Professió del sXXI: Jugador professional de videojocs // A new job for the XXI century: professional video-gamer

Amb l'arribada de les tecnologies digitals i les grans indústries, molts oficis s'estan perdent, és un fet. Fa pocs anys tots ens pensavem que els fotògrafs s'extingirien per culpa de les càmeres digitals, encara que per sort no ha sigut així. No hi va haver tanta sort amb oficis com cisteller, soguer, espardenyer... Però tal com deia Darwin, la supervivència es basa en trobar la millor adaptació a l'entorn. Amb un nou entorn, noves adaptacions apareixen cada vegada. I tot just començant el segle, una nova professió va començar a extendre's per Corea: el jugador de videojocs professional!

With the arrival of the digital tecnologies and huge industries, it's a fact that many professions became out-dated. Few years ago we thought the photographers would become extinct due to digital cameras, but luckily it was not this way. But it was not the same for traditional professions such as shoemaker, potter, woodcutter... But like Darwin said, the survival consits in having the best adaptation to the enviroment. With new enviroments, new adaptations flourish. And just in the begining of the century, a new profession spreat around Korea: the professional video-gamer! 

Efectivament! Per als que us imaginaveu a un pringat ple de grans sense cap amic al món real, anaveu ben equivocats. Els jugadors professionals (en aquest cas a la foto, un equip) reben un molt bon sou, i participen en competicions nacionals i internacionals. Com veieu vesteixen uniforme perquè estan esponsoritzats per grans companyies. 

Yes indeed! For those of you who imagined a fat boy full of pimples and with no friends (at least in the real world), you were definetly wrong. The professional video-gamers (in the photo we can see a team) earn a lot of money, and take part in national and international competitions. As you can see they are wearing an uniform, because big companies sponsor them.

 Aquest pobres nois acorralats que podeu veure aquí son equips professionals. Qui els està acorralant?

These poor boys hemmed in a corner are a professional team. Who is corraling them?

 Fans boges que volien parlar amb ells! Sembla que era l'anivesari d'un d'ells, així que totes les fans (...) li estaven donant regalets. La noia de l'esquerra estava molt nerviosa i no parava de ventar-se amb la mà.

 Crazy fans willing to talk to them! It looks like it was this boy's birthday, so all the impatient fans were giving him presents. The girl on the left was fanning herself with her hand nervously all the time.

Però no: aquests jugadors no es passegen tranquil·lament pel carrer. Ho confesso: vaig anar expressament a veure'ls jugar. Aquí a Corea, anar a veure jocs de videojocs professionals és el mateix que anar a veure jugar un partit de futbol o de bàsquet d'un equip de primera divisió. 

But I didn't meet them coincidently in the street... I confess it: I went there on purpose to watch them play. In Korea, going to watch a match between professional gamers is like going to see a professional soccer match of the premiere league.

Us esteu preguntant quina pinta pot tenir un Estadi d'Esports Electrònics? Doneu-hi un cop d'ull!

Are you wondering how it looks like an e-Sports Stadium? Just take a look!

 Exactament igual que un plató de televisió, veritat? Això és perquè a Corea hi ha un canal dedicat exclusivament als esports electrònics. La competició que vaig anar a veure ahir estava essent retransmitida en directe per aquell canal.

It looks exactly the same with a TV set right? This is because in Korea there's a TV channel dedicated to e-sports. The match I watch yesterday was being broadcasted to that channel.

 Aquí tenim els jugadors a la seva cabina (la sala blava) , preparats per jugar, cada un amb la seva pantalla i cascos. 
Players in their blue booth ready to go!

Però el show no s'acaba aquí: durant la competició hi ha tres locutors que van comentant les jugades, amb sistema de megafonia inclòs. La pantalla gran que es veu sobre els locutors reals mostra el que està sortint per la televisió en aquell moment. Els dos nois que veieu a la dreta, més rossets, són els comentaristes en anglès (als quals no pots sentir si estàs a l'estadi), perquè també es transmet internacionalment! (No m'ha semblat veure-ho anunciat a TV3 encara, però tot arribarà no?)

But that's not all: during the match there are three announcers commenting what's happening on the TV at that moment. The big screen above them shows what's being broadcasted at that moment. The blond guys on the right side are the english speaker announcers (but if you are in the stadium you can't hear them) because the match is broadcasted internationally too! (I think we still don't have this in Catalan TV, but let's just wait for a while...).

És el joc que està més de moda actualment a Corea, i es diu League of Legends (Lliga de les llegendes). Per resumir-ho direm que és una batalla entre dos equips, que s'han de matar mútuament per destruir la base enemiga. Ja us avanço que hi ha una autèntica falera a tot el país i a tota Àsia per jugar-hi!

This is the most famous game these days in Korea, and it's called League of Legends. To summarize we can say it's a battle between two teams, who have to kill the other team in order to destroy their base. People are crazy about it, and I think every boy in Asia plays this game!

