MINI-POST: Fideus freds // Cold noodles

A cada país tenim els nostres propis plats de menjar per a l'estiu, que normalment són freds, com per exemple el Gaspatxo andalús o les amanides de pasta. I evidentment, a Corea també tenen la seva pròpia versió! Els fideus freds, anomenats Nengmyon, que vol dir... fideus freds (no em negareu que el nom és perfectament clar oi?). Aquí teniu una foto per a que us imagineu quina pinta fan:

In each country there are some summer dishes, and they are usually cold. In spanish cuisine I could mention Gaspacho (cold tomato soup) or pasta salads. And obviuosly they have their own summer dishes in Korea. Let me introduce you "Cold Noodles", called Naengmyon, that means...cold noodles (nobody could say the name isn't clear enough). Here's a photo so you can check how it looks like:

 

 Però si us imagineu que això té gust d'espaguetis freds, aneu ben errats. El plat està pensat per ser fred, així que enlloc de salsa es serveix amb brou gèlid. Si us hi fixeu bé, a la foto veureu el gel del caldo brillar (sí, tot allò és caldo congelat!). I què més té d'especial? Bé doncs aquest plat em va perfecte per introduir un concepte desconegut a occident, però molt famós per terres asiàtiques: el gust corretjós. I sí, avui és el dia en que he après aquesta paraula nova, perquè realment no és una paraula que hagi fet servir en la meva vida per descriure res. 

If you are thinking that this could taste like cold spaghetti you are wrong indeed. This dish is designed to be cold, so instead of being served with sauce it's served with cold broth. If you pay attention to the photo you will see something glittering. Well, that's ice! And there's something else new? It happens that this dish fits perfectly with my second purpose for this post: introducing the "chewy" taste. I don't know if you know what this taste means, but in my language no-one does and I had to even search the word to describe it (and make a loooong explanation about it).

Corretjós és, per exemple, la textura d'un xiclet, dissenyada per ser mastegada una bona estona. De fet em dóna la impressió que corretjós ve de corretja, i que fa referència al que passaria si intentessim menjar cuir (apart de quedar-nos amb la boca del color del tint de la jaqueta). Amb això no estic intentant dir que el plat sigui fastigós ni res de tot això, sinó que als asiàtics els agrada aquesta sensació de "mastegar" el menjar una mica, que el menjar "ofereixi resistència" al ser mastegat. I tenen alguns fideus, com aquests marronets, que compleixen aquestes condicions. No només coreans, sinó altres asiàtics m'han comentat com els agrada el gust corretjós en alguns menjars. La veritat és que la meva primera experiència amb aquest tipus de menjar no va ser gaire elegant, perquè al ser corretjosos, els fideus no es deixen partir bé amb les dents incisives, i entre el meu domini nul dels palillos i això, se'm van quedar penjant de la boca (quin panorama...). Malgrat això, estan molt bons! Recomanats queden! (Però a l'estiu... a l'hivern no són bona idea per a gent com jo, i el meu estòmac ho pot corroborar). 

For example, a chewing gum is chewy, because it's designed to be chewed during a while. In spanish, the word "chewy" is translated as something related to leather, and this word expresses the idea of what would happen if we chewed leather (apart from having an awful taste in our mouth because of the dye, and the same colour also). With this I'm not trying to say that the cold noodles taste horribly but that asians like this feeling of "chewing" the food for a while, that the food "put of some resistance" when being chewed. And they have some noodles, like these brown ones, that provide this feeling. Not only in Korea but also other asian friends comented they love the chewy taste. I must say that my first experience with chewy food was not very elegant. Because of the chewiness the noodles are difficult to break with the incisors, and this, added to my disabled-style skills with chopsticks, resulted in a bunch of noodles hanging from my mouth (no comments...). But apart from this, they are awesome! I enthusiastically recomend them! (But in summer... in winter it's not a good choice for people like me, and my stomach can corroborate this information).

