MINI-POST: Quan el transport públic es torna privat // Private public transportation

El mini post d'avui tracta sobre la línia de metro número 9 de Seül. I quina particularitat té? Doncs que és una línia privada, és a dir, controlada i contruïda per una empresa aliena al govern, que ha obtingut els permisos per fer-hi negoci. I els resultats són una línia millor i més eficient, però també uns preus significativament més alts que els de la resta de línies de metro, cosa que ha estat motiu de polèmica des de fa anys. 

Today's mini-post talks about the subway line number 9 in Seoul. What's special with this line? Well, it's a private metro line. This means is built and operated by Seoul Metro Line 9 Corp., a private entity. The results are a better and more efficient line, but also significantly higher fares, which is still an on-going issue in Seoul.

Anem per parts i parlem primer dels avantatges. La línia 9 es va inaugurar el 2009. Aquesta foto que veieu (on el que feia servir el Photoshop encara n'estava aprenent) és la foto de la pròpia companyia sobre els seus vagons de metro, per simbolitzar lo súper ràpid que és. Bé, i de fet és molt ràpid: té combois express cada 10 minuts, que tarden 30 minuts a recórrer els 27 km de la línia. En cotxe de bon matí això suposaria més d'una hora al volant, i el mateix si agaféssim altres línies de metro més lentes.

But first things first, so let's take a look into the benefits of this line. It was opened on 2009. This photo above these lines (yes, the one where the author was still learning how to use Photoshop) is the one in the company's homepage, pretending to show that the metro is really fast. And it is fast indeed: there are both express trains and normal ones. The express trains, every 10 minutes, are particulary time-saving: they complete the 27km route in 30 minutes. In morining time driving a car or taking another metro line would mean a commuting longer than one hour.

A més, com a negoci privat que és, les estacions són molt més maques: tenen plantes i quadres i espais per música, i lavabos només per nens. (I fins i tot agafadors per a nens a dins dels vagons). Si us passeu per la pàgina web de la companyia pensareu seriosament en traslladar la vostra residència habitual a algun d'aquests vagons, de tan bé que els pinten (link Linia 9). Però totes aquestes virtuts se t'obliden de cop quan és el moment d'anar a pagar:

As a private business, the stations are better designed: lots of plants, paintings and spaces for music and also only children's restroom (and even low hand straps for children in the carriage!). If you take a look on the oficial homepage you will consider seriously to change your habitual residence to one of these carriages (link line 9). But all these virtues will fly away from you memory when it's time to pay:

(Traducció: si voleu fer servir la línia Shin-Bundang (financiada privadament) he de pagar 700wons més. Seleccioneu el recorregut).

Agh!!!

És la versió metro de les autopistes de peatge!! Esperem que el govern espanyol no ho descobreixi, o d'aquí poc també tindrem estacions de metro de peatge a Barcelona. 700 wons són uns 50 cèntims, cosa que fa que el preu del bitllet quedi quasi duplicat (recordem que el preu base eren 80cèntims). No cal dir la indignació que va despertar que aquesta línia sigui més cara. De fet quan la van inaugurar van estar tres anys amb els mateixos preus que les altres línies, però al cap de tres anys van apujar els preus sense consultar a ningú,alegant pèrdues massives. Hi va haver polèmica i els van tornar a abaixar, però pel que veig la cosa no s'ha solucionat perquè tornen a ser més alts.

Agh! These additional 700 wons (something like 0.70$), make your ticket almost double-priced, compared to the other lines! (Keep in mind that the typical fare is 1050wons). We have something like this in Catalunya: it's called motorway and we have the priviledge of having there more and more expensive than in other parts of Spain. I just hope the Spanish government doesn't discover this of toll-metro lines, or next year we will have lots of them in Barcelona. Also in Seoul people are not happy with these fares: when the line was oppened it kept the same price as all the other lines for three years, but then they increased them, alleging a mounting deficit. There were a lot of problems and they drew back, but it's clear they rose fares again, and so far, no solution.

La meva conclusió: si deixem que les empreses privades s'infiltrin en l'administració pública,  llavors passen coses com aquestes, o com les tan nostrades autopistes de peatge. Encara que d'altra banda, suposo que trigar la meitat de temps en fer un recorregut i pagar més per a això tampoc està tan malament. Només espero que això no se'ls acudeixi a Barcelona, perquè les nostres línies de metro no cobreixen distàncies tan enormes com aquí, i tot i això són molt més cares. 

My conclusion: this is the typical example of what happens if you let private companies infiltrate in the public administration. But on the other hand, I guess it's not that bad that you have to pay double for spending half the time on the travel. I just hope this fantastic idea is not exported to Barcelona, because our metro covers a smaller area and is already much more expensive.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!