Seoul's metro or Mètode ràpid per comprendre com se senten les sardines dins de la llauna

Avui parlaré d'una de les millors ( i pitjors) coses de Seül: el metro. Molts de vosaltres haureu vist videos al youtube dels metros japonesos, on hi ha una sèrie de persones que tenen com a ofici encabir una munió de persones a dins d'un vagó de tren petiteeet. Bé doncs em sap greu comunicar-vos que si em veniu a veure a Seül, viureu la mateixa experiència.

No és que em desagradin les aventures, però segurament per culpa de Holliwood i les seves pel·lícules, la meva idea de jugar-se la vida té més a veure amb lluitar contra monstres o córrer davant d'una bola gegant a punt d'esclafar-me que no pas en ser esclafada per 15 persones intentant ocupar el mateix metre quadrat. O la meva idea de "comunicar-me amb el món", que és més similar a presentar un telediari o escriure un llibre que no pas a tenir la cara d'algú (que no conec) enganxada a la meva de bon matí (si fos depèn de quin conegut potser seria pitjor ara que hi penso). El cas és que aquí a Seül he descobert que puc fer totes dues coses simplement "intentant" entrar dins d'un vagó de metro.

Però com sempre, comencem pel principi. La xarxa de metro de Seül és impresionantment gran i útil. 

Crec que ara enteneu a que em refereria amb "impresionantment gran". Una de les principals diferències amb el metro de Barcelona és que normalment allà tenim uns cinc minuts caminant entre estació i estació si decidim anar a peu enlloc d'agafar el metro. Aquí entre parada i parada hi ha uns 15 minuts ( i molt de fred) (havia comentat en algun post que fa molt de fred?). Com s'observa en el mapa, hi ha transbords entre línies, i fins i tot una línia circular, la verda. Jo visc just al centre, a Chungmuro, on hi ha les parades taronja i blau cel. Ja veieu que com que hi ha tantes línies han hagut de començar a diferenciar entre blau fosc, blau cel, taronja, beix, groc... en aquest país s'ha de tenir un elevat grau de distinció cromàtica si el que voleu és agafar el metro!

Normalment el metro té aquesta pinta. Bé, normalment no, potser a les 12 del migdia d'un dia festiu.

 Val a dir que sempre està impecablement net, nou i maco. La gent és molt cívica aquí. Almenys pel que fa a la neteja...

Però en la foto següent veureu la pinta que té NORMALMENT.

Doncs sí, tota aquesta bona gent vol entrar al mateix vagó de tren. Cal que us digui que m'ha sigut impossible treure el mòbil en mig d'aquesta multitud per fer una foto en els meus viatges en metro entre les 7'30-9 del matí o 6-8 del vespre?

El primer dia que vaig veure això, jo ja estava donant mitja volta i preparant-me per caminar. Però nono, això és Seül i se'm va dir: no et preocupis que aquí entrem. Però com?? Si no hi ha espai físic!!! Però sí sí, serà que això del menjar coreà funciona o algo, però la gent anava entrant als vagons. A base d'empentes (que he descobert que deixen de ser empentes quan és IMPOSSIBLE que caiguis per cap banda, són simplement... atapeïr-se?).

Una altra cosa curiosa és que...veieu a la foto, que tothom té el cap cot? No és per educació...

... és perquè estan tots mirant el mòbil! Suposo que responent a aquesta demanda del mercat Samsung fa mòbils amb aquestes pantalles gegants. Així que estan tots mirant sèries al mòbil. Quan les circumstàncies ho permeten també solen estar parlant pel KAKAO (aquí no saben lo que és el Whatsapp) o jugant. .

Una de les coses que més em va sobtar de Corea és lo educada que és la gent... amb la gent que coneix. Al metro tot són emputxades i colzes. Ahir vaig entrar al vagó i em vaig situar de peu recolzada contra una de les baranes verticals per agafar-se. Bé doncs vaig notar que alguna cosa em feia apartar i vaig pensar que era algú entrant, però no! Era una dona que havia decidit que allà anava ella i m'estava fent fora emputxant-me amb molta delicadesa. Suposo que això de "cultura col·lectivista" està molt bé fins que es tracta d'entrar al metro o d'anar amb pressa als llocs. A Catalunya si emputxem algú diríem "ho sento", aquí és lo més normal del món. No ho entenc :(

I clar, amb tanta gent, és normal que les estacions tinguin aquesta pinta:

Ultra modernes amb portes de seguretat. Així s'eviten accidents innecessaris que podrien ser molt comuns amb 500 persones tractant d'entrar alhora. Bé, no alhora del tot. Veieu aquestes fletxes del terra, davant les portes? S'han de fer dues files per entrar als costats, i la gent surt pel mig. Ben pensat no?