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Una recomanació musical (Gangnam style a part) // A musical recomendation (Gangnam Style aside)

El mercat musical a Corea és més gran del que pobres innocents de nosaltres ens podem arribar a pensar (però això és una altra història un altre post). El fet és aquest: en un país on a la gent li encanta cantar i els adolescents somien en ser estrelles de pop mentres canten als karaokes, programes com Operación Triunfo estan a l'ordre del dia a totes les emisores i canals. I la veritat és que són programes de categoria, dedicats a l'actuació més que no pas a seguir la vida dels participants. A més posen subtítols en un racó amb la lletra de la cançó. Sovint les cançons interpretades es fan famoses, i llavors és quan les sents per tot arreu. En aquest cas us presento a dos noiets als quals us demano una oportunitat (més que res per la pinta d'innocents que fan): la música no es correspon amb les expectatives que us pogueu crear. L'actuació comença al 0'40.

The musical market in Korea is bigger than we, poor simpletons, can imagine (but that's another story post). The facts are the facts: in a country where people love singing and the teenagers dream about being popstars while singing in the karaokes, programs like the X factor or other kind of singing contests are the order of the day. In Spain we had this sort of contest, but usually they were more centered in showing the private life of the contestant rather than the musical performance per se. In Korea they have lots of programs to become a star, and let's make it clear, they are usually high quality programs, very thoughful planned and displayed (they even put the subtitles of the songs). Sometimes these songs become rapidly famous and then you can hear them everywhere. In this case let me introduce you two kids who will surely catch you unaware (mainly because they look super naive, but don't trust your expectations in this case). The performance begins at 0:40.

Només finalitzar dient que m'encanta, i que el títol és "Merioc isso", que vol dir "Ets atractiu/va". I la lletra fa molta molta gràcia, amb perles com "ets més atractiu que el pollastre fregit en mig d'una dieta" o "ets més atractiu que la secretària del president d'una gran empresa". 
Before finishing I would like to say that I love this song, and the title is "Maeryokeeso", that means "You are atractive". And the lyrics would not disappoint you, with gems like "You are more atractive than the fried chicken while being on a diet" or "you are more atractive than the secretary of the CEO of a big company".

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

The beer outlet // Bars de cervesa

Quan te'n vas tan lluny de casa, les coses són diferents. Això està clar, no? Però el que no t'imagines és que tot sigui diferent, fins i tot els tipus de botigues, on comprar cada cosa, els bars... que com pot ser que un bar sigui diferent? Bé, a part de pel tipus de begudes que venen, perquè aquí a Corea, si vols anar a un bar a fer una cerveseta o el que sigui, has de menjar (i pagar-ho).

When you are away from home, things are different. Everyonw knows that, right? But what you can't imagine when you go away is that even the kind of shops, where to buy things, bars...are also going to be different. How can a bar be different? Well, apart from the kind of drink they sell, here in Korea, if you wanna drink something, you must also eat something (and pay for it).

Però fa poc s'han inventat un tipus de bars més semblants als que tenim per allà: els outlets de cervesa, els anomenen. En poc temps s'han convertit en un lloc de moda per tot Seül, així que ara se'n troben per tot arreu. Tenen aquesta pinta:

But not long ago they "invented" a new concept of bar: the beer outlet, more similar to the Western concept of bar. In few time they spread all over Seoul, so these days it's kind of fashion to go there. They look like this.

El funcionament és fàcil: tot és autoservei. Intruccions d'ús:
     1.Vés a les neveres amb els gots i les cerveses
     2. Agafa la que t'agradi
     3. Torna a la teva taula
     4. Beu-te la cervesa
Repetir els passos de 1-4 tants cops com sigui necessari.
I quan acabes, portes les cerveses al mostrador amb una cistelleta (ja saben que aquí a Corea la gent beu bastant...) i pagues.
The functioning is easy: it's all self service. Instructions:
    1. Got to the fridges where the beers and glasses are.
    2. Take the beer you fancy more
    3. Return to your table
    4. Drink your beer
Repeat the steps 1-4 as many times as it's necessary.
And when you are done, just take all the beers with a little basket provided (they already know that people like drinking...), go to the cashier and pay.

