Els MUST de Corea, part 2

Bé! Ja tornem a tenir aquí la nostra secció més celebrada, els MUST de Corea, per saber allò que es porta en una gran metròpolis i allò que no!

Hey everybody! Here comes our most celebrated section, MUST have in Korea, to know what's in and what's out in this huge metropolis.

MUST 1: Calçat adequat
Suitable footwear

Ja porto unes setmanetes vivint aquí, i m'he adonat que hi ha una cosa que entre els estudiants (almenys aquells que s'ho volen pendre en serio) (i "en serio" aquí és una cosa totalment diferent de la d'allà), és indispensable. És, pel que he pogut veure, el calçat oficial de l'època d'examens, i com que aquesta gent sempre té algun examen o altre, sempre pots veure algú portant-lo. Em refereixo a les sabatilles? No. Potser són les crocs? Tampoc. És molt millor que tot això.
After some weeks living here, I realised that there is a thing that is indispensable among the students (at least those who are really diligent in their studies) (and really diligent takes a totally new meaning  here comparing with Catalonia). It's the official footwear for exams time!  And because these people are always preparing some exam, you can always see someone wearing them. Not boots, not sneakers, not even cozy slippers...

 Efectivament, el calçat oficial són unes xancles. Això sí, portades amb estil, amb mitjons i tot, i si pot ser, de colorins cridaners. Crec que ara per ara tindreu la mateixa cara que se'm va quedar a mi quan vaig veure per primer cop una persona a la biblioteca portant això als peus. Vaig preguntar el per què, i se'm va explicar que és un símbol de "he d'estudiar diligentment". Si portes això, evidentment, encara que vulguis, no pots sortir gaire de la biblioteca, i molt menys sortir por ahi. No et queda altre que quedar-te a la biblio, a estudiar, perquè aquí ningú està a la biblio parlant (són una raça superior). 

But this! Yes, this is the official footwear indeed. How do you call these in English? In Spain we call them chanclas. The thing is they were these in a stylish way: with colourful and flashy socks. By know maybe your face is the same I had when I first saw someone wearing this in the library. I asked why? I was told that it's a simbol of hard-studying. If you are wearing these, it means that even wanting to, you are not going to go out of the library, and of course you are not going to go to any bar. You don't have any other chance than to stay in the library, studying. Because people here don't talk in the library (they are a highest race, these koreans. I would be expelled from the library the first day).

MUST 2:

I aquí us presento el segon MUST del dia:
Let me introduce you the second MUST of the day:

El water del futur! Xorrillos d'aigua (calenteta) per no trobar a faltar el paper de water mai més. Molt agradable, estic esperant que els comercialitzin a Catalunya per posar-ne un al mig del pati i fer de font d'aigua pels ocellets. Però el que més us agradarà saber és que la tassa està calenteta quan t'hi asseus. Snif snif, i amb el fred que fa als lavabos aquí, s'agraeix. 

Però deixem-nos de tonteries i donem pas al tercer MUST. Aquest és un Must interessant i útil de veritat. (Converses interiors meves: -Marta, la tassa del water calenteta és útil de veritat! - Ja, però la gent de Barcelona això no ho comprèn... -Tens raó, millor dissimulem i fem veure que nosaltres tampoc ho pensem...)

Ehem... bé com anava dient... 

A toiled come from the future! Streams of hot water that could make you forget about toilet paper. Very pleasant, I'm just wainting for some company to start commercializing these in Catalonia for placing one in the middle of my patio to work as a fountain for birds. But the best is yet to come. THE TOILET BOWL IS WARM!!! Yes, and with such a cold restrooms they have, it's really handy.

But let's stop talking about foolish things and let's talk about the third MUST. This is a really useful Must. (Inner conversation: -Marta, the warm toilet bowl is a very useful invention indeed! -I know, but people in Barcelona can't understand that...they are 18ºC these days...! - You're right, let's just pretend we don't thing is that amazing...)

Ehem...as I was saying...

MUST 3: Targeta de T-Money 
T-Money Card

Té infinits usos que encara estic descobrint. El més evident és el de targeta de transports. És la T-10 d'aquí, però enlloc de amb viatges va amb diners. Però és que realment pots pagar de tot a diversos llocs. De moment he descobert que es pot pagar a la cafeteria de la universitat amb això, i t'estalvies la cua dels tiquets! I encara millor, crec, (no ho tinc gaire clar) que amb la meva nova targeta del mòbil, anomenada LTE, la T-Money va integrada, així que d'alguna manera crec que puc pagar només posant el mòbil sobre de les superficies, però encara estar per demostrar. Si més no, això de la T-Money és un sistema integrat de pagament que va molt bé i és molt pràctic. Hi ha gent que la té integrada a la targeta de crèdit o a la de la Universitat. Jo la tinc per separat. Es recarrega als terminals de metro en màquines com aquesta:
It has infinite uses that I'm still discovering. Of course it works as a transportation card. You put some money, and pay with it. But I just discovered you can pay in the University Cafeteria!! Ohhh amazing!! And then you don't have to make any line. And there's something about my new SIM card of my cellphone that I still have to discover... but it said something about T-Money... I will find out! (When I learn korean, because at the moment it's quite impossible for me to understand any of the information I find xD).

MUST 4: Tenir sempre un budell buit
Be always a little hungry...

Per tot Seül hi ha centenars de paradetes de menjar de carrer. És impressionant veure com aquesta gent tan primeta es passa tot el sant dia menjat. Seran els gens? Serà el tipus de menjar? (que d'altra banda tampoc em sembla molt sa en aquestes parades... tot són fregits) Lo que segur que és és molta enveja per part meva, que em passaria el dia enxufada a llocs d'aquests. 
Around Seoul there are hundreds of cannopies like this in the photo selling streetfood. It's quite impressing to see how these super skinny people spend half of their day eating. Could be because of the geens? Or because of the kind of food? One thing sure is I'm really jealous: I'd be all the day eating there, but I'm not sure of not ending up resembling a meatball.

Com veieu hi ha un quiosc, on es fa el menjar, i una mica de toldo, on la gent s'aixopluga mentres menja. Perquè això d'agafar algo i menjar-s'ho mentres es camina, aquí no es fa. Algunes paradetes tenen fins i tot uns tamburets on la gent s'asseu per menjar tranquil·lament.

De menjars n'hi ha de lo més variat. Prometo ben aviat un post exclusiu sobre el menjar de carrer, que va des de dolços fins a salsitxes empalades en un pinxo. 

