Boda coreana // A korean wedding

Estic molt contenta perquè avui he tingut la oportunitat d'anar a un lloc on pocs guiris com jo aconsegueixen anar: a una boda!! (Ho havíeu endevinat pel títol oi?). Així que a part d'estar pendent de la ceremònia (en que suposo que debien desitjar molta felicitat als nuvis; el de sempre però en coreà), m'he dedicat a fer fotos per poder-les compartir amb tots vosaltres. Us prometo sorpreses en aquest post!

Today I was very happy because I had the opportunity to go to an event where few tourists are able to attend: a wedding! (You guessed from the title, right?). So appart from trying to understand what they were saying in the ceremony (I assume that they were wishing a lot of happines to the couple, the same as always but in korean) I devoted myself to make a lot of photos to share them with you. I promise surprises in this post!

El dia ha començat d'hora: a les 6 del matí m'he llevat, dutxat i posat el meu fantàstic vestit elegant apte per a bodes (sí!! Aquell vestit i aquelles sabates que poses a la maleta pensat... "per si decàs"...i que després mai fas servir...i només serveixen per carretejar pes amunt i avall...però avui ha arribat el dia!!). I us preguntareu per què m'he aixecat tant d'hora. Doncs simplement perquè la boda era una mica lluny:
My day started early: I got up at 6am, I took a shower, and dressed with my fantastic elegant dress suitable-for-weddings (exactly! That dress and those shoes you always put in your suitcase thinking "just for in case..." and then never use, and you keep carrying weight along the planet ofr nothing... but today was the day!). But you must be wondering why I got up that early. Well, this is why:

Efectivament, avui he creuat tota Corea del Sud (si feia falta creuava la del Nord, també) per anar a una boda! Per sort els nuvis havien posat un autobús a disposició de tots aquells ciutadans de Seül que desitgessin assitir a la boda, que era a Daegu, la tercera ciutat més important de Corea, i que segons diversos assistents a l'esdeveniment "no té absolutament res d'interessant". Amb aquestes expectatives em pujava jo a l'autobús a les 8 del matí a l'altra punta de Seül. El bus era...sorprenent.
Today I crossed the whole country to attend to a wedding indeed. Luckily there was a bus rented for the ocasion, so we only had to go to the other side of the city to take it. The wedding took place in Daegu, the third city of the country, and following the opinion of many of the people who attended the event, a city with nothing interesting to see nor visit. So with this expectations I jumped on the bus at 8 am. The bus was...surprising.

Tot luxe ja veieu! Bé la veritat és que era comfortable i ampli, però les llumetes de leds tipo arbre de Nadal (o tipo "Bazar el regalo" segons com t'ho miris) no em convencien gaire.Però als cinc minuts ja se m'havien guanyat al cor perquè ens han donat esmorzar!
A total luxury, as you can see! It was very comfortable and spacious, but that sort of led lights trying to emulate a christmas tree were too much for me. But just 5 minutes after they won me over because they gave breakfast!

Ja estavem preparats per les quatre horetes de camí! Semblava que les coses anaven molt bé fins que m'ha agafat mal de panxa i he hagut d'esperar a arribar a Daegu per anar a una farmàcia i fer una mica el penes intentant-me explicar en coreà, però no passa res, Ibuprofeno al canto i les coses han tornat a millorar ràpidament!

So we were ready for the 4-hour trip! It seemed everything was going ok until my stomach started aching and I had to wait until the arrival for rushing to a pharmacy and trying to explain in korean what was happening to the shop attendant. You can imagine the pathetic situation. But it's ok! After a an ibuprofen every got perfect again!

