MINI-POST: Els problemes de la cirurgia plàstica //Problems of plastic surgery

Sabeu quan aneu de compres amb una amiga i a les dues us agrada el mateix jersei? Us el compreu? Jo a vegades ho he deixat córrer (no m'agrada vestir el mateix que una altra persona... fins i tot a vegades veig gent vestida igual que jo pel carrer i em va una mica de vergonya ser tan poc original!). O per a aquells no interessats en roba... us ha agradat mai la mateixa (persona/lloc de treball/ última patata brava al plat) que als vostres amics, i ho heu deixat córrer? Sí, a vegades una retirada a temps és una victoria, més que res per evitar mals majors. Aquí a Corea hi ha gent que no pensa així, i estic ben segura que si s'han de comprar un jersei igual ho fan, perquè a Gangnam (el barri pijo del sud de riu), no tenen cap problema en anar a comprar amb les amigues i comprar-se el mateix. Comprar-se el què? Ara ho veureu....

You know that horrible situation when you go shopping with a friend and both of you like the same shirt? Would you buy it? I usually let it go (I hate wearing the same clothes as someone else...even sometimes I see people in the street wearing like me and I feel embarassed of being so conventional!). Or for that people not interested in clothes... have you ever liked the same person/job/ last pizza slice as your friends, and you let it go? Yes indeed, sometimes a withdrawal in time is a victory, mainly for sparing oneself of bigger problems. In Korea there's people who don't think like this, and I'm sure they WOULD BUY the same shirt, because in Gangnam (neighbourhood of south of the river), they don't have any problem in going shopping with her friends and buying the same thing. Which thing? You will see...

Van comprar-se la mateixa cara! Això sí que és amistad. Us puc assegurar que tenen pares diferents... Ara entenc perquè aquí a corea als amics els anomenen "germà" o "germana". De petits sempre somiem que els nostres millors amics són els nostres germans, i ja veieu, amb l'ajuda del bisturí els vostres somnis es poden tornar realitat. Suposo que d'aquest post podem treuren una lliçó ben clara: si vas a comprar-te una cara nova, ves-hi sol. ( I assegura't d'anar a un lloc diferent que les teves amigues, no sigui que el proper cop que us trobeu tingueu una sorpresa). 

They bought the same face! That's real friendship! I can assure you that they have different parents...Now I understand why koreans call friends "sister" or "brother". When we are young we sometimes dream our best friends are our siblings, and as you can see, with a little help from a scalpel all your dreams can come true. The moral of all this is clear: if you are going to buy a new face, go alone. (And make sure to go to a different place than all your friends, or maybe next time you could be surprised).

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

El Pont de Bampo i el servei a domicili // Bampo Bridge and delivery service

La ciutat de Seül té més de 20 ponts que creuen el seu riu, anomenat riu Han. No gosaria dir que cap d'ells és gaire impressionant, perquè són més aviat normalets. No trobareu cap pont espectacular com el de San Francisco ni cap pont tan maco com el de Tower Bridge de Londres. Simplement són ponts per creuar el riu, que normalment estan plens de cotxes fent cua, o per on hi passa el metro. Res gaire recomanable... fins que vaig trobar el pont de Banpo!

Si hi aneu de dia, el pont de Banpo és igual de lleig que tots els altres. Però si hi aneu de nit podreu gaudir d'un espectacle amb llums, aigua i música digne de la font de Montjuic, però tot posat en un pont. Com es fa això?

The city of Seoul has more than 20 bridges that cross its river, named Han River. I wouldn't dare to say any of them is spectacular, they are quite normal. You are not going to find any bridge as iconic as in San Francisco or any bridge as beautiful as Tower Bridge in London. They are just bridges, useful to cross the river, usually full of cars in a traffic jam or the metro. Nothing special... until I discovered Banpo Bridge.

If you go there during daytime Banpo Bridge is as ugly as all the other bridges. But if you go there at night you will be able to enjoy a show with water, light and music, everything together in a bridge. We have something similar in Barcelona, called Montjuic Fountain (a must go if you go there). But let's take a look closer! 

Un dels millors llocs per contemplar l'espectacle és un parc enorme que hi ha al costat, que segueix la riba del riu. Hi ha prats d'herba on la gent fa picnics mentres gaudeix de la música i les fonts. Els coreans són molt graciosos quan fan picnic perquè semblen trets d'una pel·lícula: porten una lona gran i el menjar el carmanyoles (amb aquells menjars que podem veure als dibuixos animats japonesos). Però no sempre ho porten tot preparat. Què passa si a mig mirar l'espectacle et ve la gana i estàs al parc, enmig del no res? Doncs només has de trucar al servei de repartiment a domicili, que també ofereix repartiment en aquest parc!

One of the best places to watch the show is in a huge park near there, placed along the river. There are big grass esplanades that people use as a picnic area while watching the spectacle. Koreans are so cute when they are doing picnic because you could imagine you are watching a movie: they bring picnic blankets and food boxes (I think they only need the typical picnic basket for a perfect picture). The food is similar to that one we can see in Japanesse animation so often. But sometimes they don't prepare food in advance. What if you are watching the bridge and you suddently realise you are very hungry? Just call delivery service!

Pizzes, pollastre fregit, calamars a la romana... I Cervesa! Perquè no està prohibit beure al carrer en aquest país. Molt útil! Només cal trucar i et portaran tot el que et faci falta: tovallonets de paper, palillos (no vaig atrevir-me a demanar forquilla!) i menjar! Però no proveu a trucar al número de la foto: crec que encara no fan repartirments a Catalunya.

Pizza, fried chicken... and beer! In other countries is forbidden to drink in the street, but not here. Very convenient. Just call and they will come to the park and bring everything you need: chopstiks (I didn't dare to ask for a fork), napkins and food! But please don't try to call to the number in the photo: I think they still don't do delivery that far away.

Després d'un bon sopar gaudint de les llums i d'un ventet molt agradable, el millor que podeu fer es creuar el pont i gaudir d'una altra de les millors vistes de l'espectacle: des de sota.
After enjoying a nice meal it's time to take a walk to see a different view of the show: just cross the bridge and stop just below of the water tubes. 