A les neveres posen els preus de cada cervesa, que no són barats eh? Hi ha cerveses de tot el món, i també una selecció de cerveses coreanes, que en general són bastant aigualides i sense gaire gas (fins i tot la cervesa negra té un sabor fluixet!). Però els locals acostumen a estar molt bé, amb lloc per parlar tranquil·lament i música a un volum correcte.

On the freezers it's written the price of each beer (not cheap at all in some cases). There are beers from all over the world and also a selection of korean beers. These ones have more watery taste and they are much less fizzy, so even the black beer has a very smooth flavour. But the bar it's a nice place to spend some time chatting with your friends indeed, with music at the correct volume and nice atmosphere.

 També pots demanar menjar, o portar-lo tu de fora! Per tant molta gent encarrega pollastre fregit i ve al bar a menjar-se'l, o simplement compra una bossa de patates al supermercat del davant. A més, normalment et donen aquest pica-pica, molt típic en tots els bars de cervesa, que pots omplir tantes vegades com vulguis.

You can order food, but also bring it from some other place! So many people comes here with fried chicken, or simply with some french fries they bought in the convinience store near there. Besides this, they usually give you this snack, very typical in all the beer bars, which you can refil all the times you want.

 Normalment no hi ha carta, però en aquest cas m'ha fet gràcia veure quines cerveses tenen...
They usually don't have menu but in this case I found...

 Estrella Damm! Ja veieu, ben internacional. Cal dir que a l'envàs normalment posa BARCELONA, ben gran. Fent país! 

One catalan beer "Estrella Damm", from Barcelona! 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Coses de parella // Couple matters

Fa uns dues a Corea va ser un dia especial: era el White Day (Dia Blanc). No sabeu de què us parlo? Normal, és simplement una altra festa comercial que s'han inventat no sé ben bé a on per vendre més. Us explico de que es tracta: com sabeu, a Sant Valentí, les noies donen xocolata als nois que els agraden o a les seves parelles. Aquesta costum, malgrat no ser precisament originària del país està molt arrelada, i totes les botigues aprofiten per vendre bombons i xocolatines vàries. Tots els coreans estan encantats amb Sant Valentí! (Excepte els solters...aquests l'odien). Però si regales xocolata és perquè esperes rebre alguna cosa a canvi (suposo que principalment un nòvio)... així que el dia 14 de març, just un mes després, és el torn dels nois de regalar xocolata a les noies que els van donar xocolata.

Some days ago koreans had an important appointment: it was the White Day. I'm not sure if you ever heard about this, but it's certainly not a famous day in Spain. It's just another commercial day someone invented to sell more. As you know, in Saint Valentine's Day, girls give chocolate to the boys they like, or to their boyfriends. In spite of not being a real korean tradition, aaaaall koreans love Saint Valentine's Day, (except the single ones) so all the shops take advantage of this and sells tons of chocolate and candy. But of course, if you give chocolate, it's because you expect something in exchange (mainly, a boyfriend)... so exactly one month after, there's the White Day, when the boys who received chocolate are supposed to make a present to the girl who made it. 

Molt romàntic oi? Però no és per casulitat que els koreans han "decidit" adoptar aquesta costum. A Corea, les coses de parella estan de moda. I quan dic coses, vull dir objectes. Mireu la següent imatge:

Very romantic right? But it's not coincidence koreans "decided" to adopt this tradition. In Korea, couple things are fashion. And when I say things, I mean real things. Just look the following image: 

Suaderes a conjunt! Voltant pel carrer es veuen moltíssimes parelles que porten la mateixa jaqueta, el mateix jersei... o fins i tot van vestits exactament igual. A les botigues anuncien "Couple hoddies", és a dir suaderes de parella (i així s'asseguren una venda doble...intel·ligents oi?). I no només la roba...

