En un racó de Roma...// A roman spot in Seoul...

L'altre dia anava jo cap al Lotte World (sí, aquell parc d'atraccions del qual se suposa que estic fent un post que no acaba d'arribar...) i com qui no vol la cosa em vaig fixar en una petita font que hi havia per allà.

As you know, some days ago I went to Lotte World (yes, that amusement park... I suddently remembered I'm suposed to be writting a post about it...I don't know why it's taking sooo long) and  coincidentally I found a little fountain "hidden" over there.

Pel que hagueu estat a Roma...o per tots en general, és una còpia (amb algunes diferències) de la Fontana di Trevi!!!! Tothom que ha visitat aquest indret ha llançat alguna monedeta a la font, per poder tornar a la ciutat ben aviat oi? (Jo ho vaig fer i hi vaig tornar en menys d'uny any...així que llavors no en vaig llançar cap més perquè tampoc calia anar-hi tant sovint). Es veu que totes aquestes monedes van suposadament a parar a càritas, però que recentment s'ha descobert que una màfia se les recull cada matí i se les queda, amb el beneplàcit d'algunes autoritats locals...  sense comentaris. Almenys la corrupció no és només cosa d'Espanya.

 Those of you who have been to Rome will quickly know that this is a copy (with some differences) of the Trevi Fountain! A traditional legend holds that if visitors throw a coin into the fountain, they will return to Rome soon (I threw a coin the first timeI went there and returned after 10 months, so I didn't throw a coin again...it was not necessary to return that often). Hundreds of visitors throw coins every day, and all this money is suposed to be destined to charity. The thing is that it was recently discovered that there's some local mafia is collecting the coins every morning, with the consent of some paid-off local authorities...No comments.

La posició a la capital coreana no és exactament la mateixa que a Roma, allà situada ben majestuosament enmig d'una plaça minúscula:

The location of this fountain in the korean capital is not similar to the italian real version, in a tiny square:

Doncs sí gent, està just a dins de l'estació del metro, i no és precisament petita (tampoc diria a tamany real, però no m'imagino res com això a l'estació de Plaça del centre). (Siguem francs, tampoc m'ho imagino a Plaça Catalunya, i per molt nova que sigui, tampoc a La Sagrega). El cas és que queda molt bé, i això demostra que els coreans tenen molt d'estil. He provat d'imaginar la versió-plaça-del-centre i no m'ha acabat de convèncer:

It's inside the metro station indeed! And it's not precisely small (also not full size, but I don't imagine something like this in any Barcelona metro station), so my conclusion is that koreans are really stylish. Take the Trevi fountain and put it in any Barcelona metro station and the result will be like this:

Ni la meitat de guay eh? Però per si el mini post d'avui us ha semblat curtet, us proposo que juguem a les set diferències (encara que no tinc molt clar quantes diferències hi ha, així que comenteu a veure quantes n'heu trobat!!!).

Not even half the cool the korean version is. A pitty. But I already know Spain is not well-known for being specially stylish. It's time to say goodbye, but just for in case you think that today's post was really short, let's play the differences game! (Actually I don't known how many of them there are, so comment how many did you find!)

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Mini-Post: Barbacoa coreana // Mini-post: Korean BBQ

Avui estreno una nova secció, els mini-posts!! No us preocupeu que no m'he cansat de fer posts llargs (o això és precisament el motiu de preocupació?). El cas és que aquí a Seül cada dia trobo moltes coses curioses que mereixen un post, però que no donen prou joc per fer-ne un article complet com acostumo a fer. Així que m'he decidit a crear aquesta secció, que tindrà entrades molt més sovint, i que es podrà llegir en 5 minutets. I avui parlaré de la Barbacoa Coreana!

Today I would like to present for the first time a new section, Mini-Posts!! Don't worry, I still didn't get tired of writting long posts (or perhaps is this your worry?). The thing is that living in Seoul every day I find many curiousities that deserve a post, but it would not be long enough. So I made up my mind and created this section, which will have posts more often, and that can be read in 5 minutes. Let me introduce you the Korean BBQ!

 La Barbacoa coreana no és un esdeveniment social com a les pel·lícules americanes ni s'assembla gaire a la nostra barbacoa. És un tipus de restaurant, amb molts adeptes seguidors, on com podeu veure tu mateix et fas la carn assegut a la teva cadira. A la carta tens els tipus de carn, grams i preu, tu la demanes i te la porten. Et posen un foc (amb flama!) que va cremant a sota d'aquestes graelles, al mig de la taula, et donen unes tisores i pinces i t'ho cuines al teu gust. Per suposat també et porten els indispensables plats acompanyants totalment gratis, i sempre en pots demanar més. Aquí et donaven sopa d'algues, ceba amb salsa, una espècia de nap que està per tot arreu i fideus freds! (veieu la noia menjant-los? va ser una sorpresa, estan molt bons!). A més et canvien les graelles cada cop que es posen negres (perquè aquí la gent és molt fina, però ei! cap queixa eh? ja m'està bé que em cuidin una mica). Cada restaurant està especialitzat en un tipus de carn. En aquest cas era de carn de porc i això que veieu és pell de porc! Poca broma que acabada de fer està molt bona! Però no us preocupeu que vaig menjar més coses huhu...

The Korean BBQ is not a social gathering or something similar to american BBQ parties, but a kind of restaurant with many devotees, where you cook your own food while sitting in your table. In the menu there's a list of kind of meat, gr and price, you ask the waiter for it and he gives the raw meat to you. They light a fire (yes, a real fire!) in a special support in the middle of the table, put some grills on it, supply scisors and tongs and then you can cook the meat as you like. Of course they also bring some side dishes for free, and you can always ask for more. In this place they gave us onion in sauce, a kind of turnip that is in all the restaurants, seaweed soup and cold noodles!! (You can see that girl eating them. It was a surprise, cold noodles are so good!). They change your grills every time they get black (no complain, I like being well-treated). Every restaurant has their speciality about some kind of meat. In this case it was pork meat, and in the grill there's pork skin! And it was very tasty indeed! But don't worry, we ate more huhu...

Espero que us hagi agradat la nova secció! Concisa però completa! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

I hope you enjoyed the new section! It's concise but complete!

Soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Trossets d'Espanya a Corea // Pieces of Spain in Korea

Llegint el meu bloc potser us heu preguntat alguna vegada "els coreans, tant que estudien, saben tan poc d'Espanya com els espanyols sabem de Corea?". Demano disculpes als que tinguin més cultura que jo, però la veritat és que quan vaig conèixer al meu primer coreà fa un any i mig, jo de corea no sabia res, apart de que n'hi havia dos i que estaven barallades. I és que Corea, almenys culturalment, queda eclipsada per les dues altres potències asiàtiques, la Xina i Japó. Però d'això no és el que tracta el meu post d'avui (perquè com ja sabeu, no és un bloc profund...quan porti un temps aquí hauré adquirit la profunditat dels asiàtics i llavors tots els meus posts seran reflexius, i les visites al bloc cauran en picat de lo avorrit que serà). Ehem... com anava dient, que creieu que saben els coreans sobre Espanya? I encara més interessant...què creieu que saben sobre Catalunya?
While reading my blog perhaps a question popped up into your heads "Do koreans know about my country as much as I know about korea? (which in Spain would mean literally they know nothing). I beg pardon to those of you who are more educated than I am, but when I met my first korean one year and half ago I knew nothing about korea: only that there are two countries and they fought. For people like me, Korea remained hidden behind Japan and China, at least speaking about culture. But this is not what today's post it's about, because as you know this is not a deep blog (after a year living here I will have acquired the profundity of the asian, and then all my posts will be sensible and thoughtful, and any of my Spanish friends will read it anymore).

