MINI-POST: De restaurants. La sopa d'ossos de porc

Un d'aquests dies que no et ve de gust cuinar (que com veieu són bastants) vam sortir pel barri a mirar què hi havia. Com ja he comentat d'altres vegades de restaurants n'hi han a centenars, així que trobar algun lloc per "menjar algo" no és el problema, sinó trobar-ne un on poder menjar algo que sigui mínimament natural o que no hagi estat cuinat amb mil salses precuinades. Com que hi ha tants restaurants i la competència és molt alta una de les maneres de retallar preus és simplement, no cuinant. (Sona fàcil oi?). Enlloc de passar-se hores bullint sopes o preparant salses, es compra tot fet i l'únic que has de fer és tallar quatre verduretes i posar-les a dins d'una olla bullint. 

Per aquesta raó intentem no menjar gaires sopes quan anem a un restaurant qualsevol... per menjar una pastilla de caldo knorr ja puc fer-m'ho jo a casa i molt més barat (i segur que li poso menys sucre!). El problema ve quan la meitat de plats de la dieta coreana són sopes i clar... la oferta de restaurants als quals acabem anant es limita bastant. Per això aquell dia, abans de sortir vam fer una petita cerca per internet de quins restaurants estan bé. 

Vam acabar anant a un restaurants de kamja-tank, que vol dir sopa d'ossos de l'esquena del porc, una de les meves sopes preferides (perquè està farcida d'ossos de porc amb carn que pots anar escurant feliçment). Realment és un plat que faria les delícies de qualsevol gos si no fos pel picantillo que es pot intuir amb el color vermell del caldo. Recordeu que en la cuina coreana, el color vermellós NO és símbol de salsa de tomàquet sinó de picant! Aquí us en penjo una foto. 

Ossos, brots de soja, patates, fulles de la planta del sèsam i un brou que anava fent xup-xup mentres el menjàvem...

Havia menjat aquest plat alguna vegada, però crec que aquest va ser el millor de tots. La carn es desprenia dels ossos quasi sense tocar-la, era suau i sorprenentment blanca per dins. La salsa tenia una gran quantitat de sèsam salvatge (negre) trossejat, i estava molt bona. No et deixava aquella sensació de menjar glutamat monosòdic (potenciador del sabor àmpliament usat per aquestes terres)  amb acompanyament que tens en altres llocs... 

Vam quedar-ne molt satisfets encara que pel preu no és algo que es pugui menjar cada dia, comparant-ho amb altres restaurants d'aquí encara que tampoc és gens prohibitiu. Una cassola com la de la fotografia, que dóna per dues persones són uns vinti pocs euros. Si una cosa he après és que a Corea el preu és un clar indicador del que estàs menjant. Seül és una de les ciutats del món amb els preus més cars per al menjar (vaig llegir a la Vanguàrdia fa poc que era la ciutat amb el menjar més car, de fet, però ves a saber), així que no esperis cap regal. (Hi ha hagut tot tipus d'escàndols amb el menjar que ara no venen al cas). Si vols que al restaurant "cuinin" per tu i no només es dediquin a escalfar salses, ho has de pagar... 

Una de les gràcies d'aquesta sopa és que, com en molts altres plats, es manté calenteta en el fogó que hi ha al mig de la taula, i així pots menjar sense por a que es refredi. (Fixeu-vos en el regulador del foc a l'esquerra). Normalment quan s'acaba la carn la gent demana un bol d'arròs (ja cuit) i el posa amb la salsa restant per fer una espècie d'arròs amb salsa que combinat amb el brou que ha anat bullint durant tot el dinar és realment adictiu. ( I així de pas ja pots acabar d'explotar si no n'has tingut prou amb tots els ossos). 

Mentre menjo aquest plat amb palillos realment m'he de contenir les ganes d'agafar-ho amb les mans i començar a xarrupar els ossets (--'). Ho aconsegueixo amb molta força de voluntat... tot sigui perquè després no diguin que els estrangers som tots un incivilitzats!!!