Crec que aquest tipus de menjar està explícitament prohibit a Catalunya, perquè mai he vist cap parada que cuini el menjar directament allà, amb excepció de les xurreries, on cuinen patates fregides i xurros. Suposo que està considerat totalment antihigiènic. Tampoc és que aquests quioscos siguin la repanotxa de nets, però quan ets turista t'ho mires tot amb uns ulls diferents, i no em sembla pas que estiguin bruts. I de moment no m'ha agafat cap xungo estomacal, això deu voler dir que estan bé. I com diu el Taesung aquí la gent "confien els uns en els altres", i suposo que això s'aplica també al menjar.

As you can see there's a small stand with a canopy, where people take shelter while they eat. And because here people don't really like eating while they walk, some stands even have stools to sit down while you eat.

There are many kinds of food. I'm preparing a post about streetfood (that can be both sweets or impalated sausages in a long toothpick). 

I think that streetfood is explicitly prohibited in Catalonia, because I've only seen churros, french fries and frankfurts being sold in fairs, but never in the street like that. Perhaps they think it's antihigienic. Ok, let's accept the truth: this stands are not shiny, but because I'm a tourist I regard everything with different eyes, and I don't think they are that dirty. And I didn't have any stomach problem so this may mean that they are ok. And like Taesung says, here people trust each other, so maybe it can be also be related to food. 

MUST 5: Guants tecnològics 
Technological gloves

Quantes vegades se us han quedat els dits glaçats al intentar teclejar l'iphone perquè us heu hagut de treure els guants per poder-lo fer servir? CAP??? A mi cada dia!!! Vaya un timo de país... El fet és que pensant en aquest problema això ho han resolt amb uns guants que permet fer servir l'iphone mentre els portes posats. Útil i senzill. A Barcelona només els he vist a MUJI per 20 euros. Aquí m'han costat 4 :D felicitat absoluta...

How many times your fingers got frozen while typing on your iphone because you had to take off your gloves for using it? ZERO?? It happens everyday to me... Lucky you! The thing is that this problem has already been solved with gloves that allow you to use your cellphone while wearing them. Useful and easy. In Barcelona I've only seen them in MUJI for 20 euros. I payed 4 :D Complete happiness...

Les puntes blanques dels tres dits són les que funcionen per teclejar. M'agradaria afegir que això que veieu al terra és tot neu, perquè senyores i senyors, ha tornat a nevar.
The white tips on my fingers are the one which allow you to type. And I would like to add that all that white thing on the floor is snow. Ladies and gentelmen, it snowed again indeed. 

 Espero que us hagi agradat! Properament, més curiositats made in Corea! 
I hope you enjoyed, soon more curiosities made in Korea!
 

Seoul's metro or Mètode ràpid per comprendre com se senten les sardines dins de la llauna

Avui parlaré d'una de les millors ( i pitjors) coses de Seül: el metro. Molts de vosaltres haureu vist videos al youtube dels metros japonesos, on hi ha una sèrie de persones que tenen com a ofici encabir una munió de persones a dins d'un vagó de tren petiteeet. Bé doncs em sap greu comunicar-vos que si em veniu a veure a Seül, viureu la mateixa experiència.

No és que em desagradin les aventures, però segurament per culpa de Holliwood i les seves pel·lícules, la meva idea de jugar-se la vida té més a veure amb lluitar contra monstres o córrer davant d'una bola gegant a punt d'esclafar-me que no pas en ser esclafada per 15 persones intentant ocupar el mateix metre quadrat. O la meva idea de "comunicar-me amb el món", que és més similar a presentar un telediari o escriure un llibre que no pas a tenir la cara d'algú (que no conec) enganxada a la meva de bon matí (si fos depèn de quin conegut potser seria pitjor ara que hi penso). El cas és que aquí a Seül he descobert que puc fer totes dues coses simplement "intentant" entrar dins d'un vagó de metro.

Però com sempre, comencem pel principi. La xarxa de metro de Seül és impresionantment gran i útil. 

Crec que ara enteneu a que em refereria amb "impresionantment gran". Una de les principals diferències amb el metro de Barcelona és que normalment allà tenim uns cinc minuts caminant entre estació i estació si decidim anar a peu enlloc d'agafar el metro. Aquí entre parada i parada hi ha uns 15 minuts ( i molt de fred) (havia comentat en algun post que fa molt de fred?). Com s'observa en el mapa, hi ha transbords entre línies, i fins i tot una línia circular, la verda. Jo visc just al centre, a Chungmuro, on hi ha les parades taronja i blau cel. Ja veieu que com que hi ha tantes línies han hagut de començar a diferenciar entre blau fosc, blau cel, taronja, beix, groc... en aquest país s'ha de tenir un elevat grau de distinció cromàtica si el que voleu és agafar el metro!

Normalment el metro té aquesta pinta. Bé, normalment no, potser a les 12 del migdia d'un dia festiu.

 Val a dir que sempre està impecablement net, nou i maco. La gent és molt cívica aquí. Almenys pel que fa a la neteja...

Però en la foto següent veureu la pinta que té NORMALMENT.

Doncs sí, tota aquesta bona gent vol entrar al mateix vagó de tren. Cal que us digui que m'ha sigut impossible treure el mòbil en mig d'aquesta multitud per fer una foto en els meus viatges en metro entre les 7'30-9 del matí o 6-8 del vespre?

El primer dia que vaig veure això, jo ja estava donant mitja volta i preparant-me per caminar. Però nono, això és Seül i se'm va dir: no et preocupis que aquí entrem. Però com?? Si no hi ha espai físic!!! Però sí sí, serà que això del menjar coreà funciona o algo, però la gent anava entrant als vagons. A base d'empentes (que he descobert que deixen de ser empentes quan és IMPOSSIBLE que caiguis per cap banda, són simplement... atapeïr-se?).

Una altra cosa curiosa és que...veieu a la foto, que tothom té el cap cot? No és per educació...

... és perquè estan tots mirant el mòbil! Suposo que responent a aquesta demanda del mercat Samsung fa mòbils amb aquestes pantalles gegants. Així que estan tots mirant sèries al mòbil. Quan les circumstàncies ho permeten també solen estar parlant pel KAKAO (aquí no saben lo que és el Whatsapp) o jugant. .

Una de les coses que més em va sobtar de Corea és lo educada que és la gent... amb la gent que coneix. Al metro tot són emputxades i colzes. Ahir vaig entrar al vagó i em vaig situar de peu recolzada contra una de les baranes verticals per agafar-se. Bé doncs vaig notar que alguna cosa em feia apartar i vaig pensar que era algú entrant, però no! Era una dona que havia decidit que allà anava ella i m'estava fent fora emputxant-me amb molta delicadesa. Suposo que això de "cultura col·lectivista" està molt bé fins que es tracta d'entrar al metro o d'anar amb pressa als llocs. A Catalunya si emputxem algú diríem "ho sento", aquí és lo més normal del món. No ho entenc :(

I clar, amb tanta gent, és normal que les estacions tinguin aquesta pinta:

Ultra modernes amb portes de seguretat. Així s'eviten accidents innecessaris que podrien ser molt comuns amb 500 persones tractant d'entrar alhora. Bé, no alhora del tot. Veieu aquestes fletxes del terra, davant les portes? S'han de fer dues files per entrar als costats, i la gent surt pel mig. Ben pensat no?

