The price of life // El preu de la vida

Anem a lo que de veritat importa! Quan costa un cafè a Seül? I unes mandarines? Una entrada de cine? Com a bona catalana conscienciada en no morir de gana en l'intent de viure en una gran metròpolis, encara estic aprenent sobre els preus mitjos, però ja he tingut algunes experiències...dolentes.

A Korea la moneda oficial és el won. En coreà s'escriu 원, i el símbol que fan servir és el ₩, igual que la $ que vol dir dòllar o la € d'euro. 

(English version on the bottom)

Evidentment el won és una moneda de valor petit. Igual que nosaltres amb un euro podem comprar algunes coses, aquí amb un won et menges els mocs. L'equivalència és, més o menys, 1300 ₩ = 1 €. Això fa que els preus siguin astronòmics cada vegada: per donar una referència coneguda, el menjar de la uni val 3000 wons. Però quan parlem de cotxes o cases, la suma ja arriba a milions de wons.

No us penseu que amb el canvi he guanyat gran cosa, ara veureu perquè :(

Una cosa està clara: a Espanya el menjar del supermercat és molt molt barat. En contrast amb lo barats que són els restaurants, aquí la fruita, la carn, el peix... (i els kellogs...snif snif) arriben a uns preus inimaginables allà, ni tan sols al supermercat del Corte Inglés (com trobo a faltar el mercadona.... sr mercadona, no té pensat obrir una franquicia a Seül?). Per començar la fruita es ven generalment a peces. Una poma pot costar un euro tranquil·lament. Un enciam tres o quatre euros... sin comentarios. Però llavors trobem les peres... Aquí tenen un tipus diferent de pera, i n'estan super orgullosos vamos. Són més grans que una poma i no són gaire sucoses, però estan molt bones. 

Doncs aquesta joia de pereta val com a mínim dos euros... un luxe! Així que ja em teniu racanejant als supermercats per no deixar-me tota la paga en fruita. (Quina paga??). Això em va portar a passar un moment d'amargor quan vaig veure que els pomelos eren molt grans i valien només 80 cèntims, i vaig pensar que potser la meva memòria em fallava i no eren tant dolents. Doncs efectivament era tan dolent. Però me'l vaig menjar, perquè era molt car!

No parlem de menjar carn que no sigui del menjador de la uni. L'altre dia una noia em comentava que va comprar tres filetets de pobre, dels de vedella, i li van costar 40 euros. Una de les raons per les quals el menjar és tan car és perquè amb aquestes temperatures tan extremes, no hi ha qui planti o criï res, així que ho porten de fora o costa car de produïr. Una idea que tinc jo és que segurament no està tan subvencionat com a Espanya, on els pagesos gaudeixen de subvencions del govern, i fins fa poc de la Unió Europea.

Però la meva pitjor experiència va ser... comprant xampú. Per començar aquí li diuen xampú a tot. Amb el que em va costar a mi aprendre a dir xampú pel pèl i gel pel cos, aquí tot és xampú i llestos. Crec que mereixen una atenció especial aquests dos objectes:

 Sí nois, és un xampú Pantene.

I el gel. Fins aquí res d'especial. 

Doncs lo especial és que junts em van costar 15 euros. 

He deixat unes línies d'espai perquè us refeu de l'emoció. Si algú em ve a veure algun dia, us prego que per favor, em porteu pernil, fuet i un parell de xampús. Fareu un favor a la meva economia. En aquests moments és quan dono gràcies de portar el cabell curtet.

I no dir sobre les cremes. Tan que els agrada posar-se mascaretes i cremes i de tot (arriba fins al nivell d'obsessió), que fins i tot els nois se'n posen cada dia, però són caríssimes. No controlo bé els preus del Body Shop a Barcelona, però aquí cada crema costava 35 euros. 

Però no tot són males experiències. Quan surts d'Europa descobreixes la versió way del bazar chino, made in Japan. DAISO.

A dins hi pots trobar de tot. Les meves espardenyes, thermo, carmanyoles, algún menjar envasat... fins i tots coses de manualitats, llibretes...de tot! ho pots trobar allà a molt bon preu. I maco, i una boníssima relació qualitat/preu. En tinc un no gaire lluny de casa, i tinc previst instal·lar-me allà per viure-hi properament. 

I respecte als preus dels restaurants, són barats en general, almenys els de categoria normal.  Sobretot comparant el bon servei que ofereixen tenint en compte al que jo estic acostumada a Barcelona a restaurant d'aquesta categoria. Mentres que a Barcelona dines per 10 euros com a mínim, aquí pots trobar llocs on menges suficient per només quatre euros. Fins i tot els taxis són molt més barats. En resum, tot el que tingui a veure amb serveis és molt més barat i ofereix molta més qualitat.

El tema de la roba és un altre. Crec que en general les botigues a que estem acostumats allà aquí són molt més cares, ni que sigui perquè són marques importades. El Zara triplica preus, però això passa allà on vagis que sigui sortir d'Espanya i Portugal. Però tenen moltes botigues de roba petites amb preus millors, cosa que tampoc em desagrada, encara que no tinc previst anar de compres en una llaaarga temporada.

I la meva reflexió és... potser no he acabat d'entendre alguna cosa? Com pot ser aquesta diferència de preus, sobretot tenint en compte que els serveis, on una persona t'està atenent, siguin molt més barats que una crema o un xampú? Potser està bé que el menjar, que és una cosa tan bàsica, sigui barat (als restaurants), però crec que rentar-se el cabell també és una cosa totalment necessària! He observat oscil·lacions de preus notables entre botiga i botiga, però no he acabat de trobar cap pot de xampú a 3 euros. A partir d'ara serà la meva unitat de referència: el preu de pot de xampú. Amb això mesuraré si una botiga és cara o barata.

