Sobre aquests dies

En aquest post vull explicar breument com s'estan vivint aquest dies a la capital coreana. No us espereu grans sensacionalismes: jo no he de vendre cap diari a ningú, així que no tinc necessitat d'exagerar res. El cas és que les amenaces del nord es viuen al sud d'una manera bastant curiosa.

Quan de petita llegia llibres sobre la guerra, m'imaginava llocs destruits, gent cridant i plorant pels carrers i avions sobrevolant les ciutats contínuament. Com que la nostra generació hem tingut la sort de viure sempre en pau, això de les guerres ens queda lluny.  El fet és que aquests dies surten a la premsa moltíssimes notícies sobre Corea del Nord i les seves amenaces, però aquí la vida continua sent la mateixa. Els metros continuen plens en hora punta, els nens continuen anant a l'escola, i ni se t'acudeixi dir que no has pogut estudiar per l'examen per culpa de la guerra! Aquí no hi ha cap guerra i es nota que els coreans no estan preocupats: ja han viscut aquesta situació moltes vegades. No sé si és més trist dir que ja hi estan acostumats/resignats o que saben que tot això no tindrà repercusions reals sobre les seves vides. Sigui quina sigui la raó, no hi ha ningú comprant tot el menjar del supermercat ni construint-se refugis nuclears. 

De manera diferent ho viuen els estrangers. Molts dels meus companys xinesos estan totalment preocupats per aquest assumpte, agreujat pel fet que a la Xina hi ha una plaga que sembla que s'està cobrant les primeres víctimes, i no saben si haurien de tornar a casa o fugir a un tercer país (quina mala pata eh?). Amés són tants que tindrien problemes per encabir-se a l'ambaixada en cas de problemes. Però tots els estrangers que estan rodejats de coreans tendeixen a mirar-se tota aquesta situació des de lluny, com faig jo. No hi ha raons reals per alarmar-se. No sóc una persona que tingui ganes de viure infeliç, i si vaig prendre la decisió de venir a estudiar aquí no tinc perquè estar vivint amargada pensant que potser fan això o lo altre. Si veiés signes reals de que alguna cosa podria passar, evidentment no em quedaria a veure els focs artificials. Però no passarà, així que deixem-nos estar de fatalismes i d'exageracions periodístiques. Sembla que vulguin fer preocupar a la gent inútilment, tot per a veure si guanyen algun premi periodístic o un augment de sou.

Molts m'heu escrit preguntant-me que com estic, que si les coses van bé aquí...moltes gràcies pel vostre interès! Ja veieu que tot segueix bé, i de fet millor que mai. A Corea, ni la "guerra" és el mateix.

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!