Pinzellades sobre el cristianisme a Corea// Christians in Korea

Encara que ho trobeu estrany, el post d'avui ha sigut un post difícil d'escriure. Parlaré sobre el cristianisme a Corea del Sud. Però el que podia semblar un tema senzillet en un principi, a mesura que anava investigant s'anava fent més i més complicat. El que us puc avançar: a Corea, país de grans multinacionals, fins i tot la religió és un negoci.

Even if it's hard to believe, today's post was a difficult one to write. I'm going to talk about christianism in South Korea. But what could have seemed easy in the beggining turned out to be harder than I expected. What I can surely tell to you is that in Korea, the country of huge companies, even religion is a business.

Acostumats a les nostres esglèsies de poble o de barri, quasi buides si no és per bodes, primeres comunions i batejos, crec que la dada us sonarà bastant curiosa si us dic que l'església més gran de Seül té més de 750.000 afiliats. UNA església, no tota una sèrie d'esglèsies juntes. Ho aclareixo perquè a mi em va costar d'entendre en un principi, però simplement imagineu-vos que cada diumenge 200.000 persones acudeixen a aquella església a pregar plegats en 7 serveis diferents. Evidentment aquesta sembla més un palau d'esports que la nostra típica ermita romànica dalt de la muntanya.

In my country we have a small church in every town or neighbourhood, and there are few people who go there every week, except for special events such as baptism, first comunion or weddings. So maybe you will be shocked if I say that the largest church congregation in Seoul has a membership than more than 750,000 people. This only in ONE church, not a group of churches together. Just making it clear, because it was difficult to understand for me. Just imagine every Sunday morning, 200,000 worshippers attend seven services in that building. Of course place feels more like a stadium than a traditional christian church.

Els sermons són grabats per 10 càmeres i enviats a altres esglésies, i són sovint televisats (hi ha un canal cristià a la televisió). Com veieu disposen d'un orgue enorme, orquestra i un cor (just a sota l'orgue) molt nombrós. Durant la missa es canten diverses cançons modernes i himnes, en un ambient semi-festiu, i s'escolta el sermó. Més o menys totes les esglésies segueixen aquesta disposició. Aclarir que estem parlant de la religió cristiana (així és com l'anomenen a Corea), diferent de la catòlica.

There are 10 television cameras because services are broadcasted to other churches, and often televised (there's a christian channel on the TV). They dispose of a complete orchestra and a big chorus. During the service they sing songs and hymns, both contemporary and traditional, and listen to the minister. This is the idea that all the christian (not catholic) churches follow in Korea. 

I què fa que una esglèsia tingui més fans que una altra? (evidentment, la cosa no sempre va sobre cercar l'esglèsia més propera a casa). Doncs el mossèn i com condueixi la missa. I el mossèn què en treu, a part d'orgull personal? MOLTS privilegis. Cotxes, cases i diners... com més fidels tinguis afiliats més regalets rebràs. S'ha acabat la vida miserable dels mossèns espanyols, veniu a Corea! Tinc entès que és un ofici realment rentable. A més com que són cristians la majoria estan casats i amb fills, així que aquests viuen bé. Així que no us preocupeu per l'estrella de pop aquesta que surt a les pantalles de la foto, que té prou per menjar. 
Why some congragations have more fans than others? (Because it's quite clear they don't choose the nearest church) The minister and the way he conducts the service. And what's the reward for the minister, apart from personal pride? LOTS of privileges. Cars, houses and presents... the more people in your congregation, the more little presents you will receive. They are going to take care of you! A message to the poor spanish ministers: your miserable life is over, come to Korea! So don't worry about the popstar on the screens in the photo, he has enough to life. 

El cristianisme sembla que es va extenent poc a poc sobre tot Corea del Sud, i els seus adeptes són gent molt convençuda. No és estrany trobar bandes de rock cristià pel carrer amb guitarres (a EEUU és una cosa molt comú que nosaltres no coneixem. Sense anar més lluny Katy Perry pertanyia a una banda de rock cristià). Perquè per si una cosa destaquen els cristians de corea és per ser insistents. Evidentment no tothom és així, però el fet és que tenir un amic cristià significa haver de rebre invitacions contínues a anar a les misses, a camps cristians o a tota mena d'activitats. Per dir-ho ràpid i clar, són uns pesats.

It seems that South Korea is rapidly embracing christianism as a part of their modernisation, and its adepts are very convinced people. You can find christian rock bands playing on the street. For spanish this is a really different thing, because we don't have this concept of band. I know that in USA is common, and that actually Katy Perry used to sing in a christian rock band, but it's still surprising for me. And if there's one thing korean christians are, this is insistent. Of course not every one is like this, but having a christian friend often means receiving invitations for services, camps (or whatever they do) continuosly. To put it mildly, they are tedious.