Crec que puc endevinar el que molts de vosaltres estareu pensant: que friquis que són aquests asiàtics, que es dediquen a jugar a maquinetes tot el dia enlloc de sortir al carrer a jugar a alguna cosa real. Suposo que en part teniu raó, però en la meva opinió simplement hem d'entendre tot aquest fenomen dels esports electrònics com una nova professió i un nou mercat on fer negocis, no tant diferent del mercat d'esportistes professionals. Em podreu dir que fer esport és més sa, i hi estaré d'acord, però tampoc crec que gaires esports siguin sans a nivell professional (lesions, dopatges, massa esforç físic...això no és salut). Està clar que pels nens és més desitjable que surtin al carrer, corrin amb els amics... però com han de sortir al carrer si només que hi ha cotxes i contaminació? No crec que ningú pugui culpar a la gent que prefereix passar la tarda jugant dins de casa enlloc de sortir a respirar benzina. 

Maybe I can guess what some of you are thinking about: these asians are a bunch of freaks, who spend all their time playing videogames instead of going outside to play something real. Of course you are right in some respect, but in my opinion we have to understand this new phenomenon as a new profession and a new business market, not so different from the real-sports market. You could say practising sports is healthier, and I agree, but few sports are healthy in a professional level (injuries, doping, over-effort...that's not healthy). Of course it's better for kids to go outside, to run with friends but... exactly how are they going to go to the street with all that cars and pollution everywhere? I don't think we can put the blame on the people who preffer staying inside home instead of going outside to breath fuel.

Aquí a Corea aquest joc és una nova manera de socialitzar-se, ja que és un esport d'equip, i els amics van a jugar-hi plegats als cibercafès, i després comenten la jugada tots junts. La majoria de la gent no s'està a casa tancada jugant-hi, sinó que el joc forma part d'un dels seus hobbies, un que comparteixen amb els seus amics reals. Suposo que els jugadors professionals s'hi hauran passat moooltes hores, però està clar que tots els nostres nens que volen ser futbolistes també s'hi han passat moooooltes hores. Amb això vull dir que penso que és una professió com qualsevol altra: si vols estar a la cima has de fer algun tipus de sacrifici. 

In Korea this game is a new way of socialising, because it's a team game, and people go to computer cafés to play together with their friends. The majority of the people are not playing this alone at home. This is just part of their hobbies that their share with real friends. Of course professional players had spent tons of hours practising but...I think professional soccer players must have spent tons of hours playing soccer too. My point is that to be a professional in any field it takes always a great sacrifice.

La veritat és que anar a l'estadi m'ha agradat i crec que hi tornaré. En aquest cas és una de les partides de la lliga, però quan hi ha la final entre els dos millors equips es fa en un palau d'esports amb milers de persones (llavors sí que s'ha de pagar entrada...aquest dia era gratis!). Per si voleu fer un cop d'ull al joc (encara que no té gaire interès si no hi heu jugat mai), podeu veure-ho clicant aquí. Espero que us hagi semblat interessant l'article d'avui!

To tell the truth I enjoyed going to watch a match, and maybe I will return soon. Yesterday was just a regular match of the league, but when the final comes, thousands of people gather together in a real sports stadium, where they play (but then the ticket is not free like today!!). Just for in case you want to take a look at League of Legends, there it goes a video.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Tradicions universitàries // University traditions

L'any va començar de manera tranquila a la universitat. Gener i febrer són mesos de vacances d'hivern per als universitaris. Però març és el mes en que es comença el curs acadèmic a Corea, així que tots els nous estudiants d'universitat, desitjosos de deixar enrere la duríssima vida d'institut, van començar per fi la que serà segurament la millor etapa de les seves vides. Això es va traduïr en les universitats plenes a vessar, cues a la cafeteria, gentada als ascensors... i tots els bars propers a la universitat plens cada nit. (Sí, cada nit: dilluns, dimarts, dimecres...aquí la gent no descansa mai!).

Year started peacefuly at the university. January and February are winter vacation months for university students. But march is the month when the academical year is started, so all the freshmen, willing to forget about their highschool hard times, started the best time of their lives. And saying this means a crowded university, crowded cafeteria, library, elevators...and crowded literally-all-the-bars-near-the-university. Every night! (yes, everynight...monday, tuesday, wednesday...people never rest in Seoul!).

Mentres que el batxillerat és una època en que s'ha d'estudiar moltíssim, els primers anys d'universitat són entesos com una època de relax per als estudiants, sobretot per a les noies. Els nois aprofiten al màxim aquest parell d'any abans d'anar a fer el servei militar, que els farà perdre dos anys de les seves vides. Tot això fa que les festes siguin contínues, i que en pocs dies, gaudint de la nova llibertat, es formin moltes noves parelles (la majoria de les quals trencarà al poc temps). 
Highschool is a time when people have to study all day, but first years of university are the time when students can relax and enjoy their lives (finally). Girls enjoy themselves and boys make the most of the few time lfet before going to military service. This means partying continuosly, and many new couples after some days (the majority of whom will break up soon...).