La riba que veieu a la foto és a on està situat el parc. Tota aquesta part del pont és peatonal i per a bicicletes. Els cotxes i vehicles de motor passen per un pont situat a dalt. Com que hi ha tres espectacles per dia, en una sola visita pots veure'ls des de totes bandes. A més està molt ben organitzat: per sistema de megafonia t'avisen de quan començarà (i això és útil sobretot si ets coreà i parles coreà molt bé). A part d'aixo, és francament bonic.
The shore you can see in the photo is were the park is placed. All this path along the bridge is only for pedestrians and bicycles. The motor vehicles have their place in the bridge above. There are 3 shows per day, so in only one visit you can enjoy all possible views. Besides this, there is a announcement over speakers that informs when the next show is going to start (and it's extremely useful if you are korean and speak korean very well). Anyway, the sight is beautiful.

Em va quedar pendent pujar a un dels vaixells que hi ha (previo pago, està clar...) que travessen el pont durant l'espectacle, assegurant que tota la gent de la coberta hagi de córrer a refugiar-se si ja s'han dutxat aquell matí. L'estratègia que segueixen és la següent: creuen un cop quan no estan llançant aigua, i paren per veure el show. Però llavors engeguen altre cop en direcció al pont i la gent, una mica desconcertada, veu que hauran de córrer, així que entre rialles corren a posar-se sota una sala que ja tenen preparada. Quin sentit de l'humor aquests coreans! 
For next time I want to take a Ferry Cruise that cross the bridge during the show, making sure that all the people on the deck have to run if they had already taken a shower that morning. Their strategy is the following one: they first cross when the show is in pause, and stop near the bridge to allow people to watch the show peacefully. When it is about to end they start moving again, this time towards all the falling water. The people quickly realise they have to run, and while smiling they rush to a room specially prepared to this end. These koreans have a very particular sense of humor!

 
Fins aquí la meva sessió de "Turisme per Seül" d'avui. Per acomiadar-me us deixo un dels meus vídeos grabats amb poca gràcia però que sempre ajuden a fer-se una idea de l'ambient que es viu.
I hope you enjoyed my touristic-guide-like post of today. Before saying goodbye let me add one of my tacky-pitty videos, not very well recorded, but that can help you to imagine better the ambience.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!
 

Professió del sXXI: Jugador professional de videojocs // A new job for the XXI century: professional video-gamer

Amb l'arribada de les tecnologies digitals i les grans indústries, molts oficis s'estan perdent, és un fet. Fa pocs anys tots ens pensavem que els fotògrafs s'extingirien per culpa de les càmeres digitals, encara que per sort no ha sigut així. No hi va haver tanta sort amb oficis com cisteller, soguer, espardenyer... Però tal com deia Darwin, la supervivència es basa en trobar la millor adaptació a l'entorn. Amb un nou entorn, noves adaptacions apareixen cada vegada. I tot just començant el segle, una nova professió va començar a extendre's per Corea: el jugador de videojocs professional!

With the arrival of the digital tecnologies and huge industries, it's a fact that many professions became out-dated. Few years ago we thought the photographers would become extinct due to digital cameras, but luckily it was not this way. But it was not the same for traditional professions such as shoemaker, potter, woodcutter... But like Darwin said, the survival consits in having the best adaptation to the enviroment. With new enviroments, new adaptations flourish. And just in the begining of the century, a new profession spreat around Korea: the professional video-gamer! 

Efectivament! Per als que us imaginaveu a un pringat ple de grans sense cap amic al món real, anaveu ben equivocats. Els jugadors professionals (en aquest cas a la foto, un equip) reben un molt bon sou, i participen en competicions nacionals i internacionals. Com veieu vesteixen uniforme perquè estan esponsoritzats per grans companyies. 

Yes indeed! For those of you who imagined a fat boy full of pimples and with no friends (at least in the real world), you were definetly wrong. The professional video-gamers (in the photo we can see a team) earn a lot of money, and take part in national and international competitions. As you can see they are wearing an uniform, because big companies sponsor them.

 Aquest pobres nois acorralats que podeu veure aquí son equips professionals. Qui els està acorralant?

These poor boys hemmed in a corner are a professional team. Who is corraling them?

 Fans boges que volien parlar amb ells! Sembla que era l'anivesari d'un d'ells, així que totes les fans (...) li estaven donant regalets. La noia de l'esquerra estava molt nerviosa i no parava de ventar-se amb la mà.

 Crazy fans willing to talk to them! It looks like it was this boy's birthday, so all the impatient fans were giving him presents. The girl on the left was fanning herself with her hand nervously all the time.

Però no: aquests jugadors no es passegen tranquil·lament pel carrer. Ho confesso: vaig anar expressament a veure'ls jugar. Aquí a Corea, anar a veure jocs de videojocs professionals és el mateix que anar a veure jugar un partit de futbol o de bàsquet d'un equip de primera divisió. 

But I didn't meet them coincidently in the street... I confess it: I went there on purpose to watch them play. In Korea, going to watch a match between professional gamers is like going to see a professional soccer match of the premiere league.

Us esteu preguntant quina pinta pot tenir un Estadi d'Esports Electrònics? Doneu-hi un cop d'ull!

Are you wondering how it looks like an e-Sports Stadium? Just take a look!

 Exactament igual que un plató de televisió, veritat? Això és perquè a Corea hi ha un canal dedicat exclusivament als esports electrònics. La competició que vaig anar a veure ahir estava essent retransmitida en directe per aquell canal.

It looks exactly the same with a TV set right? This is because in Korea there's a TV channel dedicated to e-sports. The match I watch yesterday was being broadcasted to that channel.

 Aquí tenim els jugadors a la seva cabina (la sala blava) , preparats per jugar, cada un amb la seva pantalla i cascos. 
Players in their blue booth ready to go!

Però el show no s'acaba aquí: durant la competició hi ha tres locutors que van comentant les jugades, amb sistema de megafonia inclòs. La pantalla gran que es veu sobre els locutors reals mostra el que està sortint per la televisió en aquell moment. Els dos nois que veieu a la dreta, més rossets, són els comentaristes en anglès (als quals no pots sentir si estàs a l'estadi), perquè també es transmet internacionalment! (No m'ha semblat veure-ho anunciat a TV3 encara, però tot arribarà no?)