Bé, primer de tot comentar que sobre Catalunya com a nació en saben ben poc. Només aquells que han conegut catalans o que han viatjat a Barcelona han sentit a parlar del nostre sentiment nacional, o si més no, de que hi ha alguna cosa diferent en aquella zona i que parlem un idioma diferent. Però no us preocupeu perquè aquí estic jo per anar atabalant a la gent explicant aquest tipus de coses. Per això en aquest post en dedicaré a parlar sobre què saben els coreans d'Espanya, perquè realment sobre Catalunya poc hi ha. Però si alguna cosa coneixen tots sense excepció, sobretot els nois és...
First of all I would like to talk about what korean know about my nation Catalonia, which is almost nothing. Only those who had come to Barcelona for vacation or met a Catalan heard about what's going on my country. But don't worry, maybe you already experienced how annoying a Catalan can be when he's trying to explain about Catalonia, and so am I, so I will try to bother any korean who dare say I'm spanish. But if one Catalan thing is worldwide famous that's...

El futbol club Barcelona!! Ja ho veieu, la cosa és més internacional del que ens pensavem! Aquí a corea segueixen fervorosament la Champions i a tots els equips que hi participen, cosa que inclou sempre al Barcelona...i al Madrid. Sí nois, fins i tot aquí m'he hagut de barallar amb gent que prefereix al Madrid, i he de soportar jaquetes del Madrid per la universitat de tant en tant. A més estic totalment informada de l'actualitat futbolística a través de les notícies de la tele coreana, perquè cada cop que el Barça (i el Madrid...) juguen diuen el resultat a les notícies, encara que sigui en copa del rei. Però per sort encara no m'he trobat una cosa així pel carrer del Madrid:
Futbol club Barcelona! Of course, that's the most international thing we have! And this is the reason why the FC Barcelona museum is the most visited in Barcelona. Here in korea they follow fervently the Champions League and all the teams who play there, which includes all the most important European teams, like FC Barcelona and...Real Madrid. And if there's one thing FCB fans hate, that's real Madrid, for both political and futbolistic reasons (ok it's true, we hate losing and Madrid is the second best team...we can't help that. But they started first!). So even in my university I had to endure the view of Real Madrid jackets and t-shirts (yuks...). Even more, in TV they always say FCB (and Mdrid) results in league, so I'm always totally informed. And luckily I still haven't found this about Real Madrid... 

Jujuju això és en un carrer de Seül!!! Ja ho veieu, l'equipació complerta! Així que encara que els coreans no en siguin conscients, saben alguna cosa sobre Catalunya...encara que sigui sobre futbol.
Yes yeeess that's Seoul and that's FCB equipation for 2012-13 season! So eventhough koreans don't realise, they already know something about Catalonia.

A corea al batxillerat tenen 17 assignatures. Amb aquesta quantitat d'informació per retenir, alguna cosa els haurà hagut d'arribar sobre la nostra estimada (...) Espanya. Una de les assignatures és història del món, i per tant algo toca. Us podeu imaginar quina cara se'm va quedar quan estava intentant recordar com va anar la guerra del francès per explicar-li al Taesung i me la va acabar explicant ell a mi...
In korea in High School (where life is not like in the american musical) they study 17 subjects. With this amount of information to retain and regarding that one of this subjects is history of the world it's not strange they learned something about Spain. One day I was trying to remember the independance war (spain vs france) to tell to my boyfriend how it went but it turned out to be that was him who told me about that war. (No comments please)

I gràcies a aquesta cultura tan impressionant que tenen, crec que més de la meitat dels coreans s'han llegit "El Quijote". Però tots saben el que és. Fa poc van estrenar un musical sobre el quijote, estava anunciat per tot arreu al metro. També m'he trobat la versió traduïda al coreà a les llibreries.
And also because of that, I think that half of Korea had read our most famous book ever "The Ingenious Gentleman Don Quixote of La Mancha" or simply "Don Quixote" (for more information click here). But at least everyone here knows what this book written by Cervantes in the XVII century is. Last month they performed for the first time the musical "Don Quixote" in Seoul. I also found the translated version of Don Quixote in the bookstores.

I mira si el Quijote és conegut, que l'altre dia per la televisió va sortir el vídeo que us poso a continuació:
 And two weeks ago, in a very famous TV program they aired the video I posted below the next lines: 

Exercici 1: (ara m'ha sortit la vena pedagògica que voleu que us digui): intenteu entendre les paraules "Don Quijote", "Sancho" "No Garcia" "Señorita"). I si enteneu algo més, escribiu-ho a comentaris...jo encara li estic intentant treure l'entrellat!
Exercice 1: (Did you know I am a teacher? Well, it seems I miss being one, let me be it again for a while): try to understand the Spanish words in this song "Don Quijote", "Sancho", "No Garcia" and "Señorita". The first two words are the names of the main characters of the novel, Garcia is the most common family name in Spain and Señorita means lady. And if you understand some other word please write on commentaries, I'm still trying to find out more!
Exercici 2:  Comenceu a mirar el video al 5'02 més o menys. He intentat posar el video des d'allà però sembla que alguna cosa ha fallat. Siusplau aguanteu/mireu/salteu directament fins al 6'16!!! Ja voreu...
Us he posat una mica aquest home que canta uns segons al principi perquè li veieu bé la cara...
 Exercice 2: Please, start the video at 5'02 and watch the video/skip/endure until 6'16!! You will see... At the beggining I put the singer talking during a little bit just because I want you to see his face...

Solucions:
Exercici 1: Efectivament!! La cançó parla sobre Don Quijote, que diu que ho faria tot per a la bella dona a la qual estima, que aniria fins la fi del món...etc. Però...No garcia??? Perquè?? Doncs el cantant diu a la cançó que el seu nom és Don Quijote No García, i és que el seu nom (el del cantant, que no és un cantant sinó un showman) en veritat és No Hong-Cheol, així que mira ho han apanyat prou bé!
Answer:
Exercice 1: The song talks about Don Quixote indeed! He says he would do anything for the beautiful woman he loves (the novel is about that), he would go until the end of the world...but...No garcia? Why? Well, just because as you know in Spain we all have two family names: or father's fist family name and our mother's first one. And the family name of this singer is No, so this skilled singer (who is not a singer but a showman) decided to call himself "Don Quijote No Garcia". 


Exercici 2: Per a la solució siusplau mireu aquest altre vídeo (sí, és el Gangnam style, però l'heu de mirar just en el moment en què vull que el mireu 1'56!!! , només 3 segons vaaa!!):
Exercice 2: For the second answer please watch this video (yes, it's Gangnam Style, I know, but just watch the right moment 1'56, so pleaaaase only 3 seconds!!)

Efectivament!!!(Part 2) És el mateix zumbat!!!! Ja us vaig dir que tots els que sortien al video eren molt i molt famosos a Corea! Aquest home en concret es fa dir Crazy Boy, i la veritat és que tot el que he vist d'ell fins ara m'ha portat a pensar que està boig de veritat... però és molt divertit. I com ja haureu deduït el seu segell personal és aquesta...mmm...dansa? (des d'aquí demano disculpes a Nacho Duato, el ballet Rus...)(no sé més noms de ballarins...) que la gent aquí a Corea ja coneix molt bé.
Yeeeeah it's him! The very same hectic man!! I told you all the people who appeared in Gangnam style video were very famous in Korea. He calls himself Crazy boy (I can't understand why...(--')) and actually all the videos about him that I saw made me really think he is crazy, but also so funny! As you could have guessed his personal signature is that... dance?? (I would like to appologize to the Russian Ballet for this particular use of the word "dance" and to all the community of dancers) that koreans know very well. 