Couple hoddies! Walking around you can see lots of couples wearing the same jacket, the same jumper...or even dressed exactly the same. In the shops they advertise about couple clothes (and they can sell double... smart guys!). And not only clothes...

Les sabates també! Estic pendent de veure si algun valent s'atreveix amb talons de 12cm! Si es dona el cas, prometo foto (i potser autògraf i tot). A més sembla que en el pack anava inclòs el tema de caminar exactament igual...(potser sabien que els estaven fotografiant?). Però el que més em va sorprendre, i que espero no veure a Catalunya, (o almenys no properament) és...

But also shoes! I'm really looking fordward to see if there's any boy brave enough to wear 12cm high-heels! If the day comes, I promise a photo (and maybe even an autograph). And in the photo you can see they even walk exactly the same (maybe they knew they were being stared?) But the most amazing couple-thing I've seen (and I hope I don't see it in Catalonia soon) is... 

Així m'agrada home... roba interior de parella!!! Es veu que és un regal freqüent de les noies als nois. Però clar, la meva pregunta és... es truquen el mateix matí per decidir que es posaran aquella roba interior? I si no està encara neta, és motiu de discussió? Quantes parelles trencades per culpa de no fer rentadores a temps...

That's it...couple underwear! It seems it's a common gift from girls to their boyfriends. But my question is... they call each other that morning to come to an agreement to wear that? And if that day it's not clean...is that a reason for fighting? How many broken couples because of not on-time laundry...

Suposo que és un regal que ajuda a fomentar la confiança entre la parella. M'explico perquè: se suposa que tots els coreans són gent pura i angelical fins al matrimoni. Per tant no pots comprobar si realment el teu nòvio està portant aquells calçotets "sexys de leopardo" que li vas regalar i no pas aquells que tant odies. Així que no et queda altre remei que confiar en ell. (Perquè sí; pots esperar uns quants anys, casar-t'hi... però suposo que si els segueix portant després de tant de temps és que alguna cosa ha fallat en la seva renovació de roba interior...).

I guess that's a gift to encourage trust between couples. I explain why: koreans are suposed to be pure until marriage, so you can't check if your boyfriend is really wearing those "sexy leopard-skin underpants" you gave him or that other ones you hate. No other way: you gotta trust him! (Of course you could wait a few years, marry him...but by then, if he's still wearing them, it means that someting went wrong with his renovation of underwear...).

Ja veieu que Corea és el paradís de les parelles amb gustos estranys romàntics. Ja sé que sóc una mica cínica, però a mi em faria una mica de vergonya anar vestint una suadera amb un cor gegant, i encara més vergonya fer-li vestir al meu nòvio. (I anar els dos vestits així provocaria tal impressió en la meva família, que durant totes les meves festes d'aniversari sorpresa/boda/aniversaris diversos on es passés un Power Point amb fotos, apareixés inevitablement la nostra foto amb sudaderes conjuntades). Però aquí a Corea les coses són un pèl diferents, i els nois no estan espantats de fer coses d'aquest tipus per fer contentes a les seves nòvies. Així que si a la gent li agrada, trobo que està bé que hi hagi productes de tota mena per satisfer aquesta demanda, encara que dubto de l'èxit que aquesta idea pogués tenir a Espanya.

As you can see, Korea is a paradaise for couples with a taste for weird romantic things. I know, I'm a little cynical, but I would feel embarrased of wearing a jumper with a giant heart. And even more ashamed of making my boyfriend wear it. (And if we both wear like that, my family would be so deeply affected that the photo in question would be the one which would appear in all the presentations of photos in birthday surprise parties/marriage(anniversaries... during all my life). But in Korea things are different, and boys are not afraid of doing things to make their girlfriends happy. So if people like it, it's ok they can find places to buy these items. But I'm not sure about the reception that this idea could have in Spain.