But that's not all: during the match there are three announcers commenting what's happening on the TV at that moment. The big screen above them shows what's being broadcasted at that moment. The blond guys on the right side are the english speaker announcers (but if you are in the stadium you can't hear them) because the match is broadcasted internationally too! (I think we still don't have this in Catalan TV, but let's just wait for a while...).

És el joc que està més de moda actualment a Corea, i es diu League of Legends (Lliga de les llegendes). Per resumir-ho direm que és una batalla entre dos equips, que s'han de matar mútuament per destruir la base enemiga. Ja us avanço que hi ha una autèntica falera a tot el país i a tota Àsia per jugar-hi!

This is the most famous game these days in Korea, and it's called League of Legends. To summarize we can say it's a battle between two teams, who have to kill the other team in order to destroy their base. People are crazy about it, and I think every boy in Asia plays this game!

Crec que puc endevinar el que molts de vosaltres estareu pensant: que friquis que són aquests asiàtics, que es dediquen a jugar a maquinetes tot el dia enlloc de sortir al carrer a jugar a alguna cosa real. Suposo que en part teniu raó, però en la meva opinió simplement hem d'entendre tot aquest fenomen dels esports electrònics com una nova professió i un nou mercat on fer negocis, no tant diferent del mercat d'esportistes professionals. Em podreu dir que fer esport és més sa, i hi estaré d'acord, però tampoc crec que gaires esports siguin sans a nivell professional (lesions, dopatges, massa esforç físic...això no és salut). Està clar que pels nens és més desitjable que surtin al carrer, corrin amb els amics... però com han de sortir al carrer si només que hi ha cotxes i contaminació? No crec que ningú pugui culpar a la gent que prefereix passar la tarda jugant dins de casa enlloc de sortir a respirar benzina. 

Maybe I can guess what some of you are thinking about: these asians are a bunch of freaks, who spend all their time playing videogames instead of going outside to play something real. Of course you are right in some respect, but in my opinion we have to understand this new phenomenon as a new profession and a new business market, not so different from the real-sports market. You could say practising sports is healthier, and I agree, but few sports are healthy in a professional level (injuries, doping, over-effort...that's not healthy). Of course it's better for kids to go outside, to run with friends but... exactly how are they going to go to the street with all that cars and pollution everywhere? I don't think we can put the blame on the people who preffer staying inside home instead of going outside to breath fuel.

Aquí a Corea aquest joc és una nova manera de socialitzar-se, ja que és un esport d'equip, i els amics van a jugar-hi plegats als cibercafès, i després comenten la jugada tots junts. La majoria de la gent no s'està a casa tancada jugant-hi, sinó que el joc forma part d'un dels seus hobbies, un que comparteixen amb els seus amics reals. Suposo que els jugadors professionals s'hi hauran passat moooltes hores, però està clar que tots els nostres nens que volen ser futbolistes també s'hi han passat moooooltes hores. Amb això vull dir que penso que és una professió com qualsevol altra: si vols estar a la cima has de fer algun tipus de sacrifici. 

In Korea this game is a new way of socialising, because it's a team game, and people go to computer cafés to play together with their friends. The majority of the people are not playing this alone at home. This is just part of their hobbies that their share with real friends. Of course professional players had spent tons of hours practising but...I think professional soccer players must have spent tons of hours playing soccer too. My point is that to be a professional in any field it takes always a great sacrifice.

La veritat és que anar a l'estadi m'ha agradat i crec que hi tornaré. En aquest cas és una de les partides de la lliga, però quan hi ha la final entre els dos millors equips es fa en un palau d'esports amb milers de persones (llavors sí que s'ha de pagar entrada...aquest dia era gratis!). Per si voleu fer un cop d'ull al joc (encara que no té gaire interès si no hi heu jugat mai), podeu veure-ho clicant aquí. Espero que us hagi semblat interessant l'article d'avui!

To tell the truth I enjoyed going to watch a match, and maybe I will return soon. Yesterday was just a regular match of the league, but when the final comes, thousands of people gather together in a real sports stadium, where they play (but then the ticket is not free like today!!). Just for in case you want to take a look at League of Legends, there it goes a video.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Tradicions universitàries // University traditions

L'any va començar de manera tranquila a la universitat. Gener i febrer són mesos de vacances d'hivern per als universitaris. Però març és el mes en que es comença el curs acadèmic a Corea, així que tots els nous estudiants d'universitat, desitjosos de deixar enrere la duríssima vida d'institut, van començar per fi la que serà segurament la millor etapa de les seves vides. Això es va traduïr en les universitats plenes a vessar, cues a la cafeteria, gentada als ascensors... i tots els bars propers a la universitat plens cada nit. (Sí, cada nit: dilluns, dimarts, dimecres...aquí la gent no descansa mai!).

Year started peacefuly at the university. January and February are winter vacation months for university students. But march is the month when the academical year is started, so all the freshmen, willing to forget about their highschool hard times, started the best time of their lives. And saying this means a crowded university, crowded cafeteria, library, elevators...and crowded literally-all-the-bars-near-the-university. Every night! (yes, everynight...monday, tuesday, wednesday...people never rest in Seoul!).

Mentres que el batxillerat és una època en que s'ha d'estudiar moltíssim, els primers anys d'universitat són entesos com una època de relax per als estudiants, sobretot per a les noies. Els nois aprofiten al màxim aquest parell d'any abans d'anar a fer el servei militar, que els farà perdre dos anys de les seves vides. Tot això fa que les festes siguin contínues, i que en pocs dies, gaudint de la nova llibertat, es formin moltes noves parelles (la majoria de les quals trencarà al poc temps). 
Highschool is a time when people have to study all day, but first years of university are the time when students can relax and enjoy their lives (finally). Girls enjoy themselves and boys make the most of the few time lfet before going to military service. This means partying continuosly, and many new couples after some days (the majority of whom will break up soon...).

