Election day! // Dia d'eleccions Generals

Senyores i senyors, avui era un dia important per Corea del Sud. I és que ni més ni menys avui era el dia en que escollien el seu president (o presidenta!). Deixeu-me fer-vos-en cinc cèntims...

        Ladies and Gentelmen, today was a very important day for South Korea. It was the day when the Koreans have to choose their president! (I had a very nice joke here in Catalan, but it's impossible to translate in English. Ok, I'm lying, it was not that good, lucky you who don't have to suffer my horrible jokes).

 En general les coses funcionen igual que a tot arreu: hi ha una sèrie de candidats, la gent vota, i finalment surt escollit un president (o presidenta!). Però hi ha algunes diferències que crec que us agradaran... en primer lloc, quan es fan votacions, és FESTA NACIONAL. Sí, sí, avui ha sigut festa aquí, així que ningú tenia cole, ni ningú anava a treballar avui. I en segon lloc, es votaven dues coses: el president (o presi... ok, ho deixo ja...) i el president d'educació, que serà el màxim encarregat de decidir sobre un tema tant cabdal per aquest país en concret.

           In general everything looks like in any other country: there are some candidates, people vote, and finally one of them gets elected as a new president. (Again my nice joke...please learn catalan or some other romanic language for more amusement. Actually it was the same joke, but it gets better the more you repeat it). But I think you will like some of the differences I found so far. In first place, elections day is NATIONAL HOLIDAY!! In Spain they always just take some Sunday, but here they create a new one! Fantastic idea!! And in second place, besides voting for president, they also voted for Education President, who is going to be the person who decides for this essential issue in this country.

Quan m'he despertat les temperatures no cridaven precisament a anar a votar. Però en aquest país la gent fa el que ha de fer, i havien de complir amb el "seu deure com a ciutadans", segons paraules coreanes, i anar a votar. Un altre deure ciutadà consisteix en no dir a ningú a qui has votat... i per més que ho he preguntat no se m'ha volgut dir...(--'). I mira que he insistit que no ho publicaria!

       When I woke up the temperature was not precisely calling me for going out. But in this country people is diligent by nature, and they had to accomplish "their dutty as citizens". Another dutty as a citizen seems to be not telling anyone who you votted... I asked a lot and it was no revealed to me... and I swear I promised not to post it!!

 Pel carrer des de fa dies es troben stands de propaganda, petits mítings electorals i cartells, però molt ben ordenats, com es veu a continuació a la foto. Una gran idea que han tingut, ja que no omplen els carrers de paperassa com nosaltres.

        In the street you can find propaganda, little small rallies and some posters, but everything very organized, as you can see in the photo. A nice idea, because they don't fill the streets with garbage like we do.

Una altra cosa que crida l'atenció és la publicitat que arriba a casa. Arriba una per família amb un fullet explicatiu del programa del candidad, juntament amb les indicacions per anar a votar.

         Another thing that I found curious is the propaganda that is sent home. Only one envelope per family, and inside a little explanation of where&how to vote, with some propaganda of each candidate.

Com que, desenganyem-nos, aquest país és totalment bipartidista (realment la discussió estava entre només dos candidats importants), només ha arribat propaganda dels candidats 1 i 2 (estan numerats), a la dreta, i a l'esquerra trobem els fulletins dels candidats per president d'educació. L'home amb el fons rosa té vora 80 anys! Potser que fem un pensament o encara s'hauran de celebrar eleccions anticipades...

         I'm not going to lie to you: this is a totally two-party country, so they only send propaganda of the two first candidates. 1&2, (they all had numbers for better identification), on the right. On the left the candidates for president of education. (This man in pink background is nearly 80 years!)

Parlant una mica sobre els candidats a president, trobem la candidata número 1, la senyora Park. Filla d'un ex-dictador del mateix país, als seus 60 anys lidera el partit de dretes, i de moment sembla que serà la clara guanyadora de les eleccions. Com que al país hi havia bastanta gent en desacord en què aquesta dona es presentés, hi va haver diversos partits que van voler pactar per unir forces contra ella. La cosa no va funcionar, i després de que un candidat es retirés i la candidata número 3 també es retirés posteriorment, el candidat que va quedar per lluitar per la presidència va ser el que ara és el número 2, el senyor Mun GeIn, que tot junt i traduït al català vol dir "persona problema". (El que no sabem és si és una persona que resol problemes o els causa). El seu partit és de centre, suposo que seria la versió del PSOE d'aquest país, salvant les distàncies.