La veritat és que malgrat que és un dels meus plats preferits no el vaig menjar per primer cop fins a passats dos anys d'arribar a Corea, tot per culpa del nom que té. Es diu kamja-tank. Kamja, que vol dir els ossos de l'esquena del porc, i tank que vol dir sopa. Però... resulta que kamja en coreà també vol dir patata! Així que em pensava que això de kamja-tank era una sopa de patates... i la veritat, tenint altres coses interessants a la vora l'últim que volia era anar a menjar patates bullides (o això em semblava a mi). Per això vaig tardar taaaaant de temps a provar-la. La veritat és que si no hagués sabut ni mica de coreà potser l'hauria provada abans! Tot i així cal dir que no anava del tot errada i la sopa sempre té algunes patates per allà posades. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

MINI-POST: Pokémon Go i el recel de les autoritats

Doncs sí, senyores i senyors, per fi, ja el tenim aquí. Amb mig anyet de retard i quan tothom ja n'està cansat de sentir-ne parlar, finalment he pogut jugar a Pokémon Go pels carrers de Seül. Però no patiu, que no m'esplaiaré sobre tot això que vosaltres ja sabeu: que si els nens van bojos que si els parcs estan plens de gent jugant (que ho estan, no en tingueu cap dubte). 

Per si algú no hi estava al cas, a Corea Pokémon Go no es va poder començar a jugar com a la resta del món perquè el govern coreà desconfiava de donar tota la informació referent a posicions geogràfiques, mapes i altres temes sensibles a Google Maps. Volia censurar algunes parts del mapa, sobretot les referents a bases militars i altres temes de seguretat nacional. El cas es que hi van haver diverses negociacions i encara que Google Maps no va aconseguir el que volia, finalment es pot jugar al joc, així que no queda clar quin era el problema...

Lo divertit de tot plegat és que crec que Pokémon Go ha portat un efecte molt positiu a la joventut de Corea. No sé si haureu sentit parlar dels Pc bangs (suposo que n'hauré de fer un post hehe). Són com cibercafès però amb centenars d'ordinadors, on principalment els nois joves i no tan joves s'hi passen el dia enganxats jugant a jocs en línia. Hi van en grup però d'allà ja no surten en tot el dia si cal. També hi ha nens moltes vegades, i el pitjor és que en molts d'ells s'hi pot fumar, així que vinga! tothom a respirar el fum en un local que normalment no té finestres ni ventilació adequada (i que sol ser en una planta subterrània clar...). També s'hi venen tot tipus d'snacks així que la veritat, a part de ser barat no hi veig cap tipus d'avantatge si parlem de salut... 

Per sort Pokémon Go ha fet sortir a molts d'aquests nens i joves dels sótanos i ara ja poden veure la llum del Sol mentres caminen enganxats a la pantalla del mòbil. Una altra cosa interessant és que això de circular amb els ulls clavats en la pantalla no és res de nou aquí. Els metros van plens de gens mirant el mòbil constantment (m'incloc en la llista), la gent creua els carrers mirant el mòbil ( no m'hi incloc perquè els cotxes van bojos aquí i no vull morir) i per suposat també van al lavabo mirant el mòbil (...). Creieu que hi ha de fet alguna diferència negativa respecte al passat? Per mi, crec que cap. Veig el mateix que veia abans però amb nens que almenys caminen més. El que passa és que les autoritats no ho veuen així i ja han començat a fer campanya de prevenció d'accidents.