La boda es duia a terme en aquest lloc:
The wedding took place in this building:

A les lletres s'hi pot llegir "Wedding Vienna", que vol dir, bàsicament, que és un saló de bodes. I aquí ve la sorpresa número 1 (no us preocupeu que no les he numerat totes): a corea la gent normalment no es casa a l'ajuntament o a l'església, sinó en Wedding Halls (salons de bodes) com aquest de la foto. I allà ho fan tot: cerimònia, banquet i les tradicionals fotos amb la família i amics. I què passa si ets cristià o catòlic? Doncs si vols et pots casar a l'església, però llavors això també implica que menjaràs allà, i segons tinc entès tot plegat és una mica cutre i la gent per lo general no es volen casar allà. Així que només els més devots decideixen casar-se a l'església. A més les esglésies no són llocs tan macos com les nostres estimades esglèsies, així que els Wedding Halls són l'opció preferida per la gran majoria de coreans. I n'hi ha per tot arreu!

At this point I would like to write a quick introduction about what a Catalan (and I'm quite sure also Spanish) wedding look like. The couple get married in the church or City hall, with all the family and friends, and then all together go to the restaurant. Usually this restaurant it's a beautiful place with a big garden, surrounded by nature. First we eat an informal meal, standing up or sitting if we preffer, consisting of small dishes (tapas), and we talk with the guests and enjoy the family company. After that we enter to the dinning room, where we sit in the place we are assigned (and I'm always assigned to my cousin's table). There we eat more, drink more cava and wine and after that we hace party all together in the same room with open bar.

But let's continue with the korean wedding. In the photo you can read "Wedding Viena". Here comes the surprise number 1 (don't worry, I didn't count all of them), at least for a Catalan girl: korean get married in Wedding Halls, and they do everything in the same place: ceremony, the feast and the traditional photos with family and friends. And what if you are christian or catholic? Then you can get married in church, but this implies you are going to eat there, and I understand it's a little tacky, so few people wanna get married there. So only the devout choose the church. Besides this, the korean churches are not as beautiful as our chuches are (one of the reasons people choose churches to get married is because they are really beautiful), so the wedding halls are the preferred choice for most koreans. And there's plenty of them!

Només entrar et trobes que es celebra més d'una boda al mateix temps, així que has de mirar de no confondre't d'horari, planta ni casament. 
As i entered I realised there was more than one wedding taking place at the same time, so there's a signal to check you wedding's schedule and floor.

En aquests cartells t'informen dels casaments que es fan a cada planta i en quin horari. Aquest panell són els casaments de la tercera planta. Amb TRES casaments en la mateixa planta, no és d'extranyar que al pujar em trobés aquesta situació:
These on the right are the wedding on the third floor. With 3 wedding at a time, no surprise I found that it was crowded.

I per què ens havien de dirigir cap allà? Doncs perquè envoltants de flors (que no són d'enterraments, sinó que són típics de les bodes d'aquí) hi ha...
But why I was headed to a pile of flowers? (And they are typical for weddings, which was so surprising because in my country this kind of flowers are used for funerals!) because in that part of the room there was...

El lloc de pagar! 
The place where you had to pay!

Sí. El lloc de pagar. Sembla que en aquest país d'això no te n'escapes vagis on vagis. Aquí a Corea el regal no es fa mitjançant una elegant transferència bancària (cosa que m'ha portat a pensar... on s'ha d'escriure el número de compte perquè no quedi interessat?...a l'invitació mateix? Accepto suggerències!), sinó que el mateix dia de la boda hi ha aquesta fantàstica tauleta (amb el nuvi davant controlant la recaptació), (bé, ells en diuen saludant als convidats) on la gent posa en un sobret els diners. Llavors li dones al senyor assegut allà, i ell et dona els tíquets del dinar. Com si compressis els tíquests per l'arrossada popular vamos.

The place for paying, indeed. And you can't avoid it. Here in Korea the present for the new married couple it's given moments before the wedding. In my country we usually give the bank account number (I was wondering where it's the best place to write it...in the wedding invitations? It looks deliberated but it's what people usually do), but in korea they have this stall (with the groom checking out the collection)( well, they say he is saying hello to the guests) where the people puts in an envelope some money. Then you give the money to the sitting man and he gives you the tickets for the lunch. 

Però llavors ve la part maca, que és entrar a la part de la planta on es fa el casament.
And then comes the beautiful part: entering to the part where the ceremony is going to take place.