Però tot això tampoc té tanta pinta de diferent com qualsevol dissabte a la nit per Barcelona. Joves de festa són joves de festa arreu del món. Què és diferent? Bé, algunes tradicions universitàries! Sortia jo innocentment un dia de la biblioteca quan de sobte em vaig trobar tot de gent agrupada davant d'alguna cosa, i tot de caixes de maggoli (vi d'arròs) i pica-piques apilades allà al davant. Hi havia un noi dirigint l'event, i un altre que estava fent referències a alguna cosa. Tothom dirigia l'atenció cap a aquell punt, així que per suposat vaig anar a fer de turista. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que l'objecte al que estaven idolatrant era... 
UN CAP DE PORC!
But all this is not that different from any other university in the world a Saturday night. Young people in a party are young people in a party everywhere. What's different? Well, some university traditions! I was innocently going out of the library when I suddently saw a crowd of people looking towards something, piles of boxes of rice wine and a huge bag of snacks.A boy was saying some words and another was bowing to something on the floor. Of course I went there to practise my favourite sport: showing I'm a foreigner and I don't know what's going on. To my astonishment they were all bowing and adoring...a PIG'S HEAD!

A la taula, igual que durant la cerimònia de cap d'any, hi havia fruites i diversos menjars. El noi que veieu agenollat feia reverències al desafortunat porc mentres tota la gentada s'ho mirava. 

Aquesta cerimònia tradicional es celebra per desitjar bona sort i bona voluntat en la nova tasca, que en aquest cas és el nou semestre. Hi participen les delegacions d'estudiants més importants, i això a Corea no és dir poca cosa. (S'ho prenen molt en serio això de ser representats de classe, curs o estudiants, i és un fet que et servirà per al currículum, així que la gent hi posa ganes). 

On the table, like in New Year ceremony, there were fruits and some foods. The guy on the floor was bowing to the unlucky animal (or part of animal) while all the other people was staring at him.

This traditional ceremony wishes good luck for the new semester. The most important student delegations participate in it, and here in Korea, that means something. (In Spain we really don't care about student organitzations or being the class president, but here this is going to help you for your resumé, so people really pays attention to it). 

Ja ho veieu, molta gent! Val a dir que segons els meus càlculs hi havia el doble de persones que de botelles, per lo que aquí es tocava a mitja botella per cap. Tot sigui pel menjar i beure gratis no? Crec que el proper cop jo també m'apuntaré a fer reverències a un porc si amb això em donen de menjar! 
As you can see, a lot of people! Following my calculations, there were the doble of people than wine bottles, so every person could drink half a bottle! Whatever for free drinks and food, right? I think I will bow to the pig next time too, if they are willing to give me some food!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Sobre aquests dies

En aquest post vull explicar breument com s'estan vivint aquest dies a la capital coreana. No us espereu grans sensacionalismes: jo no he de vendre cap diari a ningú, així que no tinc necessitat d'exagerar res. El cas és que les amenaces del nord es viuen al sud d'una manera bastant curiosa.

Quan de petita llegia llibres sobre la guerra, m'imaginava llocs destruits, gent cridant i plorant pels carrers i avions sobrevolant les ciutats contínuament. Com que la nostra generació hem tingut la sort de viure sempre en pau, això de les guerres ens queda lluny.  El fet és que aquests dies surten a la premsa moltíssimes notícies sobre Corea del Nord i les seves amenaces, però aquí la vida continua sent la mateixa. Els metros continuen plens en hora punta, els nens continuen anant a l'escola, i ni se t'acudeixi dir que no has pogut estudiar per l'examen per culpa de la guerra! Aquí no hi ha cap guerra i es nota que els coreans no estan preocupats: ja han viscut aquesta situació moltes vegades. No sé si és més trist dir que ja hi estan acostumats/resignats o que saben que tot això no tindrà repercusions reals sobre les seves vides. Sigui quina sigui la raó, no hi ha ningú comprant tot el menjar del supermercat ni construint-se refugis nuclears. 

De manera diferent ho viuen els estrangers. Molts dels meus companys xinesos estan totalment preocupats per aquest assumpte, agreujat pel fet que a la Xina hi ha una plaga que sembla que s'està cobrant les primeres víctimes, i no saben si haurien de tornar a casa o fugir a un tercer país (quina mala pata eh?). Amés són tants que tindrien problemes per encabir-se a l'ambaixada en cas de problemes. Però tots els estrangers que estan rodejats de coreans tendeixen a mirar-se tota aquesta situació des de lluny, com faig jo. No hi ha raons reals per alarmar-se. No sóc una persona que tingui ganes de viure infeliç, i si vaig prendre la decisió de venir a estudiar aquí no tinc perquè estar vivint amargada pensant que potser fan això o lo altre. Si veiés signes reals de que alguna cosa podria passar, evidentment no em quedaria a veure els focs artificials. Però no passarà, així que deixem-nos estar de fatalismes i d'exageracions periodístiques. Sembla que vulguin fer preocupar a la gent inútilment, tot per a veure si guanyen algun premi periodístic o un augment de sou.

Molts m'heu escrit preguntant-me que com estic, que si les coses van bé aquí...moltes gràcies pel vostre interès! Ja veieu que tot segueix bé, i de fet millor que mai. A Corea, ni la "guerra" és el mateix.

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!

MINI-POST: Fideus freds // Cold noodles

A cada país tenim els nostres propis plats de menjar per a l'estiu, que normalment són freds, com per exemple el Gaspatxo andalús o les amanides de pasta. I evidentment, a Corea també tenen la seva pròpia versió! Els fideus freds, anomenats Nengmyon, que vol dir... fideus freds (no em negareu que el nom és perfectament clar oi?). Aquí teniu una foto per a que us imagineu quina pinta fan:

In each country there are some summer dishes, and they are usually cold. In spanish cuisine I could mention Gaspacho (cold tomato soup) or pasta salads. And obviuosly they have their own summer dishes in Korea. Let me introduce you "Cold Noodles", called Naengmyon, that means...cold noodles (nobody could say the name isn't clear enough). Here's a photo so you can check how it looks like:

 

 Però si us imagineu que això té gust d'espaguetis freds, aneu ben errats. El plat està pensat per ser fred, així que enlloc de salsa es serveix amb brou gèlid. Si us hi fixeu bé, a la foto veureu el gel del caldo brillar (sí, tot allò és caldo congelat!). I què més té d'especial? Bé doncs aquest plat em va perfecte per introduir un concepte desconegut a occident, però molt famós per terres asiàtiques: el gust corretjós. I sí, avui és el dia en que he après aquesta paraula nova, perquè realment no és una paraula que hagi fet servir en la meva vida per descriure res. 