Per tots els parcs hi trobem aquests cartells avisant de que s'ha d'anar en compte. També hi ha una altra conseqüència divertida i es que corre el rumor de que les pokestops dels palaus històrics de Seül tenen una major concentració de Pokémons estranys així que la gent està "visitant" en massa els Palaus des del llançament del joc. (Per suposat això també és un altre motiu de preocupació, no sigui que aprenguessin algo per casualitat mentre visiten el palau...). Si voleu llegir-ne més aquí teniu la noticia: https://www.koreatimes.co.kr/www/tech/2017/02/134_223304.html

A mi tot plegat em sembla ben divertit i hi ha gent que està d'acord amb mi, com aquest panoli que va sortir a fer fotos de gent que jugava a Pokémon Go al parc i va pensar que era molt bona idea fer fotos a dues estrangeres que miraven el mòbil amb bebès perquè quedaria més guay a la portada 

(--`)...

Si tu em fas fotos jo també...(Sí, es una minirevenja personal... ;) 

Total, que no és que hi hagi res que sorprengui especialment, però em fa gràcia que la gent es preocupi precisament ara, quan porten tants anys enganxats a les pantalletes tot el dia. Què hi farem!

Aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

MINI-POST: Els problemes de la cirurgia plàstica //Problems of plastic surgery

Sabeu quan aneu de compres amb una amiga i a les dues us agrada el mateix jersei? Us el compreu? Jo a vegades ho he deixat córrer (no m'agrada vestir el mateix que una altra persona... fins i tot a vegades veig gent vestida igual que jo pel carrer i em va una mica de vergonya ser tan poc original!). O per a aquells no interessats en roba... us ha agradat mai la mateixa (persona/lloc de treball/ última patata brava al plat) que als vostres amics, i ho heu deixat córrer? Sí, a vegades una retirada a temps és una victoria, més que res per evitar mals majors. Aquí a Corea hi ha gent que no pensa així, i estic ben segura que si s'han de comprar un jersei igual ho fan, perquè a Gangnam (el barri pijo del sud de riu), no tenen cap problema en anar a comprar amb les amigues i comprar-se el mateix. Comprar-se el què? Ara ho veureu....

You know that horrible situation when you go shopping with a friend and both of you like the same shirt? Would you buy it? I usually let it go (I hate wearing the same clothes as someone else...even sometimes I see people in the street wearing like me and I feel embarassed of being so conventional!). Or for that people not interested in clothes... have you ever liked the same person/job/ last pizza slice as your friends, and you let it go? Yes indeed, sometimes a withdrawal in time is a victory, mainly for sparing oneself of bigger problems. In Korea there's people who don't think like this, and I'm sure they WOULD BUY the same shirt, because in Gangnam (neighbourhood of south of the river), they don't have any problem in going shopping with her friends and buying the same thing. Which thing? You will see...

Van comprar-se la mateixa cara! Això sí que és amistad. Us puc assegurar que tenen pares diferents... Ara entenc perquè aquí a corea als amics els anomenen "germà" o "germana". De petits sempre somiem que els nostres millors amics són els nostres germans, i ja veieu, amb l'ajuda del bisturí els vostres somnis es poden tornar realitat. Suposo que d'aquest post podem treuren una lliçó ben clara: si vas a comprar-te una cara nova, ves-hi sol. ( I assegura't d'anar a un lloc diferent que les teves amigues, no sigui que el proper cop que us trobeu tingueu una sorpresa). 

They bought the same face! That's real friendship! I can assure you that they have different parents...Now I understand why koreans call friends "sister" or "brother". When we are young we sometimes dream our best friends are our siblings, and as you can see, with a little help from a scalpel all your dreams can come true. The moral of all this is clear: if you are going to buy a new face, go alone. (And make sure to go to a different place than all your friends, or maybe next time you could be surprised).