Aquesta cançó ve d'un programa anomenat Infinite Challenge (desfiament infinit) en el que els humoristes que hi surten es dediquen a rebre desafiaments i a dur-los a terme. La veritat és que és molt divertit i té molt d'èxit a Corea, i porta diversos anys en antena. Suposo que per la gent que entenen el que diuen deu ser tronxante. En el mateix programa hi va haver una altra cançó que va destacar molt i que vull que escolteu, perquè és un dels nous hits a Corea, quasi diria el successor de Gangnam style! Mireu des del 4'20!
This song comes from a TV program called Infinite Challenge where the showmen who appear there take new challenges every program. It's very funny and very succesful in Korea. I guess that if you understand what they are saying then it must be hilarious. In the same program where crazy boy performed there was another song I want you to listen to, because it's one of the new hits in Korea, almost the successor of Gangnam Style! Watch from 4'20!

Quan dic que és la successora vull dir que realment se sent per tot arreu. Caminant pel carrer la pots sentir perquè a les botigues la posen (aquí a corea sembla que és legal que les botigues posin música a tot volum per ¿atraure? als clients), per la radio i per la tele. Però no només aquesta, sinó que la cançó de No García també és molt famosa. Aquesta segona cançó s'anomena "Gangbuk Dandy" i evidentment està parodiant a Gangnam Style. Si recordeu, Gang vol dir riu, i Nam volia dir Sud (per dubtes consulteu aquest Post Gangnam Style). En aquest cas Gang és riu, i Buk vol dir Nord. Així que si Psy és el gentelman descontrolat del Sud del riu, aquí tenim el Dandy del Nord del Riu.
You can listen to this song anywhere. Walking on the street you can hear it comming from the shops (it seems is legal in Korea for shops to put loud music for ¿attracting? clients), in the radio, in TV...  And not only this song but "No Garcia"'s song is also very famous. This second song is called "GangBuk Dandy" and it obviously parodies Gangnam Style. If you remember (for doubts check my Post about Gangnam Style) Gang means river, Nam means south. In this case, Gang is river again, and buk means north. So if Psy was the hectic gentelman of south of the river, here we have the Dandy of the North Part.

Com debeu haver endevinat el desafiament de l'anterior programa consistia en que cada un dels humoristes que hi surten representés una cançó. I totes les va compondre aquest home que enfoquen de tant en tant i que s'ho mira de lluny. La veritat és que si us les escolteu un parell de cops veureu que no tenen res a envejar a qualsevol altre cançó xorra del moment, i aquest fet ha creat una veritable polèmica a Corea: la discusió és si els escriptors de cançons han de cobrar tant pel fet de crear cançons tontetes com aquestes, perquè després de veure que un humorista n'ha fet tantes i tant bones de cop, sembla ser que s'haurien de renegociar els salaris.
As you must figured out in the last program of Infinte Challenge the challenge was performing a song, so all the showmen performed one. And all of them were created by the man who appears from time to time in the videos sitting far away from the stage. And actually, if you listen these songs a couple of times you will realise that they have nothing to envy to other stupid pop songs, and koreans also realised about this. The issue in Korea these days is whether the song writters should earn that much money for creating silly songs, when this man alone had created a bunch of songs out of nothing, and pretty good songs indeed.

Però tornem al tema que ens ocupa. Què més sap sobre Espanya el coreà mig? No us sorprendrà saber que la resta són els típics tòpics que ja sabeu. Em sap greu dir que aquí, com a tot arreu, quan senten la paraula Espanya el primer que els ve al cap és el futbol, però el segon són els toros. Sí nois, jo ja he deixat ben clar que d'això no en vull saber res, però malauradament no puc parlar amb tots els habitants de Seül per explicar que els catalans això no ho volem veure ni de lluny. I amb això comença la desfilada oficial de tòpics que tothom té dels Espanyols: que dormen la "Siesta" cada dia al migdia (qui em va dir que al migdia a Espanya les oficines tanquen perquè s'ha de fer la sieta??), que es passen el dia ballant flamenco, que al país hi toca molt el Sol... 
But let's keep talking about today's topic. What else does the average korean know about Spain? You will not be surprised to know that they know all the clichés I'm sure you are also familiar with too. As a Catalan (and as a human being who doesn't like torturing animals) I'm sad to say that when koreans think about Spain they think about soccer, but after that they think about Bullfighting. Everytime I met someone new I realised they believe all spanish like bullfighting, so I have to make clear that catalans hate that and that bullfighting is prohibited in Catalunya. But don't worry, for me breaking topics is a pleasure :) . And after bullfighting, the other clichés: that we do siesta (midday nap) (who does this?? I would like to do it...just for trying...someday...?) everyday, that we all dance flamenco, that in our country we have very nice sunshine... (and this last one is true indeed...I miss my sunlight!!). But it's ok, because all clichés come from something. Of course it's parcially true, since those are things that are done somewhere in Spain, but it's just the commercial image they sold about Spain, like the tourist-sellers did in any other country.


I si algun lloc és sempre el punt de trobada de tots els tòpics és sempre un parc d'atraccions. Ara que visc envoltada de xinesos (a classe de coreà), puc confirmar que Port Aventura no té la veritat absoluta sobre els xinesos, encara que en alguns casos s'hi queda aprop. Així que quan ahir vaig anar al parc d'atraccions Lotte World i vaig veure això
But if I had to think about one place where all the clichés always meet, I would surely say an amusement park. In Catalunya we have our beloved Universal Port aventura, with very exotic parts such as China, Polynesia, Far West, Mexico and Mediterranean sea. Everytime I go there I think it's very nice and different. It looks so exotic! So maybe I shouldn't have been so surprised when I went to the amusement park in Seoul, Lotte World, and I found this:

Em vaig quedar ben sorpresa. Si ho mires des de fora és lògic que si nosaltres pensem que els orientals són exòtics ells pensin el mateix de nosaltres però...que havia de dir que una part d'un parc d'atraccions estaria dedicada a Espanya? Els noms de les botigues són en castellà (la paloma, casa marcos, don Quixote...) i els edificis tenen una certa semblança amb barris de poble de fa uns 100 anys així que l'ambientació està força aconseguida. Però en els restaurants el menjar segueix sent coreà hehe, de paella res de res. Per la resta, bàsicament banderetes per tot arreu i para de comptar. Però la part realment impressionant era la que conduïa cap a fora, on podies contemplar:
But I was so surprised. Of course it's very logic: if I think korea is exotic, maybe koreans could think Spain is exotic. But not even in my dreams I would have thought that Spain could be main topic for a part in an amusement park. The names of the shops are in Spanish (La paloma= the pigeon, Casa Marcos (Marco's house), Don Quixote (Of course)...) and the buildings resemble a lot to some spanish houses of the early 20th century, so it's quite nice. Sad to say that the food it's not spanish but korean. Besides, it's full of Spanish flags everywhere. But the impressive part comes when you try to go out, where you could find a quite nice reproduction of the mosque of Córdoba and the lions' fountain of the Alhambra of Granada (in one of its versions, because every year they discover that someone had put a new piece in the fountain at some moment of the history, and they remove, so it's like a chameleon fountain).