 Llums que van canviant de color, fotos dels nuvis de màxim tamanys projectades a la paret, una passarel·la il·luminada per on els protagonistes desfilaran i tot amanit amb un aspecte molt modern i cuidat. No m'esperava menys! També hi ha un presentador de l'acte, que en aquest cas era un amic dels nuvis, i assistents professionals dels nuvis que els diuen el que han de fer en tot moment, ajuden a la núvia a moure's amb el vestit (de vel llarg que s'arrossega). Com que l'acte no es duu a terme en una sala tancada, sinó que és una ala de la planta, hi ha bastant de xivarri provinent de la sala de les propines de gent d'altres bodes, de la boda següent que es faria en la mateixa sala... i de tot en general. Així que tot l'acte s'ha dut a terme amb micros. Aquí teniu el detall de la passarel·la:
Changing-color lights, huge photos of the couple being projected on the wall and a nice catwalk were the main characters are going to walk by. All of this seasoned with a very state-of-the-art aspect and carefully displayed. I didn't expect less of koreans! There was also a conductor of the event, in this case a friend of the groom, and professional assistants for the bride and groom who tell them what they have to do at every moment and help the bride move with that huge dress. The ceremony doesn't take place in a closed room but in a part of the floor, so it's a quite noisy place because of the other weddings and the people wainting to get married in the same place. So they use microphones during all the ceremony. This is a photo of the catwalk.

Tot començava amb les mares dels nuvis donant pas a l'inici de la boda. Desfilaven per la passarel·la vestides amb el vestit tradicional coreà, el Hanbok (ja us en parlaré algun altre dia), arrivaven davant l'altar, es fèien una reverència i es retiraven.
But finally it started! The mothers were the chosen ones to open the ceremony. They passed by dressing Hanbok, the traditional korean clothes. They arrived in front of the altar, bowed, and move away.

Ja veieu que les llums anaven canviant de color, i la música també donava l'efecte d'estar més en un plató de tel·levisió que en una boda. Llavors ha arribat el torn de l'arribada del nuvi, que ha caminat fins als seus pares i els ha fet una reverència exemplar: de genolls i el cap fins a tocar a terra, i després el mateix pels pares d'ella. Aquesta reverència és la manera que tenen els asiàtics de mostrar un gran respecte. No es fa sempre, sinó en ocasions molt especials, i de fet avui ha sigut el meu primer cop de veure-la. Després d'això s'ha col·locat davant de l'altar i  s'ha preparat per rebre la núvia, que ha entrat tot seguit. Aquí no es fa això de tenir al pobre noi esperant a l'altar una bona estona per fer-lo patir pensant en si l'han deixat plantat o no, sinó que tot va cronometrat i està calculat. Així que el pare ha portat a la núvia fins al nuvi, i els dos s'han situat davant l'altar. 
You can see the lights keep changing of color, and the music made you feel you were in a TV show instead of in a wedding. But then the groom came into scene. He walked until the altar, and make a big bow to both parents, his and hers. When I say big bow I mean he literally touched the floor with knees and head. This is used in Korean for offering big respect, and only in few ocasions. This was my first time to see it. After this he went to the altar again and waited for the bride. In my country some brides are delayed a little bit, it's kind of tradition, but in korea everything is meticulously planned and timed, so the bridge entered accompanied by her father. The two of them went in front of the altar.

Aquí tenim als nuvis rebent les indicacions de l'assitent. A continuació han escoltat als respectius pares fer una petita xerrada, i crec que així és com han quedat casats. No he vist intercanvi d'anells ni petons al davant de l'altar. Això sí, aquí la gent ha aplaudit molt, que sempre queda molt més emocionant. Quan els pares han acabat de parlar uns amics han volgut cantar una cançó, i després el mateix nuvi també ho ha intentat (i ho deixaré aquí, dient que ho ha intentat...). Al acabar aquesta rapidíssima cerimònia els nuvis han tornat a caminar per la passarel·la, però aquest cop junts, com a marit i muller, i al final, per fi, s'han fet un petó perquè tothom pogués fet la foto de rigor!
In the photo above these lines we can see the couple following the instructions of the wedding assistant. After that both fathers give a little speech for the couple and the public, and the couple get married. I couldn't see any rings exange nor any kiss in front of the altar. But they applauded a lot (a thing I never know if I have to do in Catalan weddings, but I always wanna do). Some friends sang a song, and even the groom tried to dedicate a song to his bride (and I'm just going to say he tried...). Then the newlywed couple walk again along the catwalk but now as a married couple, and finally they kissed and everyone made a photo!