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Fideus freds // Cold noodles

A cada país tenim els nostres propis plats de menjar per a l'estiu, que normalment són freds, com per exemple el Gaspatxo andalús o les amanides de pasta. I evidentment, a Corea també tenen la seva pròpia versió! Els fideus freds, anomenats Nengmyon, que vol dir... fideus freds (no em negareu que el nom és perfectament clar oi?). Aquí teniu una foto per a que us imagineu quina pinta fan:

In each country there are some summer dishes, and they are usually cold. In spanish cuisine I could mention Gaspacho (cold tomato soup) or pasta salads. And obviuosly they have their own summer dishes in Korea. Let me introduce you "Cold Noodles", called Naengmyon, that means...cold noodles (nobody could say the name isn't clear enough). Here's a photo so you can check how it looks like:

 

 Però si us imagineu que això té gust d'espaguetis freds, aneu ben errats. El plat està pensat per ser fred, així que enlloc de salsa es serveix amb brou gèlid. Si us hi fixeu bé, a la foto veureu el gel del caldo brillar (sí, tot allò és caldo congelat!). I què més té d'especial? Bé doncs aquest plat em va perfecte per introduir un concepte desconegut a occident, però molt famós per terres asiàtiques: el gust corretjós. I sí, avui és el dia en que he après aquesta paraula nova, perquè realment no és una paraula que hagi fet servir en la meva vida per descriure res. 

If you are thinking that this could taste like cold spaghetti you are wrong indeed. This dish is designed to be cold, so instead of being served with sauce it's served with cold broth. If you pay attention to the photo you will see something glittering. Well, that's ice! And there's something else new? It happens that this dish fits perfectly with my second purpose for this post: introducing the "chewy" taste. I don't know if you know what this taste means, but in my language no-one does and I had to even search the word to describe it (and make a loooong explanation about it).

Corretjós és, per exemple, la textura d'un xiclet, dissenyada per ser mastegada una bona estona. De fet em dóna la impressió que corretjós ve de corretja, i que fa referència al que passaria si intentessim menjar cuir (apart de quedar-nos amb la boca del color del tint de la jaqueta). Amb això no estic intentant dir que el plat sigui fastigós ni res de tot això, sinó que als asiàtics els agrada aquesta sensació de "mastegar" el menjar una mica, que el menjar "ofereixi resistència" al ser mastegat. I tenen alguns fideus, com aquests marronets, que compleixen aquestes condicions. No només coreans, sinó altres asiàtics m'han comentat com els agrada el gust corretjós en alguns menjars. La veritat és que la meva primera experiència amb aquest tipus de menjar no va ser gaire elegant, perquè al ser corretjosos, els fideus no es deixen partir bé amb les dents incisives, i entre el meu domini nul dels palillos i això, se'm van quedar penjant de la boca (quin panorama...). Malgrat això, estan molt bons! Recomanats queden! (Però a l'estiu... a l'hivern no són bona idea per a gent com jo, i el meu estòmac ho pot corroborar). 

For example, a chewing gum is chewy, because it's designed to be chewed during a while. In spanish, the word "chewy" is translated as something related to leather, and this word expresses the idea of what would happen if we chewed leather (apart from having an awful taste in our mouth because of the dye, and the same colour also). With this I'm not trying to say that the cold noodles taste horribly but that asians like this feeling of "chewing" the food for a while, that the food "put of some resistance" when being chewed. And they have some noodles, like these brown ones, that provide this feeling. Not only in Korea but also other asian friends comented they love the chewy taste. I must say that my first experience with chewy food was not very elegant. Because of the chewiness the noodles are difficult to break with the incisors, and this, added to my disabled-style skills with chopsticks, resulted in a bunch of noodles hanging from my mouth (no comments...). But apart from this, they are awesome! I enthusiastically recomend them! (But in summer... in winter it's not a good choice for people like me, and my stomach can corroborate this information).

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Qüestió de colors...//A matter of colours...

Quan viatges, les coses no sempre són el que semblen. Els colors (com passa en la natura amb les serps verinoses, que normalment són de colorins) ens poden donar pistes que cal seguir si volen saber què mengem. De què penseu que és aquest gelat?

When you are traveling, everything isn't as it seems. Colours (like it happens in nature with some colourful and poisonous snakes) can give hints to help us identify what the taste of that food is going to be.  What flavour do you think this ice-cream has?