If you are thinking that this could taste like cold spaghetti you are wrong indeed. This dish is designed to be cold, so instead of being served with sauce it's served with cold broth. If you pay attention to the photo you will see something glittering. Well, that's ice! And there's something else new? It happens that this dish fits perfectly with my second purpose for this post: introducing the "chewy" taste. I don't know if you know what this taste means, but in my language no-one does and I had to even search the word to describe it (and make a loooong explanation about it).

Corretjós és, per exemple, la textura d'un xiclet, dissenyada per ser mastegada una bona estona. De fet em dóna la impressió que corretjós ve de corretja, i que fa referència al que passaria si intentessim menjar cuir (apart de quedar-nos amb la boca del color del tint de la jaqueta). Amb això no estic intentant dir que el plat sigui fastigós ni res de tot això, sinó que als asiàtics els agrada aquesta sensació de "mastegar" el menjar una mica, que el menjar "ofereixi resistència" al ser mastegat. I tenen alguns fideus, com aquests marronets, que compleixen aquestes condicions. No només coreans, sinó altres asiàtics m'han comentat com els agrada el gust corretjós en alguns menjars. La veritat és que la meva primera experiència amb aquest tipus de menjar no va ser gaire elegant, perquè al ser corretjosos, els fideus no es deixen partir bé amb les dents incisives, i entre el meu domini nul dels palillos i això, se'm van quedar penjant de la boca (quin panorama...). Malgrat això, estan molt bons! Recomanats queden! (Però a l'estiu... a l'hivern no són bona idea per a gent com jo, i el meu estòmac ho pot corroborar). 

For example, a chewing gum is chewy, because it's designed to be chewed during a while. In spanish, the word "chewy" is translated as something related to leather, and this word expresses the idea of what would happen if we chewed leather (apart from having an awful taste in our mouth because of the dye, and the same colour also). With this I'm not trying to say that the cold noodles taste horribly but that asians like this feeling of "chewing" the food for a while, that the food "put of some resistance" when being chewed. And they have some noodles, like these brown ones, that provide this feeling. Not only in Korea but also other asian friends comented they love the chewy taste. I must say that my first experience with chewy food was not very elegant. Because of the chewiness the noodles are difficult to break with the incisors, and this, added to my disabled-style skills with chopsticks, resulted in a bunch of noodles hanging from my mouth (no comments...). But apart from this, they are awesome! I enthusiastically recomend them! (But in summer... in winter it's not a good choice for people like me, and my stomach can corroborate this information).

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Una recomanació musical (Gangnam style a part) // A musical recomendation (Gangnam Style aside)

El mercat musical a Corea és més gran del que pobres innocents de nosaltres ens podem arribar a pensar (però això és una altra història un altre post). El fet és aquest: en un país on a la gent li encanta cantar i els adolescents somien en ser estrelles de pop mentres canten als karaokes, programes com Operación Triunfo estan a l'ordre del dia a totes les emisores i canals. I la veritat és que són programes de categoria, dedicats a l'actuació més que no pas a seguir la vida dels participants. A més posen subtítols en un racó amb la lletra de la cançó. Sovint les cançons interpretades es fan famoses, i llavors és quan les sents per tot arreu. En aquest cas us presento a dos noiets als quals us demano una oportunitat (més que res per la pinta d'innocents que fan): la música no es correspon amb les expectatives que us pogueu crear. L'actuació comença al 0'40.

The musical market in Korea is bigger than we, poor simpletons, can imagine (but that's another story post). The facts are the facts: in a country where people love singing and the teenagers dream about being popstars while singing in the karaokes, programs like the X factor or other kind of singing contests are the order of the day. In Spain we had this sort of contest, but usually they were more centered in showing the private life of the contestant rather than the musical performance per se. In Korea they have lots of programs to become a star, and let's make it clear, they are usually high quality programs, very thoughful planned and displayed (they even put the subtitles of the songs). Sometimes these songs become rapidly famous and then you can hear them everywhere. In this case let me introduce you two kids who will surely catch you unaware (mainly because they look super naive, but don't trust your expectations in this case). The performance begins at 0:40.

Només finalitzar dient que m'encanta, i que el títol és "Merioc isso", que vol dir "Ets atractiu/va". I la lletra fa molta molta gràcia, amb perles com "ets més atractiu que el pollastre fregit en mig d'una dieta" o "ets més atractiu que la secretària del president d'una gran empresa". 
Before finishing I would like to say that I love this song, and the title is "Maeryokeeso", that means "You are atractive". And the lyrics would not disappoint you, with gems like "You are more atractive than the fried chicken while being on a diet" or "you are more atractive than the secretary of the CEO of a big company".

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

The beer outlet // Bars de cervesa

Quan te'n vas tan lluny de casa, les coses són diferents. Això està clar, no? Però el que no t'imagines és que tot sigui diferent, fins i tot els tipus de botigues, on comprar cada cosa, els bars... que com pot ser que un bar sigui diferent? Bé, a part de pel tipus de begudes que venen, perquè aquí a Corea, si vols anar a un bar a fer una cerveseta o el que sigui, has de menjar (i pagar-ho).

When you are away from home, things are different. Everyonw knows that, right? But what you can't imagine when you go away is that even the kind of shops, where to buy things, bars...are also going to be different. How can a bar be different? Well, apart from the kind of drink they sell, here in Korea, if you wanna drink something, you must also eat something (and pay for it).

Però fa poc s'han inventat un tipus de bars més semblants als que tenim per allà: els outlets de cervesa, els anomenen. En poc temps s'han convertit en un lloc de moda per tot Seül, així que ara se'n troben per tot arreu. Tenen aquesta pinta:

But not long ago they "invented" a new concept of bar: the beer outlet, more similar to the Western concept of bar. In few time they spread all over Seoul, so these days it's kind of fashion to go there. They look like this.

El funcionament és fàcil: tot és autoservei. Intruccions d'ús:
     1.Vés a les neveres amb els gots i les cerveses
     2. Agafa la que t'agradi
     3. Torna a la teva taula
     4. Beu-te la cervesa
Repetir els passos de 1-4 tants cops com sigui necessari.
I quan acabes, portes les cerveses al mostrador amb una cistelleta (ja saben que aquí a Corea la gent beu bastant...) i pagues.
The functioning is easy: it's all self service. Instructions:
    1. Got to the fridges where the beers and glasses are.
    2. Take the beer you fancy more
    3. Return to your table
    4. Drink your beer
Repeat the steps 1-4 as many times as it's necessary.
And when you are done, just take all the beers with a little basket provided (they already know that people like drinking...), go to the cashier and pay.

