit a parlar...
About spanish language, some hakwons (academies) teach it, but still too few. Some visionary parents list their kids to Spanish academy regarding the huge south american market. About catalan...well it's quite depressing but they don't know about it.

En conclusió: no patiu si no sabieu gran cosa sobre Corea, perquè ells tampoc saben res sobre Catalunya, i poc sobre Espanya. Així que no em sentiré culpable, sinó que em dedicaré a seguir aprenent coses poc a poc i intentant compartir-les amb vosaltres a través del bloc.

My conclusion is: don't worry if you don't know a lot about Korea, because neither do they about Spain or Catalunya. Ui... something went wrong... this was my conclusion for Catalan readers...! lLet me rephrace it! My (other) conclusion is: because and Spain and Korea haven't had a lot of contact through history, we don't know about each other. But I hope this will be soon changed, because now it's pretty easy to learn via internet. From this blog I will keep trying to show some of the news I keep finding, so we can learn them together. This is a very interesting country, full of contrasts, and I'm really looking forward learning about everything surrounding me. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Seoul's N Tower // La Torre N de Seül

Avui toca una mica de cultura sobre Seül! Us presento la N-Tower (torre N). 
Today let's learn a little bit about Seoul! Let me introduce you the N-Tower.

Com veieu no té forma d'N (¬¬) així que per què es diu Torre N? Doncs perquè esta a la muntanya de Namsan! I de fet Namsan vol dir literalment muntanya Sud, tot i que està al Nord del riu i a la part nord de Seül. Ara sí que ja no entenc res... Bé, el cas és que és la torre de comunicacions de Seül, igual que a Barcelona tenim la torre de Collserola. El que passa és que la N-Tower és molt més guay. Sí, sí, guay és la paraula. Ara veureu perquè.

As you can see it doesn't have N shape (¬¬) so, why it is called N-Tower? Well, simply because it's on Namsan Mountain. Actually Namsan means literlly South Mountain. But it's placed north of the river Han and in the north part of Seoul. I'm confused... One thing clear is that it's the communication tower of Seoul. In Barcelona we have Collserola tower, but N-Tower is much cooler than Barcelona's one. Yes "cool" is the exact word. You will see why.

Els coreans (suposo que en concret les coreanes) tenen molta afició a fer coses "romàntiques". Tot això de regalar bombons per Sant Valentí, anar a llocs "romàntics" en les cites, i en definitiva totes aquelles coses que normalment només surten a les pel·lícules, aquí a les noies els agrada molt, així que els nois ho fan. (Així és com es fa funcionar un país, sí senyor, fent cas a les noies). Això ha desembocat en tenir moltíssims cafès privats, sales multimèdia, i moltíssims llocs on les parelles passen l'estona. I la N-Tower és el lloc de referència per qualsevol parella. Perquè és el lloc de...
Korean (and in my guess korean women specially) really like doing "romantic" activities. Giving bombons for Saint Valentines, going to romantic places on your dates, and to put it mildly, all the things I've seen only in movies are super common in Korea. Girls like, boys do. (That's the secret of how to make a country work properly, obeying girls wishes!!In Spain they should learn...). Because of this there are hundreds of couple cafès, multimedia rooms and places were couples can spend their time together. And N-Tower is THE place for couples. Because it's the place for...

Ja veieu! I Love You (T'estimo). El primer que et trobes al pujar la muntanyeta és una pista clara del que et trobaràs més endavant. En aquesta ciutat ningú t'enganya mai. 
Aha!! I Love you! It's the first thing you see when you climb that little hill that is Namsan. And this sculpture is a hint of what you are going to find later. In this city no-one is going to con you. 

El que passa és que jo no estava preparada mentalment per tot el que va venir a continuació...
The only problem is I was not mentally prepared for what came next...

Aquests arbres estan fets a base de candaus. Les parelles (també ho pots fer sol, però queda una mica tristet eh?) que venen aquí posen el seu candau amb els noms o misstages varis penjats dels arbres...
These trees are made of locks. The couples (you can also do it by yourself but it looks a little depressing, isn't it?) who come here write their names on the lock and hang it on the trees...

 De les parets...
On the walls...

...I en definitiva de tot arreu. No sabeu el que em va costar trobar aquest racó per fer-me una foto amb Seül de fons. És literalment lúnic espai lliure de candaus. Semblen una plaga. En principi la idea és penjar el teu candau, (que és el símbol de l'amor etern, em suposo) i llençar la clau. Això estaria bé si no fos perquè ja al 2001 aquesta torre havia recaptat 20.000.000 de visitants, i el 20% dels visitants que venen hi deixen el seu candau penjat. Això va desembocar en:
... And hanging from everywhere! It was hard to find this little spot to take a photo with Seoul as a background. It's literally the only place free of locks. It's kind of plague. The initial idea iwas to hang the lock (as a simbol of eternal love I guess?) and throw the key away. Looks nice, the only problem is that in 2001 the tower accumulated 20,000,000 visitors (luckily not at once), and 20% of the visitors had hung their own lock. So this resulted in...