Potser menta, com suggereixen les fulles? O pistatxo (festucs pels puritans)? Jo em vaig inclinar per la segona opció. Però cap de les dues és correcta. A Corea, i també a altres països asiàtics com el Japó, aquest to de verd indica, inequívocament, sabor a te verd. El de pistatxo té aquest color: (amb atmetlles a dins enlloc de pistatxos)

Could be mind, as the leaves suggest? Or pistachio? I thought it was the second option. But neither of them are correct. In Korea, and in other asian countries like Japan, this colour indicates clearly Green tea flavour. The pistachio one has this colour: (with almonds inside instead of pistachios!)

Però bé, mentres tot sigui així d'inofensiu... EL PROBLEMA (així, en majúscules) ve quan et posen un plat amb el nostre característic color vermell, aquest que tots ràpidament identifiquem com a "color salsa de tomàquet". 

If every colour difference were like this, no problem right? THE PROBLEM (yes, in caps!) comes when they offer a dish showing our beloved red colour, which all meditarranean people quickly identify as "tomato sauce colour".

Per exemple aquest plat de calamar amb arròs. I llavors què passa?

For example, this squid and rice dish. And what happens next?

Doncs normalment acabo amb la llengua escaldada. El color vermell a Corea, indica inequívocament, salsa de pebrots ultra picants. Quina gràcia eh? Així que ja sabeu, si veniu cap aquí, aneu amb compte amb els colors!

Usually I end up with my tongue on fire. Nice joke right? Now you are warned. In Korea, the red colour clearly indicates that that dish is going to be ultra spicy, so if you come here, be careful with colours!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Un joc tradicional coreà, el Yut Nori // A Korean traditional game, Yut Nori

Com que som a les acaballes de l'any lunar (el que segueixen alguns països asiàtics com la Xina o Corea), ha arribat l'hora de recordar les tradicions que durant l'any queden oblidades per culpa de la feina i els estudis. Una d'aquestes tradicions és jugar al Yut Nori, un joc que us pot recordar al parxís però que no hi té res a veure!

We are about to finish the lunar calendar year (which is followed by some asian countries like Korea or China), so it's time to remember that traditions that are forgotten during the year because of work and studies. And one of this traditions is playing Yut Nori, a game that could remind you parchis, but that is totally different indeed!



L'objectiu és fàcil d'entendre: has de fer arribar les teves quatre fitxes a la meta abans que els altres participants. Però a la pràctica és molt emocionant, perquè està ple de dreceres, de morts i de canvis sobtats sobre qui està guanyant en la partida. En principi el recorregut és seguir la rodona, però si caus a les caselles de colors pots anar més ràpid. I si caus a sobre d'una fitxa la mates, i tornes a tirar. Però si caus a una casella on tens una fitxa teva les pots moure totes juntes (amb el risc que te les matin totes juntes!). Una altra cosa curiosa són els daus:

The goal is easy to understand: you have to bring your four pieces to the goal before the other participants. But in practice it's very exciting because it is full of shortcuts, deaths and sudden changes about who is winning the game. Initially the route is following the round path, but if you ge to the color boxes you can go faster. And if you arrive to the same square where another token is placed, of course you kill it, and throw the dice again. But if you arrive to a square where one (or more) of your pieces are placed you can move them together (with the risk that someone kills them all together!). Another curious thing, the dice:

Sí, sí, aquests pals són els daus. La catifa és per no destrossar el terra i per marcar un lloc on tirar, perquè sinó segurament vàries pantalles de televisió pagarien les conseqüències d'una partida massa apassionada. Tenen dues cares, i els resultats van de 1 a 5, depenent de la combinació de cares i creus, però també -1, així que es pot donar el cas que vagis una casella enrera, cosa que et pot donar avantatges en certes condicions (per exemple fer-te caure en una casella de color per agafar la drecera, o matar a qui t'està perseguint).