Més aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very  soon, more curiosities MADE IN KOREA!

Salons recreatius // Arcade game rooms

Encara que ens pugui semblar mentida, hi ha moments en què els coreans no estan estudiant. Sé que són moments estranys en la vida d'aquesta gent, però n'hi ha. (De vegades). (Bé, en concret abans d'entrar a fer el batxillerat, perquè llavors la vida que poguessis tenir fora de la biblioteca s'acaba). Però anem a l'important! On passen el temps els coreans quan són adolescents? A una gran metrópolis com Seül hi ha moltes opcions, però una de les preferides són sens dubte els salons recreatius. 
Could seem untrue, but there are moments when koreans are not studying. I know, I know, these moments are rare,  but they exist. (Sometimes). (Well, before high school, because at that moment all your social life out of library comes to its end), But first things first! Where do korean teenagers spend their free time? In a metropolis like Seoul there are many options, but one of the most-wanted are the arcade game rooms!

Com veieu a la foto, no tenen una pinta gaire diferent dels clàssics salons recreatius ja quasi desapareguts al nostre país. Però tenen les últimes innovacions, com per exemple aquesta màquina de la dreta de la foto de dalt, que serveix per simular que toques la bateria.
As you can see, they don't look very diferent from the common arcade game rooms in your country (or at least in my country). But they have some new things, like this"drums simulation" (above-right). 

Evidentment tenen els clàssics mata-mata, amb pistoles i pantalla gegant inclosa i allò tronja és...una cabina de karaoke!!! En aquest país els encanta cantar, així que fins i tot als salons recreatius tenen cabines amb centenars de cançons per escollir de tots els països. La meva elecció va ser fàcil: LA MACARENA! (És més internacional del que ens pensavem eh?).
Of course they have monster-killing games, with guns and giant screen included and...that orange machine? it's a karaoke cabin!!! In Korea they love singing, so even in the arcade games room they have cabin with hundreds of songs, from all countries. When I went there, my choice was an easy one "La Macarena"! For those who don't know what's that, it's a spanish song which was famous worldwide during...maybe the 90's?? Just search it in youtube... typical summer song with catchy dance!

I per totes aquelles mares escèptiques, que creuen que si els seus fills van a jugar a màquines recreatives no faran salut, aquí tinc la solució: màquines de ballar! Per Barcelona n'he vist alguna vegada: els "botons" estan a la plataforma, i has d'anar-los apretant a mesura que surten a la pantalla. Vaig quedar molt sorpresa a la velocitat que la gent mou els peus en aquest país... 
And for all those sceptic mothers who think that if their sons go to play arcade games they will not exercise, here's the answer to your prayers: the dancing machine! I've seen those in Barcelona: the control is on the platform, so you have to push it with your feet. I was really amazed how fast do these koreans move their feet...

Però com sempre, el millor de tot és el preu. Cada partida costa 15 cèntims!! Però he de comentar que lamentablement a les màquines més modernes, com aquest joc de lluita, el tekken 6, el preu s'incrementa a... 23 cèntims. Recordo haver pagat 2 euros a Catalunya per aquest tipus de coses... 
Like always, the best is the price. While in my country I remembered paying up to 2 euros for some machines like these, here it's only 200wons (0'20$), and for veeery new games, 300wons. 

 

Amb aquests preus no és d'extranyar que si tens una estona morta vagis a passar-la a un saló recreatiu. així que tan pots veure homes amb americana i corbata com nens amb els seus amics. Com veieu aquests nois no són precisament adolescents (sinó gent una mica més crescudeta), fent una comptetició de lluita. Els molt pesats es van passar la tarda allà i no vaig poder-hi jugar.
With these prices, when people have some free time and they have to wait, usually go to play arcade games. So you can see men wearing a business suit, but also children with their friends. As you can see in the photo these people are not exactly teenagers (but a little more grown-up ones), in a Tekken 6 competition. They spent the whole afternoon there and I couldn't play!!