Una representació de la mesquita de Córdova i del que crec que és la Font dels Lleons de l'Alhambra de Granada! (en una de les seves múltiples versions, perquè cada any descobreixen que algú hi havia afegit una peça nova i la treuen).

Us parlaré més sobre Lotte World en el proper post (encara hi ha sorpreses), però al tornar a casa ahir vaig sentir la necessitat imperiosa de modificar aquest post per incloure-hi el que havia descobert. 
I will talk more about Lotte World in the next post (there's more), but it happened that when I returned yesterday from there I surrended to the need of changing this post to include what I discovered.

Respecte al menjar, si han viatjat cap allà, alguna cosa saben sobre Paella i Sangria, però en general no saben res de la nostra gastronomia. Hi ha uns tres restaurants de cuina espanyola a Seül, però encara no n'he provat cap. Us mantindré informats perquè vaig rebre notícies que la sogra hi volia anar algun dia...ehem... a veure si s'estira... (i aquesta part no la traduïré a l'anglès per fer una mica de censura i que certa persona no l'entengui).
About Spanish food koreans don't really know a lot. If they travelled they know of course paella and sangria (mandatory food for tourists in Spain), but just that. There are three Spanish cuisine restaurants in Seoul, but I still haven't gone to any of them. I will keep you informed if someday I have the opportunity to go there. 

Sobre el castellà, hi ha algunes acadèmies que l'ensenyen, però encara són poques. Tot i això, i gràcies a que el castellà és un dels idiomes més parlats del món, alguns pares visionaris comencen a apuntar els seus fills a classes de castellà, fixant-se sobretot en el mercat sudamericà. Sobre el català no n'han sentit a parlar...
About spanish language, some hakwons (academies) teach it, but still too few. Some visionary parents list their kids to Spanish academy regarding the huge south american market. About catalan...well it's quite depressing but they don't know about it.

En conclusió: no patiu si no sabieu gran cosa sobre Corea, perquè ells tampoc saben res sobre Catalunya, i poc sobre Espanya. Així que no em sentiré culpable, sinó que em dedicaré a seguir aprenent coses poc a poc i intentant compartir-les amb vosaltres a través del bloc.

My conclusion is: don't worry if you don't know a lot about Korea, because neither do they about Spain or Catalunya. Ui... something went wrong... this was my conclusion for Catalan readers...! lLet me rephrace it! My (other) conclusion is: because and Spain and Korea haven't had a lot of contact through history, we don't know about each other. But I hope this will be soon changed, because now it's pretty easy to learn via internet. From this blog I will keep trying to show some of the news I keep finding, so we can learn them together. This is a very interesting country, full of contrasts, and I'm really looking forward learning about everything surrounding me. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Boda coreana // A korean wedding

Estic molt contenta perquè avui he tingut la oportunitat d'anar a un lloc on pocs guiris com jo aconsegueixen anar: a una boda!! (Ho havíeu endevinat pel títol oi?). Així que a part d'estar pendent de la ceremònia (en que suposo que debien desitjar molta felicitat als nuvis; el de sempre però en coreà), m'he dedicat a fer fotos per poder-les compartir amb tots vosaltres. Us prometo sorpreses en aquest post!

Today I was very happy because I had the opportunity to go to an event where few tourists are able to attend: a wedding! (You guessed from the title, right?). So appart from trying to understand what they were saying in the ceremony (I assume that they were wishing a lot of happines to the couple, the same as always but in korean) I devoted myself to make a lot of photos to share them with you. I promise surprises in this post!

El dia ha començat d'hora: a les 6 del matí m'he llevat, dutxat i posat el meu fantàstic vestit elegant apte per a bodes (sí!! Aquell vestit i aquelles sabates que poses a la maleta pensat... "per si decàs"...i que després mai fas servir...i només serveixen per carretejar pes amunt i avall...però avui ha arribat el dia!!). I us preguntareu per què m'he aixecat tant d'hora. Doncs simplement perquè la boda era una mica lluny:
My day started early: I got up at 6am, I took a shower, and dressed with my fantastic elegant dress suitable-for-weddings (exactly! That dress and those shoes you always put in your suitcase thinking "just for in case..." and then never use, and you keep carrying weight along the planet ofr nothing... but today was the day!). But you must be wondering why I got up that early. Well, this is why:

Efectivament, avui he creuat tota Corea del Sud (si feia falta creuava la del Nord, també) per anar a una boda! Per sort els nuvis havien posat un autobús a disposició de tots aquells ciutadans de Seül que desitgessin assitir a la boda, que era a Daegu, la tercera ciutat més important de Corea, i que segons diversos assistents a l'esdeveniment "no té absolutament res d'interessant". Amb aquestes expectatives em pujava jo a l'autobús a les 8 del matí a l'altra punta de Seül. El bus era...sorprenent.
Today I crossed the whole country to attend to a wedding indeed. Luckily there was a bus rented for the ocasion, so we only had to go to the other side of the city to take it. The wedding took place in Daegu, the third city of the country, and following the opinion of many of the people who attended the event, a city with nothing interesting to see nor visit. So with this expectations I jumped on the bus at 8 am. The bus was...surprising.

Tot luxe ja veieu! Bé la veritat és que era comfortable i ampli, però les llumetes de leds tipo arbre de Nadal (o tipo "Bazar el regalo" segons com t'ho miris) no em convencien gaire.Però als cinc minuts ja se m'havien guanyat al cor perquè ens han donat esmorzar!
A total luxury, as you can see! It was very comfortable and spacious, but that sort of led lights trying to emulate a christmas tree were too much for me. But just 5 minutes after they won me over because they gave breakfast!

Ja estavem preparats per les quatre horetes de camí! Semblava que les coses anaven molt bé fins que m'ha agafat mal de panxa i he hagut d'esperar a arribar a Daegu per anar a una farmàcia i fer una mica el penes intentant-me explicar en coreà, però no passa res, Ibuprofeno al canto i les coses han tornat a millorar ràpidament!

So we were ready for the 4-hour trip! It seemed everything was going ok until my stomach started aching and I had to wait until the arrival for rushing to a pharmacy and trying to explain in korean what was happening to the shop attendant. You can imagine the pathetic situation. But it's ok! After a an ibuprofen every got perfect again!

La boda es duia a terme en aquest lloc:
The wedding took place in this building:

A les lletres s'hi pot llegir "Wedding Vienna", que vol dir, bàsicament, que és un saló de bodes. I aquí ve la sorpresa número 1 (no us preocupeu que no les he numerat totes): a corea la gent normalment no es casa a l'ajuntament o a l'església, sinó en Wedding Halls (salons de bodes) com aquest de la foto. I allà ho fan tot: cerimònia, banquet i les tradicionals fotos amb la família i amics. I què passa si ets cristià o catòlic? Doncs si vols et pots casar a l'església, però llavors això també implica que menjaràs allà, i segons tinc entès tot plegat és una mica cutre i la gent per lo general no es volen casar allà. Així que només els més devots decideixen casar-se a l'església. A més les esglésies no són llocs tan macos com les nostres estimades esglèsies, així que els Wedding Halls són l'opció preferida per la gran majoria de coreans. I n'hi ha per tot arreu!

At this point I would like to write a quick introduction about what a Catalan (and I'm quite sure also Spanish) wedding look like. The couple get married in the church or City hall, with all the family and friends, and then all together go to the restaurant. Usually this restaurant it's a beautiful place with a big garden, surrounded by nature. First we eat an informal meal, standing up or sitting if we preffer, consisting of small dishes (tapas), and we talk with the guests and enjoy the family company. After that we enter to the dinning room, where we sit in the place we are assigned (and I'm always assigned to my cousin's table). There we eat more, drink more cava and wine and after that we hace party all together in the same room with open bar.