Desfés les edicionsYes, these sticks are the dice! The carpet is just needed in order to not to destroy the floor, and to delimite somewhere to throw the dice (in my guess to many television screens where destroyed in very passionate games). The sticks have to faces, and the results go from 1 to 5, depending on the combinations of faces or tails, but also -1, so it could happen that you have to move back one square. This could be very useful for taking shortcuts or killing someone who is about to kill you.

És un joc molt emocionant!!! No saps qui guanyarà fins ben bé el final. Quan sembla que vas guanyant durant tota la partida de cop perds, o quan ja has perdut l'esperança et trobes que pots moure les quatre fitxes juntes i guanyar la partida en dos torns. M'encanta! (I no cal dir que m'encanta més perquè de moment he guanyat unes quantes vegades. Si hagués perdut no sé si tindria la mateixa opinió...).

It's a very exciting game!! You never know who is going to win until the very end. Could seem you are winning the whole game and suddently loose, or when you are about to give up you can gather your four tokens and win quickly. I love it! (No need to say I love it because I won many times. If I had lost, could be quite different...)

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Alpha





MINI-POST: Quan el transport públic es torna privat // Private public transportation

El mini post d'avui tracta sobre la línia de metro número 9 de Seül. I quina particularitat té? Doncs que és una línia privada, és a dir, controlada i contruïda per una empresa aliena al govern, que ha obtingut els permisos per fer-hi negoci. I els resultats són una línia millor i més eficient, però també uns preus significativament més alts que els de la resta de línies de metro, cosa que ha estat motiu de polèmica des de fa anys. 

Today's mini-post talks about the subway line number 9 in Seoul. What's special with this line? Well, it's a private metro line. This means is built and operated by Seoul Metro Line 9 Corp., a private entity. The results are a better and more efficient line, but also significantly higher fares, which is still an on-going issue in Seoul.

Anem per parts i parlem primer dels avantatges. La línia 9 es va inaugurar el 2009. Aquesta foto que veieu (on el que feia servir el Photoshop encara n'estava aprenent) és la foto de la pròpia companyia sobre els seus vagons de metro, per simbolitzar lo súper ràpid que és. Bé, i de fet és molt ràpid: té combois express cada 10 minuts, que tarden 30 minuts a recórrer els 27 km de la línia. En cotxe de bon matí això suposaria més d'una hora al volant, i el mateix si agaféssim altres línies de metro més lentes.

But first things first, so let's take a look into the benefits of this line. It was opened on 2009. This photo above these lines (yes, the one where the author was still learning how to use Photoshop) is the one in the company's homepage, pretending to show that the metro is really fast. And it is fast indeed: there are both express trains and normal ones. The express trains, every 10 minutes, are particulary time-saving: they complete the 27km route in 30 minutes. In morining time driving a car or taking another metro line would mean a commuting longer than one hour.

A més, com a negoci privat que és, les estacions són molt més maques: tenen plantes i quadres i espais per música, i lavabos només per nens. (I fins i tot agafadors per a nens a dins dels vagons). Si us passeu per la pàgina web de la companyia pensareu seriosament en traslladar la vostra residència habitual a algun d'aquests vagons, de tan bé que els pinten (link Linia 9). Però totes aquestes virtuts se t'obliden de cop quan és el moment d'anar a pagar:

As a private business, the stations are better designed: lots of plants, paintings and spaces for music and also only children's restroom (and even low hand straps for children in the carriage!). If you take a look on the oficial homepage you will consider seriously to change your habitual residence to one of these carriages (link line 9). But all these virtues will fly away from you memory when it's time to pay:

(Traducció: si voleu fer servir la línia Shin-Bundang (financiada privadament) he de pagar 700wons més. Seleccioneu el recorregut).

Agh!!!