Una altra cosa curiosa és que com que les línies de metro són llarguíssimes, per saber la direcció de metro no et diuen l'estació final normalment, perquè està tan lluny que ningú sap on para. En canvi et posen estacions famoses que estan en aquella direcció, i damunt les portes l'estació següent en que pararà el metro i l'estació prèvia. Resultat: ja em veieu a mi tornant-me mico buscant un mapa per saber cap a quina estació he d'anar, perquè evidentment no em sé quines estacions són famoses i quines no. Però un cop el trobes tot està molt clar i ben indicat. 

També són curiosos els transbords. Tens tot el camí marcat amb el color de la línia a que et dirigeixes (ja us havia dit que s'ha de tenir un alt grau de distinció cromàtica, o te'n vas a la línia que no és!).

I em veig obligada a dir alguna cosa sobre les sortides. Amb estacions de metro tan i tan gegants ( ho són), no hi ha només una sortida, sinó 6,7,8... I clar, et convé molt saber a quina has de sortir.

Així que a cada estació tens un útil mapa dient on para cada sortida, i que hi ha en cada direcció. 

 I per últim, comentar els preus. Són similars als de Barcelona a quan vas amb T-10, però una mica més baratets. Val uns 80 cèntims cada viatge, però et sumen 10 o 20 cèntims si vas molt lluny ( amb una ciutat tan gran realment és com si viatges dues o tres zones depenent de la parada on surtis). OLE ells, la veritat és que està molt bé de preu, i és molt útil. I un bitllet senzill no et costa el doble de preu, sinó exactament el mateix, el que passa és que sense dret a fer transbord. 

Sembla mentida però encara no m'he perdut mai en el metro de Seül. El primer dia que el vaig agafar sola, i va haver preocupació perquè era tan i tan difícil (--'). Però la veritat és que no, que està molt ben planificat. A més està totalment equipat per guiris com jo. Tot està escrit en coreà i anglès, la megafonia sempre té la versió anglesa apunt, et diuen per quina porta (dreta o esquerra) has de sortir a la següent parada (a Barcelona sembla una tonteria, però aquí, tenint en compte que l'espai vital passa a ser algo secundari, va molt bé que t'ho diguin amb antelació). Net, ràpid i pràctic, crec que no es pot demanar res més a un metro. Ah sí! Que no fagi aquests horaris tan restrictius... Tanca a mitjanit, i aquí no hi ha dissabtes a la nit que valguin, no hi ha ni nit bus. Sort que els taxis són més baratets... 

Així que ja sabeu, si voleu intimar amb coreans ràpidament, deixeu-vos d'internet i entreu al metro de Seül a les 8 del matí, l'emoció està assegurada!

___________________________________________________________________________________

Today I'm going to talk about one of the best (and worst) things in Seoul: the metro or subway. I'm sure many of you have already seen some videos on youtube about japanesse metros, where a bunch of people are squeezed into a small metro carriage by some people whose job is precisely this: bunching up people. I'm sorry to inform you that this is exactly what Seoul's metro looks like, but without men who push you (at least not payed men).

It's not that I don't like adventures, but, perhaps because of Hollywood movies my idea of risk my life has more to do with fighting with monsters or running in front of a giant ball about to smash me than to be crushed by 15 people trying to occupy the same square meter. Or what about  communicating with the world, that is more similar to conduct the news or write a book, than to have someone's face (from a person I don't know) just in front of my face early in the morning (thinking twice maybe it's better this way, because if it were some of the people I know, it would be worse). The thing is, I discovered I can do both things in Seoul just "trying" to get into some metro carriage.

But as always, first things first. The Seoul metro web is amazingly huge and useful. Just check the photo above and you will know what I'm talking about. One of the main differences with Barcelona's metro is that, if you try to walk from one station to another there, it usually takes 5 minutes. But in Seoul the time is something like 15 minutes (and having to suffer a lot of cold weather). (Did I mention in other posts about cold weather??). In the map you can see lots of stations were you can change from line to line. I live in Chungmuro, were I have pale blue and orange lines. You can see that because of so many lines, they had to start making differences about  "pale blue'", "indigo"(or dark blue as we say in Spain), orange, beige, yellow... in this country you really need a high level of chromatic distinction if what you want is to take the metro!

Usually the metro looks like this. Well, not usually, maybe at midday in some Sunday morning.

It's always immaculate, new and shiny. People are very civilized here (at least talking about cleanliness).

But in the following photo you will see what it USUALLY looks like.

Maybe in the photo seems like there's some space to breathe, but that's just an ilusion. And yes, all this people want to enter in the same metro carriage. It could sound strange to you if I say that it was impossible to take my cellphone out of my pockets to make a photo in my travels between 7'30-9 am or 6-9pm?

The first day I saw this, I was turned around and got prepared for walking. But nono, this is Seoul, so I was told: don't worry, we are going to enter in the next one! But HOW??? There's no room for any of us! But maybe the korean diet really works, because when the metro arrived the people was getting inside the carriages. How? With pushes and shoves ( I discovered that a push stops being a push when it's impossible for you to fall. Then it's just...mmm...squeezing?).

Another curious thing is that almost everybody is using his cellphone, watching dramas with headphones, or even TV. And now I understand why Samsung had released that cellphone with a HUGE screen, answering the demand of the consumer. When there's enough space, talking via KAKAO (they don't know what's Whatsapp here!) or playing games. 

One of the things that seemed more amazing to me is how polite korean people are ... with the people they know. In the metro you can only get pushes and elbows. Yesterday I entered the carriage and I leaned against a vertical metal bar. Well, then I noticed that something was making me move aside. I thought that was someone getting in, but no! It was some woman who had decided that she wanted to lean in my bar, so she gently pushed me out of the bar (--'). I guess that this of the "collective culture" it's very nice until you are in a rush to go somewhere. In my countru, if we push someone we always say "I'm sorry", but here it's just a normal thing. I doesn't make sense to me :(

And with the stations that crowded, it's normal that the stations look like this:

State-of-the-art stations with security doors. Good way to avoid incidents that could be really common with 500 people trying to enter at the same time. Well, maybe not at the same time. Can you see this little arrows on the floor, just in front of the security door? There are two on the sides, for people making a line before entering to the carriage, and one on the center, for people who get out. Nice idea, isn't it?

Another odd thing is that, because of the looooong metro lines, to know the direction of your train, they don't give you the final station like in Barcelona: it's so far away that nobody knows what's that station. Instead of that they write some famous stations that are located in that direction. Result: You can imagine me going around the station searching for a map of the metro, because evidently I don't know which stations are famous. But once you learn this, everything is very clear and well indicated.