But let's continue with the korean wedding. In the photo you can read "Wedding Viena". Here comes the surprise number 1 (don't worry, I didn't count all of them), at least for a Catalan girl: korean get married in Wedding Halls, and they do everything in the same place: ceremony, the feast and the traditional photos with family and friends. And what if you are christian or catholic? Then you can get married in church, but this implies you are going to eat there, and I understand it's a little tacky, so few people wanna get married there. So only the devout choose the church. Besides this, the korean churches are not as beautiful as our chuches are (one of the reasons people choose churches to get married is because they are really beautiful), so the wedding halls are the preferred choice for most koreans. And there's plenty of them!

Només entrar et trobes que es celebra més d'una boda al mateix temps, així que has de mirar de no confondre't d'horari, planta ni casament. 
As i entered I realised there was more than one wedding taking place at the same time, so there's a signal to check you wedding's schedule and floor.

En aquests cartells t'informen dels casaments que es fan a cada planta i en quin horari. Aquest panell són els casaments de la tercera planta. Amb TRES casaments en la mateixa planta, no és d'extranyar que al pujar em trobés aquesta situació:
These on the right are the wedding on the third floor. With 3 wedding at a time, no surprise I found that it was crowded.

I per què ens havien de dirigir cap allà? Doncs perquè envoltants de flors (que no són d'enterraments, sinó que són típics de les bodes d'aquí) hi ha...
But why I was headed to a pile of flowers? (And they are typical for weddings, which was so surprising because in my country this kind of flowers are used for funerals!) because in that part of the room there was...

El lloc de pagar! 
The place where you had to pay!

Sí. El lloc de pagar. Sembla que en aquest país d'això no te n'escapes vagis on vagis. Aquí a Corea el regal no es fa mitjançant una elegant transferència bancària (cosa que m'ha portat a pensar... on s'ha d'escriure el número de compte perquè no quedi interessat?...a l'invitació mateix? Accepto suggerències!), sinó que el mateix dia de la boda hi ha aquesta fantàstica tauleta (amb el nuvi davant controlant la recaptació), (bé, ells en diuen saludant als convidats) on la gent posa en un sobret els diners. Llavors li dones al senyor assegut allà, i ell et dona els tíquets del dinar. Com si compressis els tíquests per l'arrossada popular vamos.

The place for paying, indeed. And you can't avoid it. Here in Korea the present for the new married couple it's given moments before the wedding. In my country we usually give the bank account number (I was wondering where it's the best place to write it...in the wedding invitations? It looks deliberated but it's what people usually do), but in korea they have this stall (with the groom checking out the collection)( well, they say he is saying hello to the guests) where the people puts in an envelope some money. Then you give the money to the sitting man and he gives you the tickets for the lunch. 

Però llavors ve la part maca, que és entrar a la part de la planta on es fa el casament.
And then comes the beautiful part: entering to the part where the ceremony is going to take place.

 Llums que van canviant de color, fotos dels nuvis de màxim tamanys projectades a la paret, una passarel·la il·luminada per on els protagonistes desfilaran i tot amanit amb un aspecte molt modern i cuidat. No m'esperava menys! També hi ha un presentador de l'acte, que en aquest cas era un amic dels nuvis, i assistents professionals dels nuvis que els diuen el que han de fer en tot moment, ajuden a la núvia a moure's amb el vestit (de vel llarg que s'arrossega). Com que l'acte no es duu a terme en una sala tancada, sinó que és una ala de la planta, hi ha bastant de xivarri provinent de la sala de les propines de gent d'altres bodes, de la boda següent que es faria en la mateixa sala... i de tot en general. Així que tot l'acte s'ha dut a terme amb micros. Aquí teniu el detall de la passarel·la:
Changing-color lights, huge photos of the couple being projected on the wall and a nice catwalk were the main characters are going to walk by. All of this seasoned with a very state-of-the-art aspect and carefully displayed. I didn't expect less of koreans! There was also a conductor of the event, in this case a friend of the groom, and professional assistants for the bride and groom who tell them what they have to do at every moment and help the bride move with that huge dress. The ceremony doesn't take place in a closed room but in a part of the floor, so it's a quite noisy place because of the other weddings and the people wainting to get married in the same place. So they use microphones during all the ceremony. This is a photo of the catwalk.

Tot començava amb les mares dels nuvis donant pas a l'inici de la boda. Desfilaven per la passarel·la vestides amb el vestit tradicional coreà, el Hanbok (ja us en parlaré algun altre dia), arrivaven davant l'altar, es fèien una reverència i es retiraven.
But finally it started! The mothers were the chosen ones to open the ceremony. They passed by dressing Hanbok, the traditional korean clothes. They arrived in front of the altar, bowed, and move away.

Ja veieu que les llums anaven canviant de color, i la música també donava l'efecte d'estar més en un plató de tel·levisió que en una boda. Llavors ha arribat el torn de l'arribada del nuvi, que ha caminat fins als seus pares i els ha fet una reverència exemplar: de genolls i el cap fins a tocar a terra, i després el mateix pels pares d'ella. Aquesta reverència és la manera que tenen els asiàtics de mostrar un gran respecte. No es fa sempre, sinó en ocasions molt especials, i de fet avui ha sigut el meu primer cop de veure-la. Després d'això s'ha col·locat davant de l'altar i  s'ha preparat per rebre la núvia, que ha entrat tot seguit. Aquí no es fa això de tenir al pobre noi esperant a l'altar una bona estona per fer-lo patir pensant en si l'han deixat plantat o no, sinó que tot va cronometrat i està calculat. Així que el pare ha portat a la núvia fins al nuvi, i els dos s'han situat davant l'altar. 
You can see the lights keep changing of color, and the music made you feel you were in a TV show instead of in a wedding. But then the groom came into scene. He walked until the altar, and make a big bow to both parents, his and hers. When I say big bow I mean he literally touched the floor with knees and head. This is used in Korean for offering big respect, and only in few ocasions. This was my first time to see it. After this he went to the altar again and waited for the bride. In my country some brides are delayed a little bit, it's kind of tradition, but in korea everything is meticulously planned and timed, so the bridge entered accompanied by her father. The two of them went in front of the altar.

Aquí tenim als nuvis rebent les indicacions de l'assitent. A continuació han escoltat als respectius pares fer una petita xerrada, i crec que així és com han quedat casats. No he vist intercanvi d'anells ni petons al davant de l'altar. Això sí, aquí la gent ha aplaudit molt, que sempre queda molt més emocionant. Quan els pares han acabat de parlar uns amics han volgut cantar una cançó, i després el mateix nuvi també ho ha intentat (i ho deixaré aquí, dient que ho ha intentat...). Al acabar aquesta rapidíssima cerimònia els nuvis han tornat a caminar per la passarel·la, però aquest cop junts, com a marit i muller, i al final, per fi, s'han fet un petó perquè tothom pogués fet la foto de rigor!
In the photo above these lines we can see the couple following the instructions of the wedding assistant. After that both fathers give a little speech for the couple and the public, and the couple get married. I couldn't see any rings exange nor any kiss in front of the altar. But they applauded a lot (a thing I never know if I have to do in Catalan weddings, but I always wanna do). Some friends sang a song, and even the groom tried to dedicate a song to his bride (and I'm just going to say he tried...). Then the newlywed couple walk again along the catwalk but now as a married couple, and finally they kissed and everyone made a photo!