És la versió metro de les autopistes de peatge!! Esperem que el govern espanyol no ho descobreixi, o d'aquí poc també tindrem estacions de metro de peatge a Barcelona. 700 wons són uns 50 cèntims, cosa que fa que el preu del bitllet quedi quasi duplicat (recordem que el preu base eren 80cèntims). No cal dir la indignació que va despertar que aquesta línia sigui més cara. De fet quan la van inaugurar van estar tres anys amb els mateixos preus que les altres línies, però al cap de tres anys van apujar els preus sense consultar a ningú,alegant pèrdues massives. Hi va haver polèmica i els van tornar a abaixar, però pel que veig la cosa no s'ha solucionat perquè tornen a ser més alts.

Agh! These additional 700 wons (something like 0.70$), make your ticket almost double-priced, compared to the other lines! (Keep in mind that the typical fare is 1050wons). We have something like this in Catalunya: it's called motorway and we have the priviledge of having there more and more expensive than in other parts of Spain. I just hope the Spanish government doesn't discover this of toll-metro lines, or next year we will have lots of them in Barcelona. Also in Seoul people are not happy with these fares: when the line was oppened it kept the same price as all the other lines for three years, but then they increased them, alleging a mounting deficit. There were a lot of problems and they drew back, but it's clear they rose fares again, and so far, no solution.

La meva conclusió: si deixem que les empreses privades s'infiltrin en l'administració pública,  llavors passen coses com aquestes, o com les tan nostrades autopistes de peatge. Encara que d'altra banda, suposo que trigar la meitat de temps en fer un recorregut i pagar més per a això tampoc està tan malament. Només espero que això no se'ls acudeixi a Barcelona, perquè les nostres línies de metro no cobreixen distàncies tan enormes com aquí, i tot i això són molt més cares. 

My conclusion: this is the typical example of what happens if you let private companies infiltrate in the public administration. But on the other hand, I guess it's not that bad that you have to pay double for spending half the time on the travel. I just hope this fantastic idea is not exported to Barcelona, because our metro covers a smaller area and is already much more expensive.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: How to survive while driving in Korea // Com conduir a Corea i no morir en l'intent

Sembla ser que Itàlia i Corea tenen moltes semblances: els dos països estan en una península, els dos tenen una fontana di Trevi i els dos tenen els pitjors conductors que he vist mai. Si heu conduït mai per Itàlia sabreu perquè heu de llogar un cotxe allà enlloc de portar els vostre propi cotxe des de Catalunya. Per la mateixa raó  jo tampoc m'he portat el meu cotxe a Corea (bé, més o menys la mateixa raó).

It seems that Italy and Korea have many similarities: both countries are located in a peninsula, both countries have a "Trevi Fountain", and both coutries have the worst drivers I've seen in my life. If you've ever driven in Rome you will know why you have to rent a car there instead of bringing your own car. For the same reason I didn't bring my car to Korea (well, more or less the same reason). 

Els cotxe t'adelanten per tot arreu, se't creuen sense avisar i acceleren o frenen a plaer. Els carrers estan plens de cotxes mal aparcats, i en molts llocs no hi ha voreres i la gent està caminant per allà al mig. I millor no parlem de les motos: aquest és un país amb una gran qualitat de servei, i això inclou una immensa quantitat de restaurants que ofereixen portar-te el menjar a domicili, i que fa que estigui tot ple de repartidors suicides. Amb aquest panorama, si no estàs molt segur de les teves habilitats al volant (totalment diferents de les habilitats que necessites a Catalunya per conduir, creïeu-me), el millor que pots fer és quedar-te a casa. O fer com aquesta gent:

Cars overtaking you from every side, cutting into your lane without prior notice or accelerating and slowing down anytime they want. The streets are full of ilegally-parked cars, and usually also full of people walking anywhere. And better not talk about motorcycles. Korea is a country well-known for very nice service, so most of the restaurants offer delivery service. For these reason streets are crowded with suicidal deliverymen. In this scenario it doesn't look like a good idea to drive if you are not sure about your driving skills (and trust me, the driving skills you need in Spain are much different than the skills you need in Korea), and if this is the case you'd better stay home. Or do like these people:

El ninotet està suplicant tenir "una conducció segura avui també". I en aquest següent la pota de gos i el volant són part de les lletres, i tot plegat vol dir "conductor novell".
That doll is asking for a "safe driving also today". And in the following one, the dog's paw has also meaning, and the wheel is part of the letters. It means begginer driver.