       To talk a little about they president candidates, we have the number 1, Ms Park. Daughter of a dictator of this same country, with her 60 years leads the main ring-winged party. At this moment it seems clear she is going to win. Because of her intentions of being candidate some parties in the country wanted to make some kind of deal to go together on this elections, but it was not possible. So after the withdrawal of an important candidate for the greater good of the country and the candidate number 3 few days ago, Moon JaeIn remains the strongest option against Miss Park. His name, translated to English means literally "Problem person". What we don't know is if he creates problems or solves them...

Els col·legis electorals fan la mateixa pinta que a Catalunya: en aquest cas era una biblioteca pública. Aquests cartells marcaven on es votava. Moltíssima gent s'ha fet fotos davant d'aquets cartells i les ha penjat al Facebook o xarxes socials per demostrar que ha "complert amb la seva obligació" perquè ja sabem que aquí la façana és molt important.

        Same kind of places to vote like in my country. In this case a public library. Lots of people were taking photos of themselves in front of these to prove they did their dutty, and uploaded on facebook or other social sites.

Als diaris s'explicava com votar. Aquí no tens una taula plena de paperetes per escollir, sinó que et donen dues targetetes com les de la foto (una pel president i una pel d'educació... jo volia un souvenir i m'he quedat sense...) i entres a una cabineta per votar. Allà dins has d'estampar un segell al requadre que marqui el candidat que vols votar, com es veu més o menys a la part de sota de la foto. Val a dir que et comproben dues vegades la teva identificació. Quanta seguretat! 

        In the newspapers they explained how to vote. In my country there's a paper for every party, and then you have to choose the one you wanna vote, put it in an envelope and vote. Here it's different: they give you two little papers, one for president and one for education president (yes... I couldn't get any souvenir...), and you enter to a voting boot. There you stamb a mark besides your candidate's name like you can more or less see in the bottom part of the photo. They check your ID twice, so secure!

La gent espera fent cua per entrar a votar... Però aquí la pringui s'ha quedat fora...A més no pots fer fotos de dins perquè és il·legal. Tenen un montón de lleis súper estranyes com aquesta, en aquest país. 

         People in a line to vote... But I had to wait outside :'( It's illegal to make any photo inside. They have a lot of this kind of strange laws in this country.

El diari mostra clarament el bipartidisme. Veieu? Només hi apareixen els candidats 1 i 2 a la portada. Les lletres diuen: Qui són? (ja veieu que el meu nivell de coreà està avançant poc a poc).

      The newspaper shows the two-party country tendency. Only the two main candidates, number 1&2. The letters say "Who are they?" (You can see that my level of Korean is huge right now).

A dins un anàlisi complet dels dos candidats. Llegint llegint m'he pogut assabentar dels cotxes que tenen, de les seves propietats, dels diners que tenen al banc, dels seus càrrecs... Per cert, solters de Catalunya, la senyora Park està soltera, així que aprofiteu!! És el que té ser filla d'un dictador. El seu pare va "espantar" (per dir-ho fi i no dir torturar, que sempre queda lleig en un bloc no?) tots els aspirants a nòvio que la pobra dona va tenir. Una pena, però no patiu perquè aquest bon home fa temps que jau a l'infern.

Un últim detall: el que surti escollit només podrà ser president durant cinc anys, és a dir, un sol mandat. Així surti qui surti, no podrà crear grans danys al país, cosa interessant després d'una història recent plagada de dictadures.

Espero que us hagi semblat interessant! Realment no és un sistema tan diferent, però com a persona interessada en la política del meu país, crec que sempre és bo informar-se de les democràcies d'altres països, per veure si se'n pot aprendre alguna cosa. En concret la idea de la propaganda concentrada em sembla genial: no només s'estalvia paper i plàstic sinó també recursos, i tot està molt més controlat. Tant de bo fem tots plegats un pensament i deixem de penjar aquests costosos i antiecològics cartells als fanals de les nostres ciutats!

Inside the newspaper a complete analysis of the two candidates. Now I know which cars they have, which properties and where, how much money, the jobs they had... and single boys of the world, please pay attention! Miss Park is single, so take advantage of this! Is a thing that happens sometimes, when you are the daughter of a dictator. It seems her father used to scare (I say scare not to say torture because I think it doesn't look very stylish in a blog) all the contenders. A pitty! But don't be scared because he was killed long ago, so don't wait longer!

One last detail is that the elected president will have this position only for 5 years. In my country they can be elected as many times as they can make it. It's a consequence of the recent history, plagued with dictatorships.

I hope you found today's post interesting. It's not very different from the Catalan system, but as a person interested in Catalan politics I think it's always nice to be informed about how other democracies work, to see if we can learn something else. In particular I find really interesting the idea of the propaganda. Not only they save paper&plastic, but it's also much more controlled than in Spain. I wish in my country we stop collapsing our street lights with stupid plastic advertisements that are not enviromentally friendly and expensive!