Conclusió del dia: quan compreu xampú al mercadona per 1 euro, penseu en mi :(

PD: Una entrada de cine val el mateix que abans que pugessin el preu a Espanya, uns 7 euros. I un café, uns 3 de mitja. 

___________________________________________________________________________________

Ok let's talk about what really matters! How much is a coffee in Seoul? And some oranges? A movie ticket? Some say that catalans are very concerned about money...maybe it's true, but as a person trying not to die of hunger while living in a metropolis, I'm still learning about the average prices. I already had some bad experiences...

In Korea, the oficial currency is the won. In Korean you should write it 원, and they use the ₩ as the equivalence to the $ or the €.

Clearly the won has little value. With one dollar or one euro you can buy many things, but with one won you are going to do nothing. The change is more or less 1300 ₩ = 1 €, or 1000 ₩= 1$. This causes that the prices are always amazingly high. To give a known refference, the university food is 3000 wons. But when we are talking about cars or houses, the amount sounds like a complete rip-off.

Don't think the exchange of money gave me a nice advantatge... you will see why :(

One thing is clear: in Spain, the food from the supermarket is a bargain. Comparing to the prices of the restaurants, in Seoul, the fruit, meat, fish... (and the kellogs, in my despair...) are super expensive, more than in the most expensive supermarket in Spain. Even I don't remember this prices in expensive supermarkets in San Francisco or New York. In this moments I miss the Farmer's Market of San Francisco. (Mr Farmer, aren't you planning to open a franchise in Seoul?). To get down to business, the fruit is sold piece by piece. And an apple can cost one euro as a normal price. A lettuce, 3 or 4 euros... no comments. And then you discover the pears and your life turns to hell. They have a different kind of pear than we have in Spain and they are so proud about it. They are quite big and not very juicy, but they are ok. 

 

Well, let me say that this treasure costs, minimum, 2 euros per piece... a really up-market fruit. So you can imagine me there, trying to save something for a rainy day because I don't want to spend my whole budget in fruit. This took me to a moment of bitternes when I discovered that the grapefruit was big and were only 80 cents, so I thought "maybe I was wrong and they don't taste that horrible". Well, indeed it was so horrible, but I ate it because it was really expensive!

Better if we don't talk about any kind of meat, apart from the one in the university cafeteria. Some days ago a woman was complaining that she bought three tiny pieces of beef meat and it had costed nearly 40 euros. One of the reasons for this prices is that with this kind of extreme temperatures, there's no chance to grow or breed anything. And my idea is that in Spain the farmers enjoy many grants for planting and breeding.
But my worst experience, by far was... buying shampoo. Let's get started saying that here everything is shampoo. I don't know in another places, but in Spain Shampoo is for hair and Gel for body (I spend lots of years to learn this two words, and now I find that a whole country is calling the body gel shampoo). So please checks the images above. They are worthy of mentioning.

Nothing special eh? Pantene shampoo and some body gel. 

Ok, the special thing is that I payed for them 17 dollars.






I gave you some time to breathe deeply. If someone comes to see me some day, I beg you please, bring me two bottles of shampoo. You will help greatly my budget. In this moments I thank God my hair is quite short at the moment. 

Let's also talk about moisturising creams and this kind of beauty products.  Here it's kind of national hobby to put a lot of creams on your body everyday, and even the boys do this. But they are SO expensive. I don't have the prices of "The Body Shop" around the world in mind, but every single cream pot was 35 euros.

But not everything are bad experiences. When you go out of Europe you discover the cool version of the chinese bazaar... DAISO, made in Japan.

A dins hi pots trobar de tot. Les meves espardenyes, thermo, carmanyoles, algún menjar envasat... fins i tots coses de manualitats, llibretes...de tot! ho pots trobar allà a molt bon preu. I maco, i una boníssima relació qualitat/preu. En tinc un no gaire lluny de casa, i tinc previst instal·lar-me allà per viure-hi properament. 

But talking about the prices of the restaurants, they are far cheaper than in Europe, at least in a normal cathegory. They offer very good service comparing with the one you can get in any other part of the world. In Barcelona you can have a set menu for lunch starting at 10 euros, in France maybe at 14 euros. But here the price starts at 4 euros. Even the taxis are quite cheap. In summary, everything that has to do with services is much cheaper, and offers a good quality in exchange.

Clothes are a different kettle of fish. In general all the clothes shops we have in Europe or America are more expensive here, maybe because they are imported brands. Our "national" shop Zara, triples prices in this lands (but this happens everywhere out of Spain and Portugal). But there are many little shops with nice prices. The thing is I didn't plan to go shopping for a loooong time. 

And my critical reflection about this is... did I miss something? How can this be? So, it's cheaper to have a person taking care of you in a restaurant or in a taxi than buying a stupid shampoo? Of course it's so nice to pay that price for restaurants, and you never have to pay any tip. Maybe it's because food is considered a basic thing but... maybe is not a basic to clean your hair? I've noticed interesting fluctuations of prices depending on the shop, but I'm still searching for a 3 euros shampoo. So, from now on, I will take the price of a shampoo as a reference to find out if a shop is cheap or expensice. 

Conclusion of the day: every time those in Spain buy a 1 euro shampoo in the supermarket, please think about me.

PS: A movie ticket costs around 7 euros, and a coffee, an average or 3. Don't think I forgot.