Però la meva màquina preferida (amb diferència) és la que veieu a la foto següent.
But my favourite game (in the world!!!) is the following one:

TAIKO NO TATSUJI!

Has d'anar tocant el tambor seguint els ritmes que et proposen a la pantalla. A més pots competir contra una altra persona. És un joc japonès, inspirat en els tambors tradicionals japonesos, els taiko. Tot un vici!
You have to play the drums following the rythms that appear on the screen. You can also play with another person. It's a japanese game, inspired in the traditional japanese drums, called taiko. Soo hooked on it!

Les màquines recreatives van de caiguda al nostre país, des de fa bastants anys, i crec que la raó principal de que això passi és el preu. En canvi a les ciutats asiàtiques la costum segueix. Aquí a Seül he estat a diversos salons recreatius, que es troben en els centres comercials però també en tots els carrers populars. Tinc entès que al Japó hi ha plantes senceres d'edificis pleeenes d'aquestes màquines, i hi ha autèntics profesionals de cada joc. De moment estic buscant el millor lloc per jugar al Taiko de tot Seül, ja que a vegades els tambors estan trencats i no detecten bé els meus cops (i odio perdre...). Us mantindré informats!
The arcade games are losing popularity in Spain since many years ago, and in my opinion it's mostly because of the too-high prices. But in the asian cities this fashion goes on. I've been to several arcade games rooms, placed in every mall, but also in every comercial street in the city. I heard that in Japan there are building with many floors devoted only to these machines, with authentic profesionals of each game, playing everyday. These days I'm trying to find the best place in Seoul for playing Taiko, because sometimes the drums are broken and they don't detect well my beats (and I hate losing...). I will keep you informed!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!
Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

 

MINI-POST: Catalans, ja sóc aquí! Què tenim en comú amb els coreans? // What do koreans have in common with catalans?

Crec que tots coincidirem en que quan els catalans marxem a l'estranger, el que més trobem a faltar és el menjar. Pernil, fuet, olives, el menjar de la iaia (sobretot això...) i la nostra estimada botifarra. Uns moments per al record, siusplau.

It's commonly known and we all agree: when catalans go abroad, family or friends is not what we miss the most, but the food. Jamón, fuet, olives, my grandmother's food (especially this...) and our beloved botifarra. Pork bowel filled with pork meat. Simply delicious. I miss you, my dear...

Si nois, la veritat és que si anés molt apurada, podria comprar pernil a un preu exorbitat als grans magatzems, o olives al súper de la cantonada. Però on comprar la meva estimada botifarra??? A quin altre país se li pot haver acudit la estranya idea de posar carn triturada dins d'un budell? Doncs a Corea!

If I found myself craving for some jamón, I could go to Lotte Department Store and buy some(of course not exactly at the same price...) or olives in the nearest supermarket. But where to buy my beloved botifarra??? You think there's some other country who thought about filling a bowel with meat? There is one indeed. And that's Korea!

I per més semblança, a sobre la presenten en les seves dues versions, la blanca i la negra... he d'admetre que quan la menjava se'm queia la llagrimeta (però ho vaig dissimular molt bé, lo que em faltava és que em fèssin fora del local per friki). La negra és especialment semblant en gust a la nostra. La blanca té una mica de gust a ranci o a greix, però també estava prou bona. I lo del fons és una espècie d'embotit. Ara només em falten les mongetes...

Two different versions, the white one and the black. We have exactaly the same dish! I have to admit that when I was served this in the restaurant there was a tiny tear dropping from my eye... (I missed you so much my love...) (ehem...! but I acted like nothing happened. I didn't want to be kicked out of the restaurant because I'm a freak). The black one tasted exactly the same with our botifarra, and the white one was a little bit more rancid.