Com sempre, hi ha exemples per tots els gustos, així que deixeu-me delectar-vos amb una imatge real d'un dels carrers comercials més importants de Seül (està clar que estic parlant del meu estimat myong-dong). 
As always, there is no accounting for taste, so let me delight you with a real image of one of the most important comercial streets in Seoul (of course I'm talking about my beloved myongdong).

El cartellet és prou expressiu. A part de les cosetes en coreà, xinès... hi ha el text en anglès, que deixa anar perles com "Jesús vindrà aviat! Arrepenteix-te!", "666 infern" o "la marca de la bèstia 666". Una veritable joia, però la cosa millora, perquè la dona que hi havia a dins estava cantant a ple pulmó amb sistema de megafonia inclòs i fins i tot seguint unes partitures. Per un cop em vaig sentir afortunada de no parlar coreà...

... fins que una noia em va parar pel carrer i parlant-me en castellà em va intentar vendre la papereta!! Ja ni els guiris estem a bon resguard!!! Però em vaig sentir molt integrada en la societat coreana, ara ja fins i tot em molesta la mateixa gent!

The poster talks itself. What a gem! But things get better, because the woman inside was singing with all her might, (sound system included and even scores!), I felt lucky I don't speak korean...

...until a girl stopped me in the street, and speaking in spanish tried to give me some christian propaganda. Even the tourists are not free from that! I have to admit that at that moment I felt really integrated in the korean society.

I és que Corea del Sud és el segon país que més missioners (encara n'hi ha, d'això?) exporta, per darrere només d'Estats Units, amb gairebé 20.000 persones que no tenen cap por d'arriscar la vida per transmetre el missatge de Déu. Sense anar més lluny el 2007 dos missioners van ser decapitats a l'Afganistan. 

South Korea is the second country in number of Christian missionaries (I thought it was a job extinguished centuries ago!) being sent to other countries, only behind United States, almost 20,000 people who don't hesitate to risk their life to spread God's word. And in fact, in 2007 two korean missionaries were kiled during their mission in Afghanistan.

Suposo que hi ha diversos nivells d'extremisme en aquesta religió, però crec que el més graciós de tot són els "camps cristians", en els quals, a part de passar una estona amb amics amb mateixos interessos, parlen del "dialecte" cap a Déu. Ei! I aneu en compte, que no és una cosa que qualsevol pugui parlar eh? És una espècie de regal que et fa Déu perquè et puguis comunicar amb ell molt millor que en coreà. En el meu cas em comformaria amb que Déu em regalès "parlar coreà". He tingut accés a la transcripció d'aquest dialecte, fa més o menys així:

lalalalalalalalaalalalalalalala lalalalalala lalalal lalalalala. 

Per si penseu que és una broma, mireu aquest vídeo a partir del minut 2:

I know there are diferent levels of fanaticism in this religion (and lots of normal people too), but I think that the funniest thing are the christian camps, were you can hang out with your christian friends and speak "dialect" to God. Not joking! It's a gift that God makes to you, so you can communicate with him much better than in korean (in my case I would be glad to be gifted only with korean, if possible). I had acces to the transcription of this dialect, it's something like this:

lalalalalalala lalalalalalala lalalalalala lalalalala lalalalalala.

Just in case you still think I'm joking, watch this video from minute 2:

Crec que malgrat que no parlem coreà es distingeix clarament la veu en off del narrador de la de la colla de tarats que estan cridant. 

La veritat és que a vegades aquesta religió cristiana em recorda més a una secta que a altre cosa. En particular moltes de les seves pràctiques em fan pensar en els testimonis de Jehovà, sobretot quan se'm va oferir la revista dels cristians i el títol era "Cómo cuidar a tus hijos" (Qué hijos? Pares, no us preocupeu que no n'hi ha cap). Seguiré investigant perquè realment em sorprèn el contrast entre aquesta hiperactivitat dels cristians coreans enfront de la nostra passivitat com a catòlics. 

Even we don't speak korean it's easy to make difference between the off voice of the conductor and the bunch of nuts that are screaming.

Sometimes the practices of christian branch reminds me a very famous sect in Spain, the Jehovah's witnesses. This idea was totally reinforced when I was offered a christian magazine and the tittle was "How to take care of your sons" (Which sons??? Parents, don't worry, there are no sons!!). I'm going to keep investigating about this, because I'm really surprised about the contrast between the korean christians hyperactivity in front of our passivity as a catholics.

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Pd: Voteu a l'enquesta! Quin tipus de post us agradaria llegir? //PS: Vote in the survey! Which kind of post would you like to read?