Ja veieu que la núvia anava espectacular, amb un vestit que difícilment pot aguantar una nit de festa...això és perquè allà el concepte de boda no és exactament el mateix que a Catalunya.

Amazing dress! In Catalunya any bride usually choose this kind of dress because after that there's still a lot of party in fron of them, but here the concept of party is a little different. 

Llavors ha vingut el torn de les fotografies amb família i amics. Però aquí s'estalvien el rotllo de fer-se una foto amb cadascú i van més a l'engròs: una foto amb la família, una foto amb tots els companys de feina i una foto amb tots els amics. I apa, s'ha acabat! Sí, els que ja us heu casat segurament estareu pensant en com d'interminable es va fer això de retratar-se amb tots i cada un dels convidats, i encara que ara l'àlbum fagi goig, en aquell moment ja no sabíeu quina cara posar. Aquí han trobat la solució!

At this point the photo-time came. One photo alone, one photo with co-workers and one photo with all the friends, and it's done! In my country this part lasts no less than 30 minutes: photos with every family, every couple of friends or acquaintance assisting. Those of you who are married will maybe remember with weariness the fact of smiling to hundreds of photos. And even if now you know it was  worth because you have a pretty album of the wedding, at that moment you didn't know which pose you were suposed to make for seeming "natural".

Després de la foto (jo també m'hi he posat, perquè no? total no conec a ningú, ni tan sols al que es casa, però com que en aquestes bodes i va qui vol bàsicament, doncs tampoc he notat que sobrés) venia el millor moment de tota boda... el del menjar!

After the photo (I also went there, why no? I didn't know anyone, not even the people who were getting married, but the weddings here seem to be very open places, I didn't feel I didn't feel unwanted) the best moment of the wedding came... the feast!

Llavors és quan el tíquet que hem comprat prèviament entra en joc! Important no haver-lo perdut. Per menjar t'havies de dirigir cap al menjador, del mateix edifici, i donar el tíquet que et permetia entrar.

Ahaaa...! This was the moment when the previously-bought ticket it's used! Important not to lose you ticket, as I said. You had to go to the feast room, in the same bulding, and give the ticket to this man, who allowed you to enter.

Aquest home agafa els tíquets i et permet l'entrada al recinte. Quina ha sigut la meva sorpresa quan enlloc d'una sala privada he trobat un buffet lliure WOK de menjar oriental com els que hi ha a Barcelona (deixant de banda les evidents i enormes diferències qualitatives del menjar d'un i altre lloc).
What was my surprise when instead of a private room with all the guests of my wedding I found what seemed to me to be a normal "all you can eat" restaurant.

Tota aquesta gent que veieu són de diferents bodes, i les taules no estan reservades per a ningú, sinó que tothom es barreja i s'asseu on hi ha lloc. De fet si haguéssiu volgut, podrieu pagar diners en alguna d'aquelles bodes i entrar al recinte a menjar tranquil·lament, i ningú ho trobaria gaire estrany, perquè total, a la gent que està asseguda al teu costat tampoc la coneixes de res. Al mig de cada taula i ha les begudes: aigua, cervesa, soju i una cocacola, i te'n van portant més si te les acabes. Per anar a buscar el menjar el funcionament és el mateix que en qualsevol WOK: t'aixeques, agafes un plat i l'omples del buffet amb el menjar que més et convenci.
All these people you can see in line wainting to take the food come from different weddings. The tables are not kept for anyone, but people just sit in the places the find empty. So actually if you want you can just pay some money in one of the weddings and enter inside to eat, and no one is going to find this that strange, because anyway you don't know anyone of the people surrounding you. In the center of every table there are the drinks: beer, soju, water and some coke. The rules of procedure are the same than in any other restaurant of this kind: you stand up, take the food you wanna eat, sit down again and eat it.
 

Sorpresos? Jo sí, i molt! Però ja sabeu que no tinc cap queixa sobre el menjar oriental, així que feliçment m'he anat a omplir el plat.
Surprised? I definetly was very surprised! But you know I don't have aaaany complain about asian  food, so happily I went to fill my dish with nice food.

Ara enteneu lo del WOK oi? Gots de paper, les begudes allà posadetes i palillos d'un sol ús per menjar. El menjar estava bo, però entenc que la qualitat no era màxima. Els plats no tenien "escalfador", així que algunes coses estaven fredes quan me les he menjat, i el salmó estava mig congelat. Tot estava bo, però tampoc diré que hagi sigut un dinar de delicatessen. 

Maybe by now you will understand my use of the term "restaurant": paper glasses, the drinks displayed on the table and single-use chopsticks to eat. The food was good, but I understand it was not of the best quality. The dishes were not heated so some of them were cold, and the raw salmon was half-frozen. Everything was tasty, but not a very delicated meal.

I amb tot aquest rebombori us preguntareu...els nuvis també estaven per aquí empentant-se amb les iaies (vagi on vagi tinc una iaia emputxant-me, no sé què dec fer malament) per menjar alguna cosa? Doncs no. Els nuvis i la família més propera fan una festa a part, lluny del menjador públic, a la qual com podeu veure no he assistit (estic esperant a veure si es casa algú que conegui i em convida --`).

And maybe you will be wondering if the newlywed couple were around here among the racket, being pushed by old women like me (I don't understand why I always have some old woman pushing me...  is there something I do wrong?), but no, they weren't. The groom, bride and most close family and friends make a private party, away from the noise of the public dinning room. As you can see of course i wasn't invited. I'm wainting if someone I know invites me...

El millor de tot plegat ha sigut la rapidesa amb que ha quedat enllestit. La cerimònia ha durat exactament uns 20 minutets, i el dinar aproximadament una hora, perquè l'autobús sortia corrents cap a Seül una altra vegada. He hagut de menjar a tota pressa... això sí que m'ha sabut greu. Tot plegat un bon reflex de la cultura coreana: aquí no s'estan per cerimònies sinó que van directe al gra. Així que entre tot plegat he estat a la ciutat de Daegu unes dues hores. Després d'això i d'unes quatre hores més d'autobús ja tornava a ser a la gran metròpolis. Qui ho diria que acabava de creuar el país sencer. 

But the most amazing thing was the amount of time all of this lasted. The ceremony around 20 minutes, and the lunch one hour more or less, because the bus returned to Seoul sooo quickly. I had to eat quite fast... This timing is a reflection of the korean culture: as they say, ppalee-ppalee, which means "quick-quick!". So summing up I was in Daegu for two hours. After that and 4 more hours of bus I was again in my beloved metropolis.

I bé, a mode de conclusió, diré que si vau seguir els meus consells per trobar parella a corea ( i si no sabeu de què parlo, torneu a llegir el post de Seoul's metro per trobar més informació) i veieu que la cosa va bé, a l'hora de casar-vos us ho haureu de decidir. Si sou uns amants de les grans festes, feu un pensament i caseu-vos a Catalunya perquè fa més goig. Però si sou d'aquella gent que ja esteu veient que la vostra boda se us farà pesada, perquè hi haurà massa gent, haureu de dir hola a tots els convidats, somriure tota l'estona... llavors heu trobat el país ideal per casar-vos!  As a conclusion I will say that if you followed my advise for meeting a korean boy/girl (and if you don't know what I'm talking about, please check the post of Seoul's metro) and you feel like everything is going to lead to a happy ending, you have to think a little bit what do you want before getting married. If you are in love with big, splendid weddings, come to Catalunya or stay in your own country. But if you are these kind of people who think your wedding is going to kill you because you don't like crowds and you don't want to say hello to all the guests and smile during hours and hours, you just found the perfect place to get married!