És graciós oi? Trobo que queda molt millor una enganxina demanat clemència que un Toro. Bé qualsevol cosa queda millor que un Toro, no és una gran comparació. Però és una manera original de dir clarament "no responc dels meus actes si te'm creues de cop". M'agrada!

Kind of cute right? Much better than all other stickers I've seen in my life, specially some stickers about a "Bull" that were kind of stupid fashion in Spain. And it's a nice way of saying "I will not take responsability of my acts if you cut in front of me suddently". Like it!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Mini-Post: Barbacoa coreana // Mini-post: Korean BBQ

Avui estreno una nova secció, els mini-posts!! No us preocupeu que no m'he cansat de fer posts llargs (o això és precisament el motiu de preocupació?). El cas és que aquí a Seül cada dia trobo moltes coses curioses que mereixen un post, però que no donen prou joc per fer-ne un article complet com acostumo a fer. Així que m'he decidit a crear aquesta secció, que tindrà entrades molt més sovint, i que es podrà llegir en 5 minutets. I avui parlaré de la Barbacoa Coreana!

Today I would like to present for the first time a new section, Mini-Posts!! Don't worry, I still didn't get tired of writting long posts (or perhaps is this your worry?). The thing is that living in Seoul every day I find many curiousities that deserve a post, but it would not be long enough. So I made up my mind and created this section, which will have posts more often, and that can be read in 5 minutes. Let me introduce you the Korean BBQ!

 La Barbacoa coreana no és un esdeveniment social com a les pel·lícules americanes ni s'assembla gaire a la nostra barbacoa. És un tipus de restaurant, amb molts adeptes seguidors, on com podeu veure tu mateix et fas la carn assegut a la teva cadira. A la carta tens els tipus de carn, grams i preu, tu la demanes i te la porten. Et posen un foc (amb flama!) que va cremant a sota d'aquestes graelles, al mig de la taula, et donen unes tisores i pinces i t'ho cuines al teu gust. Per suposat també et porten els indispensables plats acompanyants totalment gratis, i sempre en pots demanar més. Aquí et donaven sopa d'algues, ceba amb salsa, una espècia de nap que està per tot arreu i fideus freds! (veieu la noia menjant-los? va ser una sorpresa, estan molt bons!). A més et canvien les graelles cada cop que es posen negres (perquè aquí la gent és molt fina, però ei! cap queixa eh? ja m'està bé que em cuidin una mica). Cada restaurant està especialitzat en un tipus de carn. En aquest cas era de carn de porc i això que veieu és pell de porc! Poca broma que acabada de fer està molt bona! Però no us preocupeu que vaig menjar més coses huhu...

The Korean BBQ is not a social gathering or something similar to american BBQ parties, but a kind of restaurant with many devotees, where you cook your own food while sitting in your table. In the menu there's a list of kind of meat, gr and price, you ask the waiter for it and he gives the raw meat to you. They light a fire (yes, a real fire!) in a special support in the middle of the table, put some grills on it, supply scisors and tongs and then you can cook the meat as you like. Of course they also bring some side dishes for free, and you can always ask for more. In this place they gave us onion in sauce, a kind of turnip that is in all the restaurants, seaweed soup and cold noodles!! (You can see that girl eating them. It was a surprise, cold noodles are so good!). They change your grills every time they get black (no complain, I like being well-treated). Every restaurant has their speciality about some kind of meat. In this case it was pork meat, and in the grill there's pork skin! And it was very tasty indeed! But don't worry, we ate more huhu...

Espero que us hagi agradat la nova secció! Concisa però completa! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

I hope you enjoyed the new section! It's concise but complete!

Soon, more curiosities MADE IN KOREA!