Dia de cuina! El pastís d'arròs tradicional

Bé aquesta setmana he estat molt ocupada: hi va haver la trobada que totes les mamis de Seül estaven esperant, el Baby Fair (d'aquelles fires on la gent es torna boja per agafar mostres de menjar i surten plens de bosses enormes de regals), però també vaig fer una altra cosa, (molt més coreana): vaig aprendre a fer un pastís d'arròs. 

Igual que nosaltres tenim pastissos fets amb farina de blat, els coreans, tradicionalment feien pastissos amb farina d'arròs, (com no podia ser d'altra manera). Hi ha moltes botigues a Corea que  en venen, de totes les formes i colors. Si recordeu en l'article de Cap d'Any em queixava que el pastís d'arròs, (la traducció cutre-salsitxera de la paraula tteok a l'anglès, rice cake, que es una altra traducció cutre-salsitxera), no donava una imatge clara del que era el tteok en molts casos, però en el d'avui sí: un pastís d'arròs que sembla... un pastís!

Encara que no us ho creieu, el vaig fer jo 100% (de fet jo encara no m'ho puc creure)

Evidentment aquest és un pastís fet amb ingredients totalment tradicionals però modernitzat. La base del pastís és tota de farina d'arròs cuita al vapor (les cases normalment no tenien forn) i les flors estan fetes de mongeta dolça! L'únic que trobareu una mica occidental és aquella perleta que hi ha per allà per fer bonic...

I com podem fer tot això? Anem pas per pas!

Primer ens centrarem en la base del pastís. Com us he dit, es fa de farina d'arròs passada pel vapor. Si us fixeu hi ha dos colors: el groc està fet amb farina d'arròs barrejada amb carbassa, i el blanc és simplement la farina d'arròs. Hi ha pastissos d'altres colors depenent de l'ingredient que hi vulguis barrejar: aranyons, cafè, maduixes, gerds... simplement cal posar-hi una mica d'imaginació.

Posem a escalfar el pot amb l'aigua per coure al vapor.

A la farina d'arròs li posem una miqueta d'aigua perquè quedi humida. L'important és posar-ne ben poqueta perquè entre la humitat de la carbassa que barrejarem i la cocció al vapor no en fa falta gaire. Prèviament hi haurem posat una miqueta de sucre, a gust del consumidor (més que res perquè sinó, no tindrà gust de pastís sinó d'arròs cuit i no és el que busquem).

Ho passem tot plegat per la reixeta.

Veieu el potet de l'esquerra? És la carbassa feta puré. Al bol de la dreta ja està barrejada amb la farina d'arròs i ara hi estem posant sucre. 

En un estri per a la cocció al vapor hi posem el motlle, farina i una mica de relleno de carbassa. Ho cobrim, però sense apretar! Sinó quedaria com un totxo. La gràcia d'aquest pastissos és que, al contrari del nostres de farina, no pugen ni s'inflen (no tenen llevat). El contingut d'arròs del principi i volum seran els mateixos al final de la cocció, així que són considerablement més pesats (MOLT MÉS PESATS). 

Tapem la cistelleta i ho coem 5 minuts tapat, treiem el motlle i ho coem 20 minutets més. 

Al final queda així de maco huhuhu. Es poden fer dibuixets fàcilment simplement treien la part groga i posant farina sola. Aquí no s'aprecia però hi ha una sanefa de rodones a l'exterior. De fet si ens els mengèssim així ja estaria molt bo, però les decoracions (no tant tradicionals) són taaant maques que mereixen una explicació també. 

Si l'haguéssim fet tot blanc, s'anomena beksolgui (백설기)  i és el pastís que mengen els coreans per commemorar el 100 dies de vida dels infants. Normalment la gent en porta a l'empresa i la reparteix entre els companys i per suposat també es menja a la festa a casa o al restaurant. 

I les roses? Com ja us havia dit, estan fetes de mongeta dolça triturada i el color ve de colorants naturals. El verd és de té verd, els tons vermellosos de la col llombarda, el groc de carbassa...

Vist així sembla algo raro però no és més que la mongeta dolça ("pat" en coreà 밭), triturada amb una mica de sucre.

Es barreja amb el colorant i es posa dins d'una mànega pastissera.

Escollim una punta rodona.

I apa, a practicar. A sobre d'una muntanyeta de puré (de mongeta) sense tenyir, anem fent pètals. La meu profe (la tieta del Taesung hehe tot queda en família) era molt estricta i em va fer destruir vàries roses abans de deixar-me-les col·locar damunt del pastís.

Una rosa acabada!

Aquí ja li havia pillat el truco. 

Llavors ve el moment complicat (en que et pots carregar la feina de tota una tarda si l'espifies) en que poses les roses sobre el pastís. Aquest xurro de color pell és la mongeta triturada amb llet amb pols perquè sigui més consistent. Les roses són molt fràgils (per allò de que estan fetes de pasta de mongeta clar...) i si en tombes una ja la pots treure. 

Snif snif és tant maco que no puc parar de mirar-lo...

Amb el colorant de té verd es fan les fulles i es van col·locant de manera que no es vegin espais buits.

El merder que vaig muntar és de consideració però per allò de tenir un bebè al càrrec em vaig estalviar la neteja... mirant enrere suposo que el proper cop els hauré de convidar a dinar!

I ja el tenim acabat! 

La tieta del Taesung els fa per encàrrec i la veritat és que fan molt de goig en directe i que estan molt bons. Un cop a casa no va durar gaire... tinc ganes de fer-ne un altre cop, i encara que la base no portaria gaire feina veig que m'hauria de comprar tot l'equipament per fer les roses i no tinc espai als armaris de casa. Igualment tinc previst de fer-ne per a la celebració de l'any de la Martina, on també és tradicional menjar el pastís d'arròs. 

Crec que tot plegat no seria difícil de fer-se a Barcelona, i encara que el gust de les roses pot ser una mica xocant al principi, és molt més natural i bo que tot els icings i altres mandangues (amb perdó dels meus amics pastissers que sé que fan mooolt bona feina hehehe) fetes amb mantega i sucre. A més segur que és molt més sa això de les mongetetes. El problema és si compres la pasta feta industrialment on normalment ES PASSEN i hi posen un 60% de sucre, així que passa a ser sucre amb una mica de mongeta enlloc de mongeta amb sucre.

Si en teniu ocasió, proveu el pastís d'arròs! (Recordeu com d'altres coses que vau jurar i perjurar que mai menjaríeu ara us encanten...!). Està molt bo, encara que després de menjar-ne un tall, és com si t'haguessis menjat un plat d'arròs sencer, així que s'ha d'anar en compte. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN KOREA!