The transfers are also very nice. You can find all the way until the line you transfer marked with a line of the colour of the line you are transfering to ( I warned you that you really need a high level of chromatic distinction, or you are going to end in the wrong line!).

And I feel the obligation of talking about the exits. With this huge stations (there's not only the platforms, there's also public restrooms, shops...), there's not only a couple of stations, like in Barcelona, but 6,7 or 8... So you gotta know from which are you going to exit through. You can check above the photo, it's a map saying where does every exit lead and which important things you will find in every direction (universities, shops, libraries...). 

Another nice thing is about the prices. They are similar to Barcelona when you have a transportation card, 1050 wons per travel, something like 1$. They add 10 or 20 cents when you travel far away, but the thing is, you can really travel FAR AWAY with this metro. In Spain we say OLE ELLOS (nice of them¿?) because it's a fair price and the metro is really useful. And in Barcelona, if you want to pay single ticked is double-priced. Here it's almost the same.

 And it could sound odd to you, but I never got lost in Seoul's metro. The first day I took it by myself, there was a worry because it's considered to be super difficult. But no, it's super well organised and totally prepared for tourists (we call this guiris, in Barcelona). Everything is written in korean and English, and the loudspeakers work in both languages. They even tell you in English through which door (left or right) you will have to exit. In Barcelona they also tell you this, and I always wondered why, because it didn't seem very necessary to me. But after experiencing what's loosing my living space, I understand that you really need to be prepared!

So, clean, fast, convenient... there's any flaw? Ah yes! The schedules! Why does a metro in a metropolis like Seoul, with such a night life, close at 12 everyday??? I miss my Barcelona open metro in Saturday's night! At least taxis are not that expensive here.

So, boys and girls, if what you want is to become close with koreans easily, give up internet and get into Seoul's metro. The best thing since sliced bread.

Christmas in Seoul // Nadal a Seül

I'm dreaming of a whiteeee christmas... bé, tinc dues notícies: una bona i una de dolenta (per mi). La bona és que al Nadal, aquí també tindré festa. La dolenta és que ja em puc oblidar del caga tió, del Reis Mags, del Sant Esteve i dels canelons de la meva àvia. Crec que està clar que hi surto perdent.

Però exactament com celebren el Nadal els coreans?

En primer lloc hauríem d'aclarir que a Corea, actualment hi ha dues religions majoritàries: el budisme (més o menys un 23% de la població)i el cristianisme, que inclou protestants (un 20%) i catòlics (un 10%). Aproximadament la meitat dels coreans es consideren ateus.

Dit això veiem que no hi ha gaires raons per les quals els coreans haurien de celebrar el Nadal. No és la seva tradició, i tot aquest elevat percentatge de coreans cristians és un fenomen relativament recent. Però ai! L'encant dels carrers il·luminats, dels regalets... i sobretot l'encant de que deuen gaudir els centres comercials i els grans magatzems al veure tanta gent comprant, fa molt. Així que, encara que en menor mesura que allà Barcelona, aquí la gent més o menys també celebra el Nadal, però a la seva manera.

Com que els universitaris ja han acabat l'any escolar (aquí va diferent la cosa), i la gent d'una certa posició en les empreses també tenen festa, molta gent aprofita per anar-se'n de vacances fora. Es veu que divendres passat l'aeroport internacional estava totalment ple de gent. Suposo que la imatge debia ser semblant a el Prat a l'agost, però amb la diferència de que l'aeroport internacional d'Inchon és un dels més grans del món.

 Però anem a lo que interessa! Quina pinta té Seül durant el Nadal? Doncs més o menys la mateixa, amb la diferència de les zones comercials. Aquí no fan com a Barcelona i omplen els carrers de llum perquè sí, així que la majoria de carrers estan igual, però els grans magatzems posen lluminàries d'ensomni, i les botigues posen motius nadalencs per tot arreu.
Aquí tenim unes fotos dels grans magatzems Lotte.

Maco eh?
La veritat és que era impressionant, i molt, molt gran.

Prop de casa meva hi ha un dels carrers comercials més famosos de Seül, anomenat Myongdong (sí, he triat bé eh?). Evidentment, com que és una zona comercial, el Nadal és un tema que cal potenciar, així que per tot arreu s'hi veuen arbres de Nadal així de monos.

I sorpresa, el dia 21 feien una festa al carrer, en plan disco, amb dj i llums. Impressionant! Aquí us deixo un petit video que mostra l'ambient.

Si una cosa admiro dels coreans són les seves ganes i predisposició de passar-s'ho bé. Allà al mig del carrer, amb l'omnipresent fred, tothom saltant i ballant tan feliços i els dj en MÀNIGA CURTA animant l'ambient.Ole vosaltres nois!

Una altra cosa que també crea esperit nadalenc i que sembla que s'ha posat de moda a totes les ciutats en els últims anys és fer una pista de gel en algun lloc important de la ciutat. Si fins i tot en vam posar una a Barcelona, Seül no podia ser menys! 

La única diferència que hi veig entre una pista i l'altra és que crec que aquesta la debien fer per accident. Resulta que aquesta plaça de davant de l'ajuntament ( o city hall, com està anunciat en anglès per tot arreu) és la part més freda de Seül. Els coreans diuen que potser és algo relacionat amb el feng-sui. Jo dic que és una caca de lloc i prou. El tema és que amb aquest fred se'ls debia caure aigua o alguna cosa i va quedar automàticament glaçada. Veieu que no hi ha cap carpa ni res? A Barcelona en canvi, com que fa calor hem hagut de posar una carpa i climatització 24h... potser estem forçant alguna cosa no us sembla?

Però si una cosa m'agrada de les tradicions inventades són coses com aquesta: PASTISSOS DE NADAL

Aquestes monades són pastissos sí sí! Amés ja venen en porcions llestos per consumir sense espatllar lo monos que són al tallar-los. Ho tenen tot pensat aquesta gent!

Una altra cosa que s'agraeix és que a la tele no els bombardegen amb anuncis de joguines i perfums a cada moment. No és que la miri gaire per... dificultats lingüístiques diguem, però mirant-la vaig trobar a faltar algo i em vaig donar compte que era això!! On estan els anuncis de playmobils?? I de channel n5?? Vull tornar a casa...

I per últim, està clar que aquí no passen el Nadal en família. Bé, potser aquell 10% de catòlics que mencionava abans ho fa, però per la resta, és només un dia festiu sense gaire importància, així que si vols quedar amb els amics o anar-te'n por ahí, pots fer-ho sense remordiments.

Així que aquest any intentaré fer canelons aquí, ja vorem com sortiran. Si no penjo cap foto és perquè no me'ls he pogut ni menjar.