Ja veieu, hi ha estils per tots els gustos. 
A style for every taste!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Soon, more curiosities MADE IN KOREA!

GANGNAM STYLE!

Sé que ho estaveu esperant... què és un bloc sobre corea que no parli sobre el Gangnam style? (Potser un bloc interessant? Potser un bloc cultural?) Bah...! No és res! Així que aquí us presento el meu particular article sobre Gangnam Style en que parlaré una mica sobre PSY (el nostre cantant grassonet preferit) i molt sobre Seül i el barri de Gangnam. 

 I know you were waiting for it... what kind of blog about Korea doesn't talk about Gangnam Style?(Maybe a interesting one? Maybe a cultural one?) Bah...! It's nothing! So today let me introduce to you my own version about Gangnam Style, in which I'm going to talk a little about PSY (our beloved chubby singer) and a lot about Seoul and Gangnam neighborhood.

Suposo que tots haureu sentit la cançó de Gangnam Style. Però per si decàs, permeteu-me posar-la aquí a baix, per acabar de referescar-vos la memòria. Si no la voleu escoltar perquè la teniu tot el dia rondant pel cap perquè a Catalunya no paren de posar-la a la ràdio us perdono i us la podeu saltar. Si no, us recomano que l'escolteu una vegada més.
I guess all of you guys have listened to the "Gangnam style" song. But just for in case, I'm going to post the link, for refreshing your memory. If you are already listening to this song in your head because your local radio is always playing it, I forgive you: you can just skip it. If not, I recommend to you to watch it one more time.

Jo mateixa no m'he pogut resistir! És un vídeo fresc i diferent (sí, d'això en diem friki). A més, tots els personatges que van sortint al vídeo són gent molt famosa a Corea (sí, fins i tot el que l'ascensor amb aquella dança...especial). Però el que possiblement molts de vosaltres no sabreu és que la lletra de la cançó està directament relacionada amb l'estil de vida del barri de Gangnam. M'explico:

"Gangnam Style" parla de com una noia i un noi exemplars durant el dia es desmelenen durant la nit per ser els reis de la festa. La noia ideal, modesta i senzilla, es converteix en sexy durant la nit. I ell, un noi educat i culte, es converteix en una persona que aprofita les festes al màxim. Per a qui vulgui la traducció sencera podeu consultar aquesta pàgina:
http://letratraducida.org/gangnam-style-psy/

I couldn't resist it... I watched it again! It's a different and fresh new song (yes, we call this freak, but I'm loving it (L)). Besides this, all the people who appear in the video are super famous in Korea (yes, even the crazy one in the elevator dancing like...). But maybe what many of you will not know is that the lyrics are directly related to the lifestyle in gangnam. Let's cast light on this:

"Gangnam style" is about how an exemplary boy and girl during the day let their hair down at night to be the life and soul of the party. The ideal girl, modest and natural, turns out to be super sexy during night. And about him, polite and educated at daytime, becomes a party-animal. To check the whole translation you can check this link: http://www.kpoplyrics.net/psy-gangnam-style-lyrics-english-romanized.html

És a dir, que aquesta cançó parla per una banda de la festa, però per l'altra d'algun tipus d'hipocresia que flota per l'ambient. Però comencem a explicar les coses pel principi.
So, this song not only talks about party, but also about some kind of hypocrisy that flows in the air. But first things first.

El districte de Gangnam (un districte és un conjunt de barris, així que ja us podeu imaginar el tamany d'un de sol!) està situat al Sud del riu Han. GangNam vol dir al sud del riu, així que en aquest cas ho han fet bé! (I no com amb la torre de Namsan!). És un dels barris més rics de Seül. A més, compta amb la peculiaritat de que era un barri subdesenvolupat fins fa poc, però que per plans del govern de la ciutat fa uns 30 anys va començar a veure com el preu del terreny pujava sense parar i feia rics a tots els propietaris de la zona. Se m'ha explicat que la gent venia aquí a collir granotes fa temps. Em va fer gràcia perquè jo feia el mateix a Cervelló, amb la diferència que a Cervelló encara sabria on trobar-ne, i que actualment Gangnam fa aquesta pinta:

The gangnam district (we don't have this in Spain, but a district is a group of neighbourhoods, so you can imagine its size) it's placed south of the Han river. Gangnam means actually "River-South" so this time they named it very well (not like with Namsan tower!). It's one of the most wealthy districts in Seoul. But this is a very recent phenomenon, because it was kind of poor until some government plan change this situation. Something like 30 years ago, the price of the land started increasing and made rich all the owners of buildings. I was told that some people came here to pick up tadpoles when they were children. It was nice because I did same thing in Cervello (my hometown) when I was little. The only difference is that I still know were to find them in Cervello, but now Gangnam looks like this:

Sí nois, talment com Nova York, una avinguda gegant i us carrers comercials enormes i molt vius. També té una zona de restaurants i bars molt freqüentats per joves, que la fan ser un dels punts de trobada de la ciutat (com el meu estimat myongdong). Però si hi aneu en transport públic (cosa més que recomanable) començareu a veure que alguna cosa no va bé només baixar del vagó de metro.
Yes, it looks quite similar to New York looked at it with Spanish eyes. A big avenye and big and crowded comercial streets. It also has a very nice restaurant and bars area, always full of young people. This makes Gangnam one of the meeting points of the city (like my beloved Myongdong). But if you come here by public transportation (and this it's my advice: don't try to park your car for free in Seoul), you will see that something is not...that perfect? 

De què us penseu que van aquests anuncis...? Us donaré una altra pista.
Just for in case you are so innocent as I was the first time I saw this, I'm going to give you another hint.

No són meres esteticistes del que estem parlant. Els anuncis són de clíniques de cirurgia estètica. I no n'hi ha un ni dos, sinó que totes les parets del metro estan plenes d'aquest tipus de cartells.
This advertisements are not about mere beauticians. They are advertising plastic surgery clinics. And there are not only one or two of them, but the whole station is covered by this kind of ads.

Quina sort eh? El antes y el después. Abans era lletja com un pecat, i ara... ara ja no és ningú. Però és guapa! I bé, els anuncis només són un presagi del que t'espera a fora. Només vull que intenteu recordar aquestes lletres:
Just look at this girl. So lucky isn't she? She was ugly before and now... now she's nobody. But she's beautiful!! And the ads are just a portend about what you are going to find outside. Just try to remember these letters:

Sí, sí, aquestes en coreà. Bé escriuré la part interessant en lletres catalanes: sònghyònguègoa. De seguida vaig saber que volien dir, no perquè em dediqui a estudiar coreà a cada moment (però poc s'allunya la veritat...) sinó perquè...
Yes, those in korean (--'). Well I will try to romanize the interesting part: seunghyongwegoa (Or something like this). I quickly knew what they meant (and not because I'm really good at studying korean) because...

Exactament tots els edificis a totes les plantes tenien les mateixes lletres. Cada un d'aquests cartellets són clíniques de cirurgia estètica, i així amb tots els edificis al llarg d'aquest carrer (que no és precisament curt). La cosa continua durant molts carrers, i quan s'arriba al carrer comercial que us he mostrat primer ja només se'n veu algun esporàdicament, suposo que les clíniques més prestigioses. 
All the buildings in that street showed the same letters. Each of the floors of these buildings are plastic surgery clinics, and the same for all the buildings of that street (and you wanna trust me: it's a long street). And actually all the surrounding streets look the same, until the comercial area, where only the most prestigious clinics are placed.