A les neveres posen els preus de cada cervesa, que no són barats eh? Hi ha cerveses de tot el món, i també una selecció de cerveses coreanes, que en general són bastant aigualides i sense gaire gas (fins i tot la cervesa negra té un sabor fluixet!). Però els locals acostumen a estar molt bé, amb lloc per parlar tranquil·lament i música a un volum correcte.

On the freezers it's written the price of each beer (not cheap at all in some cases). There are beers from all over the world and also a selection of korean beers. These ones have more watery taste and they are much less fizzy, so even the black beer has a very smooth flavour. But the bar it's a nice place to spend some time chatting with your friends indeed, with music at the correct volume and nice atmosphere.

 També pots demanar menjar, o portar-lo tu de fora! Per tant molta gent encarrega pollastre fregit i ve al bar a menjar-se'l, o simplement compra una bossa de patates al supermercat del davant. A més, normalment et donen aquest pica-pica, molt típic en tots els bars de cervesa, que pots omplir tantes vegades com vulguis.

You can order food, but also bring it from some other place! So many people comes here with fried chicken, or simply with some french fries they bought in the convinience store near there. Besides this, they usually give you this snack, very typical in all the beer bars, which you can refil all the times you want.

 Normalment no hi ha carta, però en aquest cas m'ha fet gràcia veure quines cerveses tenen...
They usually don't have menu but in this case I found...

 Estrella Damm! Ja veieu, ben internacional. Cal dir que a l'envàs normalment posa BARCELONA, ben gran. Fent país! 

One catalan beer "Estrella Damm", from Barcelona! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Coses de parella // Couple matters

Fa uns dues a Corea va ser un dia especial: era el White Day (Dia Blanc). No sabeu de què us parlo? Normal, és simplement una altra festa comercial que s'han inventat no sé ben bé a on per vendre més. Us explico de que es tracta: com sabeu, a Sant Valentí, les noies donen xocolata als nois que els agraden o a les seves parelles. Aquesta costum, malgrat no ser precisament originària del país està molt arrelada, i totes les botigues aprofiten per vendre bombons i xocolatines vàries. Tots els coreans estan encantats amb Sant Valentí! (Excepte els solters...aquests l'odien). Però si regales xocolata és perquè esperes rebre alguna cosa a canvi (suposo que principalment un nòvio)... així que el dia 14 de març, just un mes després, és el torn dels nois de regalar xocolata a les noies que els van donar xocolata.

Some days ago koreans had an important appointment: it was the White Day. I'm not sure if you ever heard about this, but it's certainly not a famous day in Spain. It's just another commercial day someone invented to sell more. As you know, in Saint Valentine's Day, girls give chocolate to the boys they like, or to their boyfriends. In spite of not being a real korean tradition, aaaaall koreans love Saint Valentine's Day, (except the single ones) so all the shops take advantage of this and sells tons of chocolate and candy. But of course, if you give chocolate, it's because you expect something in exchange (mainly, a boyfriend)... so exactly one month after, there's the White Day, when the boys who received chocolate are supposed to make a present to the girl who made it. 

Molt romàntic oi? Però no és per casulitat que els koreans han "decidit" adoptar aquesta costum. A Corea, les coses de parella estan de moda. I quan dic coses, vull dir objectes. Mireu la següent imatge:

Very romantic right? But it's not coincidence koreans "decided" to adopt this tradition. In Korea, couple things are fashion. And when I say things, I mean real things. Just look the following image: 

Suaderes a conjunt! Voltant pel carrer es veuen moltíssimes parelles que porten la mateixa jaqueta, el mateix jersei... o fins i tot van vestits exactament igual. A les botigues anuncien "Couple hoddies", és a dir suaderes de parella (i així s'asseguren una venda doble...intel·ligents oi?). I no només la roba...

Couple hoddies! Walking around you can see lots of couples wearing the same jacket, the same jumper...or even dressed exactly the same. In the shops they advertise about couple clothes (and they can sell double... smart guys!). And not only clothes...

Les sabates també! Estic pendent de veure si algun valent s'atreveix amb talons de 12cm! Si es dona el cas, prometo foto (i potser autògraf i tot). A més sembla que en el pack anava inclòs el tema de caminar exactament igual...(potser sabien que els estaven fotografiant?). Però el que més em va sorprendre, i que espero no veure a Catalunya, (o almenys no properament) és...

But also shoes! I'm really looking fordward to see if there's any boy brave enough to wear 12cm high-heels! If the day comes, I promise a photo (and maybe even an autograph). And in the photo you can see they even walk exactly the same (maybe they knew they were being stared?) But the most amazing couple-thing I've seen (and I hope I don't see it in Catalonia soon) is... 

Així m'agrada home... roba interior de parella!!! Es veu que és un regal freqüent de les noies als nois. Però clar, la meva pregunta és... es truquen el mateix matí per decidir que es posaran aquella roba interior? I si no està encara neta, és motiu de discussió? Quantes parelles trencades per culpa de no fer rentadores a temps...

That's it...couple underwear! It seems it's a common gift from girls to their boyfriends. But my question is... they call each other that morning to come to an agreement to wear that? And if that day it's not clean...is that a reason for fighting? How many broken couples because of not on-time laundry...

Suposo que és un regal que ajuda a fomentar la confiança entre la parella. M'explico perquè: se suposa que tots els coreans són gent pura i angelical fins al matrimoni. Per tant no pots comprobar si realment el teu nòvio està portant aquells calçotets "sexys de leopardo" que li vas regalar i no pas aquells que tant odies. Així que no et queda altre remei que confiar en ell. (Perquè sí; pots esperar uns quants anys, casar-t'hi... però suposo que si els segueix portant després de tant de temps és que alguna cosa ha fallat en la seva renovació de roba interior...).

I guess that's a gift to encourage trust between couples. I explain why: koreans are suposed to be pure until marriage, so you can't check if your boyfriend is really wearing those "sexy leopard-skin underpants" you gave him or that other ones you hate. No other way: you gotta trust him! (Of course you could wait a few years, marry him...but by then, if he's still wearing them, it means that someting went wrong with his renovation of underwear...).