I bé, com a conclusió, per una banda és clar que m'agrada que aquí celebrin el Nadal, perquè això et va no enyorar tant el meu estimat caga tió, i cantar nadales ( per cert, he comentat que tinc una esglèsia al costat i que m'he llevat la última setmana sentint els veïns cantant nadales amb veu angelical?). Però per l'altra veig que Mr USA ha influenciat molt la cultura (d'altra banda prou consumista de per sí) d'aquest país. No és una queixa, però sóc partidaria de que cadascú conservi les seves tradicions. Però igual que ens està passant amb el Halloween a Catalunya, aquí a la gent li agrada celebrar coses, i una festa és una festa! Així que ja teniu a tots els coreans comprant un pastís per Nadal (--').

___________________________________________________________________________________

I'm dreaming of a whiteeee christmas... well, I have some news: something good and something bad. Good thing: here Christmas is holiday! The bad thing, I can forget about my beloved Catalan&Spanish traditions: Caga tió, Magic Kings, Saint Steven and my grandmothers canelonni.

To explain a little about that, the first one is a Catalan tradition. In every rightfull Catalan home we have this super cute thing:

Yes, it's a trunk. But the thing is it's a magic trunk! We call it tió, which means... trunk. We catalans are a very practical people as you can see. The night of the 24th (some people do this the morning of the 25th) we cover our Tió with a blanket and kids go to warm some wooden sticks (because we don't have sticks in my home my poor grandpa's walking stick is always very useful, to his despair). And while kids go to warm their sticks the parents, uncles and grandparents put presents...well no, t's magic! So when the kids return they literally hit the Tió while singing some songs especially created to this purpose. And then they take off the balnket and oh! surprise, the Tió had shited presents! 

 

One thing I have to make clear. We catalans are a group of scatological people. Some of our beloved traditions consist in making a trunk shit presents, putting a man shitting in the crèche (or also called the representation of the nativity of Jesus) and making lots of stupid jokes about shits and farts. Yes we are like this...
 

The image of the nativity of Jesus was too bucolic for our taste, so all Catalan families put a Caganer (which means literallly "person who shits") in our "Pessebres". 

 

But let's stop talking about shits and continue talking about presents. The 5th of January during the night, the three Magic Kings from orient (maybe they are Korean??) come to give presents to the children who had behaved correctly during all the year. It sounds like Santa Claus, and actually the concept is exactly the same. But originally we don't celebrate Santa Claus but the 3 magic kings. And you can't find any shit/scatologic thing in this tradition right? Yes, that's because it's not only a Catalan tradition but also Spanish (it seems we are the only ones with this kind of mocking humor). 

And finally we have our family meals. We usually don't meet with family that much during the year, but in Christmas we meet a lot. For Christmas' Eve, for Christmas, for Saint Steven, for new year, and for the magic kings' day. And this obviously ends up with a lot of familiar love and.... fights. Because we all have this uncle which we can't stand. And nature is wise. If you don't meet someone during all the year, why on the earth it's suposed to be a good idea to meet that person during lots of days in a row?





 But let's stop talking about Catalan Christmas and talk about Korean Christmas.

In Korea they have two major religions: christians (30% counting both catholic and just christians) and buddist (22%). So half of the population declare themselves atheistic.

So, why on earth should koreans celebrate Christmas? It's not their tradition, and actually all this high percentage of christians is a quite new phenomenon. But... aish (sigh)... the lovely view of the streets with christmas lights, the presents... and the delight of the department stores and malls who regard Christmas as a potentially good season for selling, it's obviously enough. 
 

So people here celebrate Christmas, but in their own way. 

The university students had just finished their year, and the workers of companies have vacation, so a lot of people use this holidays for travelling somewhere. It seems last friday, in the international airport of Sinchon, it was madness. Similar to our airport in barcelona during august, but with the small difference that this is one of the biggest airports in the world.

But first things first! How does Seoul look like during Christmas? Well, more or less exactly the same. The difference lays on the comercial areas. In Barcelona we put lights everywhere during Christmas. (When I say everywhere it means literally everywhere. I even saw lights in public restrooms). But I'm big fan of the department store's luminaria.

It is Lotte Department Store's AMAZING christmas decoration. For more photos go up on the Catalan part of the post. SO SO SO beautiful. It's amazing how koreans can make everything better than us, even if it's suposed to be our tradition. 


But I'm sorry koreans, you don't have this

Part of the Barcelona's decoration for Christmas. A giant "galet". A galet is some giant pasta we put in Christmas' broth. So in barcelona they made this fantastic decoration light!

 

And talking about comercial areas, I live quite near to Myongdong, one of the most famous spots for shopping in Seoul (I chose correctly, I know). It's also super nicely decorated with Christmas trees and lights everywhere (plz, check the photos up). And last 21th they were making a party just there, in the middle of the street, with dj's and everything. Another astonishing thing about the koreans is how much they like to have fun and how they enjoy parties. It was so cold that day, at 10'30pm in the middle of the street... but people were there dancing and enjoying, and the dj's were wearing SHORT SLEEVE T-SHIRTS but they were doing their best! And it was so amazing! I loved it!

 

And there's a thing that seems it's kind of a worldwide fashion in cities on this christmas days. Yes, I'm talking about ice-skating rings. In barcelona we have our own version of the thing, with a canopy covering it. (I heard that yesterday they were enjoying some perfect temperature of 20 celsius degrees...). So maybe the only difference is that the ice-skating ring in Seoul was made by accident. Someone dropped some water and it got frozen perhaps? My question is... is really necessary to spend that much energy in Barcelona for a skating ring with our weather? Seoul 1-  Barcelona 0.

Another thing I find so cute about Christmas in Korea are the Christmas cakes. Yes, yes, check the photo... cakes! So cute cakes. We usually eat turrón but never cakes there. This is one of the good thing of inventing traditions, you can also invent what to eat during this invented traditions. So why not? Cute cakes for dinner! 

Last thing: they don't have to suffer annoying advertisements in TV about perfumes and toys...how lucky they are. It's not that I watch TV a lot (because of some....mmm...linguistic problems, I would say?) but when I did, I missed something. And yes, it was the advertisements. I want to return home...

As a summary I think Mr USA had influenced a lot this country and its traditions but... why not? Everyone loves parties, and the world its smaller now, so let's share parties. I stubbornly believe that every country has to keep their own traditions, but it's just people like happines. And they are not replacing any party they had before so it's ok. But as a piece of advice, please, if you want to take a new tradition, take the good things, not our bad things. Christmas is about being with family, and yes, some little presents, but the important part is something we also have lost. The christmas spirit of trying to be better people for a while. Maybe we can do this all together, but we should keep the department stores out of our party. (But I also want a present eh?)