"Prohibit llençar les claus". 

Està clar el que va passar aquí. De sobte la muntanya de Namsan va patir una invasió de claus de candaus. A més, debia ser bastant molest anar caminant per sota la torre (hi ha algunes rutes de senderisme per aquí), i que t'anessin caient claus a cada moment. A més trobo que és molt millor que les parelles conservin la clau per si algun dia es volen repensar. Si depèn de qui comencés a posar un candau per cada novio que té, podria omplir una paret sencereta. A més davant d'algunes ruptures és millor poder recuperar el candau i guardar-lo en un lloc segur (així tampoc queden evidències físiques de l'error en qüestió).

"Don't throw your key away".

It's clear what happened here. Suddently Namsan mountain underwent an invasion of lock-keys. I guess it was quite irritating to be peacefully walking below the tower (there are some hiking trails around there) and keep feeling keys bumping into your head (such a humorless people). It's much better to keep the key just for in case you wanna make up your mind about you current couple. In addition to this, if some people I know started hanging a lock for every couple they have, they could fill up an entire wall just by themselves. And after some break ups could happen that you want to go and recover that lock and keep it in a safe place (therefore there will be no existing evidences about that mistake).

A més hi ha altres detalls romàntics que criden l'atenció
There are other romantic details that attract the attention

Però bueno quina vergonya!! En un país on no et pots fer petons pel carrer per llei*, i aquests pocavergonyes de l'organització de namsan incitant a que les parelles s'asseguin juntes als bancs!! No sé on anirem a parar... Però per a aquells profans catalans com jo, fa gràcia el banc no?
This is such a shame!!! In a country where is illegal by law to kiss in the street, and this shameless directors of Namsan inciting couples to sit this close on the benches! Where's this world headed? But for profane catalans like me, this bench is so cute, isn't it?

Però bé, un cop superat el trauma, ens vam disposar a pujar a la torre, que és al que havíem vingut. (Tot lo dels candaus era un extra).
Anyway, after overcoming my trauma, we went to climb that tower!! (Methaphorically speaking). (All that explanation about the locks was just an extra).

No cal que us l'estudieu, però crec que us poden cridar l'atenció aquests ossos que hi ha per aquí voltant. EFECTIVAMENT hi ha un TEDDY BEAR MUSEUM (museu d'ossets de peluix) a la Torre de Namsan!! No us havia dit que era un lloc guay?? Està al pis -1 per dissimular, però igualment està allà...
You don't need to study it, but I maybe you are wondering what all that bears mean. There is a TEDDY BEAR MUSEUM indeed in N-Tower!! I told you it was a "cool" place!! (It's underground, maybe for pretending it's not there, but it's still there... 

A la planta baixa hi ha alguns restaurants, com l'autoanomenada "millor hamburgueseria de Seül", que a primera vista semblava com qualsevol altre hamburgueseria, però bé suposo que és millor que el McDonald's. A la quarta planta hi ha l'observatori principal, i a la cinquena un restaurant francès dirigit per un xef amb una estrella michelin. Val a dir que a Corea compten les plantes diferent que a casa nostra: la planta Baixa és la número 1 i etc. I per suposat no tenen principal ni entresol (qui es va inventar aquesta xorrada de l'entresol??). 
In the ground floor there are some restaurant, like the autoproclaimed "The best burguer in Seoul". At first sight it looked to me like any other burguer, but I guess it's still better than McDonald's. In the 3rd floor (4th if you are american) there's the observatory and in the top floor there's a French restaurant with a chef who owns(?) a michelin star.

La millor hora per anar a la torre de Namsan és just abans del crepuscle, i no per l'aparició de vampirs ni res semblant, sinó perquè pots gaudir de la vista de dia, de la posta de Sol i de nit de Seül. I val la pena.
The best time for foing to Namsan it's just before twilight, not because of wampires, but because you can enjoy both day and night sight of Seoul. And it's worth it. 

Quan vam pujar, Seül tenia aquesta pinta. Els que hagueu pujat al Tibidabo i hagueu gaudit de les vistes de Barcelona, sabeu que la nostra ciutat us ocupa uns 100º de visió. És a dir, que si et gires d'esquena, el que veus són les taquilles del parc, però no més ciutat, perquè no n'hi ha. El tema és que Seül és una ciutat que ocupa els 360º de la torre, així que a cada vidre del mirador tens una vista semblant a aquesta. 