Ja veieu que Corea és el paradís de les parelles amb gustos estranys romàntics. Ja sé que sóc una mica cínica, però a mi em faria una mica de vergonya anar vestint una suadera amb un cor gegant, i encara més vergonya fer-li vestir al meu nòvio. (I anar els dos vestits així provocaria tal impressió en la meva família, que durant totes les meves festes d'aniversari sorpresa/boda/aniversaris diversos on es passés un Power Point amb fotos, apareixés inevitablement la nostra foto amb sudaderes conjuntades). Però aquí a Corea les coses són un pèl diferents, i els nois no estan espantats de fer coses d'aquest tipus per fer contentes a les seves nòvies. Així que si a la gent li agrada, trobo que està bé que hi hagi productes de tota mena per satisfer aquesta demanda, encara que dubto de l'èxit que aquesta idea pogués tenir a Espanya.

As you can see, Korea is a paradaise for couples with a taste for weird romantic things. I know, I'm a little cynical, but I would feel embarrased of wearing a jumper with a giant heart. And even more ashamed of making my boyfriend wear it. (And if we both wear like that, my family would be so deeply affected that the photo in question would be the one which would appear in all the presentations of photos in birthday surprise parties/marriage(anniversaries... during all my life). But in Korea things are different, and boys are not afraid of doing things to make their girlfriends happy. So if people like it, it's ok they can find places to buy these items. But I'm not sure about the reception that this idea could have in Spain.

Més aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very  soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Salons recreatius // Arcade game rooms

Encara que ens pugui semblar mentida, hi ha moments en què els coreans no estan estudiant. Sé que són moments estranys en la vida d'aquesta gent, però n'hi ha. (De vegades). (Bé, en concret abans d'entrar a fer el batxillerat, perquè llavors la vida que poguessis tenir fora de la biblioteca s'acaba). Però anem a l'important! On passen el temps els coreans quan són adolescents? A una gran metrópolis com Seül hi ha moltes opcions, però una de les preferides són sens dubte els salons recreatius. 
Could seem untrue, but there are moments when koreans are not studying. I know, I know, these moments are rare,  but they exist. (Sometimes). (Well, before high school, because at that moment all your social life out of library comes to its end), But first things first! Where do korean teenagers spend their free time? In a metropolis like Seoul there are many options, but one of the most-wanted are the arcade game rooms!

Com veieu a la foto, no tenen una pinta gaire diferent dels clàssics salons recreatius ja quasi desapareguts al nostre país. Però tenen les últimes innovacions, com per exemple aquesta màquina de la dreta de la foto de dalt, que serveix per simular que toques la bateria.
As you can see, they don't look very diferent from the common arcade game rooms in your country (or at least in my country). But they have some new things, like this"drums simulation" (above-right). 

Evidentment tenen els clàssics mata-mata, amb pistoles i pantalla gegant inclosa i allò tronja és...una cabina de karaoke!!! En aquest país els encanta cantar, així que fins i tot als salons recreatius tenen cabines amb centenars de cançons per escollir de tots els països. La meva elecció va ser fàcil: LA MACARENA! (És més internacional del que ens pensavem eh?).
Of course they have monster-killing games, with guns and giant screen included and...that orange machine? it's a karaoke cabin!!! In Korea they love singing, so even in the arcade games room they have cabin with hundreds of songs, from all countries. When I went there, my choice was an easy one "La Macarena"! For those who don't know what's that, it's a spanish song which was famous worldwide during...maybe the 90's?? Just search it in youtube... typical summer song with catchy dance!

I per totes aquelles mares escèptiques, que creuen que si els seus fills van a jugar a màquines recreatives no faran salut, aquí tinc la solució: màquines de ballar! Per Barcelona n'he vist alguna vegada: els "botons" estan a la plataforma, i has d'anar-los apretant a mesura que surten a la pantalla. Vaig quedar molt sorpresa a la velocitat que la gent mou els peus en aquest país... 
And for all those sceptic mothers who think that if their sons go to play arcade games they will not exercise, here's the answer to your prayers: the dancing machine! I've seen those in Barcelona: the control is on the platform, so you have to push it with your feet. I was really amazed how fast do these koreans move their feet...

Però com sempre, el millor de tot és el preu. Cada partida costa 15 cèntims!! Però he de comentar que lamentablement a les màquines més modernes, com aquest joc de lluita, el tekken 6, el preu s'incrementa a... 23 cèntims. Recordo haver pagat 2 euros a Catalunya per aquest tipus de coses... 
Like always, the best is the price. While in my country I remembered paying up to 2 euros for some machines like these, here it's only 200wons (0'20$), and for veeery new games, 300wons. 

 

Amb aquests preus no és d'extranyar que si tens una estona morta vagis a passar-la a un saló recreatiu. així que tan pots veure homes amb americana i corbata com nens amb els seus amics. Com veieu aquests nois no són precisament adolescents (sinó gent una mica més crescudeta), fent una comptetició de lluita. Els molt pesats es van passar la tarda allà i no vaig poder-hi jugar.
With these prices, when people have some free time and they have to wait, usually go to play arcade games. So you can see men wearing a business suit, but also children with their friends. As you can see in the photo these people are not exactly teenagers (but a little more grown-up ones), in a Tekken 6 competition. They spent the whole afternoon there and I couldn't play!!

Però la meva màquina preferida (amb diferència) és la que veieu a la foto següent.
But my favourite game (in the world!!!) is the following one:

TAIKO NO TATSUJI!

Has d'anar tocant el tambor seguint els ritmes que et proposen a la pantalla. A més pots competir contra una altra persona. És un joc japonès, inspirat en els tambors tradicionals japonesos, els taiko. Tot un vici!
You have to play the drums following the rythms that appear on the screen. You can also play with another person. It's a japanese game, inspired in the traditional japanese drums, called taiko. Soo hooked on it!