Ja veieu que la núvia anava espectacular, amb un vestit que difícilment pot aguantar una nit de festa...això és perquè allà el concepte de boda no és exactament el mateix que a Catalunya.

Amazing dress! In Catalunya any bride usually choose this kind of dress because after that there's still a lot of party in fron of them, but here the concept of party is a little different. 

Llavors ha vingut el torn de les fotografies amb família i amics. Però aquí s'estalvien el rotllo de fer-se una foto amb cadascú i van més a l'engròs: una foto amb la família, una foto amb tots els companys de feina i una foto amb tots els amics. I apa, s'ha acabat! Sí, els que ja us heu casat segurament estareu pensant en com d'interminable es va fer això de retratar-se amb tots i cada un dels convidats, i encara que ara l'àlbum fagi goig, en aquell moment ja no sabíeu quina cara posar. Aquí han trobat la solució!

At this point the photo-time came. One photo alone, one photo with co-workers and one photo with all the friends, and it's done! In my country this part lasts no less than 30 minutes: photos with every family, every couple of friends or acquaintance assisting. Those of you who are married will maybe remember with weariness the fact of smiling to hundreds of photos. And even if now you know it was  worth because you have a pretty album of the wedding, at that moment you didn't know which pose you were suposed to make for seeming "natural".

Després de la foto (jo també m'hi he posat, perquè no? total no conec a ningú, ni tan sols al que es casa, però com que en aquestes bodes i va qui vol bàsicament, doncs tampoc he notat que sobrés) venia el millor moment de tota boda... el del menjar!

After the photo (I also went there, why no? I didn't know anyone, not even the people who were getting married, but the weddings here seem to be very open places, I didn't feel I didn't feel unwanted) the best moment of the wedding came... the feast!

Llavors és quan el tíquet que hem comprat prèviament entra en joc! Important no haver-lo perdut. Per menjar t'havies de dirigir cap al menjador, del mateix edifici, i donar el tíquet que et permetia entrar.

Ahaaa...! This was the moment when the previously-bought ticket it's used! Important not to lose you ticket, as I said. You had to go to the feast room, in the same bulding, and give the ticket to this man, who allowed you to enter.

Aquest home agafa els tíquets i et permet l'entrada al recinte. Quina ha sigut la meva sorpresa quan enlloc d'una sala privada he trobat un buffet lliure WOK de menjar oriental com els que hi ha a Barcelona (deixant de banda les evidents i enormes diferències qualitatives del menjar d'un i altre lloc).
What was my surprise when instead of a private room with all the guests of my wedding I found what seemed to me to be a normal "all you can eat" restaurant.

Tota aquesta gent que veieu són de diferents bodes, i les taules no estan reservades per a ningú, sinó que tothom es barreja i s'asseu on hi ha lloc. De fet si haguéssiu volgut, podrieu pagar diners en alguna d'aquelles bodes i entrar al recinte a menjar tranquil·lament, i ningú ho trobaria gaire estrany, perquè total, a la gent que està asseguda al teu costat tampoc la coneixes de res. Al mig de cada taula i ha les begudes: aigua, cervesa, soju i una cocacola, i te'n van portant més si te les acabes. Per anar a buscar el menjar el funcionament és el mateix que en qualsevol WOK: t'aixeques, agafes un plat i l'omples del buffet amb el menjar que més et convenci.
All these people you can see in line wainting to take the food come from different weddings. The tables are not kept for anyone, but people just sit in the places the find empty. So actually if you want you can just pay some money in one of the weddings and enter inside to eat, and no one is going to find this that strange, because anyway you don't know anyone of the people surrounding you. In the center of every table there are the drinks: beer, soju, water and some coke. The rules of procedure are the same than in any other restaurant of this kind: you stand up, take the food you wanna eat, sit down again and eat it.
 