Una altra cosa curiosa és que com que les línies de metro són llarguíssimes, per saber la direcció de metro no et diuen l'estació final normalment, perquè està tan lluny que ningú sap on para. En canvi et posen estacions famoses que estan en aquella direcció, i damunt les portes l'estació següent en que pararà el metro i l'estació prèvia. Resultat: ja em veieu a mi tornant-me mico buscant un mapa per saber cap a quina estació he d'anar, perquè evidentment no em sé quines estacions són famoses i quines no. Però un cop el trobes tot està molt clar i ben indicat. 

També són curiosos els transbords. Tens tot el camí marcat amb el color de la línia a que et dirigeixes (ja us havia dit que s'ha de tenir un alt grau de distinció cromàtica, o te'n vas a la línia que no és!).

I em veig obligada a dir alguna cosa sobre les sortides. Amb estacions de metro tan i tan gegants ( ho són), no hi ha només una sortida, sinó 6,7,8... I clar, et convé molt saber a quina has de sortir.

Així que a cada estació tens un útil mapa dient on para cada sortida, i que hi ha en cada direcció. 

 I per últim, comentar els preus. Són similars als de Barcelona a quan vas amb T-10, però una mica més baratets. Val uns 80 cèntims cada viatge, però et sumen 10 o 20 cèntims si vas molt lluny ( amb una ciutat tan gran realment és com si viatges dues o tres zones depenent de la parada on surtis). OLE ells, la veritat és que està molt bé de preu, i és molt útil. I un bitllet senzill no et costa el doble de preu, sinó exactament el mateix, el que passa és que sense dret a fer transbord. 

Sembla mentida però encara no m'he perdut mai en el metro de Seül. El primer dia que el vaig agafar sola, i va haver preocupació perquè era tan i tan difícil (--'). Però la veritat és que no, que està molt ben planificat. A més està totalment equipat per guiris com jo. Tot està escrit en coreà i anglès, la megafonia sempre té la versió anglesa apunt, et diuen per quina porta (dreta o esquerra) has de sortir a la següent parada (a Barcelona sembla una tonteria, però aquí, tenint en compte que l'espai vital passa a ser algo secundari, va molt bé que t'ho diguin amb antelació). Net, ràpid i pràctic, crec que no es pot demanar res més a un metro. Ah sí! Que no fagi aquests horaris tan restrictius... Tanca a mitjanit, i aquí no hi ha dissabtes a la nit que valguin, no hi ha ni nit bus. Sort que els taxis són més baratets... 

Així que ja sabeu, si voleu intimar amb coreans ràpidament, deixeu-vos d'internet i entreu al metro de Seül a les 8 del matí, l'emoció està assegurada!

___________________________________________________________________________________

Today I'm going to talk about one of the best (and worst) things in Seoul: the metro or subway. I'm sure many of you have already seen some videos on youtube about japanesse metros, where a bunch of people are squeezed into a small metro carriage by some people whose job is precisely this: bunching up people. I'm sorry to inform you that this is exactly what Seoul's metro looks like, but without men who push you (at least not payed men).

It's not that I don't like adventures, but, perhaps because of Hollywood movies my idea of risk my life has more to do with fighting with monsters or running in front of a giant ball about to smash me than to be crushed by 15 people trying to occupy the same square meter. Or what about  communicating with the world, that is more similar to conduct the news or write a book, than to have someone's face (from a person I don't know) just in front of my face early in the morning (thinking twice maybe it's better this way, because if it were some of the people I know, it would be worse). The thing is, I discovered I can do both things in Seoul just "trying" to get into some metro carriage.

But as always, first things first. The Seoul metro web is amazingly huge and useful. Just check the photo above and you will know what I'm talking about. One of the main differences with Barcelona's metro is that, if you try to walk from one station to another there, it usually takes 5 minutes. But in Seoul the time is something like 15 minutes (and having to suffer a lot of cold weather). (Did I mention in other posts about cold weather??). In the map you can see lots of stations were you can change from line to line. I live in Chungmuro, were I have pale blue and orange lines. You can see that because of so many lines, they had to start making differences about  "pale blue'", "indigo"(or dark blue as we say in Spain), orange, beige, yellow... in this country you really need a high level of chromatic distinction if what you want is to take the metro!