Inacabable i impressionant. 
When we arrived on the observatory, Seoul looked like this. In Barcelona we have something similar, it's called Collserola tower, and it's placed on the top of the mountain Collserola (you see, people who name towers are not very original in any part of the world). When you climb that tower and look to Barcelona, it fills more or less 100º of the total space of the observation deck. So if you go to the north part, you will see some other town or forest, but not Barcelona. My point is that when I kept walking around the observatory, everything, 360º was Seoul. Huge and amazing.

Això que veieu de fons és el riu Han. Tots aquests edificis gegants que podeu veure no són tot rascacels d'empreses. Aquí a Seül, per causa de la superpoblació, la gent viu en apartaments altíssims. Així que la majoria d'aquests edificis són apartaments de 20 o 30 plantes.

You can see Han river in this photo. All these big building are not only company buildings, but also places where people live. Here in Seoul, because of the huge population, people live in 20-30 story-buildings. 

Hi ha més de 20 ponts que creuen el riu Han a Seül, i normalment és formen embussos de trànsit...
More than 20 bridges cross Han river in Seoul, and usually there are traffic jams...

...Com aquest que veieu. Podeu endevinar què són les llums blanques i vermelles? Doncs, sí, són cotxes. I tots aquests edificis són apartaments! Per cert, la part dreta és el Barri de Gangnam!!! Ja veieu que tot i ser un dels barris més rics de Seül també viuen en graaaans apartaments.
 ...Like this in the photo. You can guess what all the white and red lights are. Of course, they are car's lights! And all that buildings are appartments. By the way, the right part of the photo is Gangnam!! Even being one of the richest neighborhoods in Seoul, they live in biiiig appartments.

I finalment quan es fa de nit, és quan Seül és més impresionant. La ciutat de les llums. M'encanta!
And finally, when night takes over Seoul, the view is still better. City of lights. Love it!

La Torre de Namsan va ser oberta al públic el 1980 i l'han anat millorant des de llavors. Però en la meva opinió, la millor millora que han fet és la següent:
The Namsan tower was oppened to public on 1980 and they kept improving it since then. But in my opinion, the best improvement they did is this:

Lo que traduït a la nostra llengua vernàcula vol dir "lavabo al cel".
Sky restroom!!!! Yujuuuuuuuuuu!!! 

Senyores i senyors, us presento el lavabo amb millors vistes de tot el món. Només li trobo dues pegues: 

1. evidentment és per nois, i jo aquí no hi vaig poder entrar (des d'aquí una crida contra la discriminació per sexes!! Els lavabos de noies tenien portes i no es podia veure res!!!)

2. No pots gaudir de la tassa de wàter calenteta (així que avancem per una banda i retrocedim per l'altra eh?).
Ladies and gentelmen, this is the restroom with better sights in the entire world. I only found 2 flaws:
1. Obviously only for guys. WTF?? Of course I couldn't enter here :( I want to make a call against the sex discrimination! In the ladies' one we had doors that of course didn't allow us to watch!!!
2. You can't enjoy the warm toilet bowl we were talking about in a previous post. (So the trick is moving fordward in some aspect but stepping back in others huh?).

Però bé, en general una grata experiència. 100% recomanat visitar-la, sobretot si us apassionen les vistes panoràmiques com a mi. M'hi vaig estar unes 4 hores. A més hi ha una botigueta de regalets on em vaig aprovisionar de regals per la familia. Allà també hi pots comprar els candaus per penjar, si és que trobes algun forat lliure. Em sap greu però jo no en vaig penjar cap, així que no us puc aconsellar. El que està clar és que tornaré, perquè no vaig entrar al museu d'ossets de peluix, i això no es pot perdonar. Us deixo amb les vistes de la torre de nit, que cada dia té un color diferent.
Jokes appart, it was such a nice experience. If I were you I wouldn't miss the opportunity to visit this attraction. It's not just I love panoramic views (which I really really do) it's just whole Seoul looks specially beautiful from a high place and at night. I spend there my whole afternoon. And there's some gift shop where I bought presents for family. And you can also buy some lock to hang (if you are lucky enough to find some free space). I'm sorry but I didn't hang any lock, so I can't give any advice to you. But of course I will return to this place, because I didn't visit the Teddy Bear Museum, and this is unforgiveable. I have to say goodbye, but I wanna show you a photo of the night view of N-Tower. Everyday changes it's color.

Ben aviat, més curiositats made in Corea! 
Soon, more curiosities Made in Korea!