Sorpresos? Jo sí, i molt! Però ja sabeu que no tinc cap queixa sobre el menjar oriental, així que feliçment m'he anat a omplir el plat.
Surprised? I definetly was very surprised! But you know I don't have aaaany complain about asian  food, so happily I went to fill my dish with nice food.

Ara enteneu lo del WOK oi? Gots de paper, les begudes allà posadetes i palillos d'un sol ús per menjar. El menjar estava bo, però entenc que la qualitat no era màxima. Els plats no tenien "escalfador", així que algunes coses estaven fredes quan me les he menjat, i el salmó estava mig congelat. Tot estava bo, però tampoc diré que hagi sigut un dinar de delicatessen. 

Maybe by now you will understand my use of the term "restaurant": paper glasses, the drinks displayed on the table and single-use chopsticks to eat. The food was good, but I understand it was not of the best quality. The dishes were not heated so some of them were cold, and the raw salmon was half-frozen. Everything was tasty, but not a very delicated meal.

I amb tot aquest rebombori us preguntareu...els nuvis també estaven per aquí empentant-se amb les iaies (vagi on vagi tinc una iaia emputxant-me, no sé què dec fer malament) per menjar alguna cosa? Doncs no. Els nuvis i la família més propera fan una festa a part, lluny del menjador públic, a la qual com podeu veure no he assistit (estic esperant a veure si es casa algú que conegui i em convida --`).

And maybe you will be wondering if the newlywed couple were around here among the racket, being pushed by old women like me (I don't understand why I always have some old woman pushing me...  is there something I do wrong?), but no, they weren't. The groom, bride and most close family and friends make a private party, away from the noise of the public dinning room. As you can see of course i wasn't invited. I'm wainting if someone I know invites me...

El millor de tot plegat ha sigut la rapidesa amb que ha quedat enllestit. La cerimònia ha durat exactament uns 20 minutets, i el dinar aproximadament una hora, perquè l'autobús sortia corrents cap a Seül una altra vegada. He hagut de menjar a tota pressa... això sí que m'ha sabut greu. Tot plegat un bon reflex de la cultura coreana: aquí no s'estan per cerimònies sinó que van directe al gra. Així que entre tot plegat he estat a la ciutat de Daegu unes dues hores. Després d'això i d'unes quatre hores més d'autobús ja tornava a ser a la gran metròpolis. Qui ho diria que acabava de creuar el país sencer. 

But the most amazing thing was the amount of time all of this lasted. The ceremony around 20 minutes, and the lunch one hour more or less, because the bus returned to Seoul sooo quickly. I had to eat quite fast... This timing is a reflection of the korean culture: as they say, ppalee-ppalee, which means "quick-quick!". So summing up I was in Daegu for two hours. After that and 4 more hours of bus I was again in my beloved metropolis.

I bé, a mode de conclusió, diré que si vau seguir els meus consells per trobar parella a corea ( i si no sabeu de què parlo, torneu a llegir el post de Seoul's metro per trobar més informació) i veieu que la cosa va bé, a l'hora de casar-vos us ho haureu de decidir. Si sou uns amants de les grans festes, feu un pensament i caseu-vos a Catalunya perquè fa més goig. Però si sou d'aquella gent que ja esteu veient que la vostra boda se us farà pesada, perquè hi haurà massa gent, haureu de dir hola a tots els convidats, somriure tota l'estona... llavors heu trobat el país ideal per casar-vos!  As a conclusion I will say that if you followed my advise for meeting a korean boy/girl (and if you don't know what I'm talking about, please check the post of Seoul's metro) and you feel like everything is going to lead to a happy ending, you have to think a little bit what do you want before getting married. If you are in love with big, splendid weddings, come to Catalunya or stay in your own country. But if you are these kind of people who think your wedding is going to kill you because you don't like crowds and you don't want to say hello to all the guests and smile during hours and hours, you just found the perfect place to get married!

Ja veieu, hi ha estils per tots els gustos. 
A style for every taste!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!