The price of life // El preu de la vida

Anem a lo que de veritat importa! Quan costa un cafè a Seül? I unes mandarines? Una entrada de cine? Com a bona catalana conscienciada en no morir de gana en l'intent de viure en una gran metròpolis, encara estic aprenent sobre els preus mitjos, però ja he tingut algunes experiències...dolentes.

A Korea la moneda oficial és el won. En coreà s'escriu 원, i el símbol que fan servir és el ₩, igual que la $ que vol dir dòllar o la € d'euro. 

(English version on the bottom)

Evidentment el won és una moneda de valor petit. Igual que nosaltres amb un euro podem comprar algunes coses, aquí amb un won et menges els mocs. L'equivalència és, més o menys, 1300 ₩ = 1 €. Això fa que els preus siguin astronòmics cada vegada: per donar una referència coneguda, el menjar de la uni val 3000 wons. Però quan parlem de cotxes o cases, la suma ja arriba a milions de wons.

No us penseu que amb el canvi he guanyat gran cosa, ara veureu perquè :(

Una cosa està clara: a Espanya el menjar del supermercat és molt molt barat. En contrast amb lo barats que són els restaurants, aquí la fruita, la carn, el peix... (i els kellogs...snif snif) arriben a uns preus inimaginables allà, ni tan sols al supermercat del Corte Inglés (com trobo a faltar el mercadona.... sr mercadona, no té pensat obrir una franquicia a Seül?). Per començar la fruita es ven generalment a peces. Una poma pot costar un euro tranquil·lament. Un enciam tres o quatre euros... sin comentarios. Però llavors trobem les peres... Aquí tenen un tipus diferent de pera, i n'estan super orgullosos vamos. Són més grans que una poma i no són gaire sucoses, però estan molt bones. 

Doncs aquesta joia de pereta val com a mínim dos euros... un luxe! Així que ja em teniu racanejant als supermercats per no deixar-me tota la paga en fruita. (Quina paga??). Això em va portar a passar un moment d'amargor quan vaig veure que els pomelos eren molt grans i valien només 80 cèntims, i vaig pensar que potser la meva memòria em fallava i no eren tant dolents. Doncs efectivament era tan dolent. Però me'l vaig menjar, perquè era molt car!

No parlem de menjar carn que no sigui del menjador de la uni. L'altre dia una noia em comentava que va comprar tres filetets de pobre, dels de vedella, i li van costar 40 euros. Una de les raons per les quals el menjar és tan car és perquè amb aquestes temperatures tan extremes, no hi ha qui planti o criï res, així que ho porten de fora o costa car de produïr. Una idea que tinc jo és que segurament no està tan subvencionat com a Espanya, on els pagesos gaudeixen de subvencions del govern, i fins fa poc de la Unió Europea.

Però la meva pitjor experiència va ser... comprant xampú. Per començar aquí li diuen xampú a tot. Amb el que em va costar a mi aprendre a dir xampú pel pèl i gel pel cos, aquí tot és xampú i llestos. Crec que mereixen una atenció especial aquests dos objectes:

 Sí nois, és un xampú Pantene.

I el gel. Fins aquí res d'especial. 

Doncs lo especial és que junts em van costar 15 euros. 

He deixat unes línies d'espai perquè us refeu de l'emoció. Si algú em ve a veure algun dia, us prego que per favor, em porteu pernil, fuet i un parell de xampús. Fareu un favor a la meva economia. En aquests moments és quan dono gràcies de portar el cabell curtet.

I no dir sobre les cremes. Tan que els agrada posar-se mascaretes i cremes i de tot (arriba fins al nivell d'obsessió), que fins i tot els nois se'n posen cada dia, però són caríssimes. No controlo bé els preus del Body Shop a Barcelona, però aquí cada crema costava 35 euros. 

Però no tot són males experiències. Quan surts d'Europa descobreixes la versió way del bazar chino, made in Japan. DAISO.

A dins hi pots trobar de tot. Les meves espardenyes, thermo, carmanyoles, algún menjar envasat... fins i tots coses de manualitats, llibretes...de tot! ho pots trobar allà a molt bon preu. I maco, i una boníssima relació qualitat/preu. En tinc un no gaire lluny de casa, i tinc previst instal·lar-me allà per viure-hi properament. 

I respecte als preus dels restaurants, són barats en general, almenys els de categoria normal.  Sobretot comparant el bon servei que ofereixen tenint en compte al que jo estic acostumada a Barcelona a restaurant d'aquesta categoria. Mentres que a Barcelona dines per 10 euros com a mínim, aquí pots trobar llocs on menges suficient per només quatre euros. Fins i tot els taxis són molt més barats. En resum, tot el que tingui a veure amb serveis és molt més barat i ofereix molta més qualitat.

El tema de la roba és un altre. Crec que en general les botigues a que estem acostumats allà aquí són molt més cares, ni que sigui perquè són marques importades. El Zara triplica preus, però això passa allà on vagis que sigui sortir d'Espanya i Portugal. Però tenen moltes botigues de roba petites amb preus millors, cosa que tampoc em desagrada, encara que no tinc previst anar de compres en una llaaarga temporada.

I la meva reflexió és... potser no he acabat d'entendre alguna cosa? Com pot ser aquesta diferència de preus, sobretot tenint en compte que els serveis, on una persona t'està atenent, siguin molt més barats que una crema o un xampú? Potser està bé que el menjar, que és una cosa tan bàsica, sigui barat (als restaurants), però crec que rentar-se el cabell també és una cosa totalment necessària! He observat oscil·lacions de preus notables entre botiga i botiga, però no he acabat de trobar cap pot de xampú a 3 euros. A partir d'ara serà la meva unitat de referència: el preu de pot de xampú. Amb això mesuraré si una botiga és cara o barata.

Conclusió del dia: quan compreu xampú al mercadona per 1 euro, penseu en mi :(

PD: Una entrada de cine val el mateix que abans que pugessin el preu a Espanya, uns 7 euros. I un café, uns 3 de mitja. 

___________________________________________________________________________________

Ok let's talk about what really matters! How much is a coffee in Seoul? And some oranges? A movie ticket? Some say that catalans are very concerned about money...maybe it's true, but as a person trying not to die of hunger while living in a metropolis, I'm still learning about the average prices. I already had some bad experiences...

In Korea, the oficial currency is the won. In Korean you should write it 원, and they use the ₩ as the equivalence to the $ or the €.

Clearly the won has little value. With one dollar or one euro you can buy many things, but with one won you are going to do nothing. The change is more or less 1300 ₩ = 1 €, or 1000 ₩= 1$. This causes that the prices are always amazingly high. To give a known refference, the university food is 3000 wons. But when we are talking about cars or houses, the amount sounds like a complete rip-off.