Usually the metro looks like this. Well, not usually, maybe at midday in some Sunday morning.

It's always immaculate, new and shiny. People are very civilized here (at least talking about cleanliness).

But in the following photo you will see what it USUALLY looks like.

Maybe in the photo seems like there's some space to breathe, but that's just an ilusion. And yes, all this people want to enter in the same metro carriage. It could sound strange to you if I say that it was impossible to take my cellphone out of my pockets to make a photo in my travels between 7'30-9 am or 6-9pm?

The first day I saw this, I was turned around and got prepared for walking. But nono, this is Seoul, so I was told: don't worry, we are going to enter in the next one! But HOW??? There's no room for any of us! But maybe the korean diet really works, because when the metro arrived the people was getting inside the carriages. How? With pushes and shoves ( I discovered that a push stops being a push when it's impossible for you to fall. Then it's just...mmm...squeezing?).

Another curious thing is that almost everybody is using his cellphone, watching dramas with headphones, or even TV. And now I understand why Samsung had released that cellphone with a HUGE screen, answering the demand of the consumer. When there's enough space, talking via KAKAO (they don't know what's Whatsapp here!) or playing games. 

One of the things that seemed more amazing to me is how polite korean people are ... with the people they know. In the metro you can only get pushes and elbows. Yesterday I entered the carriage and I leaned against a vertical metal bar. Well, then I noticed that something was making me move aside. I thought that was someone getting in, but no! It was some woman who had decided that she wanted to lean in my bar, so she gently pushed me out of the bar (--'). I guess that this of the "collective culture" it's very nice until you are in a rush to go somewhere. In my countru, if we push someone we always say "I'm sorry", but here it's just a normal thing. I doesn't make sense to me :(

And with the stations that crowded, it's normal that the stations look like this:

State-of-the-art stations with security doors. Good way to avoid incidents that could be really common with 500 people trying to enter at the same time. Well, maybe not at the same time. Can you see this little arrows on the floor, just in front of the security door? There are two on the sides, for people making a line before entering to the carriage, and one on the center, for people who get out. Nice idea, isn't it?

Another odd thing is that, because of the looooong metro lines, to know the direction of your train, they don't give you the final station like in Barcelona: it's so far away that nobody knows what's that station. Instead of that they write some famous stations that are located in that direction. Result: You can imagine me going around the station searching for a map of the metro, because evidently I don't know which stations are famous. But once you learn this, everything is very clear and well indicated.

The transfers are also very nice. You can find all the way until the line you transfer marked with a line of the colour of the line you are transfering to ( I warned you that you really need a high level of chromatic distinction, or you are going to end in the wrong line!).

And I feel the obligation of talking about the exits. With this huge stations (there's not only the platforms, there's also public restrooms, shops...), there's not only a couple of stations, like in Barcelona, but 6,7 or 8... So you gotta know from which are you going to exit through. You can check above the photo, it's a map saying where does every exit lead and which important things you will find in every direction (universities, shops, libraries...). 

Another nice thing is about the prices. They are similar to Barcelona when you have a transportation card, 1050 wons per travel, something like 1$. They add 10 or 20 cents when you travel far away, but the thing is, you can really travel FAR AWAY with this metro. In Spain we say OLE ELLOS (nice of them¿?) because it's a fair price and the metro is really useful. And in Barcelona, if you want to pay single ticked is double-priced. Here it's almost the same.

 And it could sound odd to you, but I never got lost in Seoul's metro. The first day I took it by myself, there was a worry because it's considered to be super difficult. But no, it's super well organised and totally prepared for tourists (we call this guiris, in Barcelona). Everything is written in korean and English, and the loudspeakers work in both languages. They even tell you in English through which door (left or right) you will have to exit. In Barcelona they also tell you this, and I always wondered why, because it didn't seem very necessary to me. But after experiencing what's loosing my living space, I understand that you really need to be prepared!

So, clean, fast, convenient... there's any flaw? Ah yes! The schedules! Why does a metro in a metropolis like Seoul, with such a night life, close at 12 everyday??? I miss my Barcelona open metro in Saturday's night! At least taxis are not that expensive here.

So, boys and girls, if what you want is to become close with koreans easily, give up internet and get into Seoul's metro. The best thing since sliced bread.