Potser us esteu preguntant...però bé, la tonta aquesta porta tres mesos aquí i no s'havia enterat que tenen una cosa com la botifarra? Però tinc una bona excusa... 

Normalment, aquí el que hi posen a dins del budell és un fideu fet de pasta de moniato, i ho anomenen Sunde. I té aquesta pinta:

And right now you could be wondering..."Is it possible that this girl had been in korea for three months and never known there was something like botifarra? Is she so stupid?" But I have a good answer to that. The usual ordinary version of this botifarra is called sundae, and its filled with sweet potato noodles. Looks like this:

Pel color marró podeu veure que també hi posen sang. Quan vaig menjar la versió de la foto de més a dalt em vaig assabentar que aquesta botifarra feta de fideus de moniato és la versió barata, així que és la que es troba per tot arreu, i en canvi la que està feta de carn és cara, així que has d'anar a llocs especials per trobar-la. I la meva pregunta és... QUI va pensar que els fideus de moniato podien substituïr la carn de porc?? Molt optimistes aquests coreans! Si més no, és un plat molt típic coreà, que es menja tan sol com en una sopa. Recomanat queda.

This brown colour is because both korean and spanish use blood to make this dish. When I ate the meat sundae I knew that this second sundae, the one filled with sweet potato noodles, it's the cheap version, and because of this you can find it anywhere. But the meat-made one is more expensive, so you have to go to special restaurants to find it. And my question is... WHO thought that sweet potato noodles could be a good substitute of pork meat? A country full of optismists, Korea. Anyway, delicious, both eaten with soup or just cooked. Love it. 

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!

MINI-POST: Qüestió de colors...//A matter of colours...

Quan viatges, les coses no sempre són el que semblen. Els colors (com passa en la natura amb les serps verinoses, que normalment són de colorins) ens poden donar pistes que cal seguir si volen saber què mengem. De què penseu que és aquest gelat?

When you are traveling, everything isn't as it seems. Colours (like it happens in nature with some colourful and poisonous snakes) can give hints to help us identify what the taste of that food is going to be.  What flavour do you think this ice-cream has?

Potser menta, com suggereixen les fulles? O pistatxo (festucs pels puritans)? Jo em vaig inclinar per la segona opció. Però cap de les dues és correcta. A Corea, i també a altres països asiàtics com el Japó, aquest to de verd indica, inequívocament, sabor a te verd. El de pistatxo té aquest color: (amb atmetlles a dins enlloc de pistatxos)

Could be mind, as the leaves suggest? Or pistachio? I thought it was the second option. But neither of them are correct. In Korea, and in other asian countries like Japan, this colour indicates clearly Green tea flavour. The pistachio one has this colour: (with almonds inside instead of pistachios!)

Però bé, mentres tot sigui així d'inofensiu... EL PROBLEMA (així, en majúscules) ve quan et posen un plat amb el nostre característic color vermell, aquest que tots ràpidament identifiquem com a "color salsa de tomàquet". 

If every colour difference were like this, no problem right? THE PROBLEM (yes, in caps!) comes when they offer a dish showing our beloved red colour, which all meditarranean people quickly identify as "tomato sauce colour".

Per exemple aquest plat de calamar amb arròs. I llavors què passa?

For example, this squid and rice dish. And what happens next?

Doncs normalment acabo amb la llengua escaldada. El color vermell a Corea, indica inequívocament, salsa de pebrots ultra picants. Quina gràcia eh? Així que ja sabeu, si veniu cap aquí, aneu amb compte amb els colors!

Usually I end up with my tongue on fire. Nice joke right? Now you are warned. In Korea, the red colour clearly indicates that that dish is going to be ultra spicy, so if you come here, be careful with colours!

Ben aviat, més curiositats MADE IN COREA!

Very soon, more curiosities MADE IN KOREA!