Don't think the exchange of money gave me a nice advantatge... you will see why :(

One thing is clear: in Spain, the food from the supermarket is a bargain. Comparing to the prices of the restaurants, in Seoul, the fruit, meat, fish... (and the kellogs, in my despair...) are super expensive, more than in the most expensive supermarket in Spain. Even I don't remember this prices in expensive supermarkets in San Francisco or New York. In this moments I miss the Farmer's Market of San Francisco. (Mr Farmer, aren't you planning to open a franchise in Seoul?). To get down to business, the fruit is sold piece by piece. And an apple can cost one euro as a normal price. A lettuce, 3 or 4 euros... no comments. And then you discover the pears and your life turns to hell. They have a different kind of pear than we have in Spain and they are so proud about it. They are quite big and not very juicy, but they are ok. 

 

Well, let me say that this treasure costs, minimum, 2 euros per piece... a really up-market fruit. So you can imagine me there, trying to save something for a rainy day because I don't want to spend my whole budget in fruit. This took me to a moment of bitternes when I discovered that the grapefruit was big and were only 80 cents, so I thought "maybe I was wrong and they don't taste that horrible". Well, indeed it was so horrible, but I ate it because it was really expensive!

Better if we don't talk about any kind of meat, apart from the one in the university cafeteria. Some days ago a woman was complaining that she bought three tiny pieces of beef meat and it had costed nearly 40 euros. One of the reasons for this prices is that with this kind of extreme temperatures, there's no chance to grow or breed anything. And my idea is that in Spain the farmers enjoy many grants for planting and breeding.
But my worst experience, by far was... buying shampoo. Let's get started saying that here everything is shampoo. I don't know in another places, but in Spain Shampoo is for hair and Gel for body (I spend lots of years to learn this two words, and now I find that a whole country is calling the body gel shampoo). So please checks the images above. They are worthy of mentioning.

Nothing special eh? Pantene shampoo and some body gel. 

Ok, the special thing is that I payed for them 17 dollars.






I gave you some time to breathe deeply. If someone comes to see me some day, I beg you please, bring me two bottles of shampoo. You will help greatly my budget. In this moments I thank God my hair is quite short at the moment. 

Let's also talk about moisturising creams and this kind of beauty products.  Here it's kind of national hobby to put a lot of creams on your body everyday, and even the boys do this. But they are SO expensive. I don't have the prices of "The Body Shop" around the world in mind, but every single cream pot was 35 euros.

But not everything are bad experiences. When you go out of Europe you discover the cool version of the chinese bazaar... DAISO, made in Japan.

A dins hi pots trobar de tot. Les meves espardenyes, thermo, carmanyoles, algún menjar envasat... fins i tots coses de manualitats, llibretes...de tot! ho pots trobar allà a molt bon preu. I maco, i una boníssima relació qualitat/preu. En tinc un no gaire lluny de casa, i tinc previst instal·lar-me allà per viure-hi properament. 

But talking about the prices of the restaurants, they are far cheaper than in Europe, at least in a normal cathegory. They offer very good service comparing with the one you can get in any other part of the world. In Barcelona you can have a set menu for lunch starting at 10 euros, in France maybe at 14 euros. But here the price starts at 4 euros. Even the taxis are quite cheap. In summary, everything that has to do with services is much cheaper, and offers a good quality in exchange.

Clothes are a different kettle of fish. In general all the clothes shops we have in Europe or America are more expensive here, maybe because they are imported brands. Our "national" shop Zara, triples prices in this lands (but this happens everywhere out of Spain and Portugal). But there are many little shops with nice prices. The thing is I didn't plan to go shopping for a loooong time. 

And my critical reflection about this is... did I miss something? How can this be? So, it's cheaper to have a person taking care of you in a restaurant or in a taxi than buying a stupid shampoo? Of course it's so nice to pay that price for restaurants, and you never have to pay any tip. Maybe it's because food is considered a basic thing but... maybe is not a basic to clean your hair? I've noticed interesting fluctuations of prices depending on the shop, but I'm still searching for a 3 euros shampoo. So, from now on, I will take the price of a shampoo as a reference to find out if a shop is cheap or expensice. 

Conclusion of the day: every time those in Spain buy a 1 euro shampoo in the supermarket, please think about me.

PS: A movie ticket costs around 7 euros, and a coffee, an average or 3. Don't think I forgot.

Election day! // Dia d'eleccions Generals

Senyores i senyors, avui era un dia important per Corea del Sud. I és que ni més ni menys avui era el dia en que escollien el seu president (o presidenta!). Deixeu-me fer-vos-en cinc cèntims...

        Ladies and Gentelmen, today was a very important day for South Korea. It was the day when the Koreans have to choose their president! (I had a very nice joke here in Catalan, but it's impossible to translate in English. Ok, I'm lying, it was not that good, lucky you who don't have to suffer my horrible jokes).

 En general les coses funcionen igual que a tot arreu: hi ha una sèrie de candidats, la gent vota, i finalment surt escollit un president (o presidenta!). Però hi ha algunes diferències que crec que us agradaran... en primer lloc, quan es fan votacions, és FESTA NACIONAL. Sí, sí, avui ha sigut festa aquí, així que ningú tenia cole, ni ningú anava a treballar avui. I en segon lloc, es votaven dues coses: el president (o presi... ok, ho deixo ja...) i el president d'educació, que serà el màxim encarregat de decidir sobre un tema tant cabdal per aquest país en concret.

           In general everything looks like in any other country: there are some candidates, people vote, and finally one of them gets elected as a new president. (Again my nice joke...please learn catalan or some other romanic language for more amusement. Actually it was the same joke, but it gets better the more you repeat it). But I think you will like some of the differences I found so far. In first place, elections day is NATIONAL HOLIDAY!! In Spain they always just take some Sunday, but here they create a new one! Fantastic idea!! And in second place, besides voting for president, they also voted for Education President, who is going to be the person who decides for this essential issue in this country.

Quan m'he despertat les temperatures no cridaven precisament a anar a votar. Però en aquest país la gent fa el que ha de fer, i havien de complir amb el "seu deure com a ciutadans", segons paraules coreanes, i anar a votar. Un altre deure ciutadà consisteix en no dir a ningú a qui has votat... i per més que ho he preguntat no se m'ha volgut dir...(--'). I mira que he insistit que no ho publicaria!

       When I woke up the temperature was not precisely calling me for going out. But in this country people is diligent by nature, and they had to accomplish "their dutty as citizens". Another dutty as a citizen seems to be not telling anyone who you votted... I asked a lot and it was no revealed to me... and I swear I promised not to post it!!

 Pel carrer des de fa dies es troben stands de propaganda, petits mítings electorals i cartells, però molt ben ordenats, com es veu a continuació a la foto. Una gran idea que han tingut, ja que no omplen els carrers de paperassa com nosaltres.