Però tot això tampoc té tanta pinta de diferent com qualsevol dissabte a la nit per Barcelona. Joves de festa són joves de festa arreu del món. Què és diferent? Bé, algunes tradicions universitàries! Sortia jo innocentment un dia de la biblioteca quan de sobte em vaig trobar tot de gent agrupada davant d'alguna cosa, i tot de caixes de maggoli (vi d'arròs) i pica-piques apilades allà al davant. Hi havia un noi dirigint l'event, i un altre que estava fent referències a alguna cosa. Tothom dirigia l'atenció cap a aquell punt, així que per suposat vaig anar a fer de turista. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que l'objecte al que estaven idolatrant era... 
UN CAP DE PORC!
But all this is not that different from any other university in the world a Saturday night. Young people in a party are young people in a party everywhere. What's different? Well, some university traditions! I was innocently going out of the library when I suddently saw a crowd of people looking towards something, piles of boxes of rice wine and a huge bag of snacks.A boy was saying some words and another was bowing to something on the floor. Of course I went there to practise my favourite sport: showing I'm a foreigner and I don't know what's going on. To my astonishment they were all bowing and adoring...a PIG'S HEAD!

A la taula, igual que durant la cerimònia de cap d'any, hi havia fruites i diversos menjars. El noi que veieu agenollat feia reverències al desafortunat porc mentres tota la gentada s'ho mirava. 

Aquesta cerimònia tradicional es celebra per desitjar bona sort i bona voluntat en la nova tasca, que en aquest cas és el nou semestre. Hi participen les delegacions d'estudiants més importants, i això a Corea no és dir poca cosa. (S'ho prenen molt en serio això de ser representats de classe, curs o estudiants, i és un fet que et servirà per al currículum, així que la gent hi posa ganes). 

On the table, like in New Year ceremony, there were fruits and some foods. The guy on the floor was bowing to the unlucky animal (or part of animal) while all the other people was staring at him.

This traditional ceremony wishes good luck for the new semester. The most important student delegations participate in it, and here in Korea, that means something. (In Spain we really don't care about student organitzations or being the class president, but here this is going to help you for your resumé, so people really pays attention to it). 

Ja ho veieu, molta gent! Val a dir que segons els meus càlculs hi havia el doble de persones que de botelles, per lo que aquí es tocava a mitja botella per cap. Tot sigui pel menjar i beure gratis no? Crec que el proper cop jo també m'apuntaré a fer reverències a un porc si amb això em donen de menjar! 
As you can see, a lot of people! Following my calculations, there were the doble of people than wine bottles, so every person could drink half a bottle! Whatever for free drinks and food, right? I think I will bow to the pig next time too, if they are willing to give me some food!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Sobre aquests dies

En aquest post vull explicar breument com s'estan vivint aquest dies a la capital coreana. No us espereu grans sensacionalismes: jo no he de vendre cap diari a ningú, així que no tinc necessitat d'exagerar res. El cas és que les amenaces del nord es viuen al sud d'una manera bastant curiosa.

Quan de petita llegia llibres sobre la guerra, m'imaginava llocs destruits, gent cridant i plorant pels carrers i avions sobrevolant les ciutats contínuament. Com que la nostra generació hem tingut la sort de viure sempre en pau, això de les guerres ens queda lluny.  El fet és que aquests dies surten a la premsa moltíssimes notícies sobre Corea del Nord i les seves amenaces, però aquí la vida continua sent la mateixa. Els metros continuen plens en hora punta, els nens continuen anant a l'escola, i ni se t'acudeixi dir que no has pogut estudiar per l'examen per culpa de la guerra! Aquí no hi ha cap guerra i es nota que els coreans no estan preocupats: ja han viscut aquesta situació moltes vegades. No sé si és més trist dir que ja hi estan acostumats/resignats o que saben que tot això no tindrà repercusions reals sobre les seves vides. Sigui quina sigui la raó, no hi ha ningú comprant tot el menjar del supermercat ni construint-se refugis nuclears. 

De manera diferent ho viuen els estrangers. Molts dels meus companys xinesos estan totalment preocupats per aquest assumpte, agreujat pel fet que a la Xina hi ha una plaga que sembla que s'està cobrant les primeres víctimes, i no saben si haurien de tornar a casa o fugir a un tercer país (quina mala pata eh?). Amés són tants que tindrien problemes per encabir-se a l'ambaixada en cas de problemes. Però tots els estrangers que estan rodejats de coreans tendeixen a mirar-se tota aquesta situació des de lluny, com faig jo. No hi ha raons reals per alarmar-se. No sóc una persona que tingui ganes de viure infeliç, i si vaig prendre la decisió de venir a estudiar aquí no tinc perquè estar vivint amargada pensant que potser fan això o lo altre. Si veiés signes reals de que alguna cosa podria passar, evidentment no em quedaria a veure els focs artificials. Però no passarà, així que deixem-nos estar de fatalismes i d'exageracions periodístiques. Sembla que vulguin fer preocupar a la gent inútilment, tot per a veure si guanyen algun premi periodístic o un augment de sou.

Molts m'heu escrit preguntant-me que com estic, que si les coses van bé aquí...moltes gràcies pel vostre interès! Ja veieu que tot segueix bé, i de fet millor que mai. A Corea, ni la "guerra" és el mateix.

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!