No cal evidenciar la meva sorpresa. Corea és un país de destí i referència a l'Asia pel que fa a les operacions de cirurgia plàstica. Japonesos i Xinesos són el públic preferent, però això no treu que moltíssims coreans estiguin realitzant-se operacions de cirurgia plàstica per "millorar" la seva aparença. Les operacions més comuns són les mateixes que a tot arreu, però ja heu vist que al primer anunci del que es tractava era d'operar-se la cara, obrir-se els ulls, retocar-se la mandíbula... sense comentaris. 
I was so surprised. It seems that Korea is a usual destination for "beauty trips" that not only include massages but also some plastic surgery (just for in case you got tired of your face. You know it's normal to be a little bored during some trips). Japanesse and Xinese are the prefered public, but also a lot of korean undergo plastic surgery for looking "better". Of course the most wanted surgery are the same here, but they also have tendency to "open" their eyes or make some retouch into their jaw.

Però també vaig trobar-hi coses bones! A Gangnam estan preocupats pel planeta i actualment estan apostant per les energies renovables. Vaig trobar un exemple de una nova tècnica per fer funcionar els cotxes particulars.
But I also found some nice things! In Gangnam they are really concerned about our plannet, so they are researching about renewable energies. This is a new innovation in the field.

Hohoho quin sentit de l'humor més refinat que tinc... ;)

Bromes a part, el carrer comercial i de restaurants tenia molta gràcia i molts llocs interessants.
Yes, my sense of humor is so refined... ;)
But all bad jokes aside, the comercial and restaurants street was nice indeed, and had quite a lot of interesting places. 

Bars, restaurants, les omnipresents cafeteries...
Bars, restaurants, cafeterias...

 

Una bolera... 

A bowling...

 Ja veieu, un restaurant dedicat al vi.Una cosa que em fa molta gràcia de Corea és que el vi aquí és un producte exòtic, així que és vist com una mica entre luxós i refinat. Això fa que els preus siguin preus de producte d'importacio (lo que vol dir cars), i que els restaurants que l'ofereixin siguin realment pocs. A més, com que realment no tenen una cultura del vi pròpia, no tenen un gust encara definit, i prefereixen vins dolços per sobre del vi negre o blanc de tota la vida, que normalment no és exactament dolç. Al meu entendre, el que passa és que no els agrada el vi. Alguna de les combinacions raretes que he trobat és aquesta:

A wine restaurant. A nice little thing about Korea is that the wine is an exotique product, regarded as luxurious and refined. So of course the prices are according to this (which means expensive), and not many restaurants have wine in their menus. And maybe because they don't have their own wine-culture nor their own opinion about wine, they preffer sweet wines than dry ones, so common in Spain. In my opinion the problem is that they don't really like wine. But one of the most strangest combinations I've ever found is this:

 

Vi amb cafè! Puaj... suposo que algo debien fer perquè estigués bo, però al meu entendre deu ser verinós.

Wine with cappuchino....yuks... I guess they put something to taste good, but it looks so poisonous...

Pots trobar botelles de vi a quasi tots els supermercats, però la cosa és quin vi i a quin preu. Als grans magatzems pots trobar una gran varietat i uns preus raonables, però als petits supermercats o als "Convenience Stores" (els Schleckers d'aquí, que estan per tot arreu, són com una plaga) només trobes quatre o cinc tipus de vi, tots de Chile o Australia. Havieu sentit mai a parlar del vi de Chile? Jo tampoc! I ara ja sé perquè...

You can find wine in almost every supermarket, but the thing is which wine and which price you have to pay for it. In the department stores you can find a huge variety of affordable wines, but in the small supermarkets or in the convenience stores you can only find 4 or 5 brands of wine, all comming from Xile or Australia. Any Spanish have ever heard about Xile wines? Not me! And nowI know why...

 

I un altre producte que els coreans consumeixen com a producte d'importació és la cervesa! Aquí veieu el que em vaig trobar: 

Another drink that the korean consume as an importation product is the beer! I found this:

 Un pub irlandés! Però la sorpresa més gran me la vaig endur quan vaig arribar al final del carrer, on em vaig trobar la "Casa España". 

An Irish pub! It felt like home!! But the biggest surprise was wainting for me at the very end of the restaurants street. "Spanish house".

No se'm va escapar cap llagrimeta ni vaig entrar a mirar el menú. Però venien sangria a preu d'or.
I didn't cry. Those who know me will know why. I didn't enter too. But they sold Sangria at the same price I would sell gold.

Però en general un carrer comercial interessant i amb botigues més o menys assequibles. Hi ha una altra part de Gangnam, la part de les botigues exclusives i luxoses, anomenada "Rodeo". Suposo que és comparable a Passeig de Gràcia, però aquí lo de les coses cares s'ho prenen en serio, així que ni em vaig molestar a deixar-m'hi caure. 

Una altra cosa graciosa va ser veure les pintes que es portava la gent que voltava per aquí. Els coreans anomenen les "Three seconds bags" (bosses dels tres segons) als caríssims bolsos que semblen el complement obligatori de qualsevol coreana que vulgui sortir al carrer. Per què "bolsos de tres segons"? Doncs perquè cada tres segons en veus un d'igual. Louis Vuiton, prada, hermes...blablabla, milers d'euros en forma de bolsos per tot arreu. 
It was a nice comercial street indeed, full of more or less afordable shops. But there's, of course, another part of Gangnam, called Rodeo, where the really expensive brands have their shops. I didn't think it was necessary to go there because it looks any other expensive street. 

The most curious thing was looking at the outfits of the people walking around there. The koreans named the "3 seconds bag" the super-expensive handbags that almost all the girls are carrying. Why "3 seconds bag"? Well, it's because it doesn't matter where you look, you will see one of these handbags every 3 seconds: Louis Vuiton, Prada, Hermes...bla bla bla, and thousands of dollars displayed in handbag-shape anywhere. 

Bé, fent recompte, suposo que la lletra del Gangnam style tampoc s'allunya tan de la realitat. Fa mofa directa d'aquesta gent que pretèn ser tan elegant i que realment són persones com tothom. Així que suposo que el nostre PSY en veritat és un crític social, tal com Polònia. I s'ho deuen haver près molt bé els coreans, perquè realment el trobo per tot arreu.
And looking back maybe the Gangnam Style lyrics were not that far of reality. He is just mocking all that people who pretend to be elegant, but that are just people like we are. So it turn out to be that our PSY is a social critic, and not only a singer. And it seems the korean love it, because you can see him everywhere.

Aquí està anunciant algun programa de televisió.
Advertising something in the metro station.

I aquí cervesa i soju (la beguda alcohòlica coreana per excel·lència). Quin home mes graciós, l'adoro.

Here he is advertising soju (the korean most common alcoholic drink for all ages) (except for children, or at least I hope so) and beer. He is so amusing and cute! Love him (L). 

Així que ve, quan sentiu Gangnam Style, penseu en que, a part de divertida, té una lletra amb substància i un rerefons interessant. Més del que normalment podeu esperar de la cançó número 1 a tot el món.

So please, next time you hear Gangnam Style, think that, apart from being funny and fun, it has meaningful lyrics, and an interesting background. More than we could expect from the song no1 around the world.

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!
And soon, more curiosities MADE IN KOREA!