        In the street you can find propaganda, little small rallies and some posters, but everything very organized, as you can see in the photo. A nice idea, because they don't fill the streets with garbage like we do.

Una altra cosa que crida l'atenció és la publicitat que arriba a casa. Arriba una per família amb un fullet explicatiu del programa del candidad, juntament amb les indicacions per anar a votar.

         Another thing that I found curious is the propaganda that is sent home. Only one envelope per family, and inside a little explanation of where&how to vote, with some propaganda of each candidate.

Com que, desenganyem-nos, aquest país és totalment bipartidista (realment la discussió estava entre només dos candidats importants), només ha arribat propaganda dels candidats 1 i 2 (estan numerats), a la dreta, i a l'esquerra trobem els fulletins dels candidats per president d'educació. L'home amb el fons rosa té vora 80 anys! Potser que fem un pensament o encara s'hauran de celebrar eleccions anticipades...

         I'm not going to lie to you: this is a totally two-party country, so they only send propaganda of the two first candidates. 1&2, (they all had numbers for better identification), on the right. On the left the candidates for president of education. (This man in pink background is nearly 80 years!)

Parlant una mica sobre els candidats a president, trobem la candidata número 1, la senyora Park. Filla d'un ex-dictador del mateix país, als seus 60 anys lidera el partit de dretes, i de moment sembla que serà la clara guanyadora de les eleccions. Com que al país hi havia bastanta gent en desacord en què aquesta dona es presentés, hi va haver diversos partits que van voler pactar per unir forces contra ella. La cosa no va funcionar, i després de que un candidat es retirés i la candidata número 3 també es retirés posteriorment, el candidat que va quedar per lluitar per la presidència va ser el que ara és el número 2, el senyor Mun GeIn, que tot junt i traduït al català vol dir "persona problema". (El que no sabem és si és una persona que resol problemes o els causa). El seu partit és de centre, suposo que seria la versió del PSOE d'aquest país, salvant les distàncies.

       To talk a little about they president candidates, we have the number 1, Ms Park. Daughter of a dictator of this same country, with her 60 years leads the main ring-winged party. At this moment it seems clear she is going to win. Because of her intentions of being candidate some parties in the country wanted to make some kind of deal to go together on this elections, but it was not possible. So after the withdrawal of an important candidate for the greater good of the country and the candidate number 3 few days ago, Moon JaeIn remains the strongest option against Miss Park. His name, translated to English means literally "Problem person". What we don't know is if he creates problems or solves them...

Els col·legis electorals fan la mateixa pinta que a Catalunya: en aquest cas era una biblioteca pública. Aquests cartells marcaven on es votava. Moltíssima gent s'ha fet fotos davant d'aquets cartells i les ha penjat al Facebook o xarxes socials per demostrar que ha "complert amb la seva obligació" perquè ja sabem que aquí la façana és molt important.

        Same kind of places to vote like in my country. In this case a public library. Lots of people were taking photos of themselves in front of these to prove they did their dutty, and uploaded on facebook or other social sites.

Als diaris s'explicava com votar. Aquí no tens una taula plena de paperetes per escollir, sinó que et donen dues targetetes com les de la foto (una pel president i una pel d'educació... jo volia un souvenir i m'he quedat sense...) i entres a una cabineta per votar. Allà dins has d'estampar un segell al requadre que marqui el candidat que vols votar, com es veu més o menys a la part de sota de la foto. Val a dir que et comproben dues vegades la teva identificació. Quanta seguretat! 

        In the newspapers they explained how to vote. In my country there's a paper for every party, and then you have to choose the one you wanna vote, put it in an envelope and vote. Here it's different: they give you two little papers, one for president and one for education president (yes... I couldn't get any souvenir...), and you enter to a voting boot. There you stamb a mark besides your candidate's name like you can more or less see in the bottom part of the photo. They check your ID twice, so secure!

La gent espera fent cua per entrar a votar... Però aquí la pringui s'ha quedat fora...A més no pots fer fotos de dins perquè és il·legal. Tenen un montón de lleis súper estranyes com aquesta, en aquest país. 

         People in a line to vote... But I had to wait outside :'( It's illegal to make any photo inside. They have a lot of this kind of strange laws in this country.

El diari mostra clarament el bipartidisme. Veieu? Només hi apareixen els candidats 1 i 2 a la portada. Les lletres diuen: Qui són? (ja veieu que el meu nivell de coreà està avançant poc a poc).

      The newspaper shows the two-party country tendency. Only the two main candidates, number 1&2. The letters say "Who are they?" (You can see that my level of Korean is huge right now).

A dins un anàlisi complet dels dos candidats. Llegint llegint m'he pogut assabentar dels cotxes que tenen, de les seves propietats, dels diners que tenen al banc, dels seus càrrecs... Per cert, solters de Catalunya, la senyora Park està soltera, així que aprofiteu!! És el que té ser filla d'un dictador. El seu pare va "espantar" (per dir-ho fi i no dir torturar, que sempre queda lleig en un bloc no?) tots els aspirants a nòvio que la pobra dona va tenir. Una pena, però no patiu perquè aquest bon home fa temps que jau a l'infern.

Un últim detall: el que surti escollit només podrà ser president durant cinc anys, és a dir, un sol mandat. Així surti qui surti, no podrà crear grans danys al país, cosa interessant després d'una història recent plagada de dictadures.

Espero que us hagi semblat interessant! Realment no és un sistema tan diferent, però com a persona interessada en la política del meu país, crec que sempre és bo informar-se de les democràcies d'altres països, per veure si se'n pot aprendre alguna cosa. En concret la idea de la propaganda concentrada em sembla genial: no només s'estalvia paper i plàstic sinó també recursos, i tot està molt més controlat. Tant de bo fem tots plegats un pensament i deixem de penjar aquests costosos i antiecològics cartells als fanals de les nostres ciutats!

Inside the newspaper a complete analysis of the two candidates. Now I know which cars they have, which properties and where, how much money, the jobs they had... and single boys of the world, please pay attention! Miss Park is single, so take advantage of this! Is a thing that happens sometimes, when you are the daughter of a dictator. It seems her father used to scare (I say scare not to say torture because I think it doesn't look very stylish in a blog) all the contenders. A pitty! But don't be scared because he was killed long ago, so don't wait longer!

One last detail is that the elected president will have this position only for 5 years. In my country they can be elected as many times as they can make it. It's a consequence of the recent history, plagued with dictatorships.

I hope you found today's post interesting. It's not very different from the Catalan system, but as a person interested in Catalan politics I think it's always nice to be informed about how other democracies work, to see if we can learn something else. In particular I find really interesting the idea of the propaganda. Not only they save paper&plastic, but it's also much more controlled than in Spain. I wish in my country we stop collapsing our street lights with stupid plastic advertisements that are not enviromentally friendly and expensive!