Les màquines recreatives van de caiguda al nostre país, des de fa bastants anys, i crec que la raó principal de que això passi és el preu. En canvi a les ciutats asiàtiques la costum segueix. Aquí a Seül he estat a diversos salons recreatius, que es troben en els centres comercials però també en tots els carrers populars. Tinc entès que al Japó hi ha plantes senceres d'edificis pleeenes d'aquestes màquines, i hi ha autèntics profesionals de cada joc. De moment estic buscant el millor lloc per jugar al Taiko de tot Seül, ja que a vegades els tambors estan trencats i no detecten bé els meus cops (i odio perdre...). Us mantindré informats!
The arcade games are losing popularity in Spain since many years ago, and in my opinion it's mostly because of the too-high prices. But in the asian cities this fashion goes on. I've been to several arcade games rooms, placed in every mall, but also in every comercial street in the city. I heard that in Japan there are building with many floors devoted only to these machines, with authentic profesionals of each game, playing everyday. These days I'm trying to find the best place in Seoul for playing Taiko, because sometimes the drums are broken and they don't detect well my beats (and I hate losing...). I will keep you informed!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

 

MINI-POST: Catalans, ja sóc aquí! Què tenim en comú amb els coreans? // What do koreans have in common with catalans?

Crec que tots coincidirem en que quan els catalans marxem a l'estranger, el que més trobem a faltar és el menjar. Pernil, fuet, olives, el menjar de la iaia (sobretot això...) i la nostra estimada botifarra. Uns moments per al record, siusplau.

It's commonly known and we all agree: when catalans go abroad, family or friends is not what we miss the most, but the food. Jamón, fuet, olives, my grandmother's food (especially this...) and our beloved botifarra. Pork bowel filled with pork meat. Simply delicious. I miss you, my dear...

Si nois, la veritat és que si anés molt apurada, podria comprar pernil a un preu exorbitat als grans magatzems, o olives al súper de la cantonada. Però on comprar la meva estimada botifarra??? A quin altre país se li pot haver acudit la estranya idea de posar carn triturada dins d'un budell? Doncs a Corea!

If I found myself craving for some jamón, I could go to Lotte Department Store and buy some(of course not exactly at the same price...) or olives in the nearest supermarket. But where to buy my beloved botifarra??? You think there's some other country who thought about filling a bowel with meat? There is one indeed. And that's Korea!

I per més semblança, a sobre la presenten en les seves dues versions, la blanca i la negra... he d'admetre que quan la menjava se'm queia la llagrimeta (però ho vaig dissimular molt bé, lo que em faltava és que em fèssin fora del local per friki). La negra és especialment semblant en gust a la nostra. La blanca té una mica de gust a ranci o a greix, però també estava prou bona. I lo del fons és una espècie d'embotit. Ara només em falten les mongetes...

Two different versions, the white one and the black. We have exactaly the same dish! I have to admit that when I was served this in the restaurant there was a tiny tear dropping from my eye... (I missed you so much my love...) (ehem...! but I acted like nothing happened. I didn't want to be kicked out of the restaurant because I'm a freak). The black one tasted exactly the same with our botifarra, and the white one was a little bit more rancid.

Potser us esteu preguntant...però bé, la tonta aquesta porta tres mesos aquí i no s'havia enterat que tenen una cosa com la botifarra? Però tinc una bona excusa... 

Normalment, aquí el que hi posen a dins del budell és un fideu fet de pasta de moniato, i ho anomenen Sunde. I té aquesta pinta:

And right now you could be wondering..."Is it possible that this girl had been in korea for three months and never known there was something like botifarra? Is she so stupid?" But I have a good answer to that. The usual ordinary version of this botifarra is called sundae, and its filled with sweet potato noodles. Looks like this:

Pel color marró podeu veure que també hi posen sang. Quan vaig menjar la versió de la foto de més a dalt em vaig assabentar que aquesta botifarra feta de fideus de moniato és la versió barata, així que és la que es troba per tot arreu, i en canvi la que està feta de carn és cara, així que has d'anar a llocs especials per trobar-la. I la meva pregunta és... QUI va pensar que els fideus de moniato podien substituïr la carn de porc?? Molt optimistes aquests coreans! Si més no, és un plat molt típic coreà, que es menja tan sol com en una sopa. Recomanat queda.

This brown colour is because both korean and spanish use blood to make this dish. When I ate the meat sundae I knew that this second sundae, the one filled with sweet potato noodles, it's the cheap version, and because of this you can find it anywhere. But the meat-made one is more expensive, so you have to go to special restaurants to find it. And my question is... WHO thought that sweet potato noodles could be a good substitute of pork meat? A country full of optismists, Korea. Anyway, delicious, both eaten with soup or just cooked. Love it. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Qüestió de colors...//A matter of colours...

Quan viatges, les coses no sempre són el que semblen. Els colors (com passa en la natura amb les serps verinoses, que normalment són de colorins) ens poden donar pistes que cal seguir si volen saber què mengem. De què penseu que és aquest gelat?

When you are traveling, everything isn't as it seems. Colours (like it happens in nature with some colourful and poisonous snakes) can give hints to help us identify what the taste of that food is going to be.  What flavour do you think this ice-cream has?

Potser menta, com suggereixen les fulles? O pistatxo (festucs pels puritans)? Jo em vaig inclinar per la segona opció. Però cap de les dues és correcta. A Corea, i també a altres països asiàtics com el Japó, aquest to de verd indica, inequívocament, sabor a te verd. El de pistatxo té aquest color: (amb atmetlles a dins enlloc de pistatxos)

Could be mind, as the leaves suggest? Or pistachio? I thought it was the second option. But neither of them are correct. In Korea, and in other asian countries like Japan, this colour indicates clearly Green tea flavour. The pistachio one has this colour: (with almonds inside instead of pistachios!)

Però bé, mentres tot sigui així d'inofensiu... EL PROBLEMA (així, en majúscules) ve quan et posen un plat amb el nostre característic color vermell, aquest que tots ràpidament identifiquem com a "color salsa de tomàquet". 

If every colour difference were like this, no problem right? THE PROBLEM (yes, in caps!) comes when they offer a dish showing our beloved red colour, which all meditarranean people quickly identify as "tomato sauce colour".

Per exemple aquest plat de calamar amb arròs. I llavors què passa?

For example, this squid and rice dish. And what happens next?

Doncs normalment acabo amb la llengua escaldada. El color vermell a Corea, indica inequívocament, salsa de pebrots ultra picants. Quina gràcia eh? Així que ja sabeu, si veniu cap aquí, aneu amb compte amb els colors!

Usually I end up with my tongue on fire. Nice joke right? Now you are warned. In Korea, the red colour clearly indicates that that dish is going to be ultra spicy, so if you come